EL "TRENET" DE BENIMACLET, ELS INICIS
Sense
cap dubte el trenet va ser un mig de comunicació que va transformar
Benimaclet, comunicant el nostre poble en la ciutat en escassos
minuts. Fins a eixe moment per a arribar a la ciutat s'havia de
caminar per camins fangosos o, els més pudients, utilisar l'antiga
diligència que acostava fins al Pont del Real.
La
Societat Valenciana de Tranvies, fundada el 16 de giner de 1885 per
Joan Navarro Reverter, contava en permís per a realisar l'estudi
d'un tramvia de vapor des de la ciutat de Valéncia fins a la
localitat de Llíria. No obstant, en 1886 es va formular una petició
al govern central per a canviar la concessió per la d'un ferrocarril
econòmic.
Les
obres varen començar el 3 d'agost de 1887 i en a penes un any varen
ser finalisades el 18 de juliol de 1888. La llínea contava en un
total de 26,800 km entre l'estació central de Valéncia
(posteriorment coneguda com la del Pont de Fusta o popularment
estacioneta) i la de Llíria.
Per
l'èxit de la llínea recent creada, la Societat va iniciar la
construcció de la llínea denominada Del Grau de Valéncia a Bétera
en ramal a Rafelbunyol. Les obres d'esta llínea es varen dividir en
tres fases. En la primera es va construir el ramal que conectava
l'estació de l'Empalme en Burjassot en Bétera, que contava en una
llongitut de 14,600 km, sent inaugurat el 21 de novembre de 1891. En
la segona fase es va construir el ramal que conectava l'estació del
Pont de Fusta en El Grau, passant per Benimaclet, en una llongitut de
5,800 km, sent inaugurat el 7 de juliol de 1892. Finalment, en la
tercera fase es va construir el ramal entre l'estació del Pont de
Fusta i la localitat de Rafelbunyol de 13,300 km. Este tram es va
inaugurar per fases, aplegant el tren a Alboraya el 17 de març de
1893, a Museros el 27 de juliol i a Rafelbunyol el 18 de novembre
d'eixe mateix any. En estudi va quedar l'ampliació d'eixa llínea
fins a les localitats de Puçol i Sagunt, si ben mai es va portar a
terme.
En
1917 va ser fundada la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de
Valéncia, a partir de la fusió de la Societat Valenciana de
Tramvies i la Compagnie Génerale des Tramways de Valence (Espagne)
Société Lyonnaise dedicada a l'explotació dels tramvies urbans de
la ciutat de Valéncia i coneguda popularment com la “Lionesa”
pels problemes de pago d'imposts d'esta última, ya que es tractava
d'una companyia estrangera.
La
nova companyia (rebatejada popularment com Cacaus, Tramussos, Faves i
Vi) va ser l'encarregada de gestionar els ferrocarrils de via estreta
de la ciutat de Valéncia durant 47 anys. El gran aporte d'esta
companyia va ser l'electrificació de les vies en la llínea que
comunicava l'estació del Pont de Fusta en la del Grau.
L'Estació
de Benimaclet estava unida en l'estació del Pont de Fusta per trens
cada 15 minuts i el trayecte se fea en 10 minuts en una única parada
en l'Apeadero de Benimaclet (situat en el carrer Valéncia – actual
Baró de San Petrillo). El servici s'iniciava abans de les 5 de la
matinada i acabava a les 22 hores. En estiu, per la Fira de Juliol
s'ampliava el servici en trens nocturns.
En
1930 la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia va
inaugurar un Barri de casetes econòmiques per als seus empleats en
Benimaclet. L'elecció de Benimaclet va estar determinada per la
proximitat a la gran ciutat, la bona comunicació i els bons
terrenys. A partir d'aquell moment molts empleats de la Companyia
passaren a viure en Benimaclet.
El
trenet va dur la modernitat i prosperitat de Benimaclet, pero
desgraciadament també dugué els inevitables accidents que acabaren
en la vida d'alguns dels seus veïns. Alguns dels accidents els
descriu la prensa. En 1928 va ser atropellat un veí que passejava
prop de les vies i va quedar enganchat al tren, arrastrant-lo fins a
l'estació. En 1932 una criatura de quatre anys va ser destrossada
pel tren al seu pas per la Senda de la Carrasca.
En
Setembre de 1928 el diari “El Pueblo” narrava el primer accident:
“Alrededor de las tres de la tarde de ayer, fué llevado a la casa
de Socorro del Museo un hombre de unos 45 años, que había sido
arrollado por el tren eléctrico ascendente, número 1109, de la
línea del Grao, al llegar el referido convoy a la estación de
Benimaclet. Al ser reconocido por los médicos vieron que el
desgraciado había fallecido, por que se limitaron a dar aviso del
hecho al juzgado de guardia, que era el del distrito de Serranos.
Según nuestras noticias, el interfecto paseaba por la vía en
compañía de un amigo llamado Andres Sayas Estevan y al llegar al
cruce con el camino de Alboraya, unos 300 metros antes de llegar a la
Estación de Benimaclet, pasó un tren, cuyo furgón de cola enganchó
con uno de los estribos las ropas de aquél, arrastrándole largo
trecho, hasta que al parar en la estación antes citada el convoy,
fue recogido y traído a Valencia, donde llegó ya cadáver. Sólo se
dabe que se llamaba Pedro. El juzgado de guardia se personó en la
Casa de Socorro mencionada, ordenando el traslado del cadáver al
depósito judicial.”.
En
Juliol de 1932 llegiem en “Las Provincias”: “A las doce y media
de hoy, un tren eléctrico de la línea del Grao atropelló en el
paso a nviel del Camino de Vera a un niño de cuatro años llamado
José Corell Balaguer, hijo de una familia domiciliada en la Senda de
la Carrasca, poblado de Benimaclet. El cuerpo de la infeliz criatura
quedó horriblemente destrozado. En el lugar del suceso se personó
el juzgado de San Vicente, ordenando el levantamiento del cadáver y
su traslado al depósito”.
Para mi el trenet de Benimaclet no me trajo desgracias ,todo lo contrario. Gracias a el conoci al que hoy es mi marido desde hace 40 años fue lo que se dice un flechazo al bajar el del trenet con unos amigos que venian de la playa y yo que iba a subir para ir a tomar una orxata ha Santa Catalina. .
ResponderEliminar