La chufa i orchata de Benimaclet

LA CHUFA I ORCHATA DE BENIMACLET

El cultiu de la chufa es remonta a époques prou lluntanes de l'història de l'home, havent-se constatat la presència dels seus tubèrculs en sarcòfecs i tombes egípcies de les primeres dinasties. Va ser un aliment apreciat pels antics egipcis, com ho prova la narració de Teofrast: "... en terres arenenques, no llunt del caixer del riu, creix sobre la terra la que coneguem en el nom de Malniathalle, redona de forma, sense os i sense pell. Els habitants arrepleguen els tubèrculs i els couen, en lo que es tornen molt dolços, assaborint-se llavors com unes postres".

Referències de la chufa, es troben en llibres molt antics d'autors perses i àraps. Alguns autors chinencs la denominen Hiang-fu-tze- i Sha-ts-an, recomanant la beguda del seu suc com a estimulant de la gana, tranquilisant i per a conseguir el benestar general.

Des d'Egipte el cultiu de la chufa es va expandir pel Nort d'Àfrica, aplegant a la Península Ibèrica i Sicilia conjuntament en les onades islàmiques de l'Edat Mija. Les raons que provablement justifiquen l'implantació del seu cultiu varen ser, per una banda, la prohibició del consum del vi per la religió mahometana, lo que sense dubte duria una proliferació de begudes no alcohòliques i de refrescs. I per una atra part el reconeiximent de les seues propietats medicinals. En efecte, el mege de Carles I, Andrés Laguna, en el sigle XVI, adscrivia als tubèrculs de chufa propietats adequades per a combatre les inflamacions de les vies respiratòries i algunes molèsties estomacals. La tradició popular valenciana considera a l'orchata de chufes com un remei eficaç front a trastorns diarreics.

La cultura islàmica va fer expandir el cultiu de la chufa en les àrees mediterrànees de l'actual Comunitat Valenciana, existint constància per escrit que en el sigle XIII ya es consumia àmpliament una beguda refrescant coneguda en el nom de llet de chufes, sense cap dubte antecedent de l'actual orchata.

Cavanilles, en el segle XVIII, en acabant de descriure àmpliament el cultiu de la chufa, indica que ad este cultiu es dedicaven 180 fanecades (15 hectàrees) en Alboraya i Almàssera. En Benimaclet no nomena el cultiu de la chufa, segurament degut que el terme de Benimaclet era molt menut, pero diu "otros cultivos de la huerta". Hui en dia encara en Benimaclet seguix cultivant-se chufa tradicionalment en el chicotet reducte d'horta que li queda. Inclús algunes alqueries mantenen en la seua andana secaders de chufa.

Per a l'elaboració de l'orchata és necessari que la chufa passe per distints passos:

- Recolecció: Una volta ha arribat el mes de novembre l'herba se seca i se procedix a cremar el camp. A continuació en màquines especials se procedix a la recolecció.

- Llavat: Donat que la chufa és un tubèrcul en contacte en la terra precisa ser llavada.

- Secat: Dura 3 mesos i se du a terme en secaders o andanes de les alqueries. Durant el procés la chufa pert la seua humitat i guanya dolçor.

- Neteja i classificació: Se retiren chufes fallides, pedretes i impurees en un procés manual.

Antigament l'orchata, degut a les llimitacions de la refrigeració, havia de consumir-se immediatament a la seua elaboració. Hi havia orchaters que venien ambulantment l'orchata pels carrers del poble. A partir del segle XX comencen a obrir-se locals on se servix orchata, les orchateries. Benimaclet té tradició orchatera, algunes de les seues orchateries han segut i son famoses per servir la millor orchata.

Orchateria Tur: Situada en el carrer Puçol, junt a la Plaça de Benimaclet, en l'edifici contigu a la casa abadia. Molts dels que provaren l'orchata de Tur la consideraven la millor orchata de Valéncia. En els últims anys estava regentada per la viuda de Joaquin Tur. Desgraciadament fa molts anys va tancar i ya no podem fruir dels seus productes artesans.

Orchateria La Finestra: Estava en les Finques d'Abel, Plaça Jose María Trenco estava situada esta famosa orchateria ya desapareguda.

Orchateria La Jijonenca: Encara que era una gelateria de gelats artesans de Xixona, també ven orchata. Està situada en el carrer Leonor Jovani. Hi ha una segona oberta en les Finques de la Guardia Civil.

Orchateria Rin: Situada en l'avinguda del poeta Emili Baró, va nàixer el 5 d'agost de 1980 frut de la passió per la chufa i l'orchata de Carmelo (“Rin”) i Lola (“Pipante”), que eren agricultors dedicats al cultiu de la chufa. Abdos pares de 4 fills a els que volien donar una oportunitat de futur obrint una orchateria  de camí a Alboraya, encara en el poble de Benimaclet. Ya han passat vora 40 anys i els 4 germans: Carmelo, Javier, Ricardo i Leandro, seguixen en l'objectiu de servir a tots els que acodixen a este local la millor orchata de chufa natural transformant la seua collita de chufes en orchata de gran calitat.

Orchateria Els Sariers: En 1995 el matrimoni Jose Antonio Ramon i Dolores Monros, junt en els seus fills, varen decidir inaugurar un establiment en el que s'elaborara i venguera orchata i atres productes artesans, per a donar un pas més en la tradició agrícola familiar. El nom Els Sariers es deu al seu us com a malnom que ha identificat a la família. Sarier era la denominació d'un ofici que consistia en el treball de les fibres d'espart per a fabricar cistelles o cabaços. En l'actualitat es pot gojar dels seus productes tot l'any, en una àmplia gama de gelats, graniçats i fartons en estiu i chocolate, churros i bunyols en hivern.

¿Quina és la vostra orchata preferida de Benimaclet?

Font: Consell Regulador “Chufa de Valéncia”

Web Ajuntament d'Alboraya

Archiu Poble de Benimaclet