Calderes 2018

LES CALDERES

Des de bon de matí del Dissabte 15 de Setembre en el Carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'Arròs en fesols i naps. 


A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbó i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat.

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

Big Band de Benimaclet

BIG BAND DE BENIMACLET 

A finals del 2010, un grup de músics de la banda del Centre Instructiu Musical de Benimaclet formaren una Big Band per a oferir un concert especial en els actes commemoratius del centenari de la Societat, fundada en 1910. 

El concert, celebrat el 15 giner de 2011, tingué tant d'èxit que decidiren continuar, naixent aixina una nova agrupació en el Centre Instructiu Musical, la B3 (Benimaclet Big Band). 

Des d'aquell moment han donat concerts, organisat i participat en festivals compartint escenari en atres Big Band com The Black Cats Jazz, Big Band de Loriguilla (Valéncia), The William Aberhart Abe Jazz Ensemble de Canadà, Big Bands de Vinalesa, Big Band de l'Eliana i Big Band de Manises. Han tocat en auditoris i localitats de la Comunitat Valéncia, en Terol i Higueruela (Albacete). Formada per 22 músics, tenen com a objectiu l'adquisició de repertori i, tutorisats per Carlos Marquina, alvançar en la teoria i l'estil del swing. 

La música swing, també coneguda com swing jazz o simplement swing, és un estil de jazz que es va originar en els Estats Units d'Amèrica cap a finals dels anys 1920, convertint-se en un dels gèneros musicals més populars i exitosos del país durant els anys 1930. El swing utilisa instruments habituals en el jazz, com una secció rítmica formada per piano, contrabaix i bateria; metals com a trompetes i trombons; instruments de vent-fusta, com saxofons i clarinets; i molt ocasionalment, instruments de corda com el violí o guitarra. El swing utilisa preferentment temps mijos i ràpits, generalisa els riffs melòdics i llibera el rol del bateria de certes restriccions que havia tingut fins a llavors. El conjunt característic de l'estil va ser la big band, adquirint ademés cada volta major importància el paper del soliste. Destaquen en este estil músics com Fletcher Henderson, Benny Goodman, Duke Ellington o Count Basie. 

Este divendres 14 de Setembre, durant les Festes Patronals de Benimaclet, organisades per la Clavaria Ancla-53, la Big Band de Benimaclet oferirà un concert en la Plaça de Benimaclet.

¡¡No falteu!!

Mercat Medieval 2018

MERCAT MEDIEVAL 2018

Des del dijous 13 de Setembre podem passejar ppel Mercat Medieval de Benimaclet d'enguany. Des de la Clavaria 2018 se convida al poble de Benimaclet a participar i fruir d'est event que cada any alegra els nostres carrers.

El tradicional Mercat Medieval de Benimaclet podrem visitar-lo des del dijous 13 de Setembre fins al dumenge 17 de Setembre en els carrers Masquefa i Músic Belando (casc antic de Benimaclet).

¡No vos el pergau enguany!

La Plaça d'Amparo Arce feta realitat

LA PLAÇA D'AMPARO ARCE FETA REALITAT

Fa ara 2 anys el nostre blog recollia la bona notícia de que l'Ajuntament de Valéncia anava a rotular una Plaça en el nom de l'entranyable veïna de Benimaclet Amparo Arce (Una plaça per a Amparo Arce).

Hui podem dir que, per fi, s'ha completat l'urbanisació de la Plaça i pot ser disfrutada per tot el veïnat de Benimaclet.

Hui de matí ha segut entregada l'obra per l'empresa constructora i ya pot accedir-se ad ella.

Recordem que la Plaça dedicada a Amparo Arce està  situada entre els carrers de Sant Columbà i Masquefa, a on se trobava l'Alqueria de Senent (El Saco) i l'antic matador de Benimaclet. En este solar començava el camí de Farinós i actualment era un descampat que espera l'urbanisació per part de l'Ajuntament de Valéncia.

L'Ajuntament de Valéncia reconeix aixina l'implicació de l'activista Ampare Arce en plataformes i coordinadores de defensa educativa, social i cultural i en defensa del moviment veïnal. Arce, quí va faltar en 2014, va fundar l'associació Dònes veïnals de Benimaclet i va ser membre de l'eixecutiva de l'Associació de Veïns de Benimaclet i promotora de la primera AMPA del colege públic Pare Català. Una constant escritora de poesia i enamorada del teatre, durant molts anys va ser membre de l'Orfeó Gregorio Gea del Patronat de la Joventut Obrera. Va ser autora del llibre “Poemas de una vida”, una recopilació de la poesia que va escriure a lo llarc dels últims anys.

Amparo Arce només va anar fins als 9 anys a l'escola, perque molt pronte es va tindre que posar a treballar, pero açò no va ser obstàcul per a una vida de compromís en el ben comú i especialment les causes socials i veïnals. Va ser una de les conegudes “dònes chaqueteres” de Benimaclet treballant a un taller de costura que ella mateixa va crear al corral de la seua casa per a ajudar al manteniment de la seua família.

Estudiar va ser un desig que finalment va poder complir de major, ya en 4 fills criats, en la Nau Gran, a on des de 2003 a 2012 va estudiar Psicologia, Humanitats i Ciències Socials i Econòmiques, tota una història de superació. També va ser participant de l'Universitat Popular, inquieta, en una enorme capacitat, moltes preguntes i moltes ganes de seguir deprenent i trobant respostes.

Ha rebut numerosos reconeiximents d'Associacions i institucions de la ciutat. El nostre serà contribuir a mantindre viu el seu recort i el seu esperit defensor de l'aprenentage i la participació social a lo llarc de tota la vida.

Des l'administració d'este blog s'alegrem molt d'este reconeiximent.

Adjuntem unes fotografies que ha compartit en nosatres Angel Salvador.

Mare de Deu d'Agost Benimaclet 2018

VIDEO MARE DE DEU D'AGOST 2018

Romeria Sants de la Pedra

ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns s'ha realisat la tradicional Romeria dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

Encara que el seu orige i la seua història és incertes, s'apunten a que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Poble de Benimaclet complix 2 anys

POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 2 ANYS

Mai haguérem imaginat que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem dos any junt als nostres seguidors.

Hui, dos any més tart, en més de 250000 visites al nostre blog, més de 3500 amics en Facebook i vora 1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.

Durant estos dos any que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos morts, l'ensenyança del valencià, poesies,...), Emili Baró, Eduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual Jovaní, Miquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57, els atentats en1934, la fundació de Benimaclet, els contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdó i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per SantAntoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat un llibre “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.

Per a enguany tenim com objectius continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble, aumentar la nostra llista de colaboradors i intentar fer algun acte públic.

¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos dos anys! 

Primer Premi del Certamen de Pintura

PRIMER PREMI DEL CERTAMEN DE PINTURA

Enhorabona a l'artiste Emilio Cárdenas Gómez per haver obtingut el Primer Premi en el 1r Certamen de Pintura Ràpida de les Festes Patronals de Benimaclet. Gentilea de la Caixa Popular. 

Gràcies a tots els artistes per la seua participació. 

L'exposició de l'obra premiada i de totes les demés obres podrà visitar-se des del dilluns dia 10 fins al 16 de setembre en El Llar Cultural de Benimaclet, situat en el carrer Els Sants 7.

Pregó de les Festes Patronals 2018

PREGÓ DE LES FESTES PATRONALS 2018 

El pregó de Festes Patronals de Benimaclet de l'any 2018 ha anat a càrrec d'En Santiago Gómez Carreras. Naixcut en Benimaclet en l'any 1978 és llicenciat en Belles Arts per l'Universitat Politècnica de Valéncia i en Història de l'Art per l'Universitat de Valéncia. Ha realisat estudis en Carrara (Itàlia) i en Valéncia, en l'especialitat d'escultura. Des de 2005 es Professor de Secundària en l'especialitat de Dibuix. Actualment impartix classes de dibuix en l'IES Faustí Barberà d'Alaquàs. A banda continua en la seua producció artística, és comissari de premis, exposicions i gestor cultura. Ha realisat la portada del Llibre de Festes de Benimaclet de 2018. 

Santiago Gómez ha realisat un preciós Pregó en el que ha destacat el caràcter multicultural i acollidor del poble de Benimaclet. Ha recordat com sos pares, naturals d'Aragó i Castella la Mancha, varen ser ben acollits per les gents de Benimaclet i com sempre s'ha sentit com un benimacleter més. Ha fet un repàs de la seua vida i ha remarcat l'importància de Benimaclet en ella. Ha fet menció del caràcter particular de Benimaclet, un poble dins d'una ciutat, dels seus malnoms, els seus personages,... i la vida de tants estudiants que han passat per ací. El Pregó ha acabat en un vixca a la Mare de Deu de l'Assunció, als Sants Patrons de la Pedra i al Santíssim Crist de la Providència. Des de Poble de Benimaclet valorem l'esforç de Santiago Gómez per fer el Pregó en llengua valenciana, en lloc de fer-ho en la seua materna; reba les nostres felicitacions. 

A continuació Enrique Roselló Navarro ha oferit un magnífic concert d'orgue i flauta junt al seu fill David Roselló Oliver. Enrique estudià en el Conservatori Superior Joaquim Rodrigo de Valéncia on obtingué els títuls de Professor Superior de Solfeu i Teoria de la Música, Professor Superior de Piano i Professor Superior d'Orgue, est últim en Premi Final de Carrera. Actualment es Professor en el Conservatori Professional de Valéncia en l'especialitat d'orgue. Per atra banda David estudia Grau Professional de flauta i es membre de la Banda Simfònica del CIM de Mislata. 

En el concert d'orgue i flauta s'ha interpretat obres de J.B. Cabanilles, G.F. Haendel i G. Fauré. Finalment s'ha cantat l'Himne del IV Centenari de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora de Benimaclet (Lletra de Juan Luis Orquín i Música de José Benlliure Grau), en la colaboració del Cor Parroquial de Benimaclet.

Programa Festes Benimaclet 2018

PROGRAMA DE FESTES BENIMACLET 2018

A l'igual que l'any passat hem confeccionat un cartell en el programa de les Festes Patronals de Benimaclet inclouent les Festes de la Mare de Deu d'Agost i les dels Sants Patrons i el Santissim Crist de la Providència. Esperem que vos agrade.

Puncheu per a vore'l

Bones vacacions!!

¡¡BONES VACACIONS!!

Estimats seguidors del nostre blog degut al periodo estival Poble de Benimaclet va a reduir el seu ritme de publicacions degut al descans dels nostres colaboradors i a que el nostres lectors també tenen dret a descansar.

Pronte tornarem en més històries i actualitat sobre en nostre poble i els seus veïns. Tenim prop les festes patronals i esperem estar preparats per a donar bon conte d'elles.

Per atra banda vos animem als que ho desigeu a colaborar en el nostre blog en comentaris, aportacions o colaboracions. Després de casi dos anys donant a conéixer en la xàrcia un poc de l'història de Benimaclet volem obrir la porta a nous colaboradors que amplien en el seu gra d'arena este proyecte.

¡Bones vacacions a tots!

Vicent Sanchis i Benimaclet, el seu poble

VICENT SANCHIS I BENIMACLET, 

EL SEU POBLE.

Des de Poble de Benimaclet sentim la recent mort del nostre amic i colaborador Vicent Sanchis i López (Vicent el Roig). 

Vicent va ser un gran amant del seu poble, Benimaclet, i un dels inspiradors del nostre blog "Poble de Benimaclet". 

El seu treball desinteressat i incansable per retrobar les raïls de nostre poble el va conjugar en el seu caràcter afable i conciliador que va fer que fora una persona molt volguda per tots aquells que el vàrem conéixer.

Era fill de Vicent i Josefa, de casa "Cagarsenit", llauradors de l'Horta de Benimaclet.

Des de la seua joventut Vicent va estar integrant i liderant els moviments jovenils del moment en Benimaclet. La seua llabor en favor dels jóvens va quedar marcada en una generació de benimacleters, que sempre el recordaran com un bon amic i companyer.

Va ser un dels revitalisadors de la Confraria dels Sants de la Pedra i arribà a ser el seu Sindic Major durant molts anys.

Era colaborador habitual de tots els actes culturals i religiosos de Benimaclet. A pesar de no viure en el poble, acodia sempre que podia a visitar-lo. Participà en molts dels programes de festes patronals en artículs sobre l'història i els personages de Benimaclet.

Poble de Benimaclet vol retre-li un homenage reproduint un text que va publicar en motiu del 400 aniversari de la fundació de la Parròquia de Benimaclet en l'any 1995 i que narra breument l'història de Benimaclet.

EL POBLAT DE BENIMACLET 

(Per Vicent Sanchis - 1995)

La Localitat de BENIMACLET, com moltes atres antigues Alqueries valencianes d'época musulmana té un nom que evidencia el seu orige àrap.

La població deu la seua denominació al compost àrap Bani "fills de" i Maxlad, nom propi de varó entre els àraps.

Una làpida funerària del sigle XI en inscripció àrap en caràcters cúfics del sigle XI trobada en una casa de Camp en Benimaclet en el sigle XVIII és el primer testimoni de l'història.

El Benimaclet àrap pansa en 1238 als Germans García de Pina, després va passant successivament a Bernat Planells en 1285 a Francesc de Vinatea en 1326 a Pere Serra en 1333 en 1409 era propietat de Jaime.

Serra que el va vendre al Capítul de Valéncia per 80.515 sòus. En aquell temps comprenia el lloc 60 cases i una casa gran en la seua torre i la seua escribanía

Els moradors de Benimaclet eren gent humil del camp, en escassos mijos econòmics, la població té els seus altibaixos. Entre 1710 i 1780 hi ha un fort creiximent, després entre 1.781 i 1.812 degut a la forta crisis econòmica, sofrix una significativa reculada.

El 6 de Maig de 1.829 es realisa un Cens en l'Ajuntament de Benimaclet, en nom i les seues professions, encapçala la llista, José Vicente Almenar, llaurador, Tenim un tal Juan Bautista Escuder, jornaler, D. Agustín Guillem, mestre, D. Frco. Javier Minguet, mege, Manuel Greses, llaurador, Luis Cortina, carniser, Vicente Arazo, llaurador, Luis Bellver, menor, llaurador, D. Francisco Marín, cirugià, Abdón Brocal, jornaler, Mariano Buch, teixedor, Jerónimo Ciurana, llaurador, Luis Bellver, llaurador, Jaime Greses, estranger, Francisco Giner, traginer, Bartolomé Belenguer, llaurador, etc.

Benimaclet va permanéixer vinculat a la Catedral fins a 1.833 que l'Ajuntament decidix no pagar el delme al senyor del lloc.

Cap a 1.861 en número de cases que componien el Municipi era de 74 i els seus carrers i places les següents. - Plaça de la Constitució, carrers de l'Iglésia, Nova de l'Iglésia, Major, Micha-Galta, del Forn, de les Fonts i Carreró de la Plaça.

En 1.870 L'Ajuntament i els majors contribuents acodixen a la Diputació manifestant que no tenen recursos per a atendre a les necessitats del Municipi i és en 3 de Febrer d'1.882 és quan es realisa l'anexió definitiva a Valéncia

Certamen de Pintura Ràpida “Festes Benimaclet 2018”

1º CERTAMEN DE PINTURA RÁPIDA 

“Festes Benimaclet 2018”

El dia 8 de setembre 2018, dissabte, se celebrarà en el poble de Benimaclet (Valéncia) el 1º Certamen de Pintura Ràpida a l'aire lliure, que organisen els Clavaris del Crist d'enguany "Ancora 53". 

Este certamen es realisa en el marc de les Festes Patronals de Benimaclet.

S'establix un Premi.  PREMI “Festes Benimaclet” de 500 €. Gentilea de Caixa Popular

Podeu consultar les Bases Completes ací: 

Bases Certamen de Pintura ràpida de Benimaclet

Benimaclet acull a la Guardia de Felip II

BENIMACLET ACULL A LA GUARDIA DE FELIP II

Felip II d'Espanya i I de Valéncia i Aragó

En l'any 1585 el monarca més poderós d'Espanya, Felip II d'Espanya i I de Valéncia i Aragó, començà un viage que el duria més d'un any per les terres de la Corona d'Aragó. La finalitat d'aquell viage era múltiple: convocar les Corts en Monçó, jurar com a príncep hereter el seu fill Felip, recollir els imposts que pagaven els distints regnes i conéixer els seus territoris.

El viage començà per Saragossa i d'allí se traslladà a Monçó. Allí va ser jurat en les Corts Generals de la Corona d'Aragó com successor el príncip Felip: el 7 de novembre pels valencians, el día 9 pels aragonessos i el 14 pels catalans.

Les Corts del Regne de Valéncia s'iniciaren el dia 26 de Novembre i en elles el Rei va rebre 100.000 lliures valencianes i a canvi va fer un perdó general per certa classe de delictes. Una volta clausurades les Corts del Regne de Valéncia el Rei se traslladà a Binéfar a celebrar les corts catalanes i aragoneses degut a una brot epidèmic que afectava a Monçó.

En Giner de 1586, una volta havia passat per Catalunya, Felip II va arribar al Regne de Valéncia. Entrant per Sant Mateu es va dirigir a Salsadella, Coves de Vinromà, Castelló de la Plana, fins a Morvedre.

Sant Miquel dels Reis des de Benimaclet en 1835,
George Vivian

Enrique Cock un notari i soldat de la Guardia Real de Felip II narra en el llibre “Relacion del viaje hecho por Felipe II en 1585, à Zaragoza, Barcelona y Valencia” com va ser el viage. Des de Morvedre (actual Sagunt) la Guardia Real se va dirigir a Benimaclet, que en aquell moment perteneixia al Capitul de la Catedral de Valéncia a preparar els aposents.

Felip II va dinar en el Monestir de Nostra Senyora del Puig i des d'allí va anar al Monestir de Sant Miquel dels Reis a escasos metros de Benimaclet. La Guardia Real se retirà a Benimaclet a descansar i al dia següent aniria a la Ciutat de Valéncia a preparar l'entrada el Rei en la Ciutat. Aixina ho relata Enrique Cock:

Benimaclet, per Juan Abandea

“Jueves á dies y seis de Enero, mandándolo nuestro teniente, fui por el camino derecho, dexando la compañia con Su Majestad, á Benimaclet, para que en este pueblo, que es de los canónigos de Valencia, hiciese aposento. Su Majestad se fué á Nuestra Señora del Puig á comer, divirtió un tantico del camino derecho para que con su familia visitase ese devoto monasterio, del cual hablé arriba. Hecho que hubo esto, prosiguiendo su camino vino temprano en San Miguel de los Reyes, monasterio grande y real de la Órden de San Jerónimo, y los nuestros fueron con licentia á Benimaclet, donde reposaron, y el dia siguiente salieron de allí y entraron en Ruisafa, que estaba aparejado para nuestros alojamientos, para aparejarse al recebimiento de Su Majestad cada uno lo mejor que pudo”.

Imaginem que la Guardia Real dormiria en la Casona del Senyor de Benimaclet i que tindria les condicions per a tal menester perque en l'alvançament del matí s'hauria comprovat.

Palau Real de Valéncia

El Rei Felip II estigué uns dies en la Ciutat de Valéncia, allojant-se en el Palau Real de Valéncia, hui desaparegut, junt al Museu de Sant Pio V. Durant la seua estància la ciutat va ser una festa contínua i estava engalanada per a l'ocasió.

Festa de Sant Antoni 2018

FESTA DE SANT ANTONI 2018

Hui se celebra en Benimaclet la Festa de Sant Antoni de Pàdua organisada per la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora gràcies a la gran devota Concepción Giner, la Serrana.

La Festa ha contat en 3 dies de Tríduo i hui dimecres 13, festivitat del Sant en una Missa solemne i a continuació se repartirà pa beneït. 

Corpus Christi 2018 Benimaclet

CORPUS CHRISTI 2018

Corpus Christi (en llatí, "Cos de Crist") o Solemnitat del Cos i la Sanc de Crist, abans cridada Corpus Domini ("Cos del Senyor"), és una festa de l'Iglésia Catòlica destinada a celebrar l'Eucaristia. La seua principal finalitat és proclamar i aumentar la fe dels creents en la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sacrament, donant-li públicament el cult d'adoració el dijous posterior a la solemnitat de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta té lloc el dumenge següent a Pentecostés (és dir, el Corpus Christi se celebra 60 dies despuix del Dumenge de Resurrecció). Específicament, el Corpus Christi és el dijous que seguix al nové dumenge despuix de la primera lluna plena de primavera de l'hemisferi Nort. En alguns països esta festa ha segut traslladada al dumenge següent per a adaptar-se al calendari laboral.

En Benimaclet se celebra una semana més tart que la seua data oficial per a que no coincidixca en el Corpus de la Ciutat de Valéncia, la festa grossa del Cap i Casal. En acabar la missa de 7 de la vesprada la processó ix des de l'Iglésia Parroquial de l'Assunció, en la Plaça del Poble pel carrer Murta i gira a Mistral direcció Sur. Durant el recorregut diversos veïns arreglen monuments a on descansa la custodia processional que porta el retor. La primera parada està en el carrer Mistral, només passar el carrer Utiel. La segona parada és en el carrer Enric Navarro, un poc abans del Cassino Musical, la tercera en Baró de San Petrillo a l'altura del carrer de Nostra Senyora de l'Assunció. En el carrer Poeta Asins té la quarta parada i al final d'Alegret al quinta, a on els veïns preparen un espectacular tapís en terra en alegoria al Corpus. Per últim en el carrer Murta se realisa l'última parada abans d'entrar de nou a l'Iglésia. En cada parada es fa una adoració al Santíssim Sacrament i els chiquets i chiquetes de la Primera Comunió llancen pétals de flors a la Custòdia.

Es tracta d'una tradició centenària instaurada en Valéncia en 1355 i que en Benimaclet se celebra des de temps inmemorial.

La "Patatera" de Benimaclet

LA "PATATERA" DE BENIMACLET, PASSAT, PRESENT I FUTUR

Uns dels edificis més emblemàtics del nostre poble es l'antiga “Patatera”. Es tractava d'un edifici que de grans dimensions construït en les afores del poble, en l'Avinguda del poeta Emili Baró, en les proximitats d'Alboraya.

La funció principal d'este edifici era la d'almagasenar creïlles. La creïlla és una verdura que pot almagasenar-se durant molt de temps en acabant de collir-se si se donen unes condicions de d'humitat i temperatura. L'edifici tenia grans extensions a on podien estendre's les creïlles de forma que l'aire de la mar correguera i no se podriren. Molts llauradors anaven a vendre la seua collita als amos d'este local, que eren originaris d'Alboraya. Estos comerciants tenien un servici de bàscula per a pesar els camions. Allí vivia un matrimoni, els casers, que cuidaven de l'almagasén.

L'edifici va deixar de funcionar com a almagasén de creïlles en els anys 70 del segle passat. Després d'uns anys d'abandonament va canviar deixant les seues funcions agràries per a convertir-se en una gran discoteca, quan el local ya estava integrat dins de la trama urbana de la gran Valéncia. El 29 de Decembre de 1983 es va inaugurar la nova discoteca en el nom de “Pachá Auditorium”, una firma que tenia discoteques en les principals ciutats turístiques d'Espanya. Es tractava d'una impressionant sala de concerts i discoteca, en l'última tecnologia en allumenament espectacular, sò, aire acondicionat, extracció de fums i seguritat. Es va convertir en un eix central de moviment jovenil. Hi havia diferents espais en vàries altures: discoteca, hamburgueseria, boutique, quiosc i sala de màquines de joc.

“Pachá Valéncia” va començar a ofegar-se econòmicament pels seus elevats costs i perque la discoteca no acabava de funcionar. Va canviar de nom per diferències econòmiques en Ricardo Urgell, propietari de la famosa marca d'oci internacional. En els anys 90 ya se li coneixia com “Arena Auditòrium” i la societat original també es va dispersar. Per “Arena” varen passar també decenes de grups i solistes espanyols i estrangers com, Iggy Pop, Radiohead, Héroes del Silencio, Ràdio Futura, etc. La llista de concerts que allí va haver no té fi. Durant prop de 15 anys es va erigir en el centre de referència musical de la urbs. Per a vàries generacions de valencians, lo vixcut allí entre els seus murs, són recorts imborrables. Ningú pot llevar-li els mèrits d'haver portat a Valéncia a les millors estreles del pop rock.

A lo llarc d'Emili Baró es veen, certes hores, a grans grups de jóvens que venien anant des del centre de Valéncia o des de la parada d'autobús, dirigint-se a la discoteca.

Les característiques del local i el seu aforament mig, en capacitat per a varis mils d'espectadors, varen catapultar a Arena en l'escalafó nacional. Pero la trayectòria guanyada a pols durant més d'una década no va evitar el final. Desgraciadament, l'oci nocturn de l'época, va fer que fora associat a drogues i violència. La discoteca va tancar les seues portes en 1999.

Des de llavors, no ha cessat la seua deterioració. Aixina s'ha vingut denunciant reiteradament pels veïns, que reclamaven l'expropiació de l'immoble i la seua rehabilitació per a tractar d'otorgar-li una utilitat pública que beneficie als residents en Benimaclet.

Segons el Pla General d'Ordenació Urbana de Valéncia, la construcció està protegida i en teoria a resguart de l'especulació urbanística, ya que la parcela figura en una calificació d'us terciari i no pot acollir vivendes. Encara que els veïns temen que l'històric local puga terminar en ruïnes de continuar degradant-se al ritme actual. En novembre de 2012 va sofrir un incendi i en juny de 2013 va sofrir desploms en la teulada. Se barallà l'instalació d'un mercat, aixina com la seua transformació en dotacions d'us social i cultural per al districte, encara que cap d'estes opcions ha aplegat a plasmar-se.

Finalment en 2015 s'anuncià que l'edifici es transformaria en un gran supermercat de la Cooperativa valenciana “Consum”. Finalment a principis de 2018 ha començat la seua restauració i transformació en supermercat, mantenint la seua estructura.

Fonts:

Benimaclet-Conta

Las Provincias

Valenciabonita.es