LES SÉQUIES DE BENIMACLET
L'Horta de Benimaclet està regada per les aigües del riu Turia que arriben a Benimaclet a través de dos séquies: la de Mestalla i la de Rascanya.
 |
| Assut de la séquia de Mestalla |
La séquia de Mestalla pren l'aigua del riu per baix de la de Tormos, també en el terme de Paterna. Pren catorze files d'aigua que repartix en els braços de Rambla, Petra i Algirós. Mantenia lo millor de les hortes de Campanar, Carpesa, Benimaclet i Grao, l'Horta Nort Valéncia. Les seues ordenances daten de primers del sigle XVII, pero al poc temps es va observar que quedaven buits no prevists i en 1734 es va procedir a crear unes noves que es varen aprovar el 9 de juliol de 1771. S'estipula que cada dos anys el segon dia de Pasqua florida es tinga Junta General, que es nomenen sèt electes, devent ser a lo manco un del braç eclesiàstic, un atre cavaller, un atre ciutadà, dos llauradors i dos de qualsevol classe, i un Síndic llaurador. Tots deuen tindre terres en rec en dita séquia; que els seus càrrecs duren dos anys, encara que poden prorrogar-se per atres dos; que estos sèt electes i el Síndic entenguen del govern de la séquia, i el Síndic en la cura de que s'eixecuten degudament les dos mondes de la séquia i aixina en els llocs en que es declara tindre que fer coses del comú, com en unes atres que toca als particulars i moliners.
 |
| Zona de rec de la séquia de Mestalla |
El Síndic es preocuparà de l'entrega de l'aigua de la séquia de Moncada i estarà atent a lo que fan els pobles de Benaguasil, Villamarchant, Ribarroja i Pedralba en temps de sequetat. Pot nomenar un subsíndic en aprovació de la Junta. Esta elegix dèu veedors, tres per cada braç i un pel que semblara, i també elegix als atandadors en els seus diferents partits, que són els qui s'encarreguen de designar a qui toca el rec. També es nomena un advocat i un escriba real.
Els molins d'esta séquia eren vintidós: Molí Nou, dos dels Pobres, el de la Marquesa, el de l'Esperança, Convent Sant Doménech, Horta, el del Comte, el d'Orellana, el de Sant Vicente, el dels Alters, el de la Trinitat, el de Borrull, el de Huet, el de Pilars, el de Penyarroja, el de Villacampa, el de Tarongers, el de Rams, el d'Alegret i el de Benimaclet (estos dos últims en l'Horta de Benimaclet).
 |
| Séquia de Rascanya |
L'atra séquia que rega Benimaclet és la de Rascanya. Entre les séquies de Tormos i Mestalla quedaven terres a les que no podia aplegar l'aigua degudament, per ad açò es va crear el Assut de Rascanya que agarra del riu Turia catorze files d'aigua.
Al principi discorria per terrenys riberencs al Turia, pero en aplegar al convent de monges de l'Esperança creua per damunt de la séquia de Mestalla i marcha a Campanar, Orriols, Tavernes Blanques, Alboraya, Almàssera i Benimaclet.
 |
| Molí de Farinós (Benimaclet) |
També tenia esta séquia unes ordenances antigues en que com es diu en les modernes s'havien mantingut en el millor orde el rec de les terres i l'us dels molins; pero havent-se alterat vàries coses es va acordar formar atres noves en l'any 1754, que en algunes adicions varen ser aprovades pel Real Consell el 12 de febrer de 1765. S'estipulava que per a tindre veu en la Junta es devien tindre a lo manco tres fanecades de terra que es regaren en esta séquia. La Junta es reunia el primer dia de Pasqua de Resurrecció per al nomenament de la Junta particular de govern, que devia compondre's de sis electes proposts pel Síndic; que un d'ells anara del lloc d'Almàssera, un atre d'Alboraya, un atre del Pla de Sant Bernat o de Tavernes Blanques i els atres tres de dins de la ciutat, i que a lo manco dos d'ells foren amos de molins. Estes ocupacions duraven tres anys. A proposta del Síndic llaurador es nomenava un lloctinent de sequier de cada u dels braços de la séquia, els quals servien de veedors; un Síndic llaurador que puga elegir en aprovació de la Junta un subsíndic, i es procedix com en les demés al nomenament d'un advocat, un escriba real i el guarda.
Mantenia esta séquia setze molins: Molí de Sant Pau, el de la Torreta, el de Plantes, el de Serra, el de Masquefa, el de Sant Miguel, el d'Orriols, el de Navarro, el de Farinós, el de Vera, el de la Gamba, el d'Emblanch, el de Barraca, el d'Alboraya, el de la Mar i el d'Estenegua. (Els de Farinós i de Vera en Benimaclet).
L'antic Assut de la séquia de Rascanya va ser anulat en procedir a la desviació del Turia, per lo que ara agarra les seues aigües en la denominada "CASSOLA"
Per lo tant la séquia de Vera, la que regava la major part de Benimaclet naixia de la de Rascanya i rebia aigües dels braços d'Alegret i Rambla que eren de Mestalla, quedant com una séquia mixta quan arribava a la mar.
Font:
Aguas del Turia. Francisco Xavier Borrull.
Benimaclet y sus arterias. Clavaris 1997.
