DOLORES
MARQUÉS, CURSILLISTA DEL 36
 |
| Dolores Marqués, mestra de Benimaclet. |
Dolores
Marqués i Asensi va nàixer en Benimaclet en l'any 1898 i va morir
en Benimaclet en 1963. La seua vida la va dedicar a l'ensenyança de
chiquetes; va ser mestra. Va realisar els seus estudis de Magisteri en la
Ciutat de Valéncia, acabant en l'any 1920.
En
1925 va fer junt en les seues amigues de Benimaclet les festes de les
filles de Maria, varen ser clavarieses a banda de Dolores Marqués,
Mercedes Giner Benlliure, Josefa Monros Peris, Angeles Belenguer
Tatay, Dolores Sanchis Monros, Maria Sanchis Sanchis, Vicenta Farinos
Giner i Carmen Navarro Jovaní. Diu la crònica d'aquell any que hi
hagué música, campanes, dispar de trons, gran funció religiosa,
concerts musicals, lluïda processó i abundants focs d'artifici.
En
l'estiu de 1930 participà com professora auxiliar en les Colònies
Escolars de Macastre. Les colònies escolars eren uns campaments
d'estiu dedicats als fills de la classe treballadora més necessitada
que no podien permetre's unes vacacions; en les colònies on rebien classes i diversió. Se realisaren
des de l'any 1917 fins a la Guerra Civil.
En
1933 aprovà l'ingrés en els Cursets del Magisteri Nacional Primari,
una oposició que li permetria ser mestra nacional pero que la va
marcar com “cursillista del 36”.
Els
mestres procedents del pla professional de 1931 i dels cursets de
perfeccionament del 1936 foren coneguts com els “cursillistes del
36”. Tots ells varen ser privats dels drets professionals adquirits
dins de la llegalitat de la República Espanyola i molts d'ells
perseguits i encarcerats. El fet de ser mestre ya era suficient per a
ser sospitós per al nou règim. Molts varen tindre que exiliar-se.
Uns atres varen tindre que abandonar el magisteri i dedicar-se als
més diversos oficis. Uns atres varen ser encarcerats i processats.
En
acabar la guerra tots els cursillistes varen quedar suspensos
d'ocupació i sòu a efectes de l'orde de 5 de novembre de 1936 emesa
per la Junta de Burgos, que invalidava totes les disposicions
administratives dictades en posterioritat al 18 de juliol que no
hagueren dictat les autoritats de la zona nacional. En 1960 es va
convocar una oposició restringida per a l'ingrés de cursillistes i
ex-combatents que pogueren demostrar la seua afecció al règim
franquiste i estar lliures d'antecedents penals. Els qui
voluntàriament no feren us d'esta via per a regular la seua situació
professional «quedarien privats de quants drets pogueren
correspondre'ls».
En Benimaclet va fundar un colege privat. En este centre va aplegar a formar un sistema d'ensenyança molt particular que les seues alumnes recordarien. Per tot això és recordada com a dòna lluitadora i com a dòna innovadora en l'educació.
Sabem
que Dolores Marqués, al igual que tots els cursillistes del 36 va
ser inhabilitada en 1939, al acabar la Guerra Civil. També hem
comprovat que va ser habilitada de nou per a l'ensenyança per una
Orde Ministerial del 17 d'Abril de 1943. Dolores va ser destinada a
diferents pobles de la geografia valenciana com Real de Montroy, La
Yesa, Vallada, Benifayó i Picassent... a on va desenrollar la seua professió deixant un molt bon recort entre les seues alumnes.
Benimaclet
li va dedicar un carrer, en principi un carrer en proyecte, que va ser
rotulada en l'actual nom, segons acort municipal de febrer de 1965.
