¡Orgullós de ser de Benimaclet!

¡ORGULLÓS DE SER DE BENIMACLET!

Un dia me preguntaren...

—¿D'a on eres?

—D'un poble, que tal volta ni el conegues, Benimaclet.

—¿Un poble? ¡Qué graciós!.

—¿Saps una cosa? ¡Ben orgullós! Soc d'un poble... A on tot lo món te saluda i te pregunta o te diu: ¿cóm estàs?, ¡Quant de temps sense vore'ns! ¿Eres la filla de…?, ¿Qué és de ton tio...?, Yo conec a la teua yaya.

Soc d'un poble a punt de desapareixer, pero encara te vida de poble. Un poble a on la gent encara manté la llengua dels seus yayos, que encara parlen els uns dels atres… i si no tens una vida, te l'inventen, pero quàn algú necessita de l'atre, sempre estem per a ajudar-nos, i el dia de la teua mort sobra l'ajuda i els acompanyants.

Soc d'un poble a on indiquem les direccions dient: "al costat de l'iglésia" "enfront de casa la Chocolatera", "passant l'apeadero...." "ací dret fins topar en el cassino musical...", "A tres cases del Rullo...", "Junt al forn de l'Alcalde..."

Un poble a on la seua gent quan fa calor per les nits, ixen a prendre la fresca.

Soc d'un poble a on posseïm riquea natural, l'horta, i a on qualsevol excusa és sinònim de festa.

¡Orgullós de ser de poble!¡Orgullós de ser de Benimaclet!