viernes, 15 de septiembre de 2023

Calderes Benimaclet 2023

  LES CALDERES DE BENIMACLET


Des de bon de matí del Dissabte 16 de Setembre en el Carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'Arròs en fesols i naps, sempre si l'orage no ho impedix.


A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbón i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat (que haja adquirit els tickets -Pot adquirir-se la targeta durant tot l'any).

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

jueves, 14 de septiembre de 2023

Ha faltat Juan Luis Orquín

HA FALTAT JUAN LUIS ORQUIN, RETOR QUE VA SER 37 ANYS DE BENIMACLET




Juan Luis Orquín, conegut en Benimaclet com Don Juan, va ser el Sacerdot responsable de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora de Benimaclet durant més de 35 anys. Va nàixer en Oliva (La Safor) un 9 de decembre de l'any 1931. Va passar la seua infància, com tots els de la seua generació, en penúries i deprenent com a autodidactes de la vida en el dia a dia. Orfe de pare (mestre nacional) assessinat en l'any 1936 durant la Guerra Civil Espanyola. En l'any 1947, a l'edat de 16 anys, decidix, vocacionalment, ser sacerdot i va ingressar en el Seminari. Va ser ordenat Sacerdot el 26 de juny de 1955. Va començar la seua llabor pastoral en Amèrica, en els pobles d'al voltant de Copiapó (Chile): Poble Afonat (hui Diego Almagro), Mina Carmen, Inca d'Or, El Salat, El Salvador, en Chile. El 13 de maig de 1973 va prendre possessió de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora de Benimaclet substituint al volgut Don Sebastián Zaragozà i Zaragozà. 


Durant els 37 anys que permaneix al front de la Parròquia mare en Benimaclet va conseguir una convivència espiritual i social jamai coneguda en este poble i la seua parròquia. Va dotar i va ampliar servicis socials (menjador Sant Josep, Economat social, Roper @Arropa de Càritas...), en els seus corresponents locals, al servici de Benimaclet. Va actualisar els Estatuts de la Confraria dels Sants de la Pedra, Abdon i Senent, creada en 1548. Encoraja i crea grups de Clavaris, que celebren les Festes Patronals, que de sempre són el tercer dumenge del més de setembre. Descobrix el passat històric de Benimaclet en més de 2000 anys d'història. Publica varis llibres, que es troben archivats en l'Archiu del Regne de Valéncia, com a obres inèdites de l'història de Valéncia. Dins de les obres físiques destaca la Capella del Santíssim Crist de la Providència, d'estil neorománico en artesonat, a on es contemplen els 4000 anys de l'història de la Salvació de l'home, gestada per les generacions passades. El 5 de setembre de 2010, va rebre el títul de Sacerdot Emèrit de la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet i per desavenències en el titulat s'hagué de retirar a una residència de retors en Quart de Poblet.

Hui ha faltat als 91 anys. La Missa Exequial se celebrarà demà divendres 15 de setembre, a las 17:00 hores, en l’Iglésia de l’Assunció de Nostra Senyora d’Oliva, presidida por D. Enrique Benavent, Arquebisbe de Valéncia.
La seua Capella Ardent estarà instalada hui dijous, de 16:00 a 20:00 hores, i demà divendres, de 10:00 a 13:00, en el Tanatori d’Oliva.
Descanse en pau.

Des de Poble de Benimaclet volem trasmetre el nostre més sentit pésam a la família i reconéixer la seua llabor pastoral com a retor i promotor de l’història i tradicions de Benimaclet.

miércoles, 13 de septiembre de 2023

Èxit de l'Homenage a Eduard Buil

EL POBLE DE BENIMACLET RENDIX HOMENAGE A EDUARD BUIL


El salons del Centre Instructiu Musical de Benimaclet s'han omplit hui d'un centenar de persones per a fer un homenage al “Poeta de Benimaclet”, Eduard Buil i Navarro del que enguany celebrem el 50 aniversari de la seua defunció.

L'acte ha segut organisat per la Clavaria Amics de Benimaclet 2023, dins dels actes de les Festes Patronals de Benimaclet i ha contat en la colaboració de l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet”, la Ret d'Estudis Valencians i la família d'Eduard Buil.

La presentació de l'acte ha segut a càrrec del mege i escritor de Benimaclet Pau Giner, en calitat de President de “Poble de Benimaclet”, que ha agraït als assistents la participació en l'acte, fent especial referència a la Directiva del Centre Instructiu de Benimaclet que han cedit el local, als Clavaris d'enguany per l'organisació. Destacar l'assistència del President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro, Entitat a la que va estar molt unit Eduard Buil; de l'Acadèmic de la RACV, Miquel Àngel Lledó; del President del Rogle Constantí Llombart, Juli Moreno i de l'ex-Senador Miquel Ramon. També la família de Buil, entre la que se trobaven diversos nets i una nora, vinguts des de França i Roses.


Giner ha resaltat la persona de Buil, de la que ha remarcat la seua capacitat de reconciliació i el seu valencianisme, també la seua relació en el Centre Instructiu Musical tant abans com en passar l'Exili.

Miquel Àngel Gascón, coordinador de l'obra, poeta festiu i escritor, ha contat cóm va nàixer esta iniciativa de recuperació de la memòria de Buil. Gascón és el director de “Poetes Valencians” un proyecte que ya ha recuperat més de 300 poetes valencians que varen nàixer abans de la Guerra Civil. Quan se va trobar en Buil, i gràcies a la seua neta Alexandrina, va conéixer ad este poeta que per ad ell era desconegut. Ha animat als assistents a llegir el llibre i profundisar en este personage que tant va voler a Valéncia.

José Cristòbal Cuenca, que va ser regidor de l'Ajuntament de Valéncia i President del CIM de Benimaclet, ha fet una exposició sobre la relació de Buil en Benimaclet. Ha narrat com va conéixer a la seua dòna, Amparo Bueso, i es va casar en Benimaclet. Les velades artístiques del Musical a on sempre Buil posava el seu colofó. Cuenca, va conéixer personalment eixes velades i encara les recorda en carinyo i admiració.

La neta de Buil, Alexandrina Fornas Buil, ha posat el seu toc familiar a l'acte, contant cóm el recorden els seus nets després de 50 anys. Cristóbal Cuenca ha fet entrega a la família de un reconeiximent per la seua colaboració en este Homenage.

Durant l'acte s'han llegit diverses poesies de Buil per part de : José Pilan, Ramón Ramírez (que ha contat també els seus recorts quan era un educant en el CIM i Buil recitava les seues poesies), Enrique Montesinos i el poeta valencià.


L'acte ha conclòs donant les gràcies a tots els assistents i remarcant, una volta més, els valors de la persona d'Eduard Buil, que nos ensenya el valor de la concòrdia i la reconciliació en uns temps en els que patim una forta polarisació política i social.

Des de Poble de Benimaclet volem donar les gràcies a la família d'Eduard Buil i als autors que han possible este llibre homenage: Miquel Àngel Gascon, Javi Navarro, Joan Josep Serra, Cristóbal Cuenca, Pau Giner i Alexandrina Fornas.



martes, 12 de septiembre de 2023

Mercat Medieval 2023

 MERCAT MEDIEVAL 2023


Des del dijous 14 de Setembre podem passejar pel
 Mercat Medieval de Benimaclet d'enguany. 


Des de la Clavaria 2023 se convida al poble de Benimaclet a participar i fruir d'est event que cada any alegra els nostres carrers.

El tradicional Mercat Medieval de Benimaclet podrem visitar-lo des del dijous 14 de Setembre fins al dumenge 17 de Setembre en els carrers Masquefa i Músic Belando (casc antic de Benimaclet).

¡No vos el pergau enguany!

lunes, 11 de septiembre de 2023

Passà dels Sants 2023

 ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET


Hui dilluns se realisa la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdón i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdón i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.


El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.


Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.


L'acte de la Romeria comença a les 20:30 hores, quan se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. El recorregut passa pels carrer Puçol, Masquefa, Valladolit fins a buscar el camí Farinós. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdón i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.



El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

sábado, 9 de septiembre de 2023

V Certamen de Pintura Ràpida 2023

 V CERTAMEN DE PINTURA RÀPIDA DE BENIMACLET (2023)

Durant el dia de hui, dissabte 9 de setembre de 2023, s'ha celebrat en els carrers de Benimaclet el V Certamen de Pintura Ràpida coincidint en les Festes Patronals del nostre poble. Este certamen, que ya se ha convertit en una tradició dins de les Festes, és una realitat gràcies al jove artiste de Benimaclet, Santiago Gómez. El certamen conta en el patrocini de la Caixa Popular i la Clavaria Amics de Benimaclet.

L'edició d'enguany ha contat en la participació de pintors vinguts de diversos punts de la nostra geografia i el jurat ha destacat l'alta calitat de les obres.

Els premis han segut els següents:

Primer Premi dotat en 300 € per la Caixa Popular

Pascual Gimeno Montalar




Segon Premi dotat en 200€ per la Clavaria Amics de Benimaclet 2023

Vicente Llistó Delgado


Menció d'Honor

Albizu Gómez Blanca



Felicitats als artistes que han conseguit premi.

Les obres han quedat expostes en en Llar Cultural de Benimaclet (carrer els Sants) i podran ser adquirides per qui ho vullga.








¡¡¡Poble de Benimaclet fa 7 anys!!!

POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 7 ANYS


Mai haguérem imaginat en 2016 que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem sèt anys junt als nostres seguidors, i hem sobrevixcut a una pandèmia.

Hui, sèt any més tart, a punt de les 400.000 visites al nostre blog, més de 5000 seguidors en Facebook i més d'1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.

Durant estos sèt anys que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos mortsl'ensenyança del valenciàpoesies,...), Emili BaróEduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual JovaníMiquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57els atentats en1934la fundació de Benimacletels contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdón i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per Sant Antoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat sis llibres:
      “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.  
       "Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet" un personage històric que va alcançar nivells de fama per tota la Corona d'Aragó.

        "Benimaclet, poble de poetes" a on se fa referència a tots els poetes de Benimaclet i 
        "Benimaclet, el meu poble", un recull de totes les entrades del Blog en forma d''Història de Benimaclet.
            "L'horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents", un llibre en més de 200 fotografies de la nostra Horta. Un llibre que vol fer memòria de eixes persones que varen fer possible un verger junt a la ciutat.
            I la semana que ve presentem en coedició en la Clavaria de 2023 "Eduard Buil, memòria d'un poeta", un llibre homenage al complir-se 50 anys de la mort d'este eminent poeta de Benimaclet.

Varen participar en una conferència sobre l'Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo i seguim de prop la protecció de la nostra Horta.

Fa tres anys nos vàrem constituir com una Associació Cultural en el Registre de la Generalitat Valenciana. Ara tenim nous proyectes que anireu coneixent sense oblidar els nostres objectius: continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble i aumentar la nostra llista de colaboradors.


¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos sèt anys! 

viernes, 8 de septiembre de 2023

Pregó de Festes 2023

 PREGÓ DE FESTES 2023


Ahir divendres 8 de Setembre s'encetaren les Festes Patronals de Benimaclet en el ya tradicional Pregó Cultural en l'Església Parroquial de Benimaclet.

Enguany va còrrer a càrrec del pèrit mercantil jubilat i fill de Benimaclet, Enrique Montesinos Piqueras. Enrique va nàixer en el carrer del Recreo (hui Vicent Zaragozà) en Villa Àfrica. Ha treballat en el món empresarial com a Director d'Administració i Personal. A banda ha segut President de l'Associació de Veïns de Montesol (L’Eliana) i director del periòdic La Eliana 2000.

Montesinos va començar la seua dissertació contant l'orige de la Parròquia de Benimaclet en temps de Sant Joan de Ribera i l'admiració el rei Jaume I, el conquistador per l'advocació de l'Assunció de Nostra Senyora. També recordà que prèvia a la fundació de la parròquia, va existir en Benimaclet una ermita en honor als Sants Patrons de Benimaclet, Abdon i Senent, els Sants de la Pedra, patrons dels llauradors. També va ser referència a l'advocació de la Providència i el seu significat.

Per últim Montesinos donà per inaugurades les Festes Patronals 2023, que esperem mantinguen el nivell d'anys anteriors.








martes, 5 de septiembre de 2023

Entrevista a Miquel À. Gascon.



Miquel Àngel Gascon: "Una societat no es pot construir ni conviure en la divisió i l’enfrontament, per això pense que la conciliació és el valor a destacar de la biografia de Buil"


El pròxim dimecres 13 de setembre se presenta en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet un llibre homenage a Eduard Buil. El coordinar de l'obra, Miquel Àngel Gascón nos ha concedit una entrevista als seguidors de Poble de Benimaclet.

Entrevista a Miquel Àngel Gascon, coordinador del Llibre “Eduard Buil, mèmoria d'un poeta”.


E: El pròxim dia 13 de setembre se presenta el llibre “Eduard Buil, memòria d'un poeta” en Benimaclet. ¿Per qué mereix un llibre Eduard Buil
?

Perque mereix que la seua memòria siga conservada. És cert que vivim en una societat digital en servidors i núvols on almagasenar informació, pero no deixa de ser això, un traster en molta capacitat de guardar senyes, comunicacions i testimonis; un llibre continua sent una realitat tangible i necessària. Un cofre de la memòria accessible a tots.

E: Com a coordinador del llibre, conta'ns un poc com va sorgir l'idea.

Parlant de memòria, és una llarga història... Intentaré resumir. Fa anys, buscant informació de poetes, contactí en una de les seues netes, d’aquella conversació, sorgí la promesa de dedicar-li un llibre. Una promesa que ha necessitat temps i trobar a les persones adequades pel camí per a traure avant el proyecte.

E: ¿Cóm està estructurat el llibre?

Habitualment les biografies tracten de donar una visió cronològica de la vida i obra de l’autor acompanyada de les seues vivències personals. En este llibre pretenem canviar la perspectiva. Com la nostra intenció és conservar la memòria de Buil, partim dels seus sentiments i, des d’esta visió personal, nos aproximem a la seua obra i les seues raïls. Per això el llibre s’inicia analisat una part de la seua autobiografia que acaba marcant la seua vida: l’exili. Aixina com dediquem un capítul a la relació en el seu poble d’acollida: Benimaclet. Naturalment també apareix la seua obra, dedicant un capítul especialment a les seues colaboracions falleres i, a banda, atres obres i documentació.


E: Entrant en la biografia de Buil, ¿cóm entra en contacte Eduard en el món del valencianisme?

Crec que com tots, per la via sentimental. Conta en la seua biografia que sent un chiquet forma part dels cors que interpreten per primera vegada l’Himne de Valéncia durant l’Exposició Regional de 1909. Eixe primer impacte és decisiu. Despuix viu eixe valencianisme des de l’àmbit festiu i també cultural en Lo Rat Penat on el compartix en persones que segur nos sonaran més a tots: Almela i Vives, Bayarri, Duran Tortajada, Villalonga o González Martí.

E: Buil va alcançar en els anys 30 una gran fama en Valéncia, com a poeta i dramaturc de prestigi ¿Per qué ha caigut en l'oblit?

Pense que hi ha diferents factors. El primer és la discapacitat que patim els valencians d’oblidar la nostra història. La segona, l’exili. Encara que Buil torna a Valéncia, els anys de franquisme actuen com una llosa de l’oblit. Tercer, i crec que més vergonyós, perque Buil és més un poeta i dramaturc que un activiste polític. Encara que milita en UGT i és d’idees socialistes i republicanes, té un marcat sentiment religiós. Usa la normativa del valencià que impera en cada época sense deixar de pensar que ho fa en llengua valenciana. Aixina que com no respón als cànons de cap grup o interés, açò ajuda al seu oblit.

E: La Guerra i l'exili varen marcar la vida de Buil, ¿Podem parlar de que hi ha un Buil d'abans i després de l'exili?

Totalment. Ho afirma ell mateix i ho podreu comprovar en el primer capítul del llibre, com he comentat adés.

E: En tornar Buil a Valéncia reprén les publicacions en valencià, pero no adapta les Normes Ortogràfiques que estan vigents en eixe moment. ¿Per qué creus que ho va fer?

Hi ha diferents factors. Entre ells, com vos hem comentat, perque no s’adapten exactament a la seua convicció en quant al valencià. També, factors sentimentals o de fidelitat a la seua pròpia història personal.

E: ¿Penses que la biografia de Buil pot aportar valors important a la societat de hui?

El valor principal és el de la conciliació. Buil mor abans de 1975. La transició a la democràcia en Espanya encara n’és un ensomi, pero en les seues reflexions vorem com eixa necessitat de conciliació que genera la transició, està present en ell. En els nostres dies eixa conciliació pareix definitivament trencada en molts aspectes i en tots els nivells. Personalment pense que cal recuperar-la. Una societat no es pot construir ni conviure en la divisió i l’enfrontament, per això pense que eixe és el valor a destacar de la biografia de Buil des de la perspectiva actual.

E: El llibre se presentarà en el Centre Instructiu de Benimaclet, a on Buil va participar en moltes gales. ¿Qué el unia a Benimaclet?

Puix si Buil aplega al valencianisme pel sentiment, es fa de Benimaclet per amor. És el poble de la seua dòna Amparo i, des del seu casament, el seu poble d’acollida, en el que participa de la seua vida popular i cultural. I a on torna a viure despuix de l’exili fins a la seua mort en 1973.

E: En el llibre han colaborat atres membres de la Ret d'Estudis Valencians. Conta'ns un poc qué és aixó de la Ret i cóm els has coordinat.

La conciliació n’hi ha que practicar-la i la millor manera és treballar conjuntament en atres persones. Aixina naix REV, unint persones diferents en determinats objectius conjunts. En este cas, recuperar la memòria dels valencians des de perspectives i àmbits diversos. Ho fem des de la convicció de compartir els nostres coneiximents perque la suma, multiplica. Això és REV, no tenim més pretensió que compartir i divulgar la memòria dels valencians des de la colaboració dels integrants en els diferents propostes que es puguen compartir.

E: Sabem que dus a terme un proyecte conegut com “Poetes Valencians” a on has rescatat de l'oblit molts poetes oblidats. ¿En que consistix el proyecte i a quants poetes has trobat?

Poetes valencians és una follia. Fa molts anys, llegint, em trobava autors que desconeixia, oblidats per la majoria, inclús en àmbits lliteraris i culturals. Pensí que calia fer alguna cosa i em posí a la faena; pero era una tasca ingent, aixina que intentí delimitar. Es diu que el valencià és una llengua dolça a la que si afegim que els valencians som romancers, no debades obtindrem una llengua perfecta per a la poesia. Eixe fon el primer marge definit: la poesia. Encara aixina, també calia delimitar per temps, de manera que vaig decidir que em dedicaria als poetes i poeteses en valencià naixcuts entre la Renaixença i la guerra civil. Pero continua sent una follia perque a dia de hui, autors que complixquen estes condicions, en alguna poesia publicada i del que he trobat alguna senya biogràfica, ne són 314, més tots els que en tinc en estudi que doblarien este número o encara més. Aixina que per a animar-me, dic que és el proyecte de la meua vida, encara que, realment, soc conscient que tindria que ser un proyecte a dur avant des d’alguna universitat o entitat cultural, encara que, com no els interesa, algú ha de fer-ho.

E: Per últim, conta'ns alguna anècdota del procés de realisació del llibre.

Com a bons “culturetes”, som persones prou séries, aixina que les anècdotes serien incomprensibles fòra del nostre ànim circumspecte... No, en sério, més que una anècdota recorde una curiositat, la primera reunió física que poguérem fer, fon en una orchateria del carrer Emili Baró, un atre poeta de Benimaclet, oblidat també, encara que done nom a un carrer tan important.



lunes, 4 de septiembre de 2023

Cartell Festes Benimaclet 2023

 CARTELL DE LES FESTES PATRONALS 2023


Un any més l'Associació Poble de Benimaclet ha confeccionat un cartell en la programació de les festes patronals per a poder-la consultar de manera més ràpida.



viernes, 1 de septiembre de 2023

Festa Mare de Deu d'Agost Benimaclet 2023

  LA FESTA DE LA MARE DE DEU D'AGOST


Com molt pobles de la nostra geografia, el poble de Benimaclet té per patrona a la Mare de Deu d'Agost, que és la titular de la Parròquia mare, l'Assunció de Nostra Senyora. 

L'Assunció de María o Assunció de la Mare de Deu és la creència, d'acort a la tradició i teologia de l'Iglésia catòlica i de l'Iglésia ortodoxa i algunes denominacions protestants de que el cos i ànima de la Mare de Deu, la mare de Jesucrist, varen ser portats al Cel despuix d'acabar els seus dies en la Terra. No deu confondre's en l'Ascensió, que fa referència al propi Jesucrist. 

Este trasllat és cridat en llengua llatina, Assumptio Beatae Mariae Virginis (Assunció de la Benaventurada Verge Maria) pels catòlics, la doctrina dels quals va ser definida com a dogma de fe (veritat de la que no pot dubtar-se) pel papa Pío XII l'1 de novembre de 1950. L'Iglésia catòlica celebra esta festa en honor de Maria en Orient des del sigle VI i en Roma des del sigle VII. La festivitat se celebra el 15 d'agost. 

En 1849 varen aplegar les primeres peticions a la Santa Sèu de part dels bisbes per a que l'Assunció es declarara com a doctrina de fe; estes peticions varen aumentar conforme varen passar els anys. Quan el papa Pío XII va consultar a l'episcopat en 1946 per mig de la carta Deiparae Virginis Mariae, l'afirmació de que fora declarada dogma va ser casi unànim. 

L'1 de novembre de 1950 es va publicar la constitució apostòlica Munificentissimus Deus en la qual el papa, basat en la tradició de l'Iglésia catòlica, prenent en conte els testimonis de la llitúrgia, la creència dels fidels guiats pels seus pastors, els testimonis dels Pares i Doctors de l'Iglésia i en el consens dels bisbes del món, declarava com a dogma de fe l'Assunció de la Verge Maria. 

Numeroses iglésies i parròquies de tota Espanya, en especial en la costa valenciana, la tenen per titular, com és el cas de Benimaclet. Moltes atres, en este dia, celebren a les seues Vèrgens Patrones, en especial les que no varen ser trobades de manera miraculosa, que solen deixar-se per al 8 de setembre, festivitat del Naiximent de la Verge. 

En la Basílica Menor de Santa María d'Elig se celebra tots els anys durant les festes en honor a l'Assunció de la Verge María una representació líric-teatral en la que es reflectixen diverses tradicions procedents dels relats apòcrifs. El Misteri d'Elig, va gojar de tal reconeiximent que ya en 1632 Urbà VIII a través d'una Bula li eximix de la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies que havia acordat el Concili de Trento. Aixina mateix, cal destacar que en 1931 va ser nomenat Monument Nacional pel Govern de l'II República Espanyola. Per últim, el 18 de maig de 2001, l'Unesco el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat. 

En Benimaclet era una festa preparada per les dònes casades i se celebrava el 15 d'Agost i els dies anteriors. A partir dels anys 70 decidix traslladar-se la festa a la semana anterior al les Festes del Crist de la Providència, quedant dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

El programa de festejos quedarà aixina:

Dijous 7 de setembre


A les 18:00 hores aproximadament visita al Cottolengo del Pare Alegre.


Divendres 8 de setembre


20:00 En l'Iglésia de l'Assunció, Pregó de les Festes Patronals de Benimaclet.

22:00 En la Plaça de Benimaclet, Sopar en el carrer, en música en directe.

(les clavarieses posen a la seua disposició un tícket de 6 euros que inclou entrepà i beguda)


Dissabte 9 de setembre


Al trenc del dia, al mig dia i la posta del sol volteig general de campanes.

18:00 Cavalcata acompanyada en grups de dansaes i al finalisar tindrà lloc l'entrà de les alfàbegues.

19:30 Missa en sufragi de les cofrades difuntes.


Dumenge 10 de setembre


Al trenc del dia, al mig dia i la posta del sol volteig general de campanes.

11:00 Recollida de clavarieses.

12:30 Solemne missa cantada pel Cor Universitari Sant Yago.

14:00 Mascletà en la Plaça de Benimaclet, disparada per la Pirotècnia Reyes Martí.

20:00 Solemne Processó. Obrirà la comitiva grups de dansaes.

Al finalisar ramet de focs d'artifici

Les Clavarieses vos desigen felices festes i conten en la presència del Poble de Benimaclet.


CLAVARIESES 2023


Encarna Almenar Martí
Carmen Alonso Saez
Olga Arqués Franco
Merche Ballester Ros
Josefina Bravo López
Teresa Calani Mostacedo
Maria Dolores Dejoz Garcia
Maria Jose Gabarda Navarro
Pascu Diaz Gomez
Loli Genovés Serra
Raquel Guillem Pérez
Chelo Hurtado Ros
Maria Amparo Marí Pastor
Maria Amparo Martinez Espí
Carmen Meseguer Esteve
Marta Montaner Murgui
Mercedes del Carmen Pardo Lisarde
Amparo Escuder Pastor
Maria Dolores Perez Pitach
Merce Ros Huerta
Toniquin Tur Roselló.

martes, 15 de agosto de 2023

Patrona de Benimaclet

PATRONA DE BENIMACLET

Hui, 15 d'Agost, és el dia de la Patrona de Benimaclet, la Mare de Deu de l'Assunció o Mare de Deu d'Agost. Encara que les festes de la Mare de Deu s'han passat a la semana anterior a les del Crist, hui és la festivitat.


domingo, 13 de agosto de 2023

Homenage a Eduard Buil

 

HOMENAGE A EDUARD BUIL

El pròxim dimecres 13 de setembre de 2023 tindrà lloc un homenage a Eduard Buil en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet, organisat, dins de les Festes Patronals de Benimaclet, per la Clavaria 2023 - Amics de Benimaclet, en motiu del 50 aniversari de la seua defunció.

En l'acte se presentarà el llibre Eduard Buil, memòria d'un poeta, que fa un repàs a la vida i obra del poeta, periodiste i dramaturc valencià... i fill d'adoptiu de Benimaclet. Buil va destacar en les lletres valencianes en els anys 20 i 30 del segle XX; la guerra civil espanyola el va obligar a emigrar durant vora 30 anys i en tornar els valencians el vàrem oblidar injustament.

Com be recorda Buil en la seua autobiografia, ni en els pijors moments de la posguerra, el Centre Instructiu Musical de Benimaclet li va retirar el seu nomenament de Soci d'Honor. En tornar de l'exili, el CIM, va tindre la sòrt de contar en ell en les seues velades culturals i entregues de premis, que encara recorden els més majors.

L'acte contarà en la participació del coordinador de l'obra: Miquel Àngel Gascón, que és el promotor del proyecte cultural "Poetes Valencians"; del President Honorari de la Clavaria 2023: José Cristóbal Cuenca, que va conéixer personalment a Buil; Pau Giner, President de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la néta del nostre homenajat: Alexandrina Fornas Buil.

Durant l'acte se llegiran diverses poesies d'Eduart Buil.

Esperem contar en la participació de tots els veïns de Benimaclet.


domingo, 30 de julio de 2023

V Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet

   V CERTAMEN DE PINTURA RÀPIDA DE BENIMACLET


El pròxim dissabte 9 de setembre de 2023, dins del programa de Festes Patronals de Benimaclet, tindrà lloc el V Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet.

S'establixen els següents premis:

- Primer Premi: 350 €. Gentilea de Caixa Popular.

- Segon Premi: 200 €. Gentilea de la Clavaría Amics de Benimaclet.

Podeu consultar les bases completes ací: BASES DEL CERTAMEN

Vos podeu inscriure en el següent formulari: INSCRIPCIÓ

Sants de la Pedra, patrons de Benimaclet

 ELS SANTS DE LA PEDRA, 

PATRONS DE BENIMACLET

Llibre de la Confraria dels Sants en Benimaclet
El dia 30 de Juliol és la festivitat de Sant Abdon i Sant Senent, coneguts en Valéncia con els Sants de la Pedra. Està documentat que els llauradors de Benimaclet venen celebrant festes en honor a estos sants des de fa més de 400 anys, inclús abans de la fundació de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.

Existix documentació des de 1565 que fa referència a la Confraria dels Sants de la Pedra de Benimaclet i llibres de contabilitat que reflexen l'existència d'una festa en honor a estos Sants.


No se sap molt sobre estos Sants de l'época romana. Coneixem els seus noms, que varen ser màrtirs i que varen ser enterrats un 30 de juliol en el cementeri de Pontianus en la vora de la Via Portuensis. 

Retaule gòtic dels Sants
Les seues cròniques, escrites en la seua majoria abans del sigle IX i pel beat Jaume de la Voràgine en la seua Llegenda Áurea, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers. L'emperador Deci va manar capturar-los i tancar-los en atres perses ya captius i va entrar en ells a Roma en gran magnificència. En acabant va fer que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortara a Abdó i a Senent a que adoraren als seus ídols, pero ells li varen respondre que solament reconeixien a Jesucrist com Deu i que a ell havien oferit el seu propi sacrifici. Els varen assotar i estant nuets en l'anfiteatre els varen soltar tres feroços lleons i quatre orsos, els quals es varen llançar als seus peus. El juge Valerià, atribuint este milacre arts màgiques, va ordenar que allí mateixa els mataren, per lo que se'ls va traslladar davant una image del sol on se'ls va degollar.

Es diu que els seus cossos es varen enterrar per orde d'un subdiaca, Quiri, i varen traslladar durant el regnat de Constantí al cementeri de Pontianus, prop de les portes de Roma. Un fresc encontrat en el sarcòfec que conté les seues despulles els representa rebent corones de mans de Crist.

Invocats contra el graniç i les plagues de llangosta, el cult a estos dos sants martirisats en el sigle III, es va estendre per les terres valencianes a partir de la conquista del rei Jaume I. Coneguts popularment com els Sants de la Pedra, representen el pratonage dels agricultors de la majoria del territori valencià (Reseu als Sants de la Pedra, tingau-los contents en tot; que està la collita en l’aire, i si pedrega, nos fot, resa un dit agrícola valencià). Són celebrats de manera especial en Sagunt (festes patronals entre el 21 i 30 de juliol), Torrent (en les que es realisa el famós Ball de Torrent) Simat de la Valldigna (patronals a principis d'agost) i Fuenterrobles (última semana d'agost). Completen esta celebració Sueca (en el trasllat de les imàgens des de l'ermita de la Montanyeta dels Sants, ubicada en plena marjal del parc natural de l'Albufera, fins a l'iglésia parroquial), Picanya i la Pobla del Duc. En el poble de Benimaclet la festa se celebrava fins a mijans del segle XX el 30 de Juliol, en la festivitat dels Sants. Degut als periodos vacacionals i els canvis de costums se passà a celebrar la vespra de la festivitat del Crist de la Providència.
Sants Abdon i Senent de Benimaclet

En un principi la Festa del Sants era realisada exclusivament per llauradors de l'Horta de Benimaclet, mentres que la Festa del Crist quedava reservada per als veïns del poble. Quan és varen unir les festes també quedaren un únic grup de clavaris per a celebrar les dos festes. Aixina i tot els clavaris se visten de llauradors valencians el dia dels Sants per a recordar l'orige de la festa.


El 30 de Juliol al ser la festivitat religiosa dels Sants se celebra una missa en la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet a les 19:30 hores. A continuació sopar en el Llar Cultural de Benimaclet.
Poble de Benimaclet