viernes, 2 de junio de 2017

Espigolar

"ESPIGOLAR"


El verp “espigolar” és un derivat de “espiga”. El sentit primari en qué es creà esta paraula, allà pel segle XIII, pareix que fa referència a l'arreplega de les espigues dels cereals que havien quedat en el camp després de la sega. Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana “espigolar” és “Arreplegar les espigues que han quedat en el camp una volta feta la sega. // Arreplegar els fruits que han quedat en el camp una volta feta la collita: Han collit les creïlles pero espigolant n’hem fet un sac. // fig. Arreplegar tot lo que uns atres no volen, triar fent una selecció”

L´espigolament era una pràctica habitual dels desheretats, dels pobres de solemnitat, per a intentar sobreviure aprofitant lo que uns atres havien rebujat. Pero l'us del mot “espigolar” pronte s'estengué a qualsevol atre frut. No calia que foren espigues; tot podia ser “espigolable”: olives, garrofes, creïlles, taronges... Inclús en sentit figurat s'ha utilisat «espigolar» com l'idea motriu de regirar entre coses molt diverses buscant alguna cosa aprofitable per a un fi.

En l'Horta de Benimaclet l'acte d'espigolar estava ben regulat des de l'antiguetat. Una volta s'havia produït la recolecta per banda del llaurador o comerciant que havia adquirit els fruts o verdures del camp el llaurador propietari posava unes canyes creuades en el camp que indicaven que encara no se podia entrar a espigolar.

Espigolant en front de Casa El Figuero
En primer lloc entraven a espigolar el propi llaurador i la seua família que s'abastien de verdures i fruites per a una temporada. Quan havia acabat la família se llevaven les canyes i l'entrada era lliure per a recollir tot el fruit que encara es trobara en el camp, sense danyar els arbres, sequiols,... fins a que el camp es llaurava uns dies més tart i queda preparat per a una nova plantació.


Encara hui és possible espigolar en alguns camps de creïlles de l'Horta de Benimaclet i fruir d'una antiga tradició que ajudava a la gent més necessitada a no passar fam, sense tindre que furtar al veï.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Poble de Benimaclet