LA REBELIÓ DE LES
MONES EN BENIMACLET
En els primers anys de
la posguerra la farina era un be molt escàs i somés al racionament.
La recent Guerra Civil havia destrossat els camps de cultiu i les
infrastructures per a la seua producció i distribució. Una orde
ministerial de 14 de maig de 1939, va establir el règim de
racionament en Espanya per als productes bàsics alimenticis i de
primera necessitat (Cada persona tenia dret a la semana a 125 grams
de carn, 1/4 litro d'oli, 250 grams de pa negre, 100 grams d'arròs,
100 grams de llentilles, un tros de sabó i atres artículs de
primera necessitat entre els que s'incloïa el tabac). El racionament
no alcançava a cobrir les necessitats alimentícies bàsiques de la
població, per lo que varen viure anys de fam i misèria.
A banda del racionament
el Governador Civil de Valéncia va dictar una norma per la qual
prohibia expressament utilisar la farina existent per a atra cosa que
no fora el pa que havia d'entregar-se a la població en les cartilles de racionament. Per tal de fer complir la norma va establir fortes
sancions per als propietaris dels forns que no compliren aquell manament.
Per Pasqua era, i és
encara, tradicional que els chiquets de Benimaclet se menjaren la
mona de Pasqua. La mona de Pasqua és un aliment típic de la
rebosteria valenciana. És una coca que se fa en l'época de Pasqua
la degustació de la qual simbolisa que la Quaresma i les seues
abstinències s'han acabat. El nom prové de la munna o mouna, terme
àrap que significa «recapte de la boca», regal que els musulmans
feyen als seus senyors.
En les terres
valencianes existixen diverses varietats. La que es consumix durant
les festes de Pasqua és un pasticet elaborat en la mateixa massa que
el panou que porta un o varis ous (depenent del tamany) en la corfa
pintada (ous de Pasqua). Estos ous són introduïts com a element
decoratiu encara que també ajuden a donar forma al dolç. Les formes
són molt diverses encara que solen ser la d'algun animal com una
serp, sangrantana o mona. Finalment, està recoberta per anisets de
colors.
La prohibició del
Governador prohibia que els forns de Benimaclet pogueren coure mones
en les seues instalacions. Les mares anaren a parlar en els forners,
pero cap d'ells volgué arriscar-se a ser sancionats (no era moment
per a contradir a un Governador del nou règim franquista).
Las mares estaven
decidides a no deixar als chiquets de Benimaclet sense mona de
Pasqua, aixina és que decidiren un pla. Juntaren tota la farina de
la disponien. Se dividiren per cases i pastaren la massa. En acabant
repartien les mones per a coure-les en els forns de les cases que
tenien cuina econòmica. Els forns de les cuines econòmiques no
pararen de funcionar en tot el dia. En cada fornada només cabien 4 o
5 mones i disponien de pocs forns. Cada pasterada se repartia pels
forns en premura i recapte, en la precaució de no cridar l'atenció
de l'autoritat.
Finalment el dia de
Pasqua els chiquets pogueren menjar-se la mona, mentres botaven a la
corda i empinaven el cacherulo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario