Amparo Galan, florista en Benimaclet

AMPARO GALÁN, FLORISTA EN BENIMACLET

Amparo Galan. Foto: Las Provincias

Amparo Galan està a punt de fer 100 anys. Ella va ser la filla de la fundadora de la Floristeria Amanda, una institució en la ciutat de Valéncia. Durant molts anys la Floristeria Amanda va estar assentada en el Camí Farinós de Benimaclet. Hagueren de traslladar-se des de l'Hort del Santíssim (en el Camí de Benimaclet, prop de lo que hui es l'Alameda) per una expropiació. En Benimaclet trobaren l'Alqueria Tello la qual transformaren en alqueria-jardí, un lloc idílic en l'horta de Benimaclet. En els anys 90 del segle passat, atra volta les expropiacions i els PAIs obligaren a la família Galán a abandonar aquella idílica Alqueria, que hui ha segut ocupada pel CSOA -Centre Social Okupat Anarquista l'Horta.

En motiu d'estos 100 anys de vida, el diari Las Provincias ha dedicat un artícul a Amparo Galan, que reproduïm a continuació.

«La terra dona vida», ho pensava en 18 anys quan va començar en el negoci familiar de les flors i a dia de hui, a les portes d'aplegar a la centúria, Amparo Galan seguix repetint el seu lema en orgull perque «les flors i la terra m'ho han donat tot en estos 100 anys de vida».

Una vida en la que ha vist passar des del rei Alfonso XIII, la república, la guerra, la postguerra, el franquisme, fins a la «crisis econòmica i de valors» que sofrix la societat actual. Pero ella confessa que mai ha tingut por a res. Criada per dònes en faltar el seu pare als 35 anys d'edat va deprendre «la capacitat i la força» del sexe femení.

«Es pensen que les dònes d'abans eren ignorants pero la meua yaya parlava tres idiomes i escrivia; la meua mare va agarrar les regnes d'un negoci i el va fer créixer; i yo sempre independent, no em vaig casar per a cuidar a la meua mare que tant m'havia donat, he recorregut el món sancer a soles i he transmés l'art floral a les noves generacions per a que perdure», va explicar Galan a LAS PROVINCIAS.

L'orige de la floristeria que ha donat sentit a la seua vida, on hui als seus casi 100 anys la seguixen cridant “jefa”, està en el famós Hort del Santíssim, propietat familiar a la que acodien pintors com Benlliure o Sorolla i del que varen escriure Vicente Blasco Ibáñez i Teodoro Llorente. «Recorde com allí es varen realisar les primeres partides de tenis d'Espanya en una cancha que teníem, era un lloc en molta vida», recorda. I lo que va començar en un lloc ambulant i després un quiosc, ha donat lloc despuix de cinc generacions, a la floristeria Amanda del carrer Lauria, que porta el nom de la seua mare i la seua germana a les que tant troba a faltar. «Sempre he posat molt de carinyo en tot lo que he fet per això tinc clients de fa més de 60 anys i forme a chiques que venen de l'estranger per a que deprenguen a cuidar i manipular plantes i flors», va alegar.

Hui, feliç per tot lo vixcut, contínua acodint tots els dies a la seua casa, a Flors Amanda, com la dòna treballadora i inmarchitable que ha segut sempre.

Font: http://www.lasprovincias.es/comunitat/201704/19/llegar-anos-seguir-flor-20170419002229-v.html