Entrevista a Cristóbal Cuenca, autor de "Benimaclet, poble de poetes"

ENTREVISTA A JOSÉ CRISTÓBAL CUENCA

José Cristóbal Cuenca: "Quan el valencià, herència dels nostres antepassats, torne als carrers i les escoles, Benimaclet podrà tornar a ser un referent de les lletres valencianes"

Cristóbal Cuenca i Pau Giner

"En Benimaclet hi havia ànima de poeta, puix en moltes ocasions, quan sorgia en les festes del poble [...] eren molts els veïns que declamaven poesies. "

"Benimaclet no només és un poble, [...] és també horta. I l'horta condiciona molt [...] L'aire, el sol, l'aigua de les fonts i de les séquies, la terra fèrtil a on creix la vida determinen i influïxen positivament en la gent"

Aprofitant la publicació del llibre “Benimaclet, poble de poetes” del qual José Cristóbal és coautor, l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet” ha volgut conéixer més a fondo a esta persona que és part de l'història del nostre poble.

Cartell Eleccions Municipals de l'any 1973

Jose Cristóbal Cuenca Albert va nàixer en Benimaclet al poc de començar la Guerra Civil, en 1936. Fill d'una família de carnicers del poble, va ser alumne de Carles Salvador en les escoles municipals de Benimaclet i, més tart, se va Llicenciar en Dret per l'Universitat Lliterària de Valéncia. Es va casar en Antònia Bayarri, una chicona de l'horta de Benimaclet i tenen una filla i dos netes. Les seues inquietuts el portaren a treballar en el bufet d'advocats de Miquel Ramón Izquierdo. En les eleccions municipals del 13 de novembre de 1973 va ser triat Regidor de l'Excm. Ajuntament de Valéncia pel districte d'Exposició, càrrec que ocupà fins a abril de 1979. Mamprenedor incansable, va ser director i professor de diverses autoescoles en diferents poblacions valencianes, sent vàries les generacions de benimacleters que se formaren en les seues escoles de conducció, arribant a ser President de l'Associació Valenciana d'Autoescoles (AVAE). Atra de les seues professions va ser la de Gestor, desenrollant el càrrec de vocal en la Junta Directiva de l'Ilustre Colege Oficial de Gestors Administratius de Valéncia. Des de menut ha estat interessat en les tradicions del seu poble, tant les civils, des del Centre Instructiu Musical, a on ocupà la seua Presidència durant quatre anys, com les religioses, formant part d'una Clavaria i com a Síndic de la centenària Confraria durant huit anys.

Cristóbal Cuenca portador de la Real Senyera en 1978

Poble de Benimaclet (PB): Fa uns dies se presentava el llibre Benimaclet, poble de poetes, del qual es coautor... ¿cóm va sorgir l'idea d'este llibre?

José Cristóbal Cuenca (CC): Des de chicotet sempre me cridava l'atenció que els carrers tenien noms de persones... També en Benimaclet, poc a poc vaig descobrir que hi havien molts carrers dedicats a noms de poetes. Comencí a fixar-me i ya en la meua joventut me doní conte de que el meu mestre de l'escola, Carles Salvador, i Pasqual Asins tenien carrers al seu nom, això va ser a finals dels anys cinquanta. Dos poetes més que yo coneixia, Eduart Buil i Prudenci Alcón, se'ls va rotular un carrer a final dels anys 70 del segle passat. Vaig continuar en esta investigació personal fins comprovar que molts carrers del meu poble portaven el nom d'un poeta i indagant més i caminant per tot el poble poguí comprovar lo numerosos que eren. Atra experiència que vaig tindre en la meua vida va ser recordar que en Benimaclet hi havia ànima de poeta, puix en moltes ocasions, quan sorgia, tant en les festes del poble (les festes Patronals, el Musical,...) com en atres events, sempre era el moment propici per a que se declamaven poesies. Això me va fer decidir a escriure sobre este tema, per a que quedara constància històrica.

PB: ¿Quina es l'estructura del llibre?

CC: El llibre s'estructura d'una manera senzilla pero completa. Podriem dir que té una primera part que comença en una introducció en la que faig un passeig pels carrers de Benimaclet que porten nom de poetes, contant algunes anècdotes que m'uniren ad ells. A continuació Pau Giner fa un repàs als poetes relacionats en Benimaclet a lo llarc del temps. En este punt, hem introduit unes lletres que va escriure Miquel Ramon Izquierdo en motiu de l'Homenage que li varem fer a Pasqual Asins en el 50 aniversari de la seua mort i a on narra les seues vivències en el Benimaclet dels anys 40 i 50 i el món cultural que el rodejava. Per últim, en esta primera part, hem inclòs un estudi sobre els Jocs Florals de Benimaclet que s'organisaren abans de la Guerra Civil. En la segona part s'inclou la biografia de 20 poetes relacionats en Benimaclet i una part de la seua obra.

PB: ¿En quin dels poetes de Benimaclet va tindre una relació més especial que vullga destacar?¿Per qué?

CC: De tots els poetes en els que me relacioní, he de destacar a Carles Salvador. En primer lloc perque va ser el meu mestre, vivia en el meu carrer (Nostra Senyora de l'Assunció) i les nostres famílies fruïen d'una gran amistat.

PB: El Benimaclet de la postguerra, a pesar de les dificultats del règim de Franco a la llengua valenciana, va ser un niu d'escritors en valencià ¿A qué se va deure eixa situació?

CC: A mitat dels anys 50 del segle passat, Benimaclet va ser un niu d'escritors en llengua valenciana. Yo ho recorde molt be, i se va deure, fonamentalment, a dos raons. La primera perque en els chalets de la Companyia de Tramvies (hui Germans Villalonga) se celebraven unes tertúlies lliteràries a on acodien a casa dels germans Asins (Joaquin i Pascual) alguns intelectuals com Adolf Pizcueta, els mateixos Villalonga i atres escritors valencians. El segon motiu, segons el meu parer, és per la pròpia idiosincràsia del poble de Benimaclet. M'explicaré: Benimaclet no només és un poble, un núcleu de cases. Benimaclet és també horta. I l'horta condiciona molt, per eixe sentit bucòlic, inclús diria que espiritual, propens a la poesia. L'aire, el sol, l'aigua de les fonts i de les séquies, la terra fèrtil a on creix la vida determinen i influïxen positivament en la gent. Benimaclet no pot entendre's sense la seua horta i l'horta no pot entendre's sense Benimaclet. L'ambient era favorable i el millor caldo de cultiu per a que sorgira i se cantara a la bellea i l'amor i se plasmara en poesies i escrits.

PB: Anant a casos particulars... vosté va ser alumne de Don Carles Salvador ¿Recorda alguna anècdota?

CC: Recorde a Carles Salvador donant-nos classe en l'escola municipal situada en la primera planta de la Cooperativa. Les classes eren en castellà, pero en eixir de l'escola, com Don Carles vivia en el meu carrer, coincidíem en la tornada a casa i la conversació transcorria sempre en valencià. Recorde la seua bonica pronunciació pròpia del Barri del Carme de la ciutat de Valéncia en característiques barrejades del valencià de Benassal, d'a on era la seua muller. En arribar a casa, Don Carles, s'engalanava i se'n anava a Lo Rat Penat a on havia fundat els Cursos de Llengua i Cultura valencianes.

PB: Un atre dels poetes de Benimaclet, hui oblidats, va ser Eduart Buil.Va viure exiliat durant el franquisme i hui ningú el recorda... ¿Va coincidir en ell?

E. Buil en el Musical de Benimaclet

CC: Crec que totes les persones que freqüentàvem el Centre Instructiu Musical de Benimaclet en els anys 60 del segle passat (i principis dels 70) i ací inclouré a músics, socis i assistents a les Festes de Santa Cecilia, el recordem perfectament, puix sempre participava en tots els actes del Musical i les seues intervencions eren molt aplaudides. Done fe perque yo mai faltava ad estos actes en aquells anys. Proponc, que per a recordar-lo millor, el poble de Benimaclet hauria de commemorar el 50 aniversari de la seua mort que se celebrarà en 2023. Igual que en els aniversaris de Carles Salvador i Pasqual Asins se va colocar un ròtul commemoratiu, en este cas hauriem de treballar per a que Eduart Buil tinguera eixe mateix reconeiximent. Anime a “Poble de Benimaclet” per a que treballe en este sentit.

PB: Dels poetes que encara viuen tenim a Miquel Castellano, Josep Puchades, Juan Luis Orquin, Paco Arenas,.. ¿Qué pot dir-nos d'ells?¿Creu que la falta d'identitat de Benimaclet ha influit en que no quallaren com a grup com passà en la primera mitat del segle XX?

CC: El Benimaclet de hui no se pareix en res al de la primera mitat del segle XX. En el pas dels anys ha perdut la seua identitat com a poble per a convertir-se en una barriada de la ciutat de Valéncia (el districte postal 46020). En estes circumstàncies els poetes que m'haveu nomenat i atres que encara viuen és molt difícil que quallen i divulguen les seues poesies al veïnat de Benimaclet.

PB: En la seua experiència ¿creu que Benimaclet pot tornar a ser un punt neuràlgic de les lletres valencianes?

CC: En primer lloc, és fonamental que Benimaclet recupere la seua identitat. Ha de tindre la seua personalitat. S'ha de promocionar més l'us de la llengua valenciana i que se parle més a sovint. En els carrers, els establiments, rarament s'escolta parlar valencià cosa que era lo més freqüent fa 50 anys. Pero és important que el valencià que se parle siga el del poble, aquell que s'ha transmés a lo llarc de generacions, i que els parlants tindran com a propi i podrem recuperar. Quan el valencià, herència dels nostres antepassats, torne als carrers i les escoles, Benimaclet podrà tornar a ser un referent de les lletres valencianes.

PB: Parlant de Benimaclet, en les últimes décades ha perdut casi per complet la seua identitat. ¿En la seua opinió a qué se deu? ¿Podem fer alguna cosa per a evitar-ho?

CC: L'immigració masiva dels anys 60 i 70 de tantes persones que no s'han integrat és una de les causes. L'edificació en blocs de vivendes ha fet que la gent pense que viu en un barri de la ciutat de Valéncia i un districte postal de la ciutat sense història. Pense que podem fer moltes coses... per eixemple la rehabilitació de les cases del centre històric de Benimaclet dels últims anys i evitar l'urbanisme feroç que acabe per a sempre en l'identitat de Benimaclet.

PB: Molts habitants de Benimaclet el consideren encara el seu "poble", ¿Quin mensage els transmetria?

CC: Els diria que continuen considerant-lo com el seu poble i aixina no es pedrà la convivència i l'afecte entre els seus veïns com ocurrix en les grans ciutats a on els de la mateixa escala ni se coneixen.

PB: Vosté ha participat en la fundació de l'Associació Cultural "Poble de Benimaclet", l'editora d'este llibre ¿Qué pot aportar esta associació a Benimaclet?

CC: L'Associació cultural “Poble de Benimaclet” pot ajudar a recuperar la nostra personalitat i redescobrir la nostra identitat perduda. També pot servir per a agrupar a tots els veïns que se senten orgullosos del seu poble i de les arraïls històriques que te.

Cristóbal Cuenca, Síndic de la Confraria

Més informació de cóm adquirir el llibre picant ací