Benimaclet en el Corpus de Valéncia

LA PRESÈNCIA DE BENIMACLET EN EL CORPUS CHRISTI DEL CAP I CASAL

Per Javier Navarro i Andreu

Molts valencians coneixen la festivitat del Corpus Christi per la vistosa processó que se celebra en el Cap i Casal. Molts reconeixen ràpidament la figura de la Moma, saben que durant eixe dia les Roques ixen als carrers i que els jagants dansen per a la sorpresa dels més menuts, pero lo que realment es festeja passa completament desapercebut per ad alguns. Els catòlics celebrem este dia la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sacrament durant l'Eucaristia.

Esta festivitat es remonta al sigle XIII quan la beata Juliana de Rétine, priora del monasteri de Mont Cornilló, en Lieja (Bèlgica), tingué una revelació en la que el Senyor li explicava davant un disc llunar rodejat de rajos de llum, que al Santíssim Sacrament li faltava una solemnitat en el seu honor.

Este succés, sumat al conegut milacre de Bolsena, animà al papa Urbà IV a expedir l'11 d'agost de 1246 la bula Transiturus per a instituir la festa, pero la seua repentina mort solament dos mesos despuix de la seua expedició ho va impedir. Es tindria que esperar fins a l'any 1312, quan el papa Clement V confirmà dita bula i inclogué en el Corpus Iuris, estenent aixina definitivament la solemnitat a tota l'Iglésia.

Els valencians pronte escomençaren a celebrar el Corpus en gran devoció, segurament influïts pels milacres succeïts en Lluchent (1239) i en Alboraya (1248). Segons el doctíssim canonge de la Sèu Valentina En Vicente Castell Maiques, en 1355 la festivitat es realisa dins dels temples en la ciutat de Valéncia i des de 1372 en el carrer en processó inclosa.

Fon tanta la pompa i bellea de dita processó durant sigles, que els reis i gran aristócrates venien aposta per a presenciar-la i inclús, es va fer alguna celebració especial per a la delectació d'algun monarca. Esta festa es va convertir en la principal del calendari del Cap i Casal, aplegant a denominar-se com la Festa Grossa.

En esta solemne festa eucarística ha participat des de fa sigles el poble de Benimaclet, pero la seua colaboració durant principis del sigle XX fon transcendental per a mantindre i dignificar la festa, que ya escomençava a perdre l'esplendor dels sigles anteriors.

Durant molts anys els Círculs Catòlics de Benimaclet procesionaven en el Corpus pels carrers de Valéncia, engrossant notablement el número d'assistents, la Banda de Música de Benimaclet solemnisava els actes en la seua música, destacant l'actuació dels anys 1915 i 1917 per la seua precisa eixecució.

Pero sense cap dubte, el zenit de la gran aportació per part dels benimacleters al Corpus del Cap i Casal, ocorregué en l'any 1918 quan el retor de Benimaclet, En Miguel Zaragozá tingué el gran honor d'assistir com diaca baix el pali, al canonge José Vila que fon l'encarregat de dur el Santíssim Sacrament aquell any.

L'aportació de Benimaclet al Corpus Christi de Valéncia no és una cosa del passat, actualment part del nostre poble ix representat de forma simbòlica per mig de la Roca de la Verge dels Desamparats. Açò és degut a que la figura de la Patrona que està situada en la part superior de dit carro, fon realisada pel benimacleter Francisco Greses Almenar l'any 1995.

Tots estos successos han provocat que la celebració del Corpus Christi en Benimaclet es desplaçara en el calendari una semana més tart des de fa ya varies décades, per a no coincidir en el Cap i Casal, segurament motivada per l'històrica participació dels benimacleter sen el Corpus Valentí, sent açò una gran ventaja, ya que els valencians tenim la sòrt i privilegi de poder celebrar dos voltes a l'any la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sacrament.