El Cottolengo de Benimaclet

COTTOLENGO DEL PARE ALEGRE

Benimaclet conta en una institució benèfica excepcional en els seus carrers, el Cottolengo del Pare Alegre. Jacint Alegre i Pujals (Terrassa, 1874 - Barcelona, 1930), el Pare Alegre, va ser un sacerdot jesuïta espanyol. Va ingressar en la Companyia de Jesús en 1892. Freqüentava els hospitals de Barcelona i es va donar conte de que els més pobres i necessitats estaven carents de respal institucional i d'assistència. Havia conegut l'obra de José Benito Cottolengo en Torí (Itàlia) i va voler crear una institució similar en Barcelona per a atendre este sector desafavorit de la Societat. Encara que va morir sense vore la casa oberta, el seu objectiu va ser portat a terme pels seus amics i en 1932, varen fundar el Cottolengo del Pare Alegre en Barcelona. En 1939 va ser fundada la congregació religiosa de les Germanes Servidores de Jesús en la finalitat d'atendre, seguint el carisma d'Alegre, les necessitats dels interns del Cottolengo.

En 1943 es va fundar el segon Cottolengo d'Espanya, en la Ciutat de Valéncia, en el carrer de Baix. El mal estat de l'edifici primer i la riuada de 1957 varen obligar a traslladar-se a un nou emplaçament, Benimaclet.

Els camps de llaurança en els que va recaure l'atenció per a edificar un nou Cottolengo estaven situats a les afores de Benimaclet, concretament en la hui denominada carrer Arquitecte Arnau en la part que donava junt a la via del "trenet" (hui tramvia), i molt prop de l'estació de Benimaclet. La porta principal del nou edifici se situaria front a la via (hui carrer Dr. Vicent Zaragozá) entre l'estació i el hui desaparegut barri de Santa Ana.

El nou emplaçament, a les afores de la ciutat, assegurava llum, aire i sol, i la carícia de l'oraget de l'horta que, recorria jardins, terrats i estàncies àmplies de l'edifici en benefici dels seus moradors: els malalts i la comunitat de religioses.

Adquirits els terrenys i cap al migdia d'un solejat dumenge primaveral, va tindre lloc l'acte de bendició i colocació de la primera pedra, acte que va revestir gran solemnitat i al que va assistir una molt notable concurrència de gent que no volia perdre-se el feliç acontenyiment en autoritats religioses i civils.

Les obres de fonamentació i alçada de murs no varen tardar en començar. Primer es va construir el pabelló per als malalts, els terrats que donaven al jardí i el menjador. La tràgica riuada de 1957, va aconsellar abandonar l'ara inhabitable edifici del carrer de Baix, on per situació prop del riu desbordat i pel seu nivell les aigües fangoses varen alcançar una considerable altura.

En l'actualitat, el Cottolengo del Pare Alegre de Benimaclet acull a prop 70 dònes majors, jóvens i chiquetes, que patixen discapacitats psíquiques i físiques i conten en escassos recursos econòmics.

Són ya casi 60 anys d'estància del Cottolengo en Benimaclet seguint o realisant la seua missió: acollir als els malalts més oblidats per la Societat. Una missió que es veu dificultada per un dels seus principis fundacionals “Volem viure penjats de Deu, a l'ampar de la seua Providència. Ell sap lo que necessitem.” Per això no tenen (ni demanen) subvencions i no demanen ni accepten res que siga frut de petició. És per això que moltes entitats valencianes com les falles celebren festivals benèfics per a la manutenció de l'Institució.