La Capella del Crist

LA CAPELLA DEL CRIST DE BENIMACLET

La Capella del Santíssim Crist de la Providència de Benimaclet és una de les obres religioses més importants del segle XX en el nostre poble.

L'advocació del Crist de la Providència era venerada en Benimaclet des de fea més de 100 anys. Una part del poble desijava la construcció d'una capella per al Crist dins del temple parroquial. En els anys 80 l'idea anà guanyant adaptes i l'espenta de l'anterior retor, Juan Luis Orquín, es va posar la primera pedra el 28 de Juliol de 1988.

Se va constituir una Junta Rectora pro-construcció de la Capella en la que destacaven benimacleters com: Manuel Laguarda Cubells, Lluis Bellver Traver, Salvador Cuenca Albert, José Maria Ciurana Laguarda, Miguel Sanchis Hueso, Francisco Greses Almenar, Juan Panach Farinós, Ramon Maties, Enrique Verdeguer, Juan Antonio Montoliu, Ricardo Roig, Fernando Belenguer, Juan Castelló, Benjamin Tudela, Salvador Torres...

       

Es va triar per a la seua construcció la planta baixa de l'antiga Casa Abadia, l'antiga vivenda del retor de Benimaclet, anexa a l'edifici parroquial, que es trobava en desús pel seu mal estat.

La construcció de la Capella va ser dirigida pel mestre benimacler Josep Monros Farinós, que va amprar l'estil neorromànic per ser considerat el més creent, sincer i el de major espiritualitat per haver naixcut del mateix poble per i per a Deu. També se va triar este estil per ser més adequat per a entendre la paraula de Deu. Aixina que el propi estil de la capella és el neorromànic, la planta que es configura té forma de trapezi. Es configuren dos vidrieres emplomades que simbolisen els dos sols mitològics, relacionats en les dos llums més importants del cristianisme, la llum del Pare i la del Fill.

L'estructura que concernix a la Capella, se situa al costat dret de la nau central. La construcció d'este espai va necessitar mils de quilos de pedra, pero no es va usar argamasa per a unir els distints blocs, els sellars estan montats uns damunt d'uns atres, es coloquen “al buit”, seguint la llei d'aplome i nivell, en una separació d'una junta oberta entre ells, que assentats sobre menudes làmines de plom, favoriran el seu assentament posterior.

Un gran fris tanca tot el perímetro de l'obra, uns anells que subjecta totes les pedres sobre un gran suncho que en acer inoxidable subjecta les pedres sobre una doble paret formada per rajoles, busques i cuixeres. Les creus que es graven en el fris, representen els màrtirs de l'Iglésia Catòlica. Per a poder subjectar l'artesanat se situen uns voltons de ferro formada en doble “T”, que pintaren en pintura ignífuga.

Les pedres que componen la construcció, varen ser extretes de les pedreres d'Ulldecona, que varen ser arrancades en blocs de 1’65 x 0’90 x 0’75 metros, entre atres mesures que exigia el proyecte. Posteriorment es varen tallar les peces necessàries per als pilars, archivoltes, arcs i murs de la paret, i també es va realisar el solat i l'escaló de l'escala.

El sostre de la capella està realisat en fustes oloroses, que són les següents: la sabina, el cedre, el sàndal, la ginebrera, la mobila vella i l'anouer espanyol. La particularitat d'estes fustes és que tenen un alt grau d'incorruptibilitat i permeten un tall suau i fi a l'hora de ser tallades.

Totes elles completaran l'artesonat que decorarà el sostre de la capella. Este sostre completa l'ampliació de la capella, que va ser construïda per a poder albergar a tots els fidels de la comunitat i ser un lloc d'oració i cult en l'ajuda de l'escultura de Crist i el crucifix de l'altar.

L'artesonat de fusta del sostre va supondre un gran reembós per a la comunitat i el dur treball que supon trobar aquells materials adequats per a la seua realisació i un bon mestre que els treball. Esta part és la que va ocupar major temps de treball, ya que l'ampliació arquitectònica, gràcies a l'evolució en la construcció, va ocupar el menor temps possible.

Durant cinc anys es va allargar la construcció de la Capella del Crist. En ella es varen utilisar més de 183 metros cúbics de pedra calisa, 23425 taulells, 90.000 Kg d'arenes, 75.000 Kg de ferrages, 111.000 kg de fusta, 26 metros quadrats de vidrieres, 500 Kg de pintures, 675 metros de cablejat... Respecte a la mà d'obra d'obreria se necessitaren 98.400 hores (2480 dies), d'artesanat 61.500 hores, de dibuixos i direcció 7380 i d'atres oficis 118.320 hores.

El 2 de Maig de 1993 va ser beneïda la Capella per l'Arquebisbe de Valéncia, Agustí Garcia-Gasco, en la presència del retor Juan Luis Orquín i l'alcaldesa de Valéncia, Rita Barberà, en l'assistència del poble de Benimaclet.