LA
LÀPIDA ARÀBIGA DE BENIMACLET
Estudiant
la toponimia del poble de Benimaclet nos conduix, com en molts pobles
del Regne de Valéncia, a l'época musulmana. La majoria dels
estudiosos en el tema coincidixen en afirmar que Benimaclet sorgix de
“Bani” que en àrap significa “fills de” i “Majlad”, un
nom de varó propi dels àraps. Desgraciadament no s'ha trobat
documentació de l'època aràbiga que faça referència al nom del
nostre poble.
Pero
Benimaclet és coneguda entre els estudiosos de l'arquiologia i
l'escritura antiga per haver-se trobat en el seu terme una làpida
funeraria en caracters aràbics en el segle XVIII, i la qual ha segut
estudiada en profunditat per molts estudiosos, donada la seua
importàcia.
Actualment
poden contemplar l'obra funerària en el Museu de Ceràmica Gonzàlez
Martí de la ciutat de Valéncia. En la Parroquia de l'Assunció de
Ntra. Sra. De Benimaclet podem trobar una rèplica.
No
se sap exactament cóm aparegué la làpida, només se sap que va ser
trobada en una caseta en les rodalies de Benimaclet en la segona
mitat del segle XVIII i que l'adquirí el llicenciat Francesc Sales,
el qual la va colocar en la porta de la casa del seu cosí, Agustí
Sales, un reconegut croniste i epigrafiste de l'época. La casa
d'Agustí Sales estava situada en el carrer de la Creu, junt a la
Plaça de l'Àngel en el cor del Barri del Carme del cap i casal.
En
esta casa va estar la làpida prop de 130 anys fins que l'edifici va
ser derrocat. Com el seu propietari havia donat a coneixer el
descobriment, l'inscripció apareixia en les Guíes redactades a
mitant sigle XIX. Per lo que molts curiosos passejaven per la casa
per a admirar la làpida. Sabem que en 1903 la làpida havia passat a
ser propietat dels germans Tarin que la guardaven en sa casa del
carrer Carabasses, prop del Mercat Central de Valéncia. No se sap
cóm arribà a mans d'estos hòmens, pero provablement la replegarem
dels escombros de la casa dels Sales.
Durant
més de 50 anys la làpida va estar oculta dels ulls dels curiosos i
estudiosos. Finalment en 1963 Juan Moscardó Ull, un comerciant
d'antiguetats valencià va donar la làpida al Museu Nacional de
Ceràmica “Gonzalez Martí”. La làpida havia partit aigua en un
costat i no tenia un bon preu en el mercat.
Traducció
de la làpida de Benimaclet
“En
el nom de Deu, el Clement, el Misericordiós. Deu és nostre Senyor
¡Hòmens! La promesa de Deu és verídica. ¡Que no vos extravie la
vida mundanal ni vos extravie respecte a Deu, el Seductor! (Alcorán,
XXXV, 5). Esta és la tomba de Muhammad fill de Abd Allâ fill del
señor de Bûna, al- Ansârî. Donà testimoni que no hi ha més deu
que Deu, l'Únic, sense associat; que Mahoma és el seu Serf i el seu
Enviat: que el paraís és cert i el fòc (de l'infern) és cert
(Haddit); que no cap dubte de que l'Hora ve (Alcorá, XXII, 7) Morí
-¡Deu s'apiade d'ell i el perdone! - la nit del 1 dijous, al començ
de la lluna del primer Yumâdà del any tres i cinquanta i quatrecents (24 de Maig de 1061 d.JC). Apiadés d'ell Deu".
Bibliografia:
Llibre de festes de Benimaclet 1995
Las Provincias
