martes, 27 de marzo de 2018

Dolores Marqués, cursillista del 36


DOLORES MARQUÉS, CURSILLISTA DEL 36

Dolores Marqués, mestra de Benimaclet.
Dolores Marqués i Asensi va nàixer en Benimaclet en l'any 1898 i va morir en Benimaclet en 1963. La seua vida la va dedicar a l'ensenyança de chiquetes; va ser mestra. Va realisar els seus estudis de Magisteri en la Ciutat de Valéncia, acabant en l'any 1920.

En 1925 va fer junt en les seues amigues de Benimaclet les festes de les filles de Maria, varen ser clavarieses a banda de Dolores Marqués, Mercedes Giner Benlliure, Josefa Monros Peris, Angeles Belenguer Tatay, Dolores Sanchis Monros, Maria Sanchis Sanchis, Vicenta Farinos Giner i Carmen Navarro Jovaní. Diu la crònica d'aquell any que hi hagué música, campanes, dispar de trons, gran funció religiosa, concerts musicals, lluïda processó i abundants focs d'artifici.

En l'estiu de 1930 participà com professora auxiliar en les Colònies Escolars de Macastre. Les colònies escolars eren uns campaments d'estiu dedicats als fills de la classe treballadora més necessitada que no podien permetre's unes vacacions; en les colònies on rebien classes i diversió. Se realisaren des de l'any 1917 fins a la Guerra Civil.

En 1933 aprovà l'ingrés en els Cursets del Magisteri Nacional Primari, una oposició que li permetria ser mestra nacional pero que la va marcar com “cursillista del 36”.

Els mestres procedents del pla professional de 1931 i dels cursets de perfeccionament del 1936 foren coneguts com els “cursillistes del 36”. Tots ells varen ser privats dels drets professionals adquirits dins de la llegalitat de la República Espanyola i molts d'ells perseguits i encarcerats. El fet de ser mestre ya era suficient per a ser sospitós per al nou règim. Molts varen tindre que exiliar-se. Uns atres varen tindre que abandonar el magisteri i dedicar-se als més diversos oficis. Uns atres varen ser encarcerats i processats.

En acabar la guerra tots els cursillistes varen quedar suspensos d'ocupació i sòu a efectes de l'orde de 5 de novembre de 1936 emesa per la Junta de Burgos, que invalidava totes les disposicions administratives dictades en posterioritat al 18 de juliol que no hagueren dictat les autoritats de la zona nacional. En 1960 es va convocar una oposició restringida per a l'ingrés de cursillistes i ex-combatents que pogueren demostrar la seua afecció al règim franquiste i estar lliures d'antecedents penals. Els qui voluntàriament no feren us d'esta via per a regular la seua situació professional «quedarien privats de quants drets pogueren correspondre'ls».

En Benimaclet va fundar un colege privat. En este centre va aplegar a formar un sistema d'ensenyança molt particular que les seues alumnes recordarien. Per tot això és recordada com a dòna lluitadora i com a dòna innovadora en l'educació.

Sabem que Dolores Marqués, al igual que tots els cursillistes del 36 va ser inhabilitada en 1939, al acabar la Guerra Civil. També hem comprovat que va ser habilitada de nou per a l'ensenyança per una Orde Ministerial del 17 d'Abril de 1943. Dolores va ser destinada a diferents pobles de la geografia valenciana com Real de Montroy, La Yesa, Vallada, Benifayó i Picassent... a on va desenrollar la seua professió deixant un molt bon recort entre les seues alumnes.

Benimaclet li va dedicar un carrer, en principi un carrer en proyecte, que va ser rotulada en l'actual nom, segons acort municipal de febrer de 1965.

viernes, 23 de marzo de 2018

L'Hora del Planeta


L'HORA DEL PLANETA EN BENIMACLET


Poble de Benimaclet vos anima un any més a sumar-nos a #LaHoraDelPlaneta 

(https://www.horadelplaneta.es/) 

Organisada per WWF Espanya per al dissabte 24 de Març de 2018

Suma't a la revolució contra el canvi climàtic!!

L'Hora del Planeta és molt més que apagar la llum durant una hora, és un gran moviment global per a enfrontar un problema global: el canvi climàtic. 


Una campanya multitudinària que va començar en 2007 en Sidney (Austàlia), impulsada per WWF, com un gest simbòlic de la lluita contra el canvi climàtic.

En tot poble i ciutat les cases i carrers s'apaguen i les rets socials s'encenen per a exigir als governs de tot lo món canvis polítics en matèria energètica.

El canvi climàtic és ya una de les majors amenaces a la biodiversitat.

En els pròxims tres anys, des de WWF fan una cridada d'atenció dins l'Hora del Planeta per a sensibilisar al món sobre el canvi climàtic i també sobre la pèrdua de vida salvage que ve associada als seus impactes, dos problemes que són dos cares de la mateixa moneda.

En 2017, millons de ciutadans, mils d'empreses i entitats de tot lo món, 187 paisos i 7.000 ciutats s'han sumat a l'Hora del Planeta.

Nota: l'image de la campanya ha segut modificada a partir d'una de Poble Democràtic (www.poble.org)



jueves, 22 de marzo de 2018

La via Churra

LA VIA CHURRA

Placa i troç de via que recorda el pas de la Via Churra
per Benimaclet.
L'antiga "Via Churra" perteneixia al ferrocarril entre Calatayut-El Grau de Valéncia i es va construir a finals del sigle XIX per mig de la fòrmula de la concessió a la Companyia del Ferrocarril Central d'Aragó. Dos holandesos, Joseph Devolder i Víctor Stoclet, representants en Espanya de la Societé Générale pour favoriser l'Industrie Nationale, es varen aliar en capitalistes locals i varen crear en 1895, la Companyia del Ferrocarril Central d'Aragó, que va conseguir posar en marcha en 1898 la secció ferroviària Sagunt-Sogorp. En 1902 la llínea s'estendria fins a Valéncia i el port, passant pels pobles de l'Hort Nort com Meliana, Almàssera, Alboraya i Benimaclet, abans d'arribar a l'estació d'Aragó. D'aquell ferrocarril tradicional només queda, a dia de hui en funcionament, la part central de la llínea, entre Caminreal i Sagunt, ya que els extrems d'este ferrocarril es varen quedar sense servici en 1984. En 1974 l'Estació terminal de Valéncia (la d'Aragó) ya s'havia derribat en 1974 dins de l'expansió urbanística de la ciutat.

Estació d'Aragó
El tren inicialment partia de l'imponent Estació d'Aragó situada en l'Alameda de Valéncia, junt al Riu Turia i l'Avinguda del Port. Alvançava per lo que hui és l'Avinguda d'Aragó i creuava les vies del trenet del Grau i es dirigia direcció al Nort creuant per mig de passos a nivell els camins de Vera, les Fonts i Farinos per a enclavar-se dins de la Partida de Masquefa, ya en Alboraya. En el poble d'Alboraya tenia la seua primera parada, un chicotet abaixador que encara hui es conserva.

Via Churra en Alboraya, al fondo Benimaclet
La construcció del tram que afectà a l'Horta de Benimaclet fon entre 1898 i 1902, ya entrat el segle XX. S'expropiaren els terrenys als llauradors afectats per la nova obra ferroviària per ser una obra d'interés general. Durant vora 80 anys els trens circularen en distintes freqüències creuant els camps de l'Horta de Benimaclet, una mija de 4 trens per direcció, 8 trens al dia (destinació Calatayut, Terol, Xèrica o Sogorp). 

Era comú que els benimacleters s'acostaren a les vies a despedir els amics o familiars que agarraven el tren des de Valéncia. El nom popular de "via Churra" prové de que era utilisat pels immigrants d'Aragó que residien habitualment en la ciutat de Valéncia i regressaven a visitar els seus pobles gràcies ad esta infraestructura ferroviària.

Encreuament de les vies del trenet i via Churra

Un fet que recordaran molts benimacleters de més edat era l'encreuament del trenet del Grau (actual tramvia) en el tren d'Aragó que obligava al trenet a detindre's durant, en algunes ocasions, durant molt de temps a l'altura d'on hui està la torre-mirador (junt a l'Universitat Politècnica) per a cedir el pas al Ferrocarril de la Via Churra. L'espera en estiu es fea llarga ya que els vagons d'aquell temps no eren com els d'ara i no primava la comoditat.

Desgraciadament la via també dugué algun episodi negre per al poble de Benimaclet i l'imprudència o despist s'endugueren per davant la vida d'alguns veïns.


En finalisar l'explotació de la via en 1984 la via quedà abandonada fins a que a principis del segle XXI va ser reacondicionada con a via verda i actualment és molt utilisada per veïns de la ciutat i dels pobles de l'Horta per a caminar o practicar deports i se coneix com "Senda del Colesterol".

lunes, 19 de marzo de 2018

Feliç dia de Sant Josep

FELIÇ DIA DE SANT JOSEP

Moltes felicitats a tots els Joseps, Josefes, Peps, Pepes,..... i a tots els pares de Benimaclet. 

¡Que tingau un bon dia i ho passeu molt be!


viernes, 16 de marzo de 2018

Premis Falles grans Benimaclet 2018


PREMIS FALLES GRANS DE BENIMACLET 2018

Secció 4rta B

8au Premi a la Falla 270 Cuenca Tramoyeres-Guàrdia Civil 
(José Sales Asián)




Secció 6xta A

5nt. Premi a la Falla 105 Poeta Asins-Alegret-Puçol 
(Víctor Hugo Giner Blasco)



Secció 6xta B

2on Premi a la Falla 185 Poeta Altet-Benicarló 
(José Antonio Marco Gómez)



Secció 7ma B

6xt. Premi a la Falla 115 Frederic Mistral-Murta 
(Xavier Herrero)



Secció 8va A

6xt. Premi a la Falla 241 Pare Alegre-Enric Navarro 
(Víctor Navarro Granero)


Fotografies: Jessie Ribera, Poble de Benimaclet


Falles Benimaclet 2018 (video)

FALLES BENIMACLET 2018 (VIDEO)


jueves, 15 de marzo de 2018

Premis infantils de falla 2018

PREMIS FALLES INFANTILS 2018 BENIMACLET





Secció 6º
2on Premi - Falla 188 Primat Reig-Vinaròs 
(Juanjo Salom)





Secció 9º
3er Premi - Falla 125  Baró de Sant Petrillo-Leonor Jovaní 
(Jorge Gil Sapiña)



7im Premi -  Falla 270 Cuenca Tramoyeres-Guàrdia Civil 
(José Sales Asián)



Secció 13º
4rt Premi -  Falla 185 Poeta Altet-Benicarló 
(Miguel Ángel Hernández Clemente)

Secció 14º
5nt  Premi - Falla 105 Poeta Asins-Alegret-Puçol (Jovenils) 
(Víctor Hugo Giner Blasco)


Secció 17º
4rt  Premi - Falla 115 Frederic Mistral-Murta 
(Vicente Domínguez Pérez)


Secció 20º
3er Premi - Falla 369 Poetes Anònims-El Real de Gandia (La nova) 
(La Comissió)


Secció 21º

5nt Premi - Falla 241 Pare Alegre-Enric Navarro 
(Víctor Navarro Granero)


¡Enhorabona a tots els premiats!

Fotografies: Jessie Ribera, Jaume Senent, Poble de Benimaclet

lunes, 12 de marzo de 2018

Falles de Benimaclet

FALLES DE BENIMACLET

105 Falla Poeta Asins – Alegret – Puçol “Els Jovenils”

La falla de “Els Jovenils” va ser inscrita en Junta Central Fallera l'any 1964. Naix per iniciativa d'uns jóvens de Benimaclet uns 10 anys abans. En Benimaclet se plantava la falla de la Plaça de Benimaclet (l'única del poble) i la joventut del poble planeja la necessitat de plantar una falla nova en gent més jove.

Inicialment se plantà en el encreuament dels carrers Poeta Asins, Alegret i Puçol, d'ahí ve el seu nom original. Al produir-se l'expansió urbanística de Benimaclet el monument se desplaça cap a les afores a l'ubicació actual (creuament entre carrer Masquefa i Francesc Martínez).

El casal faller se situa actualment en l'Avinguda Valladolit.

115 Falla Federic Mistral – Murta

La falla és una de les herederes de la Falla de la Plaça de Benimaclet que venia plantant-se des d'abans de la Guerra Civil. La divisió d'esta falla mare de la plaça donà lloc a tres falles: Mistral, San Petrillo i “Els Jovenils”. Va ser fundada en l'any 1963.

En l'any 2016 va fer història al convertir-se en la primera falla de Benimaclet en participar en la Secció Especial.

El seu casal faller està situal en el carrer Utiel.


125 Falla Baró de San Petrillo – Lleonor Jovani

Esta falla és una de les herederes de la Falla de la Plaça de Benimaclet que venia plantant-se des d'abans de la Guerra Civil. A partir de l'any 1942 comença a plantar-se en el carrer Valéncia (actual Baró de San Petrillo) esta nova falla que finalment s'inscriu en Junta Central Fallera en 1973. En 2017 ha celebrat el seu 75 aniversari. Ha mantingut, per motius de proximitat, una ampla relació en el Casino Musical.

Actualment se planta en el creuament dels carrers Baro de San Petrillo i Lleonor Jovani, junt al Centre Instructiu de Benimaclet.

El casal faller se troba situat en el carrer Enric Navarro.

185 Falla Poeta Altet – Benicarlo

Falla naixcuda a finals dels anys 60, 1969, durant l'expansió urbanística de Benimaclet cap al Nort.

El casal faller se troba situat en el carrer Benicarló








188 Falla Avinguda Primat Reig – Vinarós

Falla inscrita en Junta Central Fallera en l'any 1970 durant l'expansió urbanística de Benimaclet cap al Nort. En 2011 celebraren el 75 aniversari, ya que referixen que es plantà per primera volta en 1936.

El casal faller se troba situat en el carrer Vinarós






241 Falla Pare Alegre – Enric Navarro

Falla naixcuda en la década dels anys 70, any 1973, en l'ampliació de Benimaclet cap a l'Est, prop dels terrenys que ocupa el Cottolengo del Pare Alegre. Tots els anys organisa una tradicional ofrena a la Mare de Deu dels Desamparats i recollida d'aliments per al Cottolengo del Pare Alegre que conta en una masiva assistència del món faller, incloent a la Fallera Major de Valéncia.

El casal faller se troba situat en el carrer Pare Alegre







270 Falla Cuenca-Tramoyeres – Guàrdia Civil

Falla fundada en l'any 1975 en la zona Sur de Benimaclet, junt a l'amic camí de Transits (hui Primat Reig), celebrà el 40 aniversari en 2015 .

El casal faller se troba situat en el carrer Guàrdia Civil, junt al quartel.







342 Falla Ingenier Vicent Pichó – Avinguda Valladolit

Falla naixcuda  a finals dels anys 80 al final de l'avinguda de Valladolit, en les proximitats de l'Horta de Benimaclet. En els primers anys  mantingué una forta competència en la falla dels Jovenils, per la seua proximitat. Hui s'ha consolidad com una de les falles històriques de Benimaclet.

El casal faller se troba situat en l'avinguda Valladolit.








352 Falla Poeta Emili Baró – Enric Ginesta

Falla naixcuda en la part Nort de Benimaclet, prop del poble pròxim d'Alboraya, en l'any 1983.

El casal faller se troba situat en el carrer Enric Ginesta









369 Falla Poetes Anònims – Real de Gandia

Falla fundada en l'any 1991. Se situa en una zona de nova urbanisació. Se li coneix con la Nova de Benimaclet i és actualment la més nova de Benimaclet. Se planta en el carrer dels Poetes Anònims.

El casal faller se situa en el carrer dels Poetes Anònims.




372 Falla Doctor Garcia Brustenga – Vicent Barrera Cambra

Va ser l'última falla en naixer en Benimaclet i també l'ultima en desaparéixer. Començà a plantar-se a finals dels anys 90 i va dissoldre'ls en 2013. Plantava la seua falla en les finques de la Guàrdia Civil.


domingo, 11 de marzo de 2018

¡200.000 visites!

POBLE DE BENIMACLET SOBREPASSA LES 
200.000 VISITES


No podíem imaginar en Setembre de 2016, quan començàrem esta iniciativa de Poble de Benimaclet arribar en any  mig a 200.000 visites en el nostre blog. Moltes gràcies als qui haveu colaborat en esta gesta i esperem continuar oferint informació sobre el nostre poble. 

Fem un repàs a algunes de les entrades que més interés han provocat des de la nostra aparació entre els nostres lectors:

    
EL 25 D'ABRIL, DIA DE DOL VALENCIÀ Batalla d'Almansa El 25 d'abril el Poble Valencià commemora la derrota de les trope...





L'escut de Benimaclet

L'ESCUT DE BENIMACLET Escut de Benimaclet L'heràldica municipal estudia les característiques i història dels escuts d ...

viernes, 9 de marzo de 2018

Ruta pels Bunyols de Benimaclet

RUTA PELS BUNYOLS DE BENIMACLET

Benimaclet ya està en falles i en elles nos acompanya una tradició gastronòmica que es remonta a finals del s. XVIII: els bunyols valencians.

En algun moment indeterminat, al voltant del fòc de les falles a on les dones dels fusters, considerades les primeres bunyoleres, repentinades, molt endreçades i en impoluts davantals blancs, colocaven uns bidons de ferro que ampraven com a fogó i feen en llenya saborosos bunyols que degustaven a lo llarc de tota la velada. S'explica també que les dones els solien acompanyar en anís mentres que els hòmens s'atrevien en l'aiguardent.

Actualment els antics bidons de ferro han segut substituïts per cuines de gas butà i els licors d'abans per un bon got de chocolate per sucar-los. A pesar de tot, lo que no ha canviat és la facilitat de trobar estos llocs ambulants al voltant dels monuments fallers.

Elaboració i recepta

La recepta dels bunyols de vent ha anat passant de mà en mà generació darrere generació i hui en dia encara es manté intacta la manera original d'elaborar-los. Pareix increible que en pocs ingredients i tan bàsics i naturals com rent, farina, aigua i una miqueta de sal s'obtinga un producte tan bo i dolç. N'hi ha prou en agafar una bola de massa en una mà, chafar -en el dit polze per crear el seu típic forat central, deixar-lo caure sobre l'oli molt calent i fregir durant aproximadament mig minut.

En Benimaclet

¿Quins son els millors bunyols de Benimaclet? Vos animem a fer un recorregut gastronòmic per a poder tastar tots els bunyols que se fan en el poble de Benimaclet.

Bunyols Adela en els anys 60
La primera parada són els Bunyols d'Adela. Els Bunyols d'Adela són els més antics i tradicionals de Benimaclet. És la tercera generació d'una família molt coneguda i volguda en Benimaclet pels deliciosos bunyols que prepara cada any per estes dates. Aplega l'olor a pólvora de les Falles i Pepita Zarzo Ruiz ya sap que toca preparar la parada per a vendre bunyols. La parada es troba situat en el carrer Enric Navarro 22. L'iniciadora va ser Adela Ruiz, que va faltar als 93 anys, i la tradició l'han continuat les seues filles i nets. A qui no els haja tastat ya te per a on començar.

Carrer Puçol
Podem continuar per la Plaça de Benimaclet fins al carrer Puçol on trobem els Bunyols del carrer Puçol (en el local on es montava el belem de Benimaclet), en front del Forn de Cuenca se situa està parada regentada des de fa uns anys per diverses dònes de Benimaclet, com Teresa Bori "la Chocolatera". Fan diferents classes de bunyols tradicionals (carabassa, figa,...)

Eixint del casc històric de Benimaclet pel carrer de Masquefa nos trobem en dos clàssiques orchateries que també preparen bunyols que s'han de tastar:

Orchateria Rin: Una clàssica orchateria de Benimaclet que fa deliciosos bunyols durant la temprorada fallera. Una bona opció per a pendre els bunyols assentat en un chocolate calentet.

Orchateria Els Sariers: Atra opció de tastar bons bunyols en Benimaclet. Bunyols de carabassa de bon tamany que se poden tastar tot l'any.


Una volta els hajau tastat tots ¿Quins bunyols preferiu?

miércoles, 7 de marzo de 2018

Homenage a la dòna treballadora 2018

HOMENAGE A LA DÒNA TREBALLADORA 2018

Amparo Galan. Foto: Las Provincias
Enguany des de Poble de Benimaclet volem rendir homenage a la dòna treballadora recordant a Amparo Galan, florista de Benimaclet, que nos va deixar l'any passat, després de més d'un segle dedicat al treball en l'art floral.

Amparo Galan va fer 100 anys en maig de l'any passat. Ella va ser la filla de la fundadora de la Floristeria Amanda, una institució en la ciutat de Valéncia. Durant molts anys la Floristeria Amanda va estar assentada en el Camí Farinós de Benimaclet. Hagueren de traslladar-se des de l'Hort del Santíssim (en el Camí de Benimaclet, prop de lo que hui es l'Alameda) per una expropiació. En Benimaclet trobaren l'Alqueria Tello la qual transformaren en alqueria-jardí, un lloc idílic en l'horta de Benimaclet. En els anys 90 del segle passat, atra volta les expropiacions i els PAIs obligaren a la família Galán a abandonar aquella idílica Alqueria, que hui ha segut ocupada pel CSOA -Centre Social Okupat Anarquista l'Horta.

En motiu d'estos 100 anys de vida, el diari Las Provincias ha dedicat un artícul a Amparo Galan, que reproduïm a continuació.

«La terra dona vida», ho pensava en 18 anys quan va començar en el negoci familiar de les flors i a dia de hui, a les portes d'aplegar a la centúria, Amparo Galan seguix repetint el seu lema en orgull perque «les flors i la terra m'ho han donat tot en estos 100 anys de vida».

Una vida en la que ha vist passar des del rei Alfonso XIII, la república, la guerra, la postguerra, el franquisme, fins a la «crisis econòmica i de valors» que sofrix la societat actual. Pero ella confessa que mai ha tingut por a res. Criada per dònes en faltar el seu pare als 35 anys d'edat va deprendre «la capacitat i la força» del sexe femení.

«Es pensen que les dònes d'abans eren ignorants pero la meua yaya parlava tres idiomes i escrivia; la meua mare va agarrar les regnes d'un negoci i el va fer créixer; i yo sempre independent, no em vaig casar per a cuidar a la meua mare que tant m'havia donat, he recorregut el món sancer a soles i he transmés l'art floral a les noves generacions per a que perdure», va explicar Galan a LAS PROVINCIAS.

L'orige de la floristeria que ha donat sentit a la seua vida, on hui als seus casi 100 anys la seguixen cridant “jefa”, està en el famós Hort del Santíssim, propietat familiar a la que acodien pintors com Benlliure o Sorolla i del que varen escriure Vicente Blasco Ibáñez i Teodoro Llorente. «Recorde com allí es varen realisar les primeres partides de tenis d'Espanya en una cancha que teníem, era un lloc en molta vida», recorda. I lo que va començar en un lloc ambulant i després un quiosc, ha donat lloc despuix de cinc generacions, a la floristeria Amanda del carrer Lauria, que porta el nom de la seua mare i la seua germana a les que tant troba a faltar. «Sempre he posat molt de carinyo en tot lo que he fet per això tinc clients de fa més de 60 anys i forme a chiques que venen de l'estranger per a que deprenguen a cuidar i manipular plantes i flors», va alegar.

Hui, feliç per tot lo vixcut, contínua acodint tots els dies a la seua casa, a Flors Amanda, com la dòna treballadora i inmarchitable que ha segut sempre"

El passat mes de decembre va faltar esta dòna, treballadora com ninguna, a qui hui fem homenage.

Font: 
http://www.lasprovincias.es/comunitat/201704/19/llegar-anos-seguir-flor-20170419002229-v.html
Poble de Benimaclet