Carmen Crespo, la mestra de les chiquetes

CARMEN CRESPO, MESTRA DE CHIQUETES EN BENIMACLET

El Carrer de Carmen Crespo, té la seua entrada pel número 14 del carrer de la Murta, i que abans era un vial particular entre els números 2 i 4 del camí de les Fonts, que és com es dia fins als anys 60, el de la Murta, que hui continua en l'antic nominatiu fins al cementeri de Benimaclet.

El carrer de Carmen Crespo, no té eixida i és moderna, puix les seues vivendes varen ser construïdes despuix de l'any 1960. L'acort municipal de la rotulació del carrer és del 12 de març de 1965.

Segons estadística municipal, viuen en ella 234 veïns, en les dos illes de cases de cinc patis cadascuna. A l'atra part de la Murta està el carrer Sant Francesc d'Assis (denominació oficial de 2-5-1957).

Tot són, en esta zona, edificacions modernes, que encara juguen en les antigues del poble de Benimaclet, plena horta valenciana poblat per alqueries, barraques i mansions de recreació, fins que l'anexió al municipi de la Ciutat de Valéncia el 3 de febrer de 1882 va començar a estructurar noves vies urbanes. Pero encara existix en l'antic veïnat, en vivendes en plantes baixes, una entranyable solera de poble en vida familiar en el carrer.

I anem en la part més interessant en este “carrer sense eixida”, que és el nom del mateix. ¿Quí era Carmen Crespo? ¿Per qué se li va dedicar un carrer en Benimaclet?

Estes preguntes nos han portat a la zona antiga del barri, per a enterar-nos de que donya Carmen Crespo Crespo, va nàixer en l'Alcudia de Carlet -hui l'Alcúdia- (27-6-1890) i va faltar en Benimaclet, en el número 52 del carrer Baró de Sant Petrillo,-el 10 d'agost de 1960. Pero lo més important va ser la seua professió i la seua dedicació: es va casar en el magisteri i es va dedicar tan amorosament al mateix, que va omplir la seua escola de chiquetes durant tres generacions. Va fundar, allí, en Benimaclet, la seua primera escola, en l'any 1916, instalant-se en el carrer del Músic Belando, número 12, primera planta. Es va traslladar, anys més tart -en el mateix bloc- a la casa 52 del carrer Baró de Sant Petrillo, a on ademés tenia la seua vivenda i va faltar en la data apuntada.

Lo maravellós del cas és que en el Benimaclet-poble, que queda, totes les dònes recorden en carinyo i admiració extraordinaris a donya Carmen “la seua mestra”.

Hem conversat en dos d'estes ex-alumnes, senyores casades, Amparo Nicolau i Natividad Soler. Me parlen en carinyo extraordinari de donya Carmen, que era tot un magisteri d'amor en la seua escola i la seua mort va ser una commoció en Benimaclet.

Donya Amparo, excelent poetisa i molt estimada en Benimaclet, viu precisament, front a la casa que va ser la primera escola de "donya Carmen”, com criden a la seua antiga mestra en “tot carinyo i respecte". Ella va ser encarregada per una comissió d'alumnes, de redactar un manifest el dia de la mort de l'admirada mestra, solicitant la colaboració de les que varen anar les seues discípules, per a costejar una làpida i oferir-la com a expressió d'un tribut d'amor. L'escrit que va ser imprés, és un model de redacció i expressió de sentiments. Allí es diu de donya Carmen: “La nostra mestra que és tant com dir la nostra segon mare". En la làpida colocada en acabant baix el nom figura esta inscripció: "Totes les alumnes de la seua vida, recordant-la, preguen per ella".

Nos conta donya Amparo Nicolau, que abans de crear en la data indicada l'escola en Músic Belando, va estar d'institutriu familiar en l'Alqueria Tatay en la mateixa zona i prop de Vera.

Ya tenim puix el carrer sense eixida, en la seua ubicació urbana i una chicoteta referència biogràfica de Carmen Crespo, la seua titular que pels motius expressats va meréixer esta dedicatòria municipal quan; en nom del poble, el seu alcalde Miguel Cuenca Tramoyeres, va solicitar esta rotulació.

Hoja del Lunes, 24-1-1983