La fundació de Benimaclet

LA FUNDACIÓ DE BENIMACLET

En 1928 Salvador Panach preguntava en Las Provincias sobre qui varen ser els fundadors de Benimaclet i la seua historia. Esta va ser la resposta:

El nom de Benimaclet transcendix evidentment a l'àrap i per si algun dubte cabera, se donà a conéixer a mitan segle XVIII una inscripció cúfica sepulcral en una casa de camp molt pròxima al poblat de Benimaclet, que commemora les excelències de Mojamet ben-Abdallah ben Sala Daula el Ansari, el qual “morí en l'amistat d'Alà i ad ell obrí la seua boca” un nit del mes de Juny de 1061. Transcorreren encara els restants anys d'aquella centúria, tot el segle XII i casi tres decenes del XII fins que les hostes de Jaume I d'Aragó se presentà a liquidar contes velles en els africans, repartint-se com pa beneït les propietats que a través de moltes generacions venien fruint els musulmans.

L'Alqueria de Benimaclet s'adjudicà als germans Garcia i Ximeno Perez de Pina, pero a part d'esta donació, que degué de ser important, va fer el Rei atres moltes de “jovades” i “fanecades” de terra, horta i cases en térmens de Benimaclet. Com el monarca conquistador ensomiava en un regne completament lliure del poder feudal, sense atre senyor que el Rei, se llimità en un principi a repartir la propietat enfitèutica (cessió d'un be per llarc temps a canvi del pagament d'una renda anual), el domini directe de la qual quedava reservat per a la Corona. I aquells donataris que gojaven d'estirp i ranc tornaren pronte als seus feus d'Aragó i Catalunya, alienant en la seua major part les seues possessions en la democràtica terra valenciana, les rentes de les quals els havia d'arribar molt minvades, sense cap dubte.

Pero com els plans econòmics de Jaume I fracassaren, el Rei, escàs de diners, concedí Senyorius a qui millor els pagava, ya fora noble o plebeu. Aixina va vendre el lloc de Benimaclet en 1285 a un un tal Astruga Bernat Planells. Passant més tart per diverses mans com les de l'héroe valencià Francesc de Vinatea qui va ser Senyor de Benimaclet de 1326 a 1333. En la mort de Vinatea el senyoriu passa a mans que Pere Serra i fins començar el segle XV. En 1409 el propietari es el fill de Pere serra, Jaume Serra que el vendrà al Capítul de la Catedral de Valéncia per a les sufragar els gastos del Hospital de Valéncia, sent este l'únic senyor del lloc de Benimaclet, en la possessió de la Jurisdicció civil i criminal que consentien els Furs de Valéncia.

L'acte de compra de 1409 diu aixina:

“Escritura davant Lluïs Ferrer, escrivà del Capítul, en vintiquatre de Maig de mil quatrecents nou, Jaume Serra, veï de Valéncia, fill de Pere Serra, cavaller veï d'Alzira i Ysabel, la seua dona, atenent al Privilegi que el Rei En Martí concedí ad este Capítul, per a que poguera mercar per a l'Almoïna, viles, castells, llocs, alqueries, cases, dones, christianats, judeus, serraïns, mero mixto, sense pero i atra jurisdicció va vendre a dit Ilustríssim Capítul el Lloc de Benimaclet, de xixanta cases, poblades en una casa gran en la seua torre del Senyor de dit Lloc, en una escrivania i Jurisdicció Civil i Crimidal, tant i quant li concediren els Furs i Privilegis del Regne en preu de huitantamil cinccents i quinze sous”.

La relació en el Capítul de la Catedral de Valéncia acabarà en 1833 quan l'Ajuntament de Benimaclet decidix no seguir pagant els tributs que corresponia com a Senyor de Benimaclet.