Sant Lluis Gonzaga torna a Benimaclet

SANT LLUÍS GONZAGA TORNA A BENIMACLET

Sant Lluís Gonzaga era el patró de la joventut cristiana i en Benimaclet se li realisava una festa tots els anys per parts dels jóvens fadrins del poble, la qual era una de les sonades. Podem dir que era com les festes que encara en molts pobles les realisen els quintos, una festa d'hòmens fadrins, ya que les dònes tenien la seua. 

Pero ¿Qui va ser Sant Lluís?

Sant Lluís Gonzaga (Castiglione, 1568 – Roma, 1591) va ser un religiós jesuïta italià. Beatificat per Pau V el 19 d'octubre de 1605, i canonisat el 13 de decembre de 1726 per Benedicte XIII, qui el va declarar patró de la joventut. Se celebra la seua festa el 21 de juny.

Va estudiar lletres, ciències i filosofia, va llegir texts religiosos que li varen fer prendre la decisió d'entrar en la Companyia de Jesús. Els esforços del seu pare per retindre-ho, confiant-li delicats assunts de la seua família en Lombardía, no varen conseguir res. En 1583, en el Palau dels Gonzaga, va cedir al seu germà Rodolf tots els seus drets com a primogènit, afegint: «¿Quí dels dos és més feliç?; certament, yo». Donada l'importància estratègica del marquesat de Castiglione, va ser necessari que la cessió fora aprovada per l'Emperador. En 1587 va rebre les órdens menors. Dos anys més tart, se li ordenà traslladar-se a Castiglione per a posar pau entre Rodolf i el duc de Mantua en les seues disputes pel castell de Solferino, a petició de les mares d'abdos. Ho va conseguir i, ademés, va induir a Rodolf a fer públic el seu matrimoni clandestí en Elena Aliprandi, sense donar importància a les diferències socials.

En 1590-1591 la pesta va fer estralls en Roma, causant mils de morts entre elles la dels papes Sixte V, Urbà VII i Gregori XIV. Lluís va atendre en heroisme als tufats en S. Giacomo degli Incurabili, en Sant Joan de Letrán, en S. Maria de la Consolació, i en l'hospital improvisat junt a l'iglésia del Gesú, on va contraure la malaltia. Aixina moria als 23 anys, despuix d'una vida rica en experiències. Reconeixia que «el Senyor li havia donat un gran fervor en ajudar als pobres», i afegia: «quan un té que viure pocs anys, Deu ho incita més a mamprendre tals accions».

¿Per qué se deixà de realisar la festa de Sant Lluís en Benimaclet? Corria l'any 1960, en el mes de Juny. Els jóvens d'aquell any havien preparat una gran festa en honor al seu patró. La festa consistia en passacarrers, fòcs d'artifici, processó i una sessió de varietats. Els espectàculs de varietats en aquells anys a on no existia la televisió era el gran entreteniment del poble.

Nos situem en un poble com Benimaclet a on la nit del dissabte se celebra l'espectàcul de varietats. Tot el poble ocupa la plaça en les seues cadires i catrets duts de casa. El rector, Don Sebastian Zaragozà, des del balcó de la casa abadia també acodix a l'acte. L'alcalde, Miquel Cuenca, ocupa un dels primers llocs entre el públic. L'espectàcul començà en normalitat en música i humoristes pero en el moment en que va eixir la vedette es va produir un conflicte. La vedette portava un llarcs guants i va fer intenció de llevar-se'ls i es va dirigir al balcó del rector i va dir: “¿Me los quito o no me los quito? Uy! No!, Que me verá el negrito!”. No cal explicar que el negrito era el rector. Don Sebastian indignat, ordenà que acabara l'acte. Pero els festers i l'alcalde no entengueren que s'haguera d'interrompre la festa. Don Sebastian tancà el balcó i es clavà dins de casa en la seua família que havien vingut convidats a la festa.

Estampa de la Festa de 1961

A l'endemà es realisà la Missa major en honor a Sant Lluís en assistència dels festers i les autoritats. Don Sebastiàn comunicà que l'image de Sant Lluís no eixiria en processó. Pero l'alcalde i els festers contrariats en tal decisió varen fer la processó sense l'image. El poble de Benimaclet quedà dividit pel succés defenent als festers o al rector segons les pròpies opinions.

A l'any venint, 1961, els festers se trobaren en que un gran part del poble no volia colaborar en la festa degut als succesos de l'any anterior. Dien que el rector tornaria a entorpir la festa i se negaven a posar diners. Eixe any hi hagué festa, pero va ser l'últim.

L'image de Sant Lluís va permanéixer en l'Església de Benimaclet, pero durant l'ampliació de la Capella del Crist va ser guardada, per no tindre ya lloc. Pareix que ara se li ha trobat un nou lloc i torna a estar en un altar. ¿Tornarà a fer-se la Festa de Sant Lluís?