El pròxim dimecres 13 de setembre se presenta en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet un llibre homenage a Eduard Buil. El coordinar de l'obra, Miquel Àngel Gascón nos ha concedit una entrevista als seguidors de Poble de Benimaclet.
Entrevista a Miquel Àngel Gascon, coordinador del Llibre “Eduard Buil, mèmoria d'un poeta”.
E: El pròxim dia 13 de setembre se presenta el llibre “Eduard Buil, memòria d'un poeta” en Benimaclet. ¿Per qué mereix un llibre Eduard Buil?
Perque mereix que la seua memòria siga conservada. És cert que vivim en una societat digital en servidors i núvols on almagasenar informació, pero no deixa de ser això, un traster en molta capacitat de guardar senyes, comunicacions i testimonis; un llibre continua sent una realitat tangible i necessària. Un cofre de la memòria accessible a tots.
E: Com a coordinador del llibre, conta'ns un poc com va sorgir l'idea.
Parlant de memòria, és una llarga història... Intentaré resumir. Fa anys, buscant informació de poetes, contactí en una de les seues netes, d’aquella conversació, sorgí la promesa de dedicar-li un llibre. Una promesa que ha necessitat temps i trobar a les persones adequades pel camí per a traure avant el proyecte.
E: ¿Cóm està estructurat el llibre?
Habitualment les biografies tracten de donar una visió cronològica de la vida i obra de l’autor acompanyada de les seues vivències personals. En este llibre pretenem canviar la perspectiva. Com la nostra intenció és conservar la memòria de Buil, partim dels seus sentiments i, des d’esta visió personal, nos aproximem a la seua obra i les seues raïls. Per això el llibre s’inicia analisat una part de la seua autobiografia que acaba marcant la seua vida: l’exili. Aixina com dediquem un capítul a la relació en el seu poble d’acollida: Benimaclet. Naturalment també apareix la seua obra, dedicant un capítul especialment a les seues colaboracions falleres i, a banda, atres obres i documentació.
E: Entrant en la biografia de Buil, ¿cóm entra en contacte Eduard en el món del valencianisme?
Crec que com tots, per la via sentimental. Conta en la seua biografia que sent un chiquet forma part dels cors que interpreten per primera vegada l’Himne de Valéncia durant l’Exposició Regional de 1909. Eixe primer impacte és decisiu. Despuix viu eixe valencianisme des de l’àmbit festiu i també cultural en Lo Rat Penat on el compartix en persones que segur nos sonaran més a tots: Almela i Vives, Bayarri, Duran Tortajada, Villalonga o González Martí.
E: Buil va alcançar en els anys 30 una gran fama en Valéncia, com a poeta i dramaturc de prestigi ¿Per qué ha caigut en l'oblit?
Pense que hi ha diferents factors. El primer és la discapacitat que patim els valencians d’oblidar la nostra història. La segona, l’exili. Encara que Buil torna a Valéncia, els anys de franquisme actuen com una llosa de l’oblit. Tercer, i crec que més vergonyós, perque Buil és més un poeta i dramaturc que un activiste polític. Encara que milita en UGT i és d’idees socialistes i republicanes, té un marcat sentiment religiós. Usa la normativa del valencià que impera en cada época sense deixar de pensar que ho fa en llengua valenciana. Aixina que com no respón als cànons de cap grup o interés, açò ajuda al seu oblit.
E: La Guerra i l'exili varen marcar la vida de Buil, ¿Podem parlar de que hi ha un Buil d'abans i després de l'exili?
Totalment. Ho afirma ell mateix i ho podreu comprovar en el primer capítul del llibre, com he comentat adés.
E: En tornar Buil a Valéncia reprén les publicacions en valencià, pero no adapta les Normes Ortogràfiques que estan vigents en eixe moment. ¿Per qué creus que ho va fer?
Hi ha diferents factors. Entre ells, com vos hem comentat, perque no s’adapten exactament a la seua convicció en quant al valencià. També, factors sentimentals o de fidelitat a la seua pròpia història personal.
E: ¿Penses que la biografia de Buil pot aportar valors important a la societat de hui?
El valor principal és el de la conciliació. Buil mor abans de 1975. La transició a la democràcia en Espanya encara n’és un ensomi, pero en les seues reflexions vorem com eixa necessitat de conciliació que genera la transició, està present en ell. En els nostres dies eixa conciliació pareix definitivament trencada en molts aspectes i en tots els nivells. Personalment pense que cal recuperar-la. Una societat no es pot construir ni conviure en la divisió i l’enfrontament, per això pense que eixe és el valor a destacar de la biografia de Buil des de la perspectiva actual.
E: El llibre se presentarà en el Centre Instructiu de Benimaclet, a on Buil va participar en moltes gales. ¿Qué el unia a Benimaclet?
Puix si Buil aplega al valencianisme pel sentiment, es fa de Benimaclet per amor. És el poble de la seua dòna Amparo i, des del seu casament, el seu poble d’acollida, en el que participa de la seua vida popular i cultural. I a on torna a viure despuix de l’exili fins a la seua mort en 1973.
E: En el llibre han colaborat atres membres de la Ret d'Estudis Valencians. Conta'ns un poc qué és aixó de la Ret i cóm els has coordinat.
La conciliació n’hi ha que practicar-la i la millor manera és treballar conjuntament en atres persones. Aixina naix REV, unint persones diferents en determinats objectius conjunts. En este cas, recuperar la memòria dels valencians des de perspectives i àmbits diversos. Ho fem des de la convicció de compartir els nostres coneiximents perque la suma, multiplica. Això és REV, no tenim més pretensió que compartir i divulgar la memòria dels valencians des de la colaboració dels integrants en els diferents propostes que es puguen compartir.
E: Sabem que dus a terme un proyecte conegut com “Poetes Valencians” a on has rescatat de l'oblit molts poetes oblidats. ¿En que consistix el proyecte i a quants poetes has trobat?
Poetes valencians és una follia. Fa molts anys, llegint, em trobava autors que desconeixia, oblidats per la majoria, inclús en àmbits lliteraris i culturals. Pensí que calia fer alguna cosa i em posí a la faena; pero era una tasca ingent, aixina que intentí delimitar. Es diu que el valencià és una llengua dolça a la que si afegim que els valencians som romancers, no debades obtindrem una llengua perfecta per a la poesia. Eixe fon el primer marge definit: la poesia. Encara aixina, també calia delimitar per temps, de manera que vaig decidir que em dedicaria als poetes i poeteses en valencià naixcuts entre la Renaixença i la guerra civil. Pero continua sent una follia perque a dia de hui, autors que complixquen estes condicions, en alguna poesia publicada i del que he trobat alguna senya biogràfica, ne són 314, més tots els que en tinc en estudi que doblarien este número o encara més. Aixina que per a animar-me, dic que és el proyecte de la meua vida, encara que, realment, soc conscient que tindria que ser un proyecte a dur avant des d’alguna universitat o entitat cultural, encara que, com no els interesa, algú ha de fer-ho.
E: Per últim, conta'ns alguna anècdota del procés de realisació del llibre.
Com a bons “culturetes”, som persones prou séries, aixina que les anècdotes serien incomprensibles fòra del nostre ànim circumspecte... No, en sério, més que una anècdota recorde una curiositat, la primera reunió física que poguérem fer, fon en una orchateria del carrer Emili Baró, un atre poeta de Benimaclet, oblidat també, encara que done nom a un carrer tan important.
No hay comentarios:
Publicar un comentario