VI Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet

 VI CERTAMEN DE PINTURA RÀPIDA DE BENIMACLET (2024)

Durant el dia de hui, dissabte 7 de setembre de 2024, s'ha celebrat en els carrers de Benimaclet el VI Certamen de Pintura Ràpida coincidint en les Festes Patronals del nostre poble. Este certamen, que ya se ha convertit en una tradició dins de les Festes, és una realitat gràcies al jove artiste de Benimaclet, Santiago Gómez. El certamen conta en el patrocini de la Junta Municipal d’Exposició, Caixa Popular i la Clavaria Ancla 53.

L'edició d'enguany ha contat en la participació de més de vinticinc pintors vinguts de diversos punts de la nostra geografia i el jurat ha destacat l'alta calitat de les obres.

Els premis han segut els següents:

Primer Premi dotat en 1000 € per la Junta Municipal d’Exposició: Gonzalo Romero Navarro

Gonzalo Romero Navarro autor premiat en el Coordinador de Cultura de la Junta Municipal d'Exposició

Segon Premi dotat en 500€ per la Junta Municipal d’Exposició: Roberto Pérez Real

Obra guanyadora recollida per una representant de l'autor premiat, junt a una representant de la Caixa Popular.

El Jurat ha cregut convenient reconeixer tres obres en una Menció d'Honor donades els mèrits que presentaven:

Amparo Lorente Muñoz

Santiago Gil Tena

Mrudul

Felicitats als artistes que han conseguit premi.

Les obres han quedat expostes en en Llar Cultural de Benimaclet (carrer els Sants) i podran ser adquirides per les persones que ho desigen durant la semana de Festes.

José Millet, Pregoner de 2024

PREGÓ DE BENIMACLET 2024 

José Millet, catedràtic de la UPV: “L’Hospitalitat de Benimaclet ha segut fonamental per al desenroll de l’Universitat Politècnica de Valéncia”

José Millet Roig, Catedràtic de la UPV, ha segut l’encarregat de fer el Pregó Cultural de les Festes Patronals de Benimaclet. Ha segut presentat pel Prior de la Confraria, José Antonio Varela en un emotiu acte que ha tingut lloc en la Parròquia de l’Assunció.

Millet, en un discurs en el que ha anat alternat valencià i castellà, ha vullgut deixar patent que per ad ell és un privilegi haver-li donat l’oportunitat de ser pregoner d’enguany. Ha recordat que no és fill de Benimaclet, pero viu 33 anys en el nostre poble i ací han naixcut els seus fills; estant implicat en les associacions com la Falla de San Petrillo. Això ha fet que sempre sentira com a u més de Benimaclet.

Ha recordat l’orige musulmà de Benimaclet i cóm va mantindre la seua independència fins a finals del XIX quan passà a ser una pedania de la ciutat de Valéncia. Pero encara aixina se manté un sentiment de poble. També ha parlat del passat agrícola, i els Sants de la Pedra.

Ha dedicat unes paraules a la Politècnica; la creació de la UPV en 1968, quan ell va nàixer. Ha parlat de la seua histària i l’actualitat quan s’ha convertit en la millor Universitat Politècnica d’Espanya.

Ha remarcat dos característiques de Benimaclet: En primer lloc l’hospitalitat del habitants de Benimaclet en els estudiants, professors i personal de la UPV, lo que ha ajudat al seu desenrroll. Per atra banda l’autenticitat que ha fet possible mantindre 400 anys les nostres tradicions.

Per últim ha posat l’eixemple de la Família Castelló; un eixemple de quatre generacions de benimacleters dedicades a la Festa en la Clavaria Ancla 53.

Mercat medieval 2024 Benimaclet

MERCAT MEDIEVAL 2024

Des del dijous 12 de Setembre podem passejar pel tradicional Mercat Medieval de Benimaclet d'enguany que se celebra coincidint en les Festes Patronals de Benimaclet. 

Des de la Clavaria Ancla 53 de 2024 se convida al poble de Benimaclet a participar i fruir d'est event que cada any alegra els nostres carrers.


El tradicional Mercat Medieval de Benimaclet podrem visitar-lo des del dijous 12 de Setembre fins al dumenge 15 de Setembre en els carrers Masquefa i Músic Belando (casc antic de Benimaclet).

¡No vos el pergau enguany!

Llibre de Festes 2024

LLIBRES DE FESTES 2024

Els llibres de Festes de Benimaclet d’enguany estan a disposició de Confrares i posseïdors de la targeta, en la séu de la Clavaria Ancla 53, en el carrer Puçol 8.

L’horari és:

Matins de 9 a 13,30

Vesprades: de 17 a 20

També és possible fer-se en el programa i tickets d'arròs en fesols i naps per un donatiu de 20€. No vos el pergau!!!

El llibre té una preciosa portada de la que ha segut autor l'artiste de Benimaclet Santiago Gómez. A banda de la programació de festes inclou interessants artículs sobre Benimaclet (el carrer la Rambla, el músic Belando, l'antic matador,...), els Saludes i una guia comercial. Un programa que no pot faltar en la casa de cap Benimacleter.

Cerimònia dels IV Jocs Florals

IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET

El pròxim dimarts 10 de setembre tindrà lloc la cerimònia dels IV Jocs Florals de Benimaclet, un certamen lliterari que hem recuperat l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la Clavaria Ancla 53, noranta anys després de la seua última edició.

Els Jocs Florals són un concurs lliterari que té orige en els certàmens dels antics trobadors i que en Valéncia va recuperar Lo Rat Penat en 1879. Benimaclet se va unir a les poblacions que celebraven Jocs Florals en 1931 de la mà d'ilustres veïns del poble entre els que destacaven Josep Maria Bayarri, Pasqual Asins, Eduard Buil, Emili Baró i Carles Salvador. La guerra civil espanyola va acabar en la gesta i la deixà en un complet oblit que ha durat més de huitanta anys.

L'acte tindrà lloc a les 22 hores en el Llar Cultural de Benimaclet en el que se donaran a conéixer els guanyadors dels premis ordinaris i extraordinaris. Més de 45 treballs s'han presentat en esta edició, lo que ha obligat al Jurat a haver de triar entre obres de molt alta calitat. El poeta o poetisa guanyador de la Flor Natural serà l'encarregat d'acompanyar a la Regina del Jocs, Cristina Mares, en la seua entrada i li llegirà l'obra guanyadora.

Han confirmat la seua assistència autoritats, entitats culturals valencianes i de Benimaclet i els nets d'Emili Baró i d'Eduard Buil, que faran entrega dels Premis de poesia en castellà i d'investigació que duen el nom d'estos ilustres benimacleters. El mantenedor d'esta edició serà l'eminent acadèmic i vicepresident de la Societat Lo Rat Penat, Òscar Rueda i Pitarque. L'acte estarà amenisat en un exquisit programa musical preparat ex professo pel Taller de Música Jove de Benimaclet per ad esta ocasió.

Animem a tot el Poble de Benimaclet a acodir ad este històric event que retornarà a Benimaclet a l'èlit del panorama cultural valencià.

Clavarieses de l'Immaculada de 1929

 CLAVARIESES DE L'IMMACULADA 1929 EN BENIMACLET

Hem pogut identificar a les clavarieses de 1929, que seguint l'orde d'esquerra a dret tenim a:

1.-Encarnación Monrós Peris (casa Valero - Camí de Farinós)

2.-Amparo Pastor Noguera (casa Chispa - Camí de les Fonts)

3.- Josefa Miró Carsí (casa el Patach - Camí de Farinós),

4.-Maria Sales Greses (casa Sales - Camí de les Fonts),

5.- Natividad Soler Balaguer (Poble - casada en Francisco Giner),

6.- Inés Vallés Casanoves (Poble - casada en Roberto Escuder),

7.-Carmen Carsí Belenguer (casa el Marro - Camí de les Fonts)

Dia de la Patrona de Benimaclet

PATRONA DE BENIMACLET

Hui, 15 d'Agost, és el dia de la Patrona de Benimaclet, la Mare de Deu de l'Assunció o Mare de Deu d'Agost. Encara que les festes de la Mare de Deu s'han passat a la semana anterior a les del Crist, hui és la festivitat.

Festa dels Sants de la Pedra de Benimaclet 2024

FESTA DE LA CONFRARIA DELS SANTS PATRONS 2024 

Ahir dimarts 30 de juliol Benimaclet va celebrar la festivitat dels seus Sants Patrons, els Sants de la Pedra, Abdon i Senent. Tradicionalment esta festa venia celebrant-se durant segles (almenys des de la primera mitat del segle XVI està document) per la Confraria dels Sants de Abdon i Senent de Benimaclet.

Durant el segle XX la festa passà a celebrar-se durant les festes patronals de setembre, el dissabte previ a la Festa del Crist. Des de fa uns anys la Confraria ha recuperat esta festivitat i en este dia se celebra el dia de la Confraria i s'imponen les medalles als nous confrares i confraresses.

Enguany la celebració començà en una festa infantil per la vesprada i un berenar popular en orchata i fartons. A les 19:30 va tindre lloc una missa a l'estil de l'Horta en la iglésia parroquial de Benimaclet en honor dels Sants de la Pedra. En acabar la cerimònia religiosa se cantaren unes albaes en honor dels Sants per banda d'una prestigiosa cantaora d'estil valencià, filla de Benimaclet: Maria Amparo Hurtado i Dolz de casa el Bessó.

Un ramellet de fòcs d'artifici posaren colofó als actes en homenage dels Sants Patrons.

Per últim va tindre lloc un sopar de confraternisació de pa i porta en la Plaça de Benimaclet organisat per la Confraria i la Clavaria Ancla 53, encarregada de les Festes Patronals d'enguany, en el que participaren més d'un centenar de veïns.

Des d'ací agrair a la Confraria i la Clavaria la seua dedicació en la recuperació de les Festes populars i tradicionals de Benimaclet.

Veredicte del Jurat dels IV Jocs Florals de Benimaclet

ACTA DEL JURAT DELS 

IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET

 

Benimaclet, 31 de juliol de 2024

Reunits en el Poble de Benimaclet els honorables membres del Jurat dels IV Jocs Florals de Benimaclet; compost per:

Secretari: Miquel Àngel Gascón i Rocha

Vocals: Arantxa Guerola Inza, Vicente Valiente Calvo i José Pilán Alemany.

Una volta llegits i evaluats els treballs presentats en esta edició i havent segut valorats segons els criteris establits de calitat literària, us de la llengua, creativitat i les obres en conjunt i valorant la complimentació de les bases del certamen; s’ha emés la següent delliberació en la que se relacionen els lemes premiats:

PREMIS ORDINARIS

Flor Natural: Mai caminaràs a soles
Accèssit Primer: Erma
Accèssit Segon: Tot retorna, agrupant-se, i és una sola història

Englantina d’Or: Tinc un poble glatint al cor
Accèssit: Pròxima parada

Viola d’Or: Diàlec mut
Accèssit: Enyors del passat

PREMIS EXTRAORDINARIS

Premi de poesia en castellà Emili Baró: Agricultor
Accèssit: No escribo poesía


Premi de Narrativa Carles Salvador: La Torre, el clavill i...
Accèssit: Te’n recordes, Concha?


Premi d’Investigació Eduard Buil: Històries de l’Ermita de Vera

Durant la cerimònia d’entrega de premis que tindrà lloc el pròxim dimarts 10 de setembre de 2024 a les 22 hores en el Llar Cultural de Benimaclet se faran públics el noms dels guanyadors.

                                              

Cristina Mares, Regina dels IV Jocs Florals de Benimaclet

CRISTINA MARES I TOLOSA NOMENADA REGINA DELS IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET

Benimaclet està d’enhorabona; després de 89 anys tornarà a viure una gala lliterària dels seus Jocs Florals. En 1935 se celebraren per última volta els Jocs Florals de Benimaclet instaurats per l’insigne escritor Josep Maria Bayarri en 1931 i que s’interromperen per culpa de la fatídica guerra civil.

Enguany gràcies a l’iniciativa de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet i la colaboració inestimable de la Clavaria Ancla-53, tindrà lloc durant les Festes Patronals l’acte d’entrega de premis dels Jocs Florals en la participació de distintes entitats i associacions veïnals de Benimaclet. En ella s’entregaran els diversos premis de poesia, narrativa i investigació i contarà en un preciós acompanyament musical del Taller de Música Jove.

En este motiu s’ha nomenat Regina dels Jocs Florals de Benimaclet, la qual presidirà la ceremònia dels Jocs i representarà a la festa, a la senyoreta Cristina Mares i Tolosa, qui l’any passat va ser Fallera Major de la Falla dels Jovenils. El seu nom quedarà escrit en lletres d’or en l’història de les lletres de Benimaclet junt en les anteriors Regines: Josefina Gil (1931), Soletat Sanchis (1934) i Dolors Vecina (1935).

Formaran la Cort d’Amor de la Regina les senyoretes: Yaiza Alfaro Casal, Mireia Marz Duque, M.ª Carmen Pardo Hernández, M.ª Jesús Sierra Fernández, Aitana Sanchez Garcia i Cristina Villalba Obiol que acompanyarán a la Regina en la cerimònia que tindrà lloc el pròxim dimarts 10 de setembre a les 22 hores en el Llar Cultural de Benimaclet.

Acte presentació "Història de la lloable Confraria de Benimaclet"

GRAN ÈXIT DE LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “HISTÒRIA DE LA LLOABLE CONFRARIA DE BENIMACLET” 

               Els locals del Llar Cultural de Benimaclet s’omplien ahir per la vesprada en motiu la presentació del llibre Història de la lloable Confraria de Benimaclet 1548-2024, el qual ha conseguit recopilar tota l’informació disponible d’esta institució de Benimaclet que pronte complirà cinc segles d’existència.

               L’acte va estar magníficament guiat pel secretari de la Confraria i escritor de Benimaclet, Vicente Valiente, el qual va agrair l’assistència d’autoritats civils i eclesiàstiques i dels veïns i veïnes de Benimaclet.

               El Síndic de la Confraria explicà cóm este proyecte va nàixer per iniciativa seua només pendre possessió del càrrec, fa poc més de tres anys. Per a Francisco Cuenca Meseguer era necessari que Benimaclet contara en esta obra per a que els seus veïns la puguen conéixer i pendre consciència de l’institució en la que tenen la sort de contar. També senyalà que encarregà este treball al croniste de la Confraria i amic Pau Giner, per la seua experiència en l’investigació sobre Benimaclet.

               José Antonio Varela, Prior de la Confraria, se congratulà de la presentació d’esta obra i de la bona salut de la goja la Confraria en estos moments.

               També va intervindre Vicent Pons Alós, Canonge Archiver de la Catedral de Valéncia, que destacà diversos aspectes de l’obra com són el manteniment de l’advocació dels Sants de la Pedra – Abdon i Senent- en Benimaclet (que en molts pobles valencians està sent substituïda modernament per Sant Isidre), l’antiguetat de l’Institució que podria ser anterior a l’aprovació dels Capítuls en 1548 i el paper de l’Horta de Benimaclet que se resistix a desaparéixer.

               Vicente Valiente, secretari de la Confraria, va contar cóm començà l’investigació d’este llibre en els archius parroquials, en la que va participar activament, i va fer una acertada síntesis del contingut del llibre i de les seues parts.

               En l’última part de l’acte el coordinador de l’obra, el mege Pau Giner, croniste de la Confraria, president de l’associació cultural Poble de Benimaclet i membre de la Junta de Govern de Lo Rat Penat, va fer un repàs a la vida de la Confraria des dels seus inicis en el segle XVI fins als nostres dies d’una manera amena i didàctica.

               L’acte contà en l’assistència del Regidor de Movilitat Ciutadana de l’Ajuntament de Valéncia, Jesús Carbonell, del ya comentat Canonge Archiver de la Catedral de Valéncia, Vicent Pons, membres de la Junta Municipal d’Exposició de Benimaclet, de la directora de la Caixa Popular de Benimaclet i de membres de la Junta de Govern de la Confraria.

Corpus Christi 2024 Benimaclet

CORPUS CHRISTI 2024 BENIMACLET

Corpus Christi (en llatí, "Cos de Crist") o Solemnitat del Cos i la Sanc de Crist, abans cridada Corpus Domini ("Cos del Senyor"), és una festa de l'Iglésia Catòlica destinada a celebrar l'Eucaristia. La seua principal finalitat és proclamar i aumentar la fe dels creents en la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sacrament, donant-li públicament el cult d'adoració el dijous posterior a la solemnitat de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta té lloc el dumenge següent a Pentecostés (és dir, el Corpus Christi se celebra 60 dies despuix del Dumenge de Resurrecció). Específicament, el Corpus Christi és el dijous que seguix al nové dumenge despuix de la primera lluna plena de primavera de l'hemisferi Nort. En alguns països esta festa ha segut traslladada al dumenge següent per a adaptar-se al calendari laboral.

En Benimaclet se celebra una semana més tart que la seua data oficial per a que no coincidixca en el Corpus de la Ciutat de Valéncia, la festa grossa del Cap i Casal. En acabar la missa de 7 de la vesprada la processó ix des de l'Iglésia Parroquial de l'Assunció, en la Plaça del Poble pel carrer Murta i gira a Mistral direcció Sur. Durant el recorregut diversos veïns arreglen monuments a on descansa la custodia processional que porta el retor. La primera parada està en el carrer Mistral, només passar el carrer Utiel. La segona parada és en el carrer Enric Navarro, un poc abans del Cassino Musical, la tercera en Baró de San Petrillo a l'altura del carrer de Nostra Senyora de l'Assunció. En el carrer Poeta Asins té la quarta parada i al final d'Alegret al quinta, a on els veïns preparen un espectacular tapís en terra en alegoria al Corpus. Per últim en el carrer Murta se realisa l'última parada abans d'entrar de nou a l'Iglésia. En cada parada es fa una adoració al Santíssim Sacrament i els chiquets i chiquetes de la Primera Comunió llancen pétals de flors a la Custòdia.

Es tracta d'una tradició centenària instaurada en Valéncia en 1355 i que en Benimaclet se celebra des de temps inmemorial.

Festes Mare de Deu d'Agost 2024

PROGRAMA DE FESTES DE LA MARE DE DEU D'AGOST 2024

Dijous 15 d'agost

12,30 hores, Missa en honor a la Mare de Deu.

Divendres 6 de setembre

Vesprada infantil en la colaboració dels Juniors de l'Assunció. 

En finalisar la missa es procedirà al Pregó Cultural de Festes.

22,00 h. “La Nit de l'Entrepà”, per a les abonades i colaboradors de Benimaclet. I mentres el degustem, nos amenisarà el cantant Gustavo Paradis.

Dissabte 7 de setembre

Al trenc de l'alba, migdia i vespradeta, volteig general de campanes.

18,00 h. Espectacular “Cavalcata”, recorrent els carrers de Benimaclet. Obrirà el corteig el grup de Danses, Falla Progrés Travessia del Teatre, aixina com la Charanga del CIM. A continuació i a l'arribada a la plaça de Benimaclet, la tradicional entrà d'Alfàbegues, per les senyores Clavarieses.

En finalisar l'acte, degustació d'orchata i fartons.

Dumenge 8 de setembre

Al trenc de l'alba, migdia i vespradeta, volteig general de campanes.

Passacarrer, la banda de musica, arreplegarà i acompanyarà a les senyores clavarieses a l'Iglésia.

12,30 h. MISSA SOLEMNE, en honor a la Santíssima Verge, en intervenció del cor Parroquial.

14,00 h, Dispar d'una magnifica MASCLETA.

19,30 h. Solemne processó en honor a la nostra Patrona, que transcorrerà per l'itinerari habitual.

Obrirà el corteig processional el grup de Danses anteriorment citat.

En finalisar es dispararà un ramet de fòcs artificials, en lo que es donarà per conclosa les Festes a la nostra patrona.

Dilluns 9 de setembre

19:30 h. Missa per les confrares difuntes.

SENYORES CLAVARIESES 2024

Josefa Ballester Plá

Concepción Bartual Ciurana

María Dolores Beltrán García

Teresa Bori Pastor

Emilia Cantos Cebrián

Inmaculada Cuenca Mancebo

María del Rosario Fernández Ortiz

Desamparados Furió Martínez

Ángeles García Hernández

María Amparo Gimeno Martí

Josefa Martí Rodríguez

María Pilar Romero Roselló

María Dolores Selfa Lluch

Carmen Tebar Escribano

Manolita Val Mascarell

María Teresa Val Mascarell

Presentació llibre "Història de la Confraria de Benimaclet 1548-2024)"

 PRESENTACIÓ LLIBRE “HISTÒRIA DE LA CONFRARIA DE BENIMACLET (1548-2024)

El pròxim divendres 14 de juny, la nostra associació junt en la Confraria dels Sants Abdon i Senent i Santíssim Crist de la Providència de Benimaclet presentarem el llibre “Història de la lloable Confraria de Benimaclet (1548-2024)”. L’Associació Cultural Poble de Benimaclet és una associació al servici de Benimaclet que té com a principal finalitat la recuperació de la memòria de lo que va ser el poble i l’horta de Benimaclet fundada en 2016.

La Confraria de Benimaclet, fundada en la primera mitat del segle XVI en l’advocació dels Sants de la Pedra, és una entitat que Benimaclet guarda com si d’un tesor es tractara. A través dels segles han format part d’ella la majoria dels habitants de Benimaclet, hòmens i dònes, que en ella trobaren un instrument de cohesió social i solidaritat. Hui continua viva en el nostre poble, realisant diversos actes a lo llarc de l’any com són les Festes Patronals, la festa de la Creu de Maig, el Naiximent,...

El llibre va ser iniciativa de l’actual Síndic, Francisco Cuenca Meseguer, que encarregà al croniste de la Confraria i President de la nostra associació, el mege Pau Giner la coordinació de l’obra, la qual ha contat en la colaboració de Vicente Valiente i Adrián Ramón i la participació de més d’una decena de veïns i veïnes que han aportat documentació i testimoni. L’investigació ha durat més de tres anys i a banda de fer un repàs de l’història de l’entitat, se presenta en més de cent fotografies, els programes de festes des de 1918, les clavaries, estampes i gravats, himnes, gojos,.. Una obra que serà imprescindible per a qualsevol veí amant de les tradicions de Benimaclet i aumentarà l’estima dels benimacleters per ella.

L’acte tindrà lloc el divendres 14 de juny en el Llar Cultural de Benimaclet (Carrer dels Sants 8) a les 19:00 hores.

VI Certamen de pintura ràpida de Benimaclet

VI CERTAMEN DE PINTURA RÀPIDA DE BENIMACLET

El pròxim dissabte 7 de setembre de 2024, dins del programa de Festes Patronals de Benimaclet, tindrà lloc el VI Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet.

S'establixen els següents premis:

- Primer Premi: 1000 €. Gentilea de la Junta Municipal d'Exposició 

- Segon Premi: 500 €. Gentilea de la Caixa Popular

Podeu consultar les bases completes ací: BASES DEL CERTAMEN

Vos podeu inscriure en el següent formulari: INSCRIPCIÓ

IV Jocs Florals de Benimaclet

IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET 

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet en la colaboració de la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d'Exposició convoca els IV Jocs Florals de Benimaclet.

Els Jocs Florals de Benimaclet se celebraren per primera volta en l’any 1931 i es repetirien en 1934 i 1935. El nostre poble vivia moments de fervent renàixer de les lletres valencianes tenint veïns de renom com Pasqual Asins, Prudenci Alcón, Carles Salvador, Emili Baró, Ventura Pascual, Josep Sanmartin, Joan Ballester,... sense oblidar l’ànima dels Jocs Florals Josep Maria Bayarri i Hurtado, qui va ser el promotor. Els mantenedors foren personalitats com el diputat en Corts per Castelló Antoni Martí Olucha, el Dr. Salvador Roda Soriano o el President de Lo Rat Penat Nicolau Primitiu. Els guanyadors foren poetes novells que anys més avant alcançarien la glòria en el món de les lletres valencianes com Prudenci Alcon, Xavier Casp i Josep Vecina. La Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista va deixar caure en l’oblit esta justa de les lletres que ara, en passar 80 anys volem recuperar des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet en l’ajuda de la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d’Exposició. Volem animar a tot el Poble de Benimaclet a participar d’este concurs que segur retornarà al nostre poble al lloc que mai va haver d’abandonar.

S'han convocat sis premis, tres ordinaris i tres extraodinaris, de poesia, narrativa i investigació. Els treballs podran presentar-se fins al dia 26 de juny a les 23:59 hores.

L'acte dels IV Jocs Florals tindrà lloc durant les Festes Patronals de Benimaclet.

Les bases poden consultar-se en: BASES (en valencià) BASES (en castellano) 

Creus de Maig 2024

 LES CREUS DE MAIG EN BENIMACLET

Creu de Maig Parròquia 2023

La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig. Pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador romà Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria que es creïa impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).

L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit i llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocultes i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de Maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del sigle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants i en ell participen des de fa anys algunes associacions del nostre poble.

En Benimaclet se coloquen creus de Maig en:

- l'Església Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora, en la Plaça de Benimaclet.

- Falla Poeta Altet-Benicarló.

- I en l'Ermita de Vera l'Associació Cultural L'Horta ha colocat una preciossa Creu en el lema Valéncia crucificada i silenciada, un homenage a les llauradores valencianes.

La Mare de Deu de Copacabana en Benimaclet

LA MARE DE DEU DE COPACABANA EN BENIMACLET 

El mestre de Benimaclet, Carles Salvador, fea un referència a una curiositat de l'història del nostre poble en un artícul publicat en els anys 50 baix el títul “Benimaclet, o un paseo por la huerta”. En ell parla de “una virgen brasileña en Valencia” i relata l'informació que va trobar sobre el cas. 

Santa Mònica, ciutat de Valéncia

On hui es troba l'església de Santa Mònica en la Ciutat de Valéncia, on comença el carrer Morvedre (o Sagunt) estava situat l'antic convent d'Agustins descalços. Hui ocupa eixe lloc la casa asil de les Germanetes dels Ancians Desamparats. El convent va començar a construir-se en l'any 1663 i en 1691 acaba la seua construcció i des del primer moment va tindre relació en Benimaclet per la seua proximitat. En aquell moments era habitual que els difunts foren soterrats vestits en hàbits de diferents órdens religioses. Els habitants de Benimaclet de l'época triaven en freqüència hàbits d'esta orde. 

Gravat de les Festes de 1738

Salvador fa referència a que Vicent Orti i Major en la seua obra “ Fiestas centenarias con que la ilustre Ciudad de Valencia celebró en 1738 la quinta centuria de su christiana Conquista” publicada en l'any 1740 comenta que: “El 10 de Octubre de 1738 se hizo la procesión general” i afig que: “Los Agustinos Descalzos sacaron un tabérnaculo en que iba la imagen de Nuestra Señora de Copacobana, con su escapulario de tisú y el mando de espolín de oro, con tantos adornos de perlas, diamantes y esmeraldas que su valor importaba quince mil pesos. Llevaba en la cabellera un hermoso arco de flores artificiales, de lo que iba también la peana curiosamente compuesta, delante de la cual iban cuatro Religiosos alumbrando con antorchas de cera a la Santa Imagen y una vistosisima Danza que con su destreza servia de diversión y con su gozo de obsequio. La imagen era de masonería, colocada sobre una esfera azul. Desde la Capilla del Cristo fue trasladada al retablo donde hoy se halla San Félix Cantalicio. Hoy se venera en una capilla del poblado de Benimaclet.” 

I Salvador contínua dient que tot això és lo que pot dit de la Mare de Deu i que no ha pogut averiguar res mes sobre esta image. I acaba afirmant: “Quede per a atres trobar noves dades en papers vells”. 

Mare de Deu de Copacabana

La Mare de Deu de Copacabana és una advocació mariana venerada en Copacabana, Departament de la Paz, Bolívia. La seua festa se celebra el 5 d'agost. L'1 d'agost de 1925 va ser coronada i declarada "Reina de la Nació Boliviana". El cult a la Mare de Deu de Copacabana es va iniciar en 1583 en l'época virreinal, en el poble de Copacabana a més de 3.800 metros sobre el nivell de la mar, i a 139 km de la ciutat de la Paz, prop del llac Titicaca, antics llocs sagrats per als aymares i inques. 

La seua veneració es va estendre des de Bolivia a diversos països d'Amèrica, com Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia i Perú; i també a països d'Europa, com Espanya. Aixina mateix, varis llocs porten el nom de Copacabana en Argentina, Brasil i Colòmbia. 

Copacabana, Bolivia

Des d'un principi l'image va cobrar fama de ser miraculosa, la qual cosa es va estendre per tota la comarca, el Virreinat i el continent sancer. Els pares Agustins varen construir la primera capella Major, entre els anys 1614 i 1618. El Virrei de Lima, Comte de Lemos, va recolzar moral i econòmicament la construcció de la Basílica des de 1668 i va assistir a l'inauguració de la mateixa en l'any 1678. Varen ser els Agustins els que varen dur a Europa la devoció per l'image d'esta Mare de Deu. 

Per lo tant segons les descripcions en les que contem l'image arribà a Benimaclet entre octubre de 1738 i 1740. En aquells anys era retor de Benimaclet el doctor Ramon Ceres, que havia pres possessió el 27 de Novembre de 1695, deprés d'haver segut nomenat en Roma el 29 de Novembre de l'any anterior. El doctor Ceres deixà la parròquia de Benimaclet en 1746, pero no per mort, sino que es substituït. En 1755 és realisa una visita de l'Arquebisbe Mayoral a Benimaclet i en l'inventari que es realisa dels bens de la parròquia no apareix l'image de la Mare de Deu de Copacabana. 

Image de 1583

Durant el rectorat del doctor Ceres el temple parroquial de Benimaclet es reformat i millorat. A banda es construïx la torre campanar en l'any 1731. 

Image de 1583

De tot lo dit podem concloure que estem com en en els anys 50 del segle passat, no sabem qué va ser d'aquella magnífica image que en 1740 es venerava en la nostra parròquia pero les opcions que se presenten son: 

- Que els Agustins reclamaren l'image i durant la Desamortisació del XIX desapareguera. Pero l'image no torna a referenciar-se en cap escrit. 

- Que l'image fora furtada. Eren freqüents els atacs pirates en l'época i els bandolers. Benimaclet es trobava desproveïda de defenses. 

- Que la substitució del doctor Ceres al càrrec de la Parròquia de Benimaclet estiguera relacionada l'image. Pogué vendre-la per a pagar les reformes o la construcció del campanar... Sabem que l'economia parroquial no era excelent.

Per últim resenyar l'erro de Salvador al dir una Mare de Deu brasilera. Encara que Copacabana és un barri de la ciutat de Sao Paulo en Brasi,l com hem dit la Mare de Deu és originaria de Bolivia.

Combregar d'impedits Benimaclet 2024

EL COMBREGAR D'IMPEDITS DE BENIMACLET

Horta de Valéncia, 1911

Este dumenge, 14 d'abril, se celebra en Benimaclet el Combregar d'Impedits.

Benimaclet guarda una de les tradicions religioses més antigues de les que se coneixen en Valéncia, el Combregar de Malalts e Impedits o Combregar d'Impedits. Es tracta d'una processó en la que la feligresia de Benimaclet recorre el carrers del poble duent la comunió als malalts del poble que no poden desplaçar-se al temple parroquial degut a la seua malaltia.

La processó se realisa en molts pobles de Valéncia el dilluns de Sant Vicent Ferrer (és a dir el dilluns següent al segon dumenge de Pasqua -domenica in albis), encara que en Benimaclet ve realisant-se des de fa molts anys el tercer dumenge de Pasqua, segurament per a que els benimacleters puguen assistir a les fester en honor al patró San Vicent en la ciutat de Valéncia. S'ha de dir que este tipo d'acte només se realisa en l'antic Regne de Valéncia i en algunes parts d'Andalusia.

El Concili de Trento, realisat entre 1545 y 1563, en el marc de la Contrarreforma catòlica manava a la feligresia combregar al menys una volta a l'any per Pasqua florida, lo que quedà com un manament de l'Església. Hi ha notícies de processions per a dur la comunió als feligresos en Sevilla des de 1575 (costum que encara es manté).

Segurament per influència de San Joan de Ribera, sevillà de naiximent i que arribà a ser Arquebisbe de Valéncia a finals del segle XVI i el qual tenia gran devoció per l'Eucaristia, Valéncia va adquirir esta tradició.

La processó encara se realisa actualment en multitut de pobles valencians com Alboraya, Picassent, Museros, Xàtiva, Montaverner... i deixà de celebrar-se en molts atres en els últims anys.

En Benimaclet s'ha mantingut a pesar de la pressió de la ciutat i de les noves tendències actuals que tendixen a dur els sentiments religiosos a l'intimitat. L'acte comença a les 10:00 del matí partint de l'Església Parroquial en la Plaça de Benimaclet. Encapçala l'acte la creu processional portada per un feligrés. A continuació el senyor rector porta el copó en les sagrades formes baix pali. Familiars dels malalts i veïns de Benimaclet porten els pals del pali. Junt ad ells uns escolans van tocant unes campanetes per a indicar la presència del Corpus Christi (el Cos de Crist). A continuació va el poble i la banda de música del Centre Instructiu de Benimaclet. En acabant de recórrer totes les cases dels malalts que han demanat la comunió se torna al temple parroquial.

Combregar d'Impedits 2017

Combregar d'Impedits de 2017

Antigament la processó visitava també als malalts de l'Horta de Benimaclet, que eren feligresos de la Parròquia de Benimaclet, a pesar de ser veïns de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia. La processó podia allargar-se unes quantes hores. Els carrers pels que passava la processó s'adornaven, els llançols se penjaven en els balcons i les cases dels malalts s'arreglaven per a rebre a la comitiva que anava acompanyada per les autoritats religioses i civils.

En conclusió es tracta d'una tradició centenària, que deixant a banda les creències de cada individu, ha de conservar-se perque forma part de l'història del nostre poble. En els últims anys grupúsculs d'intolerants han increpat a la comitiva al seu pas pels carrers de Benimaclet, lo que demostra l'incultura d'estes persones a l'atacar un acte tan tradicional com este.

Combregar d'Impedits (1999)

Fotos: Vicent El Rojet, Dolores Huerta.
Font: Elaboració pròpia