Javier Navarro: "Vaig començar a escriure en valencià per pur patriotisme, tenia la necessitat d'escriure en llengua valenciana i sobre l'història de la meua terra"
JAVIER NAVARRO I ANDREU (Campanar - Valéncia, 1992). És un farmacèutic, bibliòfil i activiste cultural valencià. Ha format part de les Joventuts Ratpenatistes, Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana i l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana. Membre del consell de redacció de la revista fallera Lletrafaller. Ha escrit infinitat d'artículs per a diferents mijos de comunicació: Levante-EMV, Las Provincias, Valencia News, El Periòdic, El periódico de Valencia i Horta Informació. Colabora també en artículs per a les revistes SOM, Renou, Lletrafaller i Convencio Valencianista. En l'any 2014 fundà el diari digital valencià Cultura Valenciana del que és el seu director. T En l'any 2017 publicà el treball El Renacimiento Valencianista ante el centralismo y catalanismo (GAV). Recentment ha publicat diversos llibres: “Els monuments als maulets en el Regne de Valéncia” (Rogle – 2022), “La Mare de Deu dels Desamparats, font d’inspiració poètica” (Mosseguello – 2023), “50 cites sobre la llengua valenciana” (Lo Rat Penat – 2023).
¿Cóm valora la recuperació d'este certamen en un moment en que l'art de les lletres pareix passat de moda?
Em pareix sincerament, un gran encert per part de les associacions que han fet possible la seua recuperació. En el món actual s'estan perdent els valors i la calitat, per la falta de cultura de la societat. És per això que certàmens com a este pot semblar a priori que estan passats de moda, per l'única raó de que ara es valora solament lo atractiu, breu i senzill, és dir coses que siguen fàcils d'entendre i que no coste molt treball realisar, per lo que qualsevol concurs lliterari com este, es totalment necessaris per a revertir precisament eixa dinàmica generalisada.
¿Coneixia al poeta i periodiste Eduard Buil?
Sí, per supost, des de fa molt de temps, concretament des de que vaig comprar en el rastre de Valéncia un llibre que publicaren de forma pòstuma els seus amics i a on es recopilava part de la seua obra poètica més icònica.
Des de llavors em vaig interessar per la seua figura, vida i llegat, tenint inclús la gran sòrt de colaborar en el llibre que la Ret d'Estudis Valencians publicà fa poc temps sobre el seu llegat cultural.
¿Quina és la seua relació en Benimaclet?
Puix la veritat que especial, ya que ha pesar de no ser de Benimaclet, el vostre poble té grans similituts en el lloc del meu naiximent, Campanar.
Tant Benimaclet com Campanar, són pobles històrics que han segut absorbit i anexionats a la gran ciutat de Valéncia, pel gran creiximent demogràfic i urbanístic, passant a ser uns barris més del Cap i Casal, pero que encara mantenen eixe encant de poble i la seua fisionomia.
Ademés tinc grans amics en Benimaclet.
Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?
Es una lluita lloable, en este món tan globalisat.
Cada volta es pert per la gran deixadea i falta d'interés de la societat actual. L'identitat i tradicions d'un poble, son un llegat fonamental per a saber qui hem segut i cap a on tenim que anar.
Gràcies als nostres antepassats, estem nosatres ací. És per això que pense que com a homenage a ells, devem recuperar les nostres raïls, ademés de que són un llegat cultural importantíssim.
Entrant en la seua faceta lliterària, ¿Cóm se va introduir en el món de les lletres?
Puix per pur patriotisme, tenia la necessitat d'escriure en llengua valenciana i sobre l'història de la meua terra. Fa quinze anys vaig escriure un chicotet artícul que sorprenentment terminà publicant-se en un dels periòdics més importants del Regne de Valéncia i des de llavors no he pogut parat d'escriure.
¿Cóm investiga per a les seues obres?¿Quines font té?
Tinc la gran sòrt o la desgràcia, segons a qui preguntes, de ser un bibliòfil compulsiu.
M'encanta anar a rastres, llibreries o antiquaris, buscar llibres ,sobretot els que tingen que vore en la nostra pàtria, per lo que he format en molt esforç i dedicació una biblioteca de temàtica valenciana en més de 1500 eixemplars.
Eixa és una de les meues fonts principals per a les investigacions, o per lo manco l'inici d'elles, despuix ya consulte atres biblioteques privades i publiques per a complementar dits treballs.
¿Té algun referent en el món de les lletres?
Molts, en l'àmbit de l'investigació els meus grans referents son Antoni Atienza, Juli Moreno, Ricart Garcia Moya, Òscar Rueda i Leopodo Peñarroja, entre atres.
¿Quina considera l'obra que més l'ha marcat?¿Per qué?
Potser siga 'En defensa de la llengua valenciana' de Miquel Adlert Noguerol, fon en el moment de la seua publicació l'obra de referència i un manual vital per al moviment valencianiste, pero també ho fon per a mi quan ho vaig llegir per primera volta en 2007.
És un dels primers llibres de temàtica valenciana que vaig comprar, abans solament havia llegit i ademés no molt, alguna novela jovenil.
Pense que me marcà molt i pot serque gràcies a la seua llectura, hui este responent a una entrevista.
¿Qué li va fer animar-ser a participar en este certamen?
Era una gran oportunitat per a investigar un conjunt històric com és l'Ermita de Vera. Tenia alguna informació des de feya prou temps pendent d'estudiar i quan s'anuncià el concurs, fon com una senyal divina.
El material que tenia fon base del treball i despuix durant un més sancer vaig estar recopilant i buscant senyes noves sobre dita Ermita, per a intentar fer un estudi breu, pero que aportarà alguna informació novedosa.
Les lletres valencianes pareix que estan tornat a renàixer i es neguen a morir ¿Quines mides considera necessàries per a fomentar-les?
Substituir progressivament la llengua que s'esta impartint en els centres escolars actualment, per una normativa com la de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana que s'aproxima molt més al parlar del nostre poble.
S'esta imponent una llengua que no és la nostra i això junt a la gran castellanisació, és un estocada letal per a la llengua valenciana.
Pero a pesar de tot seguim resistint i la producció lliterària no para.
¿Participarà en els V Jocs Florals de Benimaclet?
Per supost, ya tinc algun tema pensat per a investigar.
