Josep Furió, Mantenedor dels V Jocs Florals de Benimaclet

Josep Furió Egea serà el mantenedor dels 

V Jocs Florals de Benimaclet

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet té l'honor d'anunciar que el professor i escritor Josep Furió Egea serà el mantenedor dels V Jocs Florals de Benimaclet, la cerimònia dels quals se celebrarà el dijous 18 de setembre de 2025 a les 20:30 hores en el Centre de Majors de Benimaclet, dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

Una figura de referència en la cultura i l'educació

Josep Furió i Egea ha desenrollat una intensa trayectòria professional i cultural. Va ser Catedràtic d'Institut de Secundària, soci fundador de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana i colaborador de l’Enciclopèdia (Viquipèdia en valencià).

Va estudiar Ciències Biològiques en l'Universitat de Valéncia, a on va obtindre el Premi Extraordinari de Llicenciatura. En 1982 va alcançar el títul de Doctor en Ciències Biològiques, igualment en Premi Extraordinari de Doctorat. Entre 1987 i 2011 va ser autor de 28 llibres de text per a alumnes d'Ensenyança Secundària, ademés de rebre diversos premis d'investigació i lliteraris.

Molt vinculat a Benimaclet des de la seua infància, se va convertir en el primer pregoner de les Festes Patronals del nostre poble quan se va instituir est acte en 2002.

Una tradició recuperada

Els Jocs Florals de Benimaclet tenen una història que es remonta a 1931, repetint-se en 1934 i 1935. Aquells anys varen ser de gran efervescència cultural, en veïns ilustres com Pasqual Asins, Prudenci Alcón, Carles Salvador, Emili Baró, Ventura Pascual, Josep Sanmartín, Joan Ballester, i especialment Josep Maria Bayarri i Hurtado, ànima i promotor dels Jocs Florals.

Els guanyadors d'aquelles edicions varen ser jóvens poetes que, en el temps, es varen convertir en referents de les lletres valencianes, com Prudenci Alcón, Xavier Casp i Josep Veïna. La Guerra Civil i la dictadura franquista varen truncar aquella iniciativa, que va caure en l'oblit durant més de huit décades.

L'any passat, gràcies a l'impuls de la Clavaria i la Junta Municipal d'Exposició, es va conseguir recuperar este certamen lliterari, que este 2025 celebra la seua quinta edició. En esta ocasió, ademés, l'event contarà per primera volta en un cartell oficial dissenyat per l'artiste de Benimaclet, Santiago Gómez.

Invitació al poble

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet convida a tots els veïns i amants de la cultura a assistir i participar en esta cita lliterària, que busca tornar a Benimaclet el lloc de rellevància cultural que mai hagué de perdre.

Crònica del Pregó 2025

Crònica del Pregó de les Festes Patronals 2025 de Benimaclet

La parròquia de Nostra Senyora de l'Assunció ha acollit en la vesprada de hui 12 de setembre, a les 20 hores, l'esperat Pregó Cultural de les Festes Patronals de Benimaclet 2025. Més d'un centenar de veïns, junt als clavaris i clavarieses d'este eixercici, han omplit el temple per a donar la benvinguda oficial a unes celebracions que, un any més, unixen tradició, cultura i devoció.

L'acte ha segut presentat pel retor de Benimaclet, Don José Antonio Varela, qui ha fer un chicotet resum de la protagonista de la nit: Maria Dolores Huerta Panach. Naixcuda en Benimaclet, Huerta és llicenciada en Ciències Químiques per l’Universitat de Valéncia (1977) i ha desenrollat una sòlida trayectòria professional en l'àmbit de la docència i la divulgació científica. Pero, més allà de la seua carrera acadèmica, la pregonera ha mostrat sempre un ferm compromís en el seu entorn, participant activament en la vida cultural, social i veïnal del barri.

En un Pregó en el que ha intercanviat les dos llengües, pero majoritàriament en valencià, Huerta ha volgut deixar constància del profunt víncul que la unix a la seua terra: «Em sent part d'este barri, al que vullc i en el que tinc els meues raïls», ha recordat en emoció, recodant les històriques Barraques de Caldera o Panach del Camí de Farinós, d'a on procedix la seua família materna.

Durant la seua intervenció, ha compartit entranyables recorts de la seua infància: les processons del Crist, els Sants i la Mare de Deu, la preparació de la festa, els trages, els menjars familiars dels dies especials, les visites al forn dels seus tios en el carrer Puçol que estava sempre en forasters, els bous i fins a les velades de boxeig. Ha hagut també un moment especial dedicat al nostre volgut Vicent Sanchis “el Roget”, relatant una divertida anècdota de l’any en el que se celebrà un bou embolat en la plaça de Benimaclet. Ha contat cóm, mentres l'espectàcul transcorria, Vicent va permanéixer agenollat en l'antiga casa abadia —a on es construïa la futura capella del Crist— resant per a que res mal ocorreguera mentres veïa l’acte a través d’una antiga finestra.

En la segona part de la crida, la química s’ha mesclat en la festa: la pregonera ha desplegat els seus dots docents i ha comparat les celebracions patronals en una reacció química. Els reactius, els productes i els catalisadors —representats pels clavaris i clavarieses— i la font d'energia necessària per a que se produïxca la reacció - el nostre amor al Crist de la Providència, la Mare de Deu i els Sants Patrons- que junts simbolisen, segons ha explicat, la colaboració de tots per a conseguir el millor resultat: unes festes inoblidables.

Abans de concloure, Huerta ha subrallat que per ad ella les festes signifiquen «comboi», una paraula que gastem molt els valencians i que en valencià resumix l'ilusió i l'entusiasme que impregnen estos dies. Finalment, ha desijat a tots els presents unes felices Festes Patronals 2025, arrancant un càlit aplaudiment del públic que va rubricar l'inici oficial de les celebracions de Benimaclet.

En acabant, el President de la Clavaria 2025, Francisco Berlanga, ha fet entrega d'un detall a la pregonera 2025.

Festes Mare de Deu d'Agost 2025

LA FESTA DE LA MARE DE DEU D'AGOST 2025

Com molt pobles de la nostra geografia, el poble de Benimaclet té per patrona a la Mare de Deu d'Agost, que és la titular de la Parròquia mare, l'Assunció de Nostra Senyora.

L'Assunció de María o Assunció de la Mare de Deu és la creència, d'acort a la tradició i teologia de l'Iglésia catòlica i de l'Iglésia ortodoxa i algunes denominacions protestants de que el cos i ànima de la Mare de Deu, la mare de Jesucrist, varen ser portats al Cel despuix d'acabar els seus dies en la Terra. No deu confondre's en l'Ascensió, que fa referència al propi Jesucrist.

Este trasllat és cridat en llengua llatina, Assumptio Beatae Mariae Virginis (Assunció de la Benaventurada Verge Maria) pels catòlics, la doctrina dels quals va ser definida com a dogma de fe (veritat de la que no pot dubtar-se) pel papa Pío XII l'1 de novembre de 1950. L'Iglésia catòlica celebra esta festa en honor de Maria en Orient des del sigle VI i en Roma des del sigle VII. La festivitat se celebra el 15 d'agost.

En 1849 varen aplegar les primeres peticions a la Santa Sèu de part dels bisbes per a que l'Assunció es declarara com a doctrina de fe; estes peticions varen aumentar conforme varen passar els anys. Quan el papa Pío XII va consultar a l'episcopat en 1946 per mig de la carta Deiparae Virginis Mariae, l'afirmació de que fora declarada dogma va ser casi unànim.

L'1 de novembre de 1950 es va publicar la constitució apostòlica Munificentissimus Deus en la qual el papa, basat en la tradició de l'Iglésia catòlica, prenent en conte els testimonis de la llitúrgia, la creència dels fidels guiats pels seus pastors, els testimonis dels Pares i Doctors de l'Iglésia i en el consens dels bisbes del món, declarava com a dogma de fe l'Assunció de la Verge Maria.

Numeroses iglésies i parròquies de tota Espanya, en especial en la costa valenciana, la tenen per titular, com és el cas de Benimaclet. Moltes atres, en este dia, celebren a les seues Vèrgens Patrones, en especial les que no varen ser trobades de manera miraculosa, que solen deixar-se per al 8 de setembre, festivitat del Naiximent de la Verge.

En la Basílica Menor de Santa María d'Elig se celebra tots els anys durant les festes en honor a l'Assunció de la Verge María una representació líric-teatral en la que es reflectixen diverses tradicions procedents dels relats apòcrifs. El Misteri d'Elig, va gojar de tal reconeiximent que ya en 1632 Urbà VIII a través d'una Bula li eximix de la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies que havia acordat el Concili de Trento. Aixina mateix, cal destacar que en 1931 va ser nomenat Monument Nacional pel Govern de l'II República Espanyola. Per últim, el 18 de maig de 2001, l'Unesco el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat.

En Benimaclet era una festa preparada per les dònes casades i se celebrava el 15 d'Agost i els dies anteriors. A partir dels anys 70 decidix traslladar-se la festa a la semana anterior al les Festes del Crist de la Providència, quedant dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

El programa de festejos d’enguany comença el divendres 12 de setembre en el Pregó Cultural i contarà en Calvalcata, processó, piro tècnia, danses... Podeu consultar el Programa ACÍ.

Les Clavarieses vos desigen felices festes i conten en la presència del Poble de Benimaclet.

CLAVARIESES 2025

Maria Carmen Belenguer Maties

Consuelo Belenguer Ribelles

Maria Pilar Bellver Traver

Pepa Belloch Belenguer

Rosa Bosch Turiaga

Maria del Carmen Ciurana Orts

Teresa Esteve Miralles

Maruja Ferrer Català

Maria Amparo Gimeno Aguilar

Amparo Laguarda Cubells

Maria Luz Luengos Rodríguez

Maria Pilar Madrid del Toro

Maria Eugenia Mamat

Elvira Martínez Laguarda

Francisca Moreno Mengibar

Maria Ángeles Palacios Palacios

Teresa Palmer Ferrer

Maria Amparo Rodríguez Peris

Pilar Sanchis Beltran

Lola Serra Sanchis

Rosario Vicente Fabregat

Tot preparat per als V Jocs Florals

V JOCS FLORALS DE BENIMACLET

El pròxim dijous 18 de setembre tindrà lloc la cerimònia dels V Jocs Florals de Benimaclet, un certamen lliterari que hem recuperat l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la Clavaria Festers Crist 2025, noranta anys després de la seua última edició.

Els Jocs Florals són un concurs lliterari que té orige en els certàmens dels antics trobadors i que en Valéncia va recuperar Lo Rat Penat en 1879. Benimaclet se va unir a les poblacions que celebraven Jocs Florals en 1931 de la mà d'ilustres veïns del poble entre els que destacaven Josep Maria Bayarri, Pasqual Asins, Eduard Buil, Emili Baró i Carles Salvador. La guerra civil espanyola va acabar en la gesta i la deixà en un complet oblit que ha durat més de huitanta anys.

L'acte tindrà lloc a les 20:30 hores en el Centre de Majors de Benimaclet (Avinguda Emili Baró 87) en el que se donaran a conéixer els guanyadors dels premis ordinaris i extraordinaris. Decenes de treballs s'han presentat en esta edició, lo que ha obligat al Jurat a haver de triar entre obres de molt alta calitat. El poeta o poetisa guanyador de la Flor Natural serà l'encarregat d'acompanyar a la Regina del Jocs, Pau Cuenca i Renau, en la seua entrada i li llegirà l'obra guanyadora.

Han confirmat la seua assistència autoritats, entitats culturals valencianes i de Benimaclet i els nets d'Eduard Buil, que faran entrega dels Premis d'investigació que duen el nom d'este ilustre benimacleter. El mantenedor d'esta edició serà l'eminent escritor i fill de Benimaclet, Josep Furió i Egea. L'acte estarà amenisat en un exquisit programa musical preparat ex professo un trio de jóvens músics de Benimaclet per ad esta ocasió.

Animem a tot el Poble de Benimaclet a acodir ad este històric event que retornarà a Benimaclet a l'èlit del panorama cultural valencià.

El Pregó Cultural donarà inici a les Festes Patronals de Benimaclet 2025

El Pregó Cultural donarà inici a les Festes Patronals de Benimaclet 2025

El poble de Benimaclet ya està en festes. L'Associació Cultural Poble de Benimaclet anuncia en entusiasme que demà de vesprada tindrà lloc l'esperat Pregó Cultural de les Festes Patronals 2025, un acte que marca l'inici oficial d'uns dies plens de tradició, convivència i alegria compartida. L’acte tindrà lloc a les 20 hores en la Parròquia de l’Assunció.

En esta ocasió, l'encarregada de pronunciar el Pregó serà María Dolores Huerta Panach, veïna del poble i una persona estretament vinculada a la seua vida cultural i social.

Huerta Panach és Llicenciada en Ciències Químiques per l'Universitat de Valéncia (1977) i ha desenrollat la seua trayectòria professional en l'àmbit de la docència i la divulgació científica. Més allà de la seua carrera acadèmica, ha demostrat sempre un fort compromís en el seu entorn, participant activament en la vida cultural, social i veïnal de Benimaclet.

La pregonera ha volgut deixar constància del profunt víncul que li unix al nostre barri: “Em sent part d'este barri, al que vullc i en el que tinc les meues raïls”. Tant és aixina que la seua família materna és originària de les mítiques Barraques de Caldera o Panach que encara hui seguixen en peu en el camí Farinós.

En estes paraules, que resumixen a la perfecció el seu sentiment de pertinença, María Dolores encendrà la mecha d'eixida a les celebracions patronals, que cada any es convertixen en un espai d’encontre entre veïns, famílies, amics i visitants.

Des de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet desigem que estes festes transcórreguen en la mateixa harmonia i entusiasme que sempre nos caracterisa, i aprofitem per a desijar molta sòrt als Clavaris i Clavarieses de l’any 2025, que en el seu esforç i dedicació fan possible que l'esperit festiu del nostre poble seguixca viu i es renove cada any.

¡Benimaclet en Festes!

Poden consultar el Programa complet de festes en: PROGRAMA DE FESTES 2025

Poble de Benimaclet complix 9 anys

POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 9 ANYS

Mai haguérem imaginat en 2016 que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem nou anys junt als nostres seguidors, i hem sobrevixcut a una pandèmia.

Hui, nou anys més tart, hem passat de les 400.000 visites al nostre blog, més de 10000 seguidors en Facebook i més d'1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.

Durant estos sèt anys que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos morts, l'ensenyança del valencià, poesies,...), Emili Baró, Eduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual Jovaní, Miquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57, els atentats en1934, la fundació de Benimaclet, els contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdón i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per Sant Antoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat sis llibres:
      “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.  
       "Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet" un personage històric que va alcançar nivells de fama per tota la Corona d'Aragó.

        "Benimaclet, poble de poetes" a on se fa referència a tots els poetes de Benimaclet i 

        "Benimaclet, el meu poble", un recull de totes les entrades del Blog en forma d''Història de Benimaclet.

            "L'horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents", un llibre en més de 200 fotografies de la nostra Horta. Un llibre que vol fer memòria de eixes persones que varen fer possible un verger junt a la ciutat.

            L'any presentàrem en coedició en la Clavaria de 2023 "Eduard Buil, memòria d'un poeta", un llibre homenage al complir-se 50 anys de la mort d'este eminent poeta de Benimaclet. L'any passat vàrem colaborar en l'edició de l'Història de la lloable Confraria de Benimaclet. Enguany hem publicat les obres premiades en els IV Jocs Florals de Benimaclet.

    També en participat en la recuperació dels Jocs Florals de Benimaclet; que han retornat al nostre poble a un lloc notable dins del panorama cultural valencià.

Varen participar en una conferència sobre l'Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo i seguim de prop la protecció de la nostra Horta.

Fa quatre anys nos vàrem constituir com una Associació Cultural en el Registre de la Generalitat Valenciana. Ara tenim nous proyectes que anireu coneixent sense oblidar els nostres objectius: continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble i aumentar la nostra llista de colaboradors.

¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos huit anys! 

Nou espai cultural en l'Horta de Benimaclet

L’Alqueria de Zarzo obri les seues portes com a nou espai cultural de Benimaclet

Benimaclet ha vixcut esta vesprada un moment històric. A les 19:30, veïns i veïnes s’han reunit en la Plaça Urbaniste Antoní Sancho per a dirigir-se en comitiva fins a l’Alqueria de Zarzo, a on s'ha celebrat la seua esperada inauguració. Prop d'un centenar de persones, junt a autoritats locals, festers de l’Horta de Valéncia i Clavaris de les Festes Patronals de Benimaclet, han omplit l'ambient d'entusiasme i orgull per la recuperació d'este emblemàtic edifici.

L'acte ha estat presidit per Manuel Garcia-Pardo, president de l’Associació Cultural Horta de Valéncia, i per la Reina de l'Horta 2026, Estefania Marchant, els qui han realisat el tall inaugural. A continuació, els assistents han pogut recórrer les estàncies de l’alqueria després de la seua restauració: la cuina tradicional, l'antiga quadra i uns atres espais que evoquen la vida quotidiana de l'horta valenciana. Algunes persones majors que varen conéixer l’alqueria en els seus anys d’esplendor han pogut recórrer-la i rememorar temps passats.

La vesprada ha continuat en un variat programa cultural que ha inclòs una representació teatral en llengua valenciana recordant l’antiga Horta de Benimaclet, balls valencians i un concert de música popular. Com a colofó, s’ha oferit un refrigeri en la beguda més nostra, orchata en fartons, en un ambient festiu i de convivència veïnal.

En declaracions posteriors, Manuel Garcia-Pardo ha senyalat: “A partir d'ara, l’alqueria estarà oberta al poble de Benimaclet i a la ciutat de Valéncia per a realisar tallers, cursos de tradicions valencianes i exposicions”.

Una recuperació en trasfondo social i patrimonial. L’Alqueria de Zarzo, que havia segut batejada pels seus anteriors ocupants com La Figona, duya anys ocupada i en estat d'abandó. Una volta produït el desestage dels seus antics moradors al començament de 2025, Metrovacesa, propietària actual, ha cedit temporalment l'edifici a l’Associació Cultural Horta de Valéncia. L'objectiu de l’Associació és clar: transformar un espai degradat en un centre cultural comunitari i gratuït, obert a tot el veïnat.

L'entitat cultural, que va nàixer en el mateix camí de Farinós i està a punt de complir 20 anys de trayectòria en la preservació de les tradicions de l'horta, ha segut clau en unes atres iniciatives del nostre poble com pot ser l’engalanament d’alqueries en les festes de Sants de la Pedra, la recuperació de la Festa de la Puríssima, la Creu de Maig solidària o la defensa de les últimes barraques històriques de Benimaclet.

Una nota amarga: L'acte s’ha vist entristit per l'irrupció d'un menut grup de persones que, en insults i protestes, han intentat boicotejar l'inauguració, arribant a agredir físicament a u dels assitents. Rebujaven la cessió de l’alquería a l'associació cultural i qüestionaven el desenroll del PAI de Benimaclet. Estes accions violentes, llunt de conseguir que els veïns s'identifiquen en la causa de la recuperació de l'Horta i el problema de la vivenda, conseguixen l'efecte contrari. Des de la nostra associació condenem estes accions, tot i que compartim la preocupació de part dels veins pel desenroll del PAI. La seua actitut, no obstant, ha contrastat en el civisme i l'alegria del restant de participants, que han apostat per un futur de convivència, cultura i respecte a les raïls.

L'inauguració de l’Alqueria de Zarzo supon una fita en l'història recent de Benimaclet: l'oportunitat de tornar vida a un edifici singular i, al mateix temps, d'enfortir l'identitat cultural i agrícola del nostre poble. Ara queda en mans dels veïns i de l'associació aprofitar al màxim este nou espai, símbol de resistència, memòria i esperança.

Felicitació Programa 2025

Felicitació a la Clavaria Festers Crist 2025 pel Programa de Festes

Des de l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet” volem felicitar a la Clavaria Festers Crist 2025 que ha tornat a superar-se en l'elaboració del programa de les Festes Patronals de Benimaclet, oferint un conjunt de treballs de gran calitat cultural, lliterària i humana que enriquixen les nostres celebracions i la memòria colectiva del nostre poble.

Enguany, el programa arranca en els tradicionals Saludes de les autoritats (Alcaldesa, Regidor de Restes, Rector de l'UPV, Retor de Benimaclet i el Síndic de la Confraria), també presenta una emotiva poesia d’Ampar Cabrera i Sanfèlix, dedicada a l’Associació Festers Crist, en la que la fe i la fraternitat es convertixen en protagonistes. S'inclou també els tradicionals Himnes del Stm. Crist de la Providència i dels Sants Patrons Abdón i Senent, que seguix transmetent devoció i arraïlament.

La dimensió humana de les festes queda reflectida en el testimoni vital de María Dolores Huerta Panach, veïna eixemplar de Benimaclet, que enguany serà l'encarregada de realisar el Pregó Cultural de les Festes Patronals que donarà inici a les mateixes. Per una atra part destacar el reportage dedicat al nostre volgut Vicente Valiente Calvo, escritor, llector apassionat i secretari de la Confraria, el compromís de la qual en el barri resulta inspirador; el qual ha presentat este passat curs la seua última novela.

La solidaritat també té cabuda en estes pàgines, gràcies a l'artícul d'Eduardo Greses Panach, director de Càrites de la Parròquia de l'Assunció, que narra en detall l'esforç colectiu del poble de Benimaclet despuix de la DANA de 2024. Un eixemple de cóm la fe es traduïx en acció social.

El programa rendix igualment homenage a figures entranyables com l'artiste Paco Prima (1935–2020), la memòria de la qual seguix ben viva entre els nostres veïns. I no falta la mirada al passat en els Recorts de la Clavaria 2019, que evoquen el llegat dels antics festers.

En el terreny cultural, destaca l'anunci del 7im. Certamen de Pintura Ràpida i dels V Jocs Florals de Benimaclet, heretant una tradició lliterària iniciada en 1931 i recuperada en lluentor gràcies al respal de les Clavaries. Es fa un repàs per les anteriors 4 Regines i l'actual, Pau Cuenca i Renau. També es fa una crònica als passats IV Jocs Florals i es presenta la poesia guanyadora de la Flor Natural del llorejat poeta, Joan Josep Serra.

Per últim, dins dels artículs culturals, una investigació del Croniste de la Confraria Pau Giner Bayarri, dedicada al carrer de la Rambla que nos transporta a l'història viva del barri, en els seus orígens a finals del XIX, els seus falles infantils, almorzars i l'icònica palmera que ho presidix.

En definitiva, el programa de 2025 és un testimoni de la vitalitat, la creativitat i el compromís de la Clavaria Festers Crist, que ha sabut conjugar devoció, cultura i memòria colectiva. Des d'ací, nostra més sincera enhorabona per mantindre tan alt el nivell de les nostres festes i per regalar-nos un llibre que és, en sí mateixa, un patrimoni per a Benimaclet.

Informació per a cóm conseguir el programa: ACÍ

Inauguració Alqueria Zarzo

 L'Associació Cultural L’Horta de Valéncia inaugura este dissabte l’Alqueria Zarzo de Benimaclet com a inici de les Festes Patronals de Benimaclet

Benimaclet, 5 de setembre de 2025

Des de l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet” felicitem a l’Associació Cultural L’Horta de Valéncia per la seua magnífica iniciativa i complau en anunciar que este dissabte 6 de setembre, a les 19:30 hores, tindrà lloc l'acte d'inauguració de l’Alquería Zarzo, recentment restaurada gràcies a l'esforç de l'Associació Cultural L’Horta de Valéncia, en la colaboració de Beniviu. Este acte donarà inici als actes que enguany s’han preparat per a celebrar les Festes Patronals de Benimaclet.

L’Alquería Zarzo, situada en el Camí de Farinós, és una construcció centenària que, després de mesos d'intensa llabor de restauració i recuperació, tornarà a obrir les seues portes per al fruïment de tot el veïnat. Esta construcció se va edificar anexa a Casa Bolea per a una filla del matrimoni que ocupava esta vella vivenda; Salvadora Zarzo Bayarri, en el primer terç del segle XX. Salvadora es va casar en José Bonora i el fill d’estos va viure en l’Alqueria fins a principis d’este segle, quan l’urbanisació els va obligar a abandonar els seus camps. La rehabilitació, portada a terme de manera altruista pels membres de l'Associació Cultural L’Horta de Valéncia, ha permés rescatar un espai històric que es trobava en estat de degradació, tornant-li la dignitat i l'esplendor que mereix.

L'objectiu d'esta recuperació és clar: transformar l’Alqueria Zarzo en un espai cultural viu, obert i participatiu, a on tindran lloc tallers, jornades i activitats relacionades en la cultura popular, els oficis tradicionals i les costums de l'horta valenciana. Jocs tradicionals, danses, nits d’albaes i atres manifestacions patrimonials tornaran a tindre un escenari propi en el cor de l’Horta de Benimaclet.

Este proyecte se suma a la trayectòria de l'Associació Cultural L’Horta, que ya ha portat a terme en èxit la restauració d'unes atres edificacions emblemàtiques com l’Alqueria de Manetes en Tavernes Blanques o la barraca de Bayona en Pinedo, sempre en recursos propis i sense cap tipo d’ajuda pública.

L'inauguració de la Alqueria Zarzo és, ademés, una oportunitat per a recordar l'importància de preservar l'Horta de Valéncia, reconeguda en 2019 com a Patrimoni Agrícola Mundial per la FAO, i transmetre a les futures generacions el valor d'este llegat.

L'acte de presentació començarà en un encontre en la Plaça de l'Urbaniste Antoní Sancho, des d'a on els assistents es dirigiran a l’Alqueria per a conéixer de primera mà este renovat espai d'identitat, memòria i cultura. L’acte contarà en danses valencianes, declamacións en llengua valenciana, exposició i presentació del proyecte. En acabar s’oferirà un refrigeri a tots els assistents.

En esta inauguració, l'Associació Cultural L’Horta de Valéncia i els Clavaris Fester Crist 2025, donen la benvinguda a les Festes Patronals 2025, invitant a veïns, veïnes i visitants a participar en un programa que, com l’Alquería Zarzo, unix raïls, tradició i futur.

Des de l’Associació Cultural “Poble de Benimaclet” convidem a tots els veïns de Benimaclet, de la ciutat de Valéncia i de les zones pròximes a que participen en esta bonica iniciativa que enceta una nova etapa en la recuperació de la nostra Horta.

 

Programes de Festes 2025

 PROGRAMA DE FESTES 2025

La clavaria Fester Crist que organisa les Festes Patronals enguany, comunica que els llibres de la Festa se repartiran als abonats en el local de la Confraria (situat en el carrer Puçol 10) a partir del dimarts 2 de setembre, en el següent horari:

Matins:

- D’11:00 a 13:00 i el divendres fins a les 13:30

Vesprades:

- De 18:00 a 21:00.

Pots fer-te abonat i colaborar en les Festes en el mateix local de la Confraria per 20 euros en dret a:

- Programa de festes.

- Racions de calderes d'arrós en fesols i naps.

- Sortejos.

Podeu consultar el programa de festes ací PROGRAMA DE FESTES 2025

VII Certamen de Pintura de Benimaclet (2025)

VII CERTAMEN DE PINTURA RÀPIDA DE BENIMACLET

El pròxim dissabte 13 de setembre de 2025, dins del programa de Festes Patronals de Benimaclet, tindrà lloc el VII Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet.

S'establixen els següents premis:

- Primer Premi: 850 €

- Segon Premi: 500 €

- Tercer Premi: 300 €

El plaç d'inscripció està obert fins al 6 de setembre.

Podeu consultar les bases completes ací: BASES DEL CERTAMEN

Vos podeu inscriure en el següent formulari: INSCRIPCIÓ

Patrona de Benimaclet

PATRONA DE BENIMACLET

Hui, 15 d'Agost, és el dia de la Patrona de Benimaclet, la Mare de Deu de l'Assunció o Mare de Deu d'Agost. Encara que les festes de la Mare de Deu s'han passat a la semana anterior a les del Crist, hui és la festivitat.

Festa de la Confraria dels Sants Patrons 2025

 FESTA DE LA CONFRARIA DELS SANTS PATRONS 2025

El passat dimecres 30 de juliol Benimaclet va celebrar la festivitat dels seus Sants Patrons, els Sants de la Pedra, Abdon i Senent. Tradicionalment esta festa venia celebrant-se durant segles (almenys des de la primera mitat del segle XVI està document) per la Confraria dels Sants de Abdon i Senent de Benimaclet.

Durant el segle XX la festa passà a celebrar-se durant les festes patronals de setembre, el dissabte previ a la Festa del Crist. Des de fa uns anys la Confraria ha recuperat esta festivitat i en este dia se celebra el Dia de la Confraria i s'imponen les medalles als nous confrares i confraresses.

Enguany la celebració començà en una festa infantil per la vesprada a càrrec dels Juniors de l'Assunció i un berenar popular en orchata i fartons que ha estat patrocinat per la Junta d'Exposició. A les 19:30 va tindre lloc una missa a l'estil de l'Horta en la iglésia parroquial de Benimaclet en honor dels Sants de la Pedra en predicació del retor de Benimaclet, José Antonio Varela. Durant la ceremònia religiosa s'entregaren 40 medalles als nous confrares. En acabar la cerimònia religiosa se cantaren unes albaes en honor dels Sants per banda d'una prestigiosa cantaora d'estil valencià, filla de Benimaclet: Maria Amparo Hurtado i Dolz de casa el Bessó.

Per últim va tindre lloc un sopar de confraternisació en el Llar Parroquial de Benimaclet organisat per la Confraria i la Clavaria Festers Crist 2025, encarregada de les Festes Patronals d'enguany, en el que participaren més d'un centenar de veïns, omplint el local de gom a gom.

Des d'ací agrair a la Confraria i la Clavaria la seua dedicació en la recuperació de les Festes populars i tradicionals de Benimaclet.

Veredicte V Jocs Florals de Benimaclet

 ACTA DEL JURAT DELS 

V JOCS FLORALS DE BENIMACLET

 

Benimaclet, 30 de juliol de 2024

Reunits en el Poble de Benimaclet els honorables membres del Jurat dels V Jocs Florals de Benimaclet; compost per:

Secretari: Miquel Àngel Gascón i Rocha

Vocals: Aránzazu Guerola Inza, Vicente Valiente Calvo i José Pilán Alemany.

Una volta llegits i evaluats els treballs presentats en esta edició i havent segut valorats segons els criteris establits de calitat literària, us de la llengua, creativitat i les obres en conjunt i valorant la complimentació de les bases del certamen; s’ha emés la següent delliberació en la que se relacionen els lemes premiats:

PREMIS ORDINARIS

Flor Natural: L’íntim dubte entre tu i yo.

Accèssit: L’ànima de l’Horta.

Englantina d’Or: Un llegat en perill.

Viola d’Or: Aclamem en gran fervor.

PREMIS EXTRAORDINARIS

Premi de poesia en castellà Emili Baró: Phantasos.

Accèssit: Ser mar.

Premi de Narrativa Carles Salvador: Teodoro, Maties i atres històries.

Accèssit: Primavera d’hivern.

Premi d’Investigació Eduard Buil: Apunts per a l’història de les falles de Benimaclet.

Enhorabona a tots els premiats.

Durant la cerimònia d’entrega de premis que tindrà lloc el pròxim dijous 18 de setembre de 2025 a les 20:30 hores en el Llar Cultural de Benimaclet se faran públics el noms dels guanyadors.

Els Sants de la Pedra, Patrons de Benimaclet

 ELS SANTS DE LA PEDRA, 

PATRONS DE BENIMACLET

Llibre de la Confraria dels Sants en Benimaclet

El dia 30 de Juliol és la festivitat de Sant Abdon i Sant Senent, coneguts en Valéncia con els Sants de la Pedra. Està documentat que els llauradors de Benimaclet venen celebrant festes en honor a estos sants des de fa més de 400 anys, inclús abans de la fundació de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.

Existix documentació des de 1565 que fa referència a la Confraria dels Sants de la Pedra de Benimaclet i llibres de contabilitat que reflexen l'existència d'una festa en honor a estos Sants.

No se sap molt sobre estos Sants de l'época romana. Coneixem els seus noms, que varen ser màrtirs i que varen ser enterrats un 30 de juliol en el cementeri de Pontianus en la vora de la Via Portuensis. 

Retaule gòtic dels Sants

Les seues cròniques, escrites en la seua majoria abans del sigle IX i pel beat Jaume de la Voràgine en la seua Llegenda Áurea, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers. L'emperador Deci va manar capturar-los i tancar-los en atres perses ya captius i va entrar en ells a Roma en gran magnificència. En acabant va fer que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortara a Abdó i a Senent a que adoraren als seus ídols, pero ells li varen respondre que solament reconeixien a Jesucrist com Deu i que a ell havien oferit el seu propi sacrifici. Els varen assotar i estant nuets en l'anfiteatre els varen soltar tres feroços lleons i quatre orsos, els quals es varen llançar als seus peus. El juge Valerià, atribuint este milacre arts màgiques, va ordenar que allí mateixa els mataren, per lo que se'ls va traslladar davant una image del sol on se'ls va degollar.

Es diu que els seus cossos es varen enterrar per orde d'un subdiaca, Quiri, i varen traslladar durant el regnat de Constantí al cementeri de Pontianus, prop de les portes de Roma. Un fresc encontrat en el sarcòfec que conté les seues despulles els representa rebent corones de mans de Crist.

Invocats contra el graniç i les plagues de llangosta, el cult a estos dos sants martirisats en el sigle III, es va estendre per les terres valencianes a partir de la conquista del rei Jaume I. Coneguts popularment com els Sants de la Pedra, representen el pratonage dels agricultors de la majoria del territori valencià (Reseu als Sants de la Pedra, tingau-los contents en tot; que està la collita en l’aire, i si pedrega, nos fot, resa un dit agrícola valencià). Són celebrats de manera especial en Sagunt (festes patronals entre el 21 i 30 de juliol), Torrent (en les que es realisa el famós Ball de Torrent) Simat de la Valldigna (patronals a principis d'agost) i Fuenterrobles (última semana d'agost). Completen esta celebració Sueca (en el trasllat de les imàgens des de l'ermita de la Montanyeta dels Sants, ubicada en plena marjal del parc natural de l'Albufera, fins a l'iglésia parroquial), Picanya i la Pobla del Duc. En el poble de Benimaclet la festa se celebrava fins a mijans del segle XX el 30 de Juliol, en la festivitat dels Sants. Degut als periodos vacacionals i els canvis de costums se passà a celebrar la vespra de la festivitat del Crist de la Providència.

Sants Abdon i Senent de Benimaclet

En un principi la Festa del Sants era realisada exclusivament per llauradors de l'Horta de Benimaclet, mentres que la Festa del Crist quedava reservada per als veïns del poble. Quan és varen unir les festes també quedaren un únic grup de clavaris per a celebrar les dos festes. Aixina i tot els clavaris se visten de llauradors valencians el dia dels Sants per a recordar l'orige de la festa.

El 30 de Juliol la Confraria dels Sant de la Pedra celebra tradicionalment el seu dia, al ser la festivitat religiosa dels Sants se celebra una missa a l'estil de l'Horta en la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet a les 19:30 hores. Enguany se celebraran uns jocs infantils previament i un cant d'albaes posterior. A continuació sopar de confrares en el Llar Cultural de Benimaclet.

Nomenament de la Regina dels V Jocs Florals de Benimaclet

PAU CUENCA I RENAU NOMENADA REGINA DELS V JOCS FLORALS DE BENIMACLET

Benimaclet està d’enhorabona; enguany, com va ocórrer fa 94 anys tornarà a viure una gala lliterària dels seus Jocs Florals instaurats per l’insigne escritor valencià Josep Maria Bayarri en 1931 i que s’interromperen per culpa de la fatídica guerra civil.

El passat any gràcies a l’iniciativa de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet i la colaboració inestimable de la Clavaria Ancla-53, se varen rependre i enguany celebrarem la quinta edició durant les Festes Patronals en colaboració en la Clavaria Fester Crist 2025. En la cerimònia s’entregaran els diversos premis de poesia, narrativa i investigació.

En este motiu s’ha nomenat Regina dels Jocs Florals de Benimaclet, la qual presidirà la ceremònia dels Jocs i representarà a la festa, a la senyoreta Pau Cuenca Renau, qui l’any passat va ser Fallera Major de la Falla Mistral Murta. El seu nom quedarà escrit en lletres d’or en l’història de les lletres de Benimaclet junt en les anteriors Regines: Josefina Gil (1931), Soletat Sanchis (1934), Dolors Vecina (1935) i Cristina Mares (2024).

Formaran la Cort d’Amor de la Regina les senyoretes: Belén Cuenca Renau, Sandra Pérez Arqués, María José Tarín Palacios i Susana Senent Valero que acompanyaran a la Regina en la cerimònia que tindrà lloc el pròxim dijous 18 de setembre a les 21 hores en el Llar Cultural de Benimaclet.

Corpus Christi 2025 Benimaclet

 CORPUS CHRISTI 2025 BENIMACLET

Corpus Christi (en llatí, "Cos de Crist") o Solemnitat del Cos i la Sanc de Crist, abans cridada Corpus Domini ("Cos del Senyor"), és una festa de l'Iglésia Catòlica destinada a celebrar l'Eucaristia. La seua principal finalitat és proclamar i aumentar la fe dels creents en la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sacrament, donant-li públicament el cult d'adoració el dijous posterior a la solemnitat de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta té lloc el dumenge següent a Pentecostés (és dir, el Corpus Christi se celebra 60 dies despuix del Dumenge de Resurrecció). Específicament, el Corpus Christi és el dijous que seguix al nové dumenge despuix de la primera lluna plena de primavera de l'hemisferi Nort. En alguns països esta festa ha segut traslladada al dumenge següent per a adaptar-se al calendari laboral.

En Benimaclet se celebra una semana més tart que la seua data oficial per a que no coincidixca en el Corpus de la Ciutat de Valéncia, la festa grossa del Cap i Casal. En acabar la missa de 7 de la vesprada la processó ix des de l'Iglésia Parroquial de l'Assunció, en la Plaça del Poble pel carrer Murta i gira a Mistral direcció Sur. Durant el recorregut diversos veïns arreglen monuments a on descansa la custodia processional que porta el retor. La primera parada està en el carrer Mistral, només passar el carrer Utiel. La segona parada és en el carrer Enric Navarro, un poc abans del Cassino Musical, la tercera en Baró de San Petrillo a l'altura del carrer de Nostra Senyora de l'Assunció. En el carrer Poeta Asins té la quarta parada i al final d'Alegret al quinta, a on els veïns preparen un espectacular tapís en terra en alegoria al Corpus. Per últim en el carrer Murta se realisa l'última parada abans d'entrar de nou a l'Iglésia. En cada parada es fa una adoració al Santíssim Sacrament i els chiquets i chiquetes de la Primera Comunió llancen pétals de flors a la Custòdia.

Es tracta d'una tradició centenària instaurada en Valéncia en 1355 i que en Benimaclet se celebra des de temps inmemorial.