Barraques de Caldera en perill

LES BARRAQUES DE CALDERA EN PERILL

Barraques de Caldera 2019

Hi hagué un temps en que l'Horta de Benimaclet estava poblada de barraques. La barraca és un edifici típic de l'horta de Valéncia. Servia de vivenda als llauradors, per lo que se construien en les zones d'hortes de regadiu. Existixen eixemples de barraques en la zona costera central de la Comunitat Valenciana, especialment prop de l'Albufera, encara que en la paulatina pèrdua d'importància del sector agrícola en l'economia valenciana el seu us ha disminuït prou. 

Barraques de Caldera, estiu 2019.

L'edifici és de planta rectangular, d'uns nou per cinc metros, en coberta triangular en un marcat àngul per a desaiguar les precipitacions torrencials tan típiques de Valéncia. La distribució és sempre pareguda: una porta en la frontera sur que dona accés a un ampli passadiç que recorre tota l'edificació fins a la frontera nort, on s'habilita una atra porta que permet la circulació d'aire. Este passadiç és utilisat com a cuina, menjador i almagasén. En l'atra banda s'habiliten els dormitoris, habitualment tres. En el pis superior s'accedix per mig d'una escala de mà i antigament era utilisat per a la cria del cuc de seda. 

Barraques de Caldera, 1981

Per a la seua construcció s'utilisen materials fàcilment accessibles en la zona tals com el fanc, les canyes i els juncs. Per això les parets són construïdes en rajoles d'atobó i la coberta es realisa en canyiç i palla. Característicament es construïen en parelles, com els actuals adossats. 

Conforme els llauradors anaven adquirint més riquea, abandonaven les barraques i construïen Alqueries més resistents i més comoditats. Per això anaren quedant en desús. 

Les dos Barraques de Caldera, situades en el camí de Farinós de Benimaclet i antigament conegudes com a Barraques de Panach, que estan incloses en el Catàlec de Bens i Espais Protegits de Naturalea Rural de Valéncia. 

Barraques de Caldera, 1990

Estes barraques varen ser declarades ademés recentment per la FAO Patrimoni Agrícola Mundial, junt en les Alqueries, el paisage, els camins rurals i les séquies de L'Horta, aixina com el parc natural de L’Albufera. 

També figuren en el Catàlec de Bens i Espais Protegits de Naturalea Rural des de la revisió que es va fer del Pla General de Valéncia, en l'any 2013, en la categoria d'Espai Etnològic d'Interés Local i un nivell de protecció integral. En dit catàlec s'especifica que «el perfil de les barraques és visible des de la V-31, per la qual cosa serà un element molt present en el paisage d'accés nort a la ciutat», i es destaca que «tenen les proporcions i forma típiques d'estes construccions tan escasses ya en l'horta i que varen poblar abundantment la mateixa fins a mediats del S. XX», per lo que es resalta el seu valor, «particularment per l'escassea d'este tipo d'edificis 

Barraques de Caldera 1960

Fa un any denunciavem desde d'este blog que havien segut assaltades, provocant greus destrosses en la teulada i les parets. A dia de hui una d'elles amenaça ruïna, estant la teulada destruïda. 

Es troben comunicades interiorment entre sí i estaven habitades tot el temps pels seus propietaris, un matrimoni, fins a fa uns anys, segons els veïns, els qui senyalen que, quan va faltar el marit, la dòna es va anar a viure a Benimaclet, pero s'encarregava de netejar-les i cuidar-les, per lo que es mantenien en bon estat de conservació. 

 Des de Poble de Benimaclet demanem a les autoritats que actuen abans de que les Barraques de Caldera, les últimes de Benimaclet, acaben desapareguent.

 

Poden llegir el comunicat de Poble de Benimaclet ací

Barraques de Caldera en Febrer de 2021

Festa de Sant Antoni del porquet

 FESTA DE SANT ANTONI DE VERA

Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat.

Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.

Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.

La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni, oficiada per Julio Ciges, el retor, que més tart sobre una tribuna impartix la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.

La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.

En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.

La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

Enguany no ha pogut celebrar-se la festa degut a la pandèmia. Esperem que l'any que ve puga celebrar.

¡¡¡Bon Any 2021!!!

¡¡Bon Any 2021!!

    L'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija un bon any 2021 a tots els que llegiu les entrades del nostre blog. Esperem que este nou any faça oblidar pronte el nefast 2020. Celebrem la legalisació de Poble de Benimaclet com Associació Cultural i esperem que 2021 duga a Benimaclet el desijat descans nocturn, la protecció de l'horta, les infrastructures d'equipament bàsics durant anys reclamades i que no se perda l'identitat i les tradicions de l'antic Poble de Benimaclet.

Bon Nadal 2020

 BON NADAL 2020

La Junta Directiva de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija a tots els seguidors un Bon Nadal i Bon Any 2021. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble. Moltes gràcies per estar al nostre costat.

Recomanacions per a un Nadal segur

RECOMANACIONS PER A UN NADAL SEGUR 

Des de Poble de Benimaclet volem compartir en tots els nostres llectors una série de recomanacions per a passar unes festes de Nadal lo més segures possibles en companyia dels nostres familiars.

Entre tots podem conseguir que les festes nadalenques d'enguany no signifiquen un perillós repunt en les estadísques i nos conduixquen a una tercera ona d'esta temuda pandèmia. Es per això que vos demanem que seguiu les següents recomanacions: 

No trencar la comunitat de convivència

No baixar la guàrdia i seguir mantenint els mateixos contactes que fins ara és fonamental per a reduir el risc de contagi. Ademés, és recomanable que no acodixquen grups de molts núcleus de convivència ni alternar a lo llarc de les festes, ya que el risc de contagi aumenta de forma exponencial en reunir-se persones de diferents àmbits socials. 

Portar la maixquereta el major temps possible 

De nou, la maixquereta serà fonamental per a evitar el contagi en les reunions. Cal intentar que tant en la sobretaula com en aplegar, quan encara no estem assentats, la portem posada. Això també inclouria els viages que fem dins de la llar, com anar al bany o a la cuina. Les maixqueretes recomanables són les quirúrgiques i les FFP2, que conferixen major protecció a qui les porta. 

Reduir el temps de les reunions i aumentar la distància social 

En la mesura de lo possible i si el temps ho permetera, les reunions deurien dur-se a terme en espais oberts. En este aspecte, pot ser més recomanable realisar les reunions durant el dia que durant la vesprada o nit, ya que és més senzilla la ventilació. Si no es poden fer-les en el carrer, l'alternativa és sempre un lloc lo més ventilat possible, tractant de mantindre en tot moment la major distància social (especialment durant els menjars, pero també en el moment de saludar) i reduint al màxim el temps de visita. 

Actuar com si estiguérem en un restaurant 

En el moment d'assentar-nos devem comportar-nos com si estiguérem en un restaurant, és dir, que si estàs cuinant para no convivents, que siga en maixqueretes, que els plats ya vinguen servits, que si un servix, siga l'únic que toque les pinces, no compartir plats o copes, etcétera. Això inclou també servir els entrants o les postres, els torrons i els dolços de forma individual i ya preparats per a que siguen manipulats per la menor gent possible. 

Extremar la precaució en els viages (i evitar-los en la mesura de lo possible) 

Les recomanacions oficials del Ministeri determinen que cal reduir els viages en la mesura de lo possible, pero hi ha casos en els que és inevitable. Per ad aquells que vénen de països en una alta incidència per Covid-19, es requerix la realisació d'una prova PCR dins de les 72 hores abans de viajar, i que durant el trayecte s'extremen les precaucions.

Dia de Tots Sants 2020

 DIA DE TOTS SANTS

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 

Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava mejar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

Benimaclet no s'ho mereix

 BENIMACLET NO S'HO MEREIX

            Els acontenyiments que ha vixcut Benimaclet estos últims dies òmplin de tristea a la majoria dels seus habitants. El nostre poble sempre a segut un poble acollidor i tranquil rodejat de l'horta de Valéncia a on els seus veins se mantenien alluntats de conflictes, odis i rencors.

            En atres temps Benimaclet va ser un núcleu intelectual en el que personages de diferents tendències polítiques debatien en els seus cassinos i associacions.

           

         El passat 8 d'Octubre, vespra de la festa dels valencians, a les 20 hores se celebrava en la Plaça un “acte polític” en el lema alienador “Als Països Catalans: Hi ha altra manera de viure” convocada per entitats com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, la CUP o Arran. 

            Un acte que busca la desaparició del poble valencià dins d'uns hipotètics països que no conten en el recolzament de la majoria dels valencians. 

    Actes que només criden als exaltats de l'atra banda i creen conflicte entre valencians.

            

    El 12 d'Octubre el partit d'extrema dreta “España 2000” convocava en la mateixa Plaça una “Marcha de las antorchas” per a celebrar el dia de l'Hispanitat. Benimaclet se va omplir de policies i se convocà una contramanifestació. Odi, odi i més odi. Els defensors de l'uniformitat dins d'Espanya recorregueren els nostres carrers en antorches en les seues mans duent en les seues mans ensenyes totalitàries i fent crits propis de temps passats i que tots havíem oblidat. Benimaclet va ser pres per la Policia per a evitar enfrontaments i molts veïns eixiren als balcons mostrant la seua disconformitat en una sorollosa cassolà. Per a més vergonya dels benimacleters, alguns manifestant portaven la Real Senyera valenciana, bandera que durant segles representà a un poble valencià independent i que ara embruten en les seues mans els que volen llevar-li l'autonomia al poble valencià.

            Des de Poble de Benimaclet repudiem estos actes que no representen a la majoria dels veïns i que només busquen generar odi, rencor i conflicte entre tots nosatres.

            Benimaclet no s'ho mereix.

                                                                          

9 d'Octubre, dia dels valencians

¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!

El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fang,

sols arriba el sant anhel.

Senyera!

Crit i clamor

de l'amor

verdadera.

Flamejant t'he vist al vent

i te porte dins del cor;

moure fas mon sentiment,

puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,

llum de la pàtria en la pau,

flama de nostra consciéncia,

clam, bes i llau.

Carles Salvador 1920

Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

La mocadorà, el dia dels enamorats valencians

 LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.

En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.

Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.

¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?

Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.

Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les fruitetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2016.

El dia del Crist

 EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo"). Enguany serà diferent, per les llimitacions degudes a la pandèmia del Covid-19. Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.

El dia del Crist, ésun dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que enguany no se celebrarà, pero que començava a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acabava en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.

L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 150 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.

L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

Passà dels Sants 2020

ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns s'hauria d'haver realisat la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet. La pandèmia ho ha impedit.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisarà un acte religiós en l'Ermita de Vera en aforament llimitat.

En condicions normals s'haguera continuat en el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Desigem que l'any que ve puga tindre lloc de nou, este emotiu acte.

Programa de Festes Patronals 2020

 PROGRAMA DE FESTES DE PATRONALS

 - BENIMACLET 2020 –

FESTES DELS SANTS PATRONS ABDÓ I SENENT I DEL SANTÍSSIM CRIST DE LA PROVIDÈNCIA

Enguany, degut a la pandèmia i les indicacions de les autoritats locals i autonòmiques, les Festes Patronals se voran reduides als actes autorisats que complixen en les normatives per a evitar l'alvanç de la pandèmia. Bones festes a tots i esperem que l'any que ve puguen celebrar-se en tota le seua intensitat.

DIMARTS 15 DE SETEMBRE 

19:00  Missa en l'ermita de Vera en honor als Sants Patrons de Benimaclet Abdon i Senent (aforament llimitat)

DIMECRES 16 DE SETEMBRE 

19:30 Missa i Primer dia del Solemne Triduo en honor del Santíssim Crist de Providència en la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.

DIJOUS 17 DE SETEMBRE 

19:30 En l'Iglésia Parroquial, Missa i  segon dia del Solemne Triduo en honor del Santíssim Crist de Providència. 

DIVENDRES 18 DE SETEMBRE 

19:30 En l'Iglésia Parroquial Missa i Tercer dia del Solemne Triduo en honor del Santíssim Crist de la Providència 

DISSABTE 19 DE SETEMBRE 

FESTA DELS SANTS PATRONS ABDÓ I SENENT 

19:30 En l'Iglésia Parroquial. Missa solemne en honor dels Sants Màrtirs Patrons Abdó i Senent.

A continuació acte cultural-artístic. 

DUMENGE 20 DE SETEMBRE 

FESTA DEL CRIST DE LA PROVIDÈNCIA 

12:30 En l'Iglésia Parroquial, Missa Major en honor del Santíssim Crist de Providència. 

19:00 Missa i Benedicció del nostre Poble de Benimaclet i els seus habitants dels del cancell del temple parroquial de Benimaclet. Se li cantarà l'himne des de dins i en la Plaça.

DILLUNS 21 DE SETEMBRE

Dia dels Cofrades difunts

19:30 Missa de difunts en sufragi dels Clavaris i Cofrades difunts.

Notes:

L'aforament és llimitat per a tots els actes. S'han d'atendre les indicacions dels colaboradors.

Enguany, més que mai, demanem que s'adornen les nostre fronteres i balcons en els tapiços del Crist, llançols i/o Senyeres per a donar a conéixer que el nostre poble està en festes.

Els actes religiosos que se celebren en el temple parroquial podran seguir-se pel canal Youtube de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora de Benimaclet.

Poble de Benimaclet reproduix els programes de les distintes clavaries i no es responsable de qualsevol erro que se haja produit al transcriure o traduir els mateixos. Aixina mateix qualsevol correcció o comentari es benvingut.

Festes Mare de Deu 2020

LA FESTA DE LA MARE DE DEU D'AGOST

Com molt pobles de la nostra geografia, el poble de Benimaclet té per patrona a la Mare de Deu d'Agost, que és la titular de la Parròquia mare, l'Assunció de Nostra Senyora. 

L'Assunció de María o Assunció de la Mare de Deu és la creència, d'acort a la tradició i teologia de l'Iglésia catòlica i de l'Iglésia ortodoxa i algunes denominacions protestants de que el cos i ànima de la Mare de Deu, la mare de Jesucrist, varen ser portats al Cel despuix d'acabar els seus dies en la Terra. No deu confondre's en l'Ascensió, que fa referència al propi Jesucrist. 

Este trasllat és cridat en llengua llatina, Assumptio Beatae Mariae Virginis (Assunció de la Benaventurada Verge Maria) pels catòlics, la doctrina dels quals va ser definida com a dogma de fe (veritat de la que no pot dubtar-se) pel papa Pío XII l'1 de novembre de 1950. L'Iglésia catòlica celebra esta festa en honor de Maria en Orient des del sigle VI i en Roma des del sigle VII. La festivitat se celebra el 15 d'agost. 

En 1849 varen aplegar les primeres peticions a la Santa Sèu de part dels bisbes per a que l'Assunció es declarara com a doctrina de fe; estes peticions varen aumentar conforme varen passar els anys. Quan el papa Pío XII va consultar a l'episcopat en 1946 per mig de la carta Deiparae Virginis Mariae, l'afirmació de que fora declarada dogma va ser casi unànim. 

L'1 de novembre de 1950 es va publicar la constitució apostòlica Munificentissimus Deus en la qual el papa, basat en la tradició de l'Iglésia catòlica, prenent en conte els testimonis de la llitúrgia, la creència dels fidels guiats pels seus pastors, els testimonis dels Pares i Doctors de l'Iglésia i en el consens dels bisbes del món, declarava com a dogma de fe l'Assunció de la Verge Maria. 

Numeroses iglésies i parròquies de tota Espanya, en especial en la costa valenciana, la tenen per titular, com és el cas de Benimaclet. Moltes atres, en este dia, celebren a les seues Vèrgens Patrones, en especial les que no varen ser trobades de manera miraculosa, que solen deixar-se per al 8 de setembre, festivitat del Naiximent de la Verge. 

En la Basílica Menor de Santa María d'Elig se celebra tots els anys durant les festes en honor a l'Assunció de la Verge María una representació líric-teatral en la que es reflectixen diverses tradicions procedents dels relats apòcrifs. El Misteri d'Elig, va gojar de tal reconeiximent que ya en 1632 Urbà VIII a través d'una Bula li eximix de la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies que havia acordat el Concili de Trento. Aixina mateix, cal destacar que en 1931 va ser nomenat Monument Nacional pel Govern de l'II República Espanyola. Per últim, el 18 de maig de 2001, l'Unesco el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat. 

En Benimaclet era una festa preparada per les dònes casades i se celebrava el 15 d'Agost i els dies anteriors. A partir dels anys 70 decidix traslladar-se la festa a la semana anterior al les Festes del Crist de la Providència, quedant dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

Enguany, pels motius de la Pandèmia, la Festa s'ha vist reduïda a les celebracions religioses permitides per les autoritats civils, prenent les mides de seguritat que marquen estes autoritats.

El programa de festejos quedarà aixina:

Dissabte 12 de Setembre de 2020

- 18:45 Ofrena de les Alfàbegues

- 19:00 Reço de la Sabatina

- 19:30 Missa

Dumenge 13 de Setembre de 2020

- 12:30 Solemne Missa en Honor a la Mare de Deu de l'Assunció cantada pel Còr Parroquial de Benimaclet.

Són Clavariesses de l'any 2020

Maria Angeles Palacios Palacios

Isabel Giménez Cariñana

Maruja Ferrer Català

Teresa Palmer Ferrer

Amparo Laguarda Carsí

Elvira Laguarda Cubells

Elvira Martinez Laguarda

Lola Serra Sanchis

Poble de Benimaclet fa 4 anys

 POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 4 ANYS

Mai haguérem imaginat que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem quatre anys junt als nostres seguidors.

Hui, quatre any més tart, en més de 300000 visites al nostre blog, més de 4500 amics en Facebook i més d'1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.

Durant estos quatre anys que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos morts, l'ensenyança del valencià, poesies,...), Emili Baró, Eduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual Jovaní, Miquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57, els atentats en1934, la fundació de Benimaclet, els contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdó i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per Sant Antoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat dos llibre:
      “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.  
       "Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet" un personage històric que va alcançar nivells de fama per tota la Corona d'Aragó.

- I estem en preparació d'atres dos dels que pronte tindreu notícies.

Varen participar en una conferència sobre l'Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo i seguim de prop la protecció de la nostra Horta.

En començar el nostre quint any de vida tenim nous proyectes que anireu coneixent sense oblidar els nostres objectius: continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble i aumentar la nostra llista de colaboradors.

¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos quatre anys!