Benimaclet en els Jocs Florals de Valéncia

La Regina dels V Jocs Florals de Benimaclet, Pau Cuenca i Renau, assistí a la cerimònia dels CXXXVII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia

Valéncia, 31 d'octubre de 2025

La Regina dels V Jocs Florals de Benimaclet, la senyoreta Pau Cuenca i Renau, acompanyada per la seua Cort d'Amor, el president de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet, i varis veïns del poble, va assistir anit a la solemne cerimònia dels CXXXVII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, celebrada en el Teatre Principal baix l'organisació de Lo Rat Penat.

L'acte, presidit pel Sa Altea Real l'Infanta Donya Elena de Borbón i Grècia com a Presidenta d'Honor, va congregar a numeroses personalitats de l'àmbit cultural, polític i institucional valencià, aixina com a representants d'entitats festives i associacions culturals de tota la Comunitat Valenciana.

Durant la velada, María García Vallcanera va ser proclamada Regina dels CXXXVII Jocs Florals, en un emotiu acte que va simbolisar la continuïtat d'esta històrica tradició lliterària, instaurada en 1879 en el propòsit de promoure la llengua, la lliteratura i les costums valencianes.

El General de Divisió Marcos Llague Navarro, Director de l'Institut d'Història i Cultura Militar, va eixercir com a Mantenedor del Certamen, pronunciant un discurs centrat en els valors de Pàtria, Fe i Amor, que són l'essència dels Jocs Florals.

La presència de la Regina dels Jocs Florals de Benimaclet, junt a la seua Cort d'Amor i representants de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet, va posar de relleu el creixent víncul entre les manifestacions culturals dels barris històrics de Valéncia i les institucions que treballen per la defensa i la difusió de la llengua i la cultura valencianes.

Des de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet es va destacar “l'importància de que nostres jóvens representants participen en actes d'este nivell, que conecten a Benimaclet en el conjunt de la cultura valenciana i reforcen el compromís del nostre poble en les tradicions i les lletres valencianes”.

L'acte va concloure en l'interpretació de l'Himne de Valéncia per la Banda Simfònica Municipal, en un ambient d'emoció i valenciania que va tornar a posar de manifest la vigència i el prestigi d'este històric certamen.

Tots Sants 2025

DIA DE TOTS SANTS EN BENIMACLET

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 

Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava menjar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

Enguany, l'Associació Cultural l’Horta de Valéncia recrearà el tradicional Velatori de l'Albaet en la Alquería de Zarzo/Bonora en Benimaclet; una alternativa valenciana i cultural a Halloween, este divendres 31 d'octubre.

Esta Associació propon retornar a les nostres raïls en una representació teatral de lo que va ser el Velatori de l'Albaet, una antiga costum de l'horta valenciana que tenia lloc quan moria un albat (un chiquet menut).

Este rito, ple de simbolisme i emoció, mostrava cóm les gents de l'horta afrontaven la mort en fe, comunitat i esperança, entre oracions, danses i dolços tradicionals.

L'event contarà també en la colaboració especial de la Casa de Mèxic en Valéncia, que presentarà un tradicional altar de morts mexicà, creant una trobada única entre les dos cultures i les seues formes d'honrar a els qui ya no estan.

La Font de l'Amor i Doloretes (1923): memòria romàntica de l'horta de Vera

La Font de l'Amor i Doloretes (1923): memòria romàntica de l'horta de Vera

El camí de Vera —hui convertit en frontera entre l'Universitat Politècnica i l'horta— costa d'imaginar que fa a penes un sigle aquell paisage era un racó de calma, perfumat de terra humida i flor del taronger. En mirar cap a la mar deixàvem arrere antigues alqueries de la partida de Vera: la Casa Manú, el Forn de Bola, l’Alqueria dels Casanys, la Casa Noya, la Casa Riola o la Casa Burra. Front a l’entrador de l’Ermita de Vera, i just enfront de la recordada Tenda de Simó, es trobava una menuda pero molt volguda font: la Font de l'Amor.

Este lloc, hui desaparegut, va ser durant décades punt de trobada i lloc de passejos. Parelles d'enamorats de totes les edats acodien allí per a conversar i mirar-se en silenci, rodejats de séquies, canyars i màrgens florits. També els grups de jóvens feyen parada durant les caminades de Pasqua, quan la primavera invitava a riure, cantar i menjar la mona de Pasqua al sol.

La Font de l'Amor era un racó senzill, pero carregat de significat: una espècie de menut santuari popular dels sentiments, de la vida de l'horta, del primer bes furtat. No era solament un lloc físic, sino també un símbol d'aquell temps en que l'aigua era el cor de la vida i la convivència.

🎥 Doloretes (1923): la primera película rodada en Valéncia

La fotografia que acompanya este text no pertany a un passeig qualsevol. És un fotograma de la película Doloretes, gravada en 1923 en l'horta de Vera de Benimaclet, considerada la primera película rodada en Valéncia.

La cinta va ser dirigida per José Buchs, qui va adaptar al cine l'exitosa obra teatral Doloretes, estrenada en 1901 en el Teatre Apolo de Madrit. El llibret original, de Carlos Arniches, contava en música d’Amadeo Vives i Manuel Quislant, i va ser concebut com una sarsuela en un acte i tres quadros ambientada en un entorn rural típic d'Alacant.

L'història de Doloretes gira entorn al tio Pere i la tia Tona, que viuen angustiats pel seu net Visentico, enviat a lluitar en la guerra de Filipines. A la seua tornada, el jove descobrix que la seua promesa Doloretes li ha segut infidel en Nelo, el fill de l'alcalde. Adolit i enfurit, Visentico jura venjança, que es consuma quan Nelo averigua que Doloretes havia conegut ya a molts atres hòmens abans que ell.

Rodada en plena horta de Vera, la película no solament conserva el valor artístic d'una de les primeres adaptacions al cine d'una sarsuela espanyola, sino també el valor documental de mostrar els paisages i costums de Benimaclet i el seu entorn rural en els anys vint.

🌾 Un paisage que ya no existix

La Font de l'Amor va desaparéixer en els anys xixanta, sepultada per les transformacions urbanes que varen ser convertint els camins i séquies de Vera en l’Universitat Politècnica de Valéncia. Pero gràcies a imàgens com la de Doloretes, encara podem imaginar la serenitat d'aquell lloc a on l'amor, la terra i l'aigua compartien el mateix glatit.

📷 En el fotograma, una jove junt a la séquia, rodejada de l'horta verda i les alqueries blanques de Benimaclet. Una image que nos torna, encara que siga per un instant, al temps en que brotava la Font de l'Amor.

La mocadorà, el dia dels enamorats valencians

LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.

En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.

Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.

¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?

Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.

Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les frutetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2023 que s'ha inspirat en la menció a Benimaclet en el Llibre del Repartiment.

Feliç 9 d'Octubre!!

 ¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!

El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fang,

sols arriba el sant anhel.

Senyera!

Crit i clamor

de l'amor

verdadera.

Flamejant t'he vist al vent

i te porte dins del cor;

moure fas mon sentiment,

puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,

llum de la pàtria en la pau,

flama de nostra consciéncia,

clam, bes i llau.

Carles Salvador 1920

Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

Crònica de les Festes Patronals 2025

Crònica de las Festes Patronals de Benimaclet 2025

Dissabte 6 de setembre: Inauguració de l’Alqueria de Zarzo

Les celebracions varen començar en un moment històric per al barri: l'obertura de l’Alqueria de Bonora-Zarzo com a nou espai cultural. A les 19:30 hores, veïns i veïnes es varen reunir en la Plaça Urbaniste Antoní Sancho per a dirigir-se en comitiva cap a l'edifici, recentment recuperat.

Varen presidir l'acte Manuel García-Pardo, president de l’Associació Cultural Horta de Valéncia, i la Reina de l’Horta 2026, Estefania Marchant, els qui varen realisar el tall inaugural. Els assistents varen poder recórrer les estàncies restaurades, des de la cuina tradicional fins a l'antiga quadra, mentres veïns majors rememoraven vells temps que vixqueren en aquells espais.

La vesprada va continuar en representacions teatrals en valencià, balls populars i un concert de música tradicional, arrematats en un refrigeri d'orchata i fartons.

No va faltar la nota reivindicativa: un menut grup de manifestants va intentar boicotejar l'acte en protesta per la cessió temporal de l'immoble i el desenroll urbanístic del PAI de Benimaclet, aplegant inclús a produir-se una agressió. La resposta del restant de participants, en civisme i alegria, va reforçar el caràcter de convivència de la jornada.

La reobertura de l'Alqueria supon una fita per a l'identitat cultural i agrícola de Benimaclet, que ara dispon d'un espai per a tallers, exposicions i activitats comunitàries.

Divendres 12 de setembre: Pregó Cultural i vesprada infantil

La vesprada va començar a les 18:00 en una animada vesprada infantil organisada pels Juniors de l’Assunció en la plaça del barri.

A les 19:30 es va celebrar la missa prèvia a l'acte central: el Pregó Cultural de Festes, pronunciat a les 20:00 en la parròquia per la científica i veïna de Benimaclet María Dolores Huerta Panach. Davant més d'un centenar d'assistents, Huerta va combinar recorts d'infància i tradició en metàfores científiques, comparant les festes en una “reacció química” en la que els clavaris i clavariesas són catalisadors i l'energia prové de l'amor al Crist de la Providència, la Mare de Déu i els Sants Patrons.

El seu emotiu discurs, esguitat d'anècdotes locals i expressions en valencià, va culminar en un aplaudiment unànim. El president de la Clavaria 2025, Francisco Berlanga, li va entregar un obsequi en agraïment.

Dissabte 13 de setembre: Art, música i tradició

El dia va començar en el VII Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet, que va omplir els carrers de caballets i color. Més de vint artistes varen plasmar racons emblemàtics del poble. El jurat va destacar l'alta calitat de les obres i va otorgar els premis a:

1.º Gonzalo Romero Navarro (850 €)

2.º Pascual Gimeno Montalar (500 €)

3.º Ampar Ferriols Gadea (300 €)

Mencions d'honor: Jessica González Prats, Adrián Montparler de la Encarnación i Amparo Ballarro Llovat.

Per la vesprada, la gran cavalcata de les clavarieses de la Mare de Deu d’Agost va recórrer els carrers acompanyada per la charanga del CIM, culminant en la tradicional entrà d’Alfàbegues. En acabant de la sabatina de la Mare de Déu i la missa en sufragi de les confrares difuntes, la jornada va concloure en un sopar popular de paelles i un animat concert d’un grup musical local.

Dumenge 14 de setembre: Festa de la Mare de Deu d’Agost

Benimaclet va honrar a la seua patrona en un dia replet de fervor. Des de que va trencar l’alba, les campanes varen anunciar la festivitat. En acabar del passacarrer i la recollida de les clavarieses, a les 12:30 es va celebrar la missa solemne en intervenció del Cor Parroquial.

A les 14:00 una impressionant mascletà va resonar en la plaça, preludi de la solemne processó vespertina en danses de la Falla Ingenier Vicent Pichó i l'acompanyament de la Banda de Música de Benimaclet. Un castell de fòcs artificials va tancar la jornada.

Dilluns 15 i dimarts 16 de setembre: Romeria dels Sants de la Pedra

El dilluns es va viure la tradicional Passà dels Sants Abdó i Senent, protectors dels agricultors. En acabant del Pregó Popular a les 17:30 fet per Francisco Berlanga, l'image dels Sants va ser traslladada des de la plaça de Benimaclet fins a l'Ermita de Vera, acompanyada per dolçaina i tabalet, recorrent l'antic camí de Farinós entre pólvora, devoció i colorit. Allí se celebrà un sopar popular amenisat en música junt a l’ermita.

El dimarts, hi hagué missa en l’ermita i a continuació, la romeria va realisar el camí invers, en parada en l’Universitat Politècnica de Valéncia —alçada en terrenys antany de l'horta de Benimaclet— i visita al cementeri parroquial en recort dels antepassats. L'arribada a la plaça va ser rebuda en una emotiva i numerosíssima dansà popular que va omplir el carrer Murta i la Plaça, símbol de la persistència de les tradicions agrícoles.

Dimecres 17 de setembre: Tríduo i convivència

La jornada va començar en el solemne trasllat del Santíssim Crist des de la seua capella a l'altar major, un acte molt emotiu al que acodiren els seus devots. En la plaça, els més menuts varen gojar d'una alegre cavalcata infantil que va fer les delícies de tots i va omplir de color els carrers del nostre poble.

A les 19:30 es va celebrar el primer dia del Tríduo en honor al Santíssim Crist de la Providència, seguit d'un gran sopar popular d'entrepans en la Plaça amenisada per la charanga La Gallina del CIM. A l’acte va acodir la màxima autoritat municipal, l’alcaldesa de la ciutat de Valéncia, Maria José Català, que participà en l’entrega d’entrepans i pogué raonar en els veïns. També acodiren representants dels grups municipals PSPV i Compromís.

Dijous 18 de setembre: Mercat Medieval i V Jocs Florals

El dia va arrancar en activitats per a chiquets i, a les 18:00, en l'inauguració de l'esperat Mercat Medieval, que va omplir d'artesania, gastronomia i música els històrics carrers de Benimaclet.

A les 20:30, el Centre de Majors de Benimaclet va acollir la quinta edició dels Jocs Florals de Benimaclet, recuperant la tradició lliterària de 1931.

Entre els guardonats varen destacar:

Flor Natural: Ampar Cabrera i Sanfèlix per L’últim dubte entre tu i yo.

Englantina d’Or: Joan Josep Serra i Martí per Un llegat en perill.

Viola d’Or: Mònica González i Alfonso per Aclamem en gran fervor.

Premi Poesia en castellà “Emili Baró”: María José Juárez Romera per Phantasos.

Josep Furió i Egea va eixercir de mantenedor, reivindicant la lliteratura com a pilar d'identitat i memòria. El mantendor va lloar a la Regina, Pau Cuenca Renau, i a la seua Cort d’Amor. La velada omplida de versos i música va concloure en l’irterpretació de l'Himne de Valéncia i una fotografia de grup que quedarà per a l'història.

Divendres 19 de setembre: Música i tradició

Els Juniors de l’Assunció varen animar la plaça en jocs tradicionals durant la vesprada infantil. Despuix del tercer dia del Tríduo al Santíssim Crist, la Banda de Música de Benimaclet va oferir un concert nocturn que va reunir a famílies i visitants en un ambient festiu.

Dissabte 20 de setembre: Festa dels Sants Patrons Abdón i Senent

La programació, que se va vore entristida per la despedida d’un dels clavaris que havia faltat el dia anterior, va incloure les tradicional calderes d’arròs en fesols i naps que enguany arribaren a les 4200 racions, un rècort absolut. Per la vesprada missa tradicional en valencià en honor als Sant i la processó pels carrers de Benimaclet. Per la nit un espectàcul tribut al històric grup suec Abba.

Dumenge 21 de setembre: Festa del Crist de la Providència.

A migdia va tindre lloc la missa major en honor al Crist i a continuació una gran mascletà disparada en la Plaça. Per la vesprada la tradicional i multitudinària processó del Crist en l’assistència d’autoritats i mils de benimacleters que ompliren els carrers històrics de Benimaclet.

Les Festes Patronals de Benimaclet 2025 han demostrat, un any més, la força de la tradició, la cultura i la participació veïnal. Des de l’inici en el Pregó de Festes fins als històrics Jocs Florals i la romeria dels Sants de la Pedra, cada jornada ha teixit un relat d'identitat i convivència que reforça l'orgull d'un poble que mira al futur sense oblidar les seues raïls.

Des de Poble de Benimaclet volem felicitar a la Clavaria Festers Crist 2025 per les excelents Festes Patronals que han preparat per a Benimaclet. Moltes gràcies!