Veredicte del Jurat dels IV Jocs Florals de Benimaclet

ACTA DEL JURAT DELS 

IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET

 

Benimaclet, 31 de juliol de 2024

Reunits en el Poble de Benimaclet els honorables membres del Jurat dels IV Jocs Florals de Benimaclet; compost per:

Secretari: Miquel Àngel Gascón i Rocha

Vocals: Arantxa Guerola Inza, Vicente Valiente Calvo i José Pilán Alemany.

Una volta llegits i evaluats els treballs presentats en esta edició i havent segut valorats segons els criteris establits de calitat literària, us de la llengua, creativitat i les obres en conjunt i valorant la complimentació de les bases del certamen; s’ha emés la següent delliberació en la que se relacionen els lemes premiats:

PREMIS ORDINARIS

Flor Natural: Mai caminaràs a soles
Accèssit Primer: Erma
Accèssit Segon: Tot retorna, agrupant-se, i és una sola història

Englantina d’Or: Tinc un poble glatint al cor
Accèssit: Pròxima parada

Viola d’Or: Diàlec mut
Accèssit: Enyors del passat

PREMIS EXTRAORDINARIS

Premi de poesia en castellà Emili Baró: Agricultor
Accèssit: No escribo poesía


Premi de Narrativa Carles Salvador: La Torre, el clavill i...
Accèssit: Te’n recordes, Concha?


Premi d’Investigació Eduard Buil: Històries de l’Ermita de Vera

Durant la cerimònia d’entrega de premis que tindrà lloc el pròxim dimarts 10 de setembre de 2024 a les 22 hores en el Llar Cultural de Benimaclet se faran públics el noms dels guanyadors.

                                              

Cristina Mares, Regina dels IV Jocs Florals de Benimaclet

CRISTINA MARES I TOLOSA NOMENADA REGINA DELS IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET

Benimaclet està d’enhorabona; després de 89 anys tornarà a viure una gala lliterària dels seus Jocs Florals. En 1935 se celebraren per última volta els Jocs Florals de Benimaclet instaurats per l’insigne escritor Josep Maria Bayarri en 1931 i que s’interromperen per culpa de la fatídica guerra civil.

Enguany gràcies a l’iniciativa de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet i la colaboració inestimable de la Clavaria Ancla-53, tindrà lloc durant les Festes Patronals l’acte d’entrega de premis dels Jocs Florals en la participació de distintes entitats i associacions veïnals de Benimaclet. En ella s’entregaran els diversos premis de poesia, narrativa i investigació i contarà en un preciós acompanyament musical del Taller de Música Jove.

En este motiu s’ha nomenat Regina dels Jocs Florals de Benimaclet, la qual presidirà la ceremònia dels Jocs i representarà a la festa, a la senyoreta Cristina Mares i Tolosa, qui l’any passat va ser Fallera Major de la Falla dels Jovenils. El seu nom quedarà escrit en lletres d’or en l’història de les lletres de Benimaclet junt en les anteriors Regines: Josefina Gil (1931), Soletat Sanchis (1934) i Dolors Vecina (1935).

Formaran la Cort d’Amor de la Regina les senyoretes: Yaiza Alfaro Casal, Mireia Marz Duque, M.ª Carmen Pardo Hernández, M.ª Jesús Sierra Fernández, Aitana Sanchez Garcia i Cristina Villalba Obiol que acompanyarán a la Regina en la cerimònia que tindrà lloc el pròxim dimarts 10 de setembre a les 22 hores en el Llar Cultural de Benimaclet.

Acte presentació "Història de la lloable Confraria de Benimaclet"

GRAN ÈXIT DE LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “HISTÒRIA DE LA LLOABLE CONFRARIA DE BENIMACLET” 

               Els locals del Llar Cultural de Benimaclet s’omplien ahir per la vesprada en motiu la presentació del llibre Història de la lloable Confraria de Benimaclet 1548-2024, el qual ha conseguit recopilar tota l’informació disponible d’esta institució de Benimaclet que pronte complirà cinc segles d’existència.

               L’acte va estar magníficament guiat pel secretari de la Confraria i escritor de Benimaclet, Vicente Valiente, el qual va agrair l’assistència d’autoritats civils i eclesiàstiques i dels veïns i veïnes de Benimaclet.

               El Síndic de la Confraria explicà cóm este proyecte va nàixer per iniciativa seua només pendre possessió del càrrec, fa poc més de tres anys. Per a Francisco Cuenca Meseguer era necessari que Benimaclet contara en esta obra per a que els seus veïns la puguen conéixer i pendre consciència de l’institució en la que tenen la sort de contar. També senyalà que encarregà este treball al croniste de la Confraria i amic Pau Giner, per la seua experiència en l’investigació sobre Benimaclet.

               José Antonio Varela, Prior de la Confraria, se congratulà de la presentació d’esta obra i de la bona salut de la goja la Confraria en estos moments.

               També va intervindre Vicent Pons Alós, Canonge Archiver de la Catedral de Valéncia, que destacà diversos aspectes de l’obra com són el manteniment de l’advocació dels Sants de la Pedra – Abdon i Senent- en Benimaclet (que en molts pobles valencians està sent substituïda modernament per Sant Isidre), l’antiguetat de l’Institució que podria ser anterior a l’aprovació dels Capítuls en 1548 i el paper de l’Horta de Benimaclet que se resistix a desaparéixer.

               Vicente Valiente, secretari de la Confraria, va contar cóm començà l’investigació d’este llibre en els archius parroquials, en la que va participar activament, i va fer una acertada síntesis del contingut del llibre i de les seues parts.

               En l’última part de l’acte el coordinador de l’obra, el mege Pau Giner, croniste de la Confraria, president de l’associació cultural Poble de Benimaclet i membre de la Junta de Govern de Lo Rat Penat, va fer un repàs a la vida de la Confraria des dels seus inicis en el segle XVI fins als nostres dies d’una manera amena i didàctica.

               L’acte contà en l’assistència del Regidor de Movilitat Ciutadana de l’Ajuntament de Valéncia, Jesús Carbonell, del ya comentat Canonge Archiver de la Catedral de Valéncia, Vicent Pons, membres de la Junta Municipal d’Exposició de Benimaclet, de la directora de la Caixa Popular de Benimaclet i de membres de la Junta de Govern de la Confraria.

Corpus Christi 2024 Benimaclet

CORPUS CHRISTI 2024 BENIMACLET

Corpus Christi (en llatí, "Cos de Crist") o Solemnitat del Cos i la Sanc de Crist, abans cridada Corpus Domini ("Cos del Senyor"), és una festa de l'Iglésia Catòlica destinada a celebrar l'Eucaristia. La seua principal finalitat és proclamar i aumentar la fe dels creents en la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sacrament, donant-li públicament el cult d'adoració el dijous posterior a la solemnitat de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta té lloc el dumenge següent a Pentecostés (és dir, el Corpus Christi se celebra 60 dies despuix del Dumenge de Resurrecció). Específicament, el Corpus Christi és el dijous que seguix al nové dumenge despuix de la primera lluna plena de primavera de l'hemisferi Nort. En alguns països esta festa ha segut traslladada al dumenge següent per a adaptar-se al calendari laboral.

En Benimaclet se celebra una semana més tart que la seua data oficial per a que no coincidixca en el Corpus de la Ciutat de Valéncia, la festa grossa del Cap i Casal. En acabar la missa de 7 de la vesprada la processó ix des de l'Iglésia Parroquial de l'Assunció, en la Plaça del Poble pel carrer Murta i gira a Mistral direcció Sur. Durant el recorregut diversos veïns arreglen monuments a on descansa la custodia processional que porta el retor. La primera parada està en el carrer Mistral, només passar el carrer Utiel. La segona parada és en el carrer Enric Navarro, un poc abans del Cassino Musical, la tercera en Baró de San Petrillo a l'altura del carrer de Nostra Senyora de l'Assunció. En el carrer Poeta Asins té la quarta parada i al final d'Alegret al quinta, a on els veïns preparen un espectacular tapís en terra en alegoria al Corpus. Per últim en el carrer Murta se realisa l'última parada abans d'entrar de nou a l'Iglésia. En cada parada es fa una adoració al Santíssim Sacrament i els chiquets i chiquetes de la Primera Comunió llancen pétals de flors a la Custòdia.

Es tracta d'una tradició centenària instaurada en Valéncia en 1355 i que en Benimaclet se celebra des de temps inmemorial.

Festes Mare de Deu d'Agost 2024

PROGRAMA DE FESTES DE LA MARE DE DEU D'AGOST 2024

Dijous 15 d'agost

12,30 hores, Missa en honor a la Mare de Deu.

Divendres 6 de setembre

Vesprada infantil en la colaboració dels Juniors de l'Assunció. 

En finalisar la missa es procedirà al Pregó Cultural de Festes.

22,00 h. “La Nit de l'Entrepà”, per a les abonades i colaboradors de Benimaclet. I mentres el degustem, nos amenisarà el cantant Gustavo Paradis.

Dissabte 7 de setembre

Al trenc de l'alba, migdia i vespradeta, volteig general de campanes.

18,00 h. Espectacular “Cavalcata”, recorrent els carrers de Benimaclet. Obrirà el corteig el grup de Danses, Falla Progrés Travessia del Teatre, aixina com la Charanga del CIM. A continuació i a l'arribada a la plaça de Benimaclet, la tradicional entrà d'Alfàbegues, per les senyores Clavarieses.

En finalisar l'acte, degustació d'orchata i fartons.

Dumenge 8 de setembre

Al trenc de l'alba, migdia i vespradeta, volteig general de campanes.

Passacarrer, la banda de musica, arreplegarà i acompanyarà a les senyores clavarieses a l'Iglésia.

12,30 h. MISSA SOLEMNE, en honor a la Santíssima Verge, en intervenció del cor Parroquial.

14,00 h, Dispar d'una magnifica MASCLETA.

19,30 h. Solemne processó en honor a la nostra Patrona, que transcorrerà per l'itinerari habitual.

Obrirà el corteig processional el grup de Danses anteriorment citat.

En finalisar es dispararà un ramet de fòcs artificials, en lo que es donarà per conclosa les Festes a la nostra patrona.

Dilluns 9 de setembre

19:30 h. Missa per les confrares difuntes.

SENYORES CLAVARIESES 2024

Josefa Ballester Plá

Concepción Bartual Ciurana

María Dolores Beltrán García

Teresa Bori Pastor

Emilia Cantos Cebrián

Inmaculada Cuenca Mancebo

María del Rosario Fernández Ortiz

Desamparados Furió Martínez

Ángeles García Hernández

María Amparo Gimeno Martí

Josefa Martí Rodríguez

María Pilar Romero Roselló

María Dolores Selfa Lluch

Carmen Tebar Escribano

Manolita Val Mascarell

María Teresa Val Mascarell

Presentació llibre "Història de la Confraria de Benimaclet 1548-2024)"

 PRESENTACIÓ LLIBRE “HISTÒRIA DE LA CONFRARIA DE BENIMACLET (1548-2024)

El pròxim divendres 14 de juny, la nostra associació junt en la Confraria dels Sants Abdon i Senent i Santíssim Crist de la Providència de Benimaclet presentarem el llibre “Història de la lloable Confraria de Benimaclet (1548-2024)”. L’Associació Cultural Poble de Benimaclet és una associació al servici de Benimaclet que té com a principal finalitat la recuperació de la memòria de lo que va ser el poble i l’horta de Benimaclet fundada en 2016.

La Confraria de Benimaclet, fundada en la primera mitat del segle XVI en l’advocació dels Sants de la Pedra, és una entitat que Benimaclet guarda com si d’un tesor es tractara. A través dels segles han format part d’ella la majoria dels habitants de Benimaclet, hòmens i dònes, que en ella trobaren un instrument de cohesió social i solidaritat. Hui continua viva en el nostre poble, realisant diversos actes a lo llarc de l’any com són les Festes Patronals, la festa de la Creu de Maig, el Naiximent,...

El llibre va ser iniciativa de l’actual Síndic, Francisco Cuenca Meseguer, que encarregà al croniste de la Confraria i President de la nostra associació, el mege Pau Giner la coordinació de l’obra, la qual ha contat en la colaboració de Vicente Valiente i Adrián Ramón i la participació de més d’una decena de veïns i veïnes que han aportat documentació i testimoni. L’investigació ha durat més de tres anys i a banda de fer un repàs de l’història de l’entitat, se presenta en més de cent fotografies, els programes de festes des de 1918, les clavaries, estampes i gravats, himnes, gojos,.. Una obra que serà imprescindible per a qualsevol veí amant de les tradicions de Benimaclet i aumentarà l’estima dels benimacleters per ella.

L’acte tindrà lloc el divendres 14 de juny en el Llar Cultural de Benimaclet (Carrer dels Sants 8) a les 19:00 hores.

VI Certamen de pintura ràpida de Benimaclet

VI CERTAMEN DE PINTURA RÀPIDA DE BENIMACLET

El pròxim dissabte 7 de setembre de 2024, dins del programa de Festes Patronals de Benimaclet, tindrà lloc el VI Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet.

S'establixen els següents premis:

- Primer Premi: 1000 €. Gentilea de la Junta Municipal d'Exposició 

- Segon Premi: 500 €. Gentilea de la Caixa Popular

Podeu consultar les bases completes ací: BASES DEL CERTAMEN

Vos podeu inscriure en el següent formulari: INSCRIPCIÓ

IV Jocs Florals de Benimaclet

IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET 

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet en la colaboració de la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d'Exposició convoca els IV Jocs Florals de Benimaclet.

Els Jocs Florals de Benimaclet se celebraren per primera volta en l’any 1931 i es repetirien en 1934 i 1935. El nostre poble vivia moments de fervent renàixer de les lletres valencianes tenint veïns de renom com Pasqual Asins, Prudenci Alcón, Carles Salvador, Emili Baró, Ventura Pascual, Josep Sanmartin, Joan Ballester,... sense oblidar l’ànima dels Jocs Florals Josep Maria Bayarri i Hurtado, qui va ser el promotor. Els mantenedors foren personalitats com el diputat en Corts per Castelló Antoni Martí Olucha, el Dr. Salvador Roda Soriano o el President de Lo Rat Penat Nicolau Primitiu. Els guanyadors foren poetes novells que anys més avant alcançarien la glòria en el món de les lletres valencianes com Prudenci Alcon, Xavier Casp i Josep Vecina. La Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista va deixar caure en l’oblit esta justa de les lletres que ara, en passar 80 anys volem recuperar des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet en l’ajuda de la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d’Exposició. Volem animar a tot el Poble de Benimaclet a participar d’este concurs que segur retornarà al nostre poble al lloc que mai va haver d’abandonar.

S'han convocat sis premis, tres ordinaris i tres extraodinaris, de poesia, narrativa i investigació. Els treballs podran presentar-se fins al dia 26 de juny a les 23:59 hores.

L'acte dels IV Jocs Florals tindrà lloc durant les Festes Patronals de Benimaclet.

Les bases poden consultar-se en: BASES (en valencià) BASES (en castellano) 

Creus de Maig 2024

 LES CREUS DE MAIG EN BENIMACLET

Creu de Maig Parròquia 2023

La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig. Pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador romà Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria que es creïa impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).

L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit i llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocultes i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de Maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del sigle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants i en ell participen des de fa anys algunes associacions del nostre poble.

En Benimaclet se coloquen creus de Maig en:

- l'Església Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora, en la Plaça de Benimaclet.

- Falla Poeta Altet-Benicarló.

- I en l'Ermita de Vera l'Associació Cultural L'Horta ha colocat una preciossa Creu en el lema Valéncia crucificada i silenciada, un homenage a les llauradores valencianes.

La Mare de Deu de Copacabana en Benimaclet

LA MARE DE DEU DE COPACABANA EN BENIMACLET 

El mestre de Benimaclet, Carles Salvador, fea un referència a una curiositat de l'història del nostre poble en un artícul publicat en els anys 50 baix el títul “Benimaclet, o un paseo por la huerta”. En ell parla de “una virgen brasileña en Valencia” i relata l'informació que va trobar sobre el cas. 

Santa Mònica, ciutat de Valéncia

On hui es troba l'església de Santa Mònica en la Ciutat de Valéncia, on comença el carrer Morvedre (o Sagunt) estava situat l'antic convent d'Agustins descalços. Hui ocupa eixe lloc la casa asil de les Germanetes dels Ancians Desamparats. El convent va començar a construir-se en l'any 1663 i en 1691 acaba la seua construcció i des del primer moment va tindre relació en Benimaclet per la seua proximitat. En aquell moments era habitual que els difunts foren soterrats vestits en hàbits de diferents órdens religioses. Els habitants de Benimaclet de l'época triaven en freqüència hàbits d'esta orde. 

Gravat de les Festes de 1738

Salvador fa referència a que Vicent Orti i Major en la seua obra “ Fiestas centenarias con que la ilustre Ciudad de Valencia celebró en 1738 la quinta centuria de su christiana Conquista” publicada en l'any 1740 comenta que: “El 10 de Octubre de 1738 se hizo la procesión general” i afig que: “Los Agustinos Descalzos sacaron un tabérnaculo en que iba la imagen de Nuestra Señora de Copacobana, con su escapulario de tisú y el mando de espolín de oro, con tantos adornos de perlas, diamantes y esmeraldas que su valor importaba quince mil pesos. Llevaba en la cabellera un hermoso arco de flores artificiales, de lo que iba también la peana curiosamente compuesta, delante de la cual iban cuatro Religiosos alumbrando con antorchas de cera a la Santa Imagen y una vistosisima Danza que con su destreza servia de diversión y con su gozo de obsequio. La imagen era de masonería, colocada sobre una esfera azul. Desde la Capilla del Cristo fue trasladada al retablo donde hoy se halla San Félix Cantalicio. Hoy se venera en una capilla del poblado de Benimaclet.” 

I Salvador contínua dient que tot això és lo que pot dit de la Mare de Deu i que no ha pogut averiguar res mes sobre esta image. I acaba afirmant: “Quede per a atres trobar noves dades en papers vells”. 

Mare de Deu de Copacabana

La Mare de Deu de Copacabana és una advocació mariana venerada en Copacabana, Departament de la Paz, Bolívia. La seua festa se celebra el 5 d'agost. L'1 d'agost de 1925 va ser coronada i declarada "Reina de la Nació Boliviana". El cult a la Mare de Deu de Copacabana es va iniciar en 1583 en l'época virreinal, en el poble de Copacabana a més de 3.800 metros sobre el nivell de la mar, i a 139 km de la ciutat de la Paz, prop del llac Titicaca, antics llocs sagrats per als aymares i inques. 

La seua veneració es va estendre des de Bolivia a diversos països d'Amèrica, com Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia i Perú; i també a països d'Europa, com Espanya. Aixina mateix, varis llocs porten el nom de Copacabana en Argentina, Brasil i Colòmbia. 

Copacabana, Bolivia

Des d'un principi l'image va cobrar fama de ser miraculosa, la qual cosa es va estendre per tota la comarca, el Virreinat i el continent sancer. Els pares Agustins varen construir la primera capella Major, entre els anys 1614 i 1618. El Virrei de Lima, Comte de Lemos, va recolzar moral i econòmicament la construcció de la Basílica des de 1668 i va assistir a l'inauguració de la mateixa en l'any 1678. Varen ser els Agustins els que varen dur a Europa la devoció per l'image d'esta Mare de Deu. 

Per lo tant segons les descripcions en les que contem l'image arribà a Benimaclet entre octubre de 1738 i 1740. En aquells anys era retor de Benimaclet el doctor Ramon Ceres, que havia pres possessió el 27 de Novembre de 1695, deprés d'haver segut nomenat en Roma el 29 de Novembre de l'any anterior. El doctor Ceres deixà la parròquia de Benimaclet en 1746, pero no per mort, sino que es substituït. En 1755 és realisa una visita de l'Arquebisbe Mayoral a Benimaclet i en l'inventari que es realisa dels bens de la parròquia no apareix l'image de la Mare de Deu de Copacabana. 

Image de 1583

Durant el rectorat del doctor Ceres el temple parroquial de Benimaclet es reformat i millorat. A banda es construïx la torre campanar en l'any 1731. 

Image de 1583

De tot lo dit podem concloure que estem com en en els anys 50 del segle passat, no sabem qué va ser d'aquella magnífica image que en 1740 es venerava en la nostra parròquia pero les opcions que se presenten son: 

- Que els Agustins reclamaren l'image i durant la Desamortisació del XIX desapareguera. Pero l'image no torna a referenciar-se en cap escrit. 

- Que l'image fora furtada. Eren freqüents els atacs pirates en l'época i els bandolers. Benimaclet es trobava desproveïda de defenses. 

- Que la substitució del doctor Ceres al càrrec de la Parròquia de Benimaclet estiguera relacionada l'image. Pogué vendre-la per a pagar les reformes o la construcció del campanar... Sabem que l'economia parroquial no era excelent.

Per últim resenyar l'erro de Salvador al dir una Mare de Deu brasilera. Encara que Copacabana és un barri de la ciutat de Sao Paulo en Brasi,l com hem dit la Mare de Deu és originaria de Bolivia.

Combregar d'impedits Benimaclet 2024

EL COMBREGAR D'IMPEDITS DE BENIMACLET

Horta de Valéncia, 1911

Este dumenge, 14 d'abril, se celebra en Benimaclet el Combregar d'Impedits.

Benimaclet guarda una de les tradicions religioses més antigues de les que se coneixen en Valéncia, el Combregar de Malalts e Impedits o Combregar d'Impedits. Es tracta d'una processó en la que la feligresia de Benimaclet recorre el carrers del poble duent la comunió als malalts del poble que no poden desplaçar-se al temple parroquial degut a la seua malaltia.

La processó se realisa en molts pobles de Valéncia el dilluns de Sant Vicent Ferrer (és a dir el dilluns següent al segon dumenge de Pasqua -domenica in albis), encara que en Benimaclet ve realisant-se des de fa molts anys el tercer dumenge de Pasqua, segurament per a que els benimacleters puguen assistir a les fester en honor al patró San Vicent en la ciutat de Valéncia. S'ha de dir que este tipo d'acte només se realisa en l'antic Regne de Valéncia i en algunes parts d'Andalusia.

El Concili de Trento, realisat entre 1545 y 1563, en el marc de la Contrarreforma catòlica manava a la feligresia combregar al menys una volta a l'any per Pasqua florida, lo que quedà com un manament de l'Església. Hi ha notícies de processions per a dur la comunió als feligresos en Sevilla des de 1575 (costum que encara es manté).

Segurament per influència de San Joan de Ribera, sevillà de naiximent i que arribà a ser Arquebisbe de Valéncia a finals del segle XVI i el qual tenia gran devoció per l'Eucaristia, Valéncia va adquirir esta tradició.

La processó encara se realisa actualment en multitut de pobles valencians com Alboraya, Picassent, Museros, Xàtiva, Montaverner... i deixà de celebrar-se en molts atres en els últims anys.

En Benimaclet s'ha mantingut a pesar de la pressió de la ciutat i de les noves tendències actuals que tendixen a dur els sentiments religiosos a l'intimitat. L'acte comença a les 10:00 del matí partint de l'Església Parroquial en la Plaça de Benimaclet. Encapçala l'acte la creu processional portada per un feligrés. A continuació el senyor rector porta el copó en les sagrades formes baix pali. Familiars dels malalts i veïns de Benimaclet porten els pals del pali. Junt ad ells uns escolans van tocant unes campanetes per a indicar la presència del Corpus Christi (el Cos de Crist). A continuació va el poble i la banda de música del Centre Instructiu de Benimaclet. En acabant de recórrer totes les cases dels malalts que han demanat la comunió se torna al temple parroquial.

Combregar d'Impedits 2017

Combregar d'Impedits de 2017

Antigament la processó visitava també als malalts de l'Horta de Benimaclet, que eren feligresos de la Parròquia de Benimaclet, a pesar de ser veïns de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia. La processó podia allargar-se unes quantes hores. Els carrers pels que passava la processó s'adornaven, els llançols se penjaven en els balcons i les cases dels malalts s'arreglaven per a rebre a la comitiva que anava acompanyada per les autoritats religioses i civils.

En conclusió es tracta d'una tradició centenària, que deixant a banda les creències de cada individu, ha de conservar-se perque forma part de l'història del nostre poble. En els últims anys grupúsculs d'intolerants han increpat a la comitiva al seu pas pels carrers de Benimaclet, lo que demostra l'incultura d'estes persones a l'atacar un acte tan tradicional com este.

Combregar d'Impedits (1999)

Fotos: Vicent El Rojet, Dolores Huerta.
Font: Elaboració pròpia

Bon dia de Pasqua 2024

BON DIA DE PASQUA

Desde l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desigem un bon dia de Pasqua a tots els veïns del poble de Benimaclet.

Processó de l'encontre 2024

PROCESSÓ DE L'ENCONTRE

El Dumenge de Pasqua a les 10 hores se celebra en la plaça del poble de Benimaclet la tradicional processó de l'Encontre. És una processó històrica que cada any recorre els carrers de Benimaclet i en la que participa part del poble. 

En la processó participen dos imàgens, la del Crist resucitat i la de La Dolorosa, que se troben en la Plaça de Benimaclet i es produïx un repic de campanes, soltament de coloms i llançament d'aleluyes.

En 1934 el diari “Las Provincias” es fea resò de la processó de Benimaclet i podem vore les similituts d'aquella processó en la que es celebra hui en dia. A continuació reproduïm les lletres que se dedicaren a narrar lo que va trascorrer en Benimaclet:

Processó de l'Encontre de 1948

“La nota culminante de este renacer religioso ha sido el Encuentro de la mañana de Pascua; dos años que el vecindario no había contemplado su tradicional Encuentro. El entusiasmo desbordante tenía aires de triunfo y aires de libertad, recobrado después del bienio sectario de Azaña.

Organizáronse las mismas, que siguieron distinto itinerario. La Cofradia de los Dolores toda, con su Madre la Santísima Virgen, recorrió las calles de la Asunción, Valencia, Cristo de la Providencia, Benimaclet a la plaza de la Iglesia.

Acto seguido salió la cruz parroquial, niños del catecismo, bandera, socios de la Derecha Regional, tradicionalistas, palmas, incienso y la preciosa imagen de Jesús Resucitado, con el clero parroquial, recorrió las calles de Benimaclet, callejón, plaza, para coincidir ambas en la plaza de la Iglesia.

Reunidas ambas en el punto anteriormente indicado entre aclamaciones de júbilo, suelta de palomas aleluyas, carcasas, tracas y a los arcordes de la banda de música, reorganizóse ésta, retornando a la iglesia.

Seguidamente comenzó la misa mayor, en la cual se ejecutó a gran orquesta y voces la partitura en “la” de don Salvador Giner, y en la que el reverendo padre Luis Colomer pronunció un elocuente sermón.

Luego de la misa, organizóse nuevamente para trasladar la imagen de los Dolores a casa de la clavariesa para el año próximo, señorita Consuelito Huerta, sita en la calle de Valencia 45 y la Virgen del Sufragio en la misma calle, número 22, a doña Asunción Bori.

La citada calle era un hervidero de gente, que no cesaba de aplaudir y dar vivas a su Madre Santísima.

Luego, disparóse una kilométrica traca que recorrió la carrera de la procesión.

El tercer dia de Pascua organizóse la procesión para trasladar la imagen de los Dolores a la Parroquia. El corto trayecto estaba apiñado de gente, como jamás se había conocido.

Entra la Virgen en la iglesia, luces, tracas, vivas, aplausos, lágrimas, muchas lágrimas de emoción, terminando con solemne Salve”

Actualment persistix la tradició pels carrers històrics del poble de Benimaclet. No vos pergau l'ocasió de participar en ella.

Ruta dels bunyols en Benimaclet

  RUTA PELS BUNYOLS DE BENIMACLET

Benimaclet ya està en falles i en elles nos acompanya una tradició gastronòmica que es remonta a finals del s. XVIII: els bunyols valencians.

En algun moment indeterminat, al voltant del fòc de les falles a on les dones dels fusters, considerades les primeres bunyoleres, repentinades, molt endreçades i en impoluts davantals blancs, colocaven uns bidons de ferro que ampraven com a fogó i feen en llenya saborosos bunyols que degustaven a lo llarc de tota la velada. S'explica també que les dones els solien acompanyar en anís mentres que els hòmens s'atrevien en l'aiguardent.

Actualment els antics bidons de ferro han segut substituïts per cuines de gas butà i els licors d'abans per un bon got de chocolate per sucar-los. A pesar de tot, lo que no ha canviat és la facilitat de trobar estos llocs ambulants al voltant dels monuments fallers.

Elaboració i recepta

La recepta dels bunyols de vent ha anat passant de mà en mà generació darrere generació i hui en dia encara es manté intacta la manera original d'elaborar-los. Pareix increible que en pocs ingredients i tan bàsics i naturals com rent, farina, aigua i una miqueta de sal s'obtinga un producte tan bo i dolç. N'hi ha prou en agafar una bola de massa en una mà, chafar -en el dit polze per crear el seu típic forat central, deixar-lo caure sobre l'oli molt calent i fregir durant aproximadament mig minut.

En Benimaclet

¿Quins son els millors bunyols de Benimaclet? Vos animem a fer un recorregut gastronòmic per a poder tastar tots els bunyols que se fan en el poble de Benimaclet.

Bunyols Adela en els anys 60

La primera parada són els Bunyols d'Adela o Bolea. Els Bunyols d'Adela són els més antics i tradicionals de Benimaclet. És la tercera generació d'una família molt coneguda i volguda en Benimaclet pels deliciosos bunyols que prepara cada any per estes dates. Aplega l'olor a pólvora de les Falles i Pepita Zarzo Ruiz ya sap que toca preparar la parada per a vendre bunyols. La parada es troba situat en el carrer Enric Navarro 22 (en front del Planeta Azul). L'iniciadora va ser Adela Ruiz, que va faltar als 93 anys, i la tradició l'han continuat les seues filles i nets. A qui no els haja tastat ya te per a on començar.

Enguany tenim dos parades ambulants:

- En la Plaça de Benimaclet, junt a l'edifici multiusos.

- Prop de la Falla de Baró de San Petrillo, en el carrer Leonor Jovaní, prop de la Xixonenca.

Eixint del casc històric de Benimaclet pel carrer de Masquefa nos trobem en dos clàssiques orchateries que també preparen bunyols que s'han de tastar:

Orchateria Rin: Una clàssica orchateria de Benimaclet que fa deliciosos bunyols durant la temprorada fallera. Una bona opció per a pendre els bunyols assentat en un chocolate calentet.

Orchateria Els Sariers: Atra opció de tastar bons bunyols en Benimaclet. Els clàssics bunyols de carabassa dels Sariers que no te deixaran indiferent, bunyols  bons i de bon tamany que se poden tastar tot l'any.

Una volta els hajau tastat tots ¿Quins bunyols preferiu?

La Serrana, una gran dòna de Benimaclet

LA SERRANA, UNA GRAN DÒNA DE BENIMACLET

Fa uns dies nos deixava, Consuelo Giner "La Serrana", i aprofitant el dia de la dòna treballadora, volem fer un reconeiximent ad esta dòna que tant va treballar durant la seua vida i a la que tot el poble de Benimaclet tenim en gran estima.

Consuelo Giner i Sales naixqué el 31 de Juliol de 1929 en el poble de Benimaclet. En el poble és coneguda popularment en l'apelatiu toponímic de la “Serrana". És filla de José Giner i Dolores Sales, oriunts provablement d'algun dels pobles de la Serrania valenciana, pobles que feyen l'entrada en la ciutat de Valéncia pel pont i Torres de Serrans. Segurament del seu pare o yayo patern El "Serrano"li vindrà a Consuelo el sobrenom de la "Serrana".

En la seua família, vixqué i habità un primer pis del número 34 de la llavors conegut com Carrer Valéncia - hui Baró de Sant Petrillo-, i a principis de la década dels anys 60 es trasllada de número en mateix carrer, a on actualment residix.

Els seus anys d'infància els passà alternant la vida senzilla de la llar, l'escola de pàrvuls i els jocs infantils, jocs que llavors (fa huit décades) tenien lloc en ple carrer sense perill algun.

Puesto ambulant de venda de bolleria

Durant els anys de joventut se bolca en cuidar dels seus pares, i en acabant del decés d'abdós atengué també al seu germà menor José. En nàixer la seua filla María Dolores, no regatejà esforç algun ni sacrifici per a criar-la i educar-la. Per a tal fi inicià l'activitat de venda ambulant de bollería.

Més tart s'instala en un local, que fea cantó en Enric Navarro i el Carrer Valéncia, dedicant-se durant lustres a la venda variada de pasticeria, lo que li va permetre obtindre els mijos per a atendre les seues pròpies necessitats.

La "Serrana" (en el mig vestida de negre)
en la capella de Sant Antoni de l'Iglésia
de l'Assunció de Benimaclet.

La devoció de Consuelo per Sant Antonio de Pàdua l'ha portat a dur a terme l'organisació anual de l'esplèndida festa en honor d'este Sant. La venda de participacions de loteria i atres mijos per a recaptar fondos fan possible cada any la celebració d'una festivitat antoniana plena d'empatia i cromatisme. Durant la festa es rifa entre els presents un bell quadro de Sant Antoni de Pàdua, repartint-se també panets beneïts a tots els assistents. La seua atra activa participació en la parròquia és com a Cambrera del Santíssim Crist de la Providència.

El 25 de febrer de 2024 va faltar, tota una vida dedicada a la seua família i a Benimaclet. Un eixemple de superació i fraternitat.

El poble de Benimaclet té en Consuelo Giner, la “Serrana”, un eixemple de corage i fortalea a seguir. ¡Gràcies Consuelo! Descanse en pau.

Festa de Sant Antoni 2024

 FESTA DE SANT ANTONI DE VERA

Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat. Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.

Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.

La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals que sabem que ya se celebrava a principis del segle XX. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni. A continuació s'impartix, des d'una tribuna, la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.

La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.

En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.

La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

    

Programa del 2024

Dumenge 21 de giner de 20234

- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.

- 11:30 Balls regionals.

- 12:00h Bendició dels animals i entrega de trofeus.

- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni" en grans premis.

- 14:00h Bateries pirotècniques.

¡¡¡Bon Any 2024!!!

¡¡Bon Any 2024!!

    L'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija un bon any 2024 a tots els que llegiu les entrades del nostre blog. Desigem que el nou any duga a Benimaclet el desijat descans nocturn, la protecció de l'horta, les infrastructures d'equipament bàsics durant anys reclamades i que no se perda l'identitat i les tradicions de l'antic Poble de Benimaclet.