Els cines de Benimaclet

ELS CINES DE BENIMACLET

Desgraciadament el poble de Benimaclet s'ha quedat sense sales de cine. Els veïns de Benimaclet no poden fruir del sèptim art dins dels seus carrers. No sempre va ser aixina, des de principis del segle XX Benimaclet contava en sales de cine,  i esperem que algun dia torne el cine a Benimaclet.

Coneguem per referències dels majors de l'existència d'un cine parroquial abans de la Guerra Civil espanyola. Aquell cine, segons les fonts consultades, acabaria els seus dies en un incendi durant una proyecció. Un incident del que no tenim més informació. Hem trobat referència a un Cine “Moderno” que estaria en actiu en els anys 30, pero no sabem si era el parroquial o atre.

Ya en la postguerra naixqué el cine “Ideal” conegut en el poble com cine “Meló”. En un primer moment se trobava en el carrer Greses i més tart passà a la que seria la seua ubicació definitiva, en el carrer Leonor Jovani número 10. Era un cine de poble, clàssic de l'época de mitan del segle XX. En ell se proyectava películes ya estrenades en atres cines de més categoria (cine de reestrena). Tenia sessions de dos i, a voltes, de fins a tres películes i funcionava tots els dies.

Constava de planta baixa i una altura. En la part d'avall, en ser les entrades més cares, estava ple de butaques i l'amfiteatre, la part de dalt vulgarment cridada “galliner”, era territori de la chicalla i de les parelles que aprofitaven l'obscuritat per a donar-se algun bes que un atre. L'entrada valdria 4 o 5 pessetes entrar, en els anys 1950-60. Se li coneixia popularment com a cine “Meló” perque la gent acodia en les sessions de nit en l'entrepà i la fruta (moltes voltes meló) i sopava mentres vea la película. Alguns conten que des del galliner es tiraven els clafolls tant del meló, com d'atres frutes i desfets.

Per tant, en aquell cine es menjava i es bevia, pero no hi havia res a la venda en el seu interior. La gent comprava abans d'entrar, en el quiosc de fusta que estava en les vies del Trenet, els chicles, caramelos, pipes, regalícia, etc, per a consumir mentres durava la película.

A principis de 1970 va deixar d'existir i el local es va transformar en la discoteca “Mavis”. Era una época en la que varen proliferar este tipo de sales de ball. De fet tots els barris i pobles varen aplegar a contar, a lo manco, en una discoteca.

El “Mavis” no era una discoteca especialisada en actuacions en directe, pero encara aixina va haver algunes ocasionals. Els veïns recorden actuacions de Camilo Sesto, Al Bano, Bruno Tossals, etc.

La moda de les discoteques de la mateixa manera que va aparéixer, va desaparéixer. Aixina, en la llegalisació del joc va aplegar la moda dels bingos, i el MAVIS , va ser transformat en sala de bingo a principis dels 80. Dita activitat va durar escassos anys i, a finals dels 80, es va transformar en sala de festa. A principis de la década dels noranta del sigle passat, va deixar d'existir com a tal.

Durant el periodo que la sala Mavis va ser bingo i sala de festes, es va construir en la part trassera del local, en el carrer Reverent Rafael Tramoyeres número 7, un nou cine, al com varen posar de nom cine “MAVIS”. Este cine també era de reestrena i es passaven sessions de dos películes, pero el seu disseny i comoditat no tenia res a vore en el cine “IDEAL”. Les películes eren de molta més calitat sonora i d'image. També hi havia més confort, ya que existien unes butaques molt cómodes i colocades en l'inclinament necessari per a una bona visibilitat. En disseny no tenia res que envejar a molts cines cèntrics d'estrena. Existia una cafeteria neta i ben atesa. Només hi havia una sala en la planta baixa, o siga no tenia l'amfiteatre. Per Benimaclet existien punts on el cine penjava els cartells en les películes que se proyectaven eixa semana.

L'arribada dels videoclubs varen acabar en els cines de poble i de barri, entre ells en el cine “MAVIS”. Va desaparéixer en la segona mitat de la década dels huitanta del segle passat.

Cine "Verano" d'Estiu

També Benimaclet va dispondre d'un cine d'estiu (el cine “Verano”), estava situat en l'actual carrer dels Sants (on hui està el llar parroquial). Va nàixer en els anys 50 i que sobre els anys 70 va desaparéixer. Alguns veïns el podien vore des de les seues cases. Era un corral gran en una paret alçada, com si fora un frontó, on es proyectava la película, en capacitat per a 300 persones més o menys. La gent s'assentava com volia, ya que les cadires no estaven distribuïdes per files ordenades. La gent acodia en menjar per a poder sopar allí, a la fresca, mentres veen la película. Com estava descobert només s'utilisava en estiu.

Durant un periodo de temps indeterminat, a l'inaugurar-se el colege Sagrada Família (PJO) en Benimaclet, a finals dels anys 70, el saló d'actes del colege actuà com cine els dumenges de vesprada.

La construcció del Centro Comercial Arena podria haver tornat a acostar el cine al nostre poble, pero desgraciadament no ha pogut ser. Esperarem.

Font:

Proyecte Benimaclet-Conta

Llibres de Festes de Benimaclet