Pasqual Asins, poeta en Benimaclet

PASCUAL ASINS, POETA EN BENIMACLET

Pasqual Asins i Lerma naixqué en la Ciutat de Valencia en l'any 1896. En l'Escola Normal del Cap i Casal cursà els estudis de Magisteri, a on obtingué el títul de Mestre d'Ensenyança Primària en l'any 1921. D'esta época són els seus primers versos.

Cultivà l'amistat dels poetes valencians Francesc Caballero, Enric Navarro-Borrás, Carles Salvador, Josep Maria Bayarrí, Ortín els atres que, en acabant, formaren el grup que escrigué el semanari “Foc i Flama”. Membre destacat de la Joventut Valenciana, dissertà en esta entitat sobre “El factor moral del valencianisme" en paraula fàcil i docta, puix era tan bon orador com delicat poeta. En 1916 el grup Pro Poesia Valenciana, en els seus quaderns “Poetes Valencians Contemporàneus", li publica el volum “Melodies”, a on se manifestà poeta inspiradíssim. Més tart presidí Nostra Parla colaborà en les publicacions valencianes que a lo llarc de la seua vida s'han editat. L'any 1919 redacta el comentari sobre l'us del valencià segons el "Pensament Valencianiste". Pensat i Fet l'ha tingut com a un dels seus més estimats colaboradors.

En el semanari El Camí tenia al seu càrrec una secció fixa dedicada a l'ensenyança, a on glossava i comentava la vida pedagògica de la nostra terra. Fon un dels components del grup "Taula", que edita una revista i feu exposicions de carpetes de versos.

Alt empleat de la Companyia de Tramvies, no va poder dedicar-se assíduament a la poesia; pero no deixa mai d'escriure i de publicar els seus bellíssims poemes. En 1941 obtingué la Flor Natural en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia que organisa Lo Rat Penat.

Pasqual Asins i Lerma morí el 29 de març de 1948 en el Poble de Benimaclet. Benimaclet li va dedicar un carrer, la prolongació del Carrer Alegret, en recort del seu insigne poeta.

CRIT DE VIDA (1915)

Hóra es ya de que vibren les trompetes

I se formen els patris batallóns,

I les cólles de jóvens, desinquetes,

A la Patria netegen de sayóns.

CaL que'l vérb elocuent dels convensuts

Fassa'ls córs flamejar de patriotisme,

I s'ajunten les nóstres multituts

Baix la ensenya del sá valencianisme.

Próu n'hi ha d'humillantes cobardíes;

Cada día les nóves heregies

Impossible nos fan la esclavitut.

Oh, gérmans! Nóstra clásica fieresa

Nos vól fills del honor i l'altivesa...

No escau be l'esclavage, joventud...