Processó de l'Encontre 2020

PROCESSÓ DE L'ENCONTRE

El Dumenge de Pasqua a les 10 hores se celebra en la plaça del poble de Benimaclet la tradicional processó de l'encontre. És una processó històrica que cada any recorre els carrers de Benimaclet i en la que participa part del poble. Enguany degut a l'Estat d'Alarma per motius sanitaris no podrà realisar-se, pero vos contem un poc de la seua història.

En la processó participen dos imàgens, la del Crist resucitat i la de La Dolorosa, que se troben en la Plaça de Benimaclet i es produïx un repic de campanes, soltament de coloms i llançament d'aleluyes.

En 1934 el diari “Las Provincias” es fea resò de la processó de Benimaclet i podem vore les similituts d'aquella processó en la que es celebra hui en dia. A continuació reproduïm les lletres que se dedicaren a narrar lo que va trascorrer en Benimaclet:

Processó de l'Encontre de 1948

“La nota culminante de este renacer religioso ha sido el Encuentro de la mañana de Pascua; dos años que el vecindario no había contemplado su tradicional Encuentro. El entusiasmo desbordante tenía aires de triunfo y aires de libertad, recobrado después del bienio sectario de Azaña.

Organizáronse las mismas, que siguieron distinto itinerario. La Cofradia de los Dolores toda, con su Madre la Santísima Virgen, recorrió las calles de la Asunción, Valencia, Cristo de la Providencia, Benimaclet a la plaza de la Iglesia.

Acto seguido salió la cruz parroquial, niños del catecismo, bandera, socios de la Derecha Regional, tradicionalistas, palmas, incienso y la preciosa imagen de Jesús Resucitado, con el clero parroquial, recorrió las calles de Benimaclet, callejón, plaza, para coincidir ambas en la plaza de la Iglesia.

Reunidas ambas en el punto anteriormente indicado entre aclamaciones de júbilo, suelta de palomas aleluyas, carcasas, tracas y a los arcordes de la banda de música, reorganizóse ésta, retornando a la iglesia.

Seguidamente comenzó la misa mayor, en la cual se ejecutó a gran orquesta y voces la partitura en “la” de don Salvador Giner, y en la que el reverendo padre Luis Colomer pronunció un elocuente sermón.

Luego de la misa, organizóse nuevamente para trasladar la imagen de los Dolores a casa de la clavariesa para el año próximo, señorita Consuelito Huerta, sita en la calle de Valencia 45 y la Virgen del Sufragio en la misma calle, número 22, a doña Asunción Bori.

La citada calle era un hervidero de gente, que no cesaba de aplaudir y dar vivas a su Madre Santísima.

Luego, disparóse una kilométrica traca que recorrió la carrera de la procesión.

El tercer dia de Pascua organizóse la procesión para trasladar la imagen de los Dolores a la Parroquia. El corto trayecto estaba apiñado de gente, como jamás se había conocido.

Entra la Virgen en la iglesia, luces, tracas, vivas, aplausos, lágrimas, muchas lágrimas de emoción, terminando con solemne Salve”

Actualment persistix la tradició pels carrers històrics del poble de Benimaclet.

Bon dia de Pasqua 2020

BON DIA DE PASQUA

Desde Poble de Benimaclet vos desigem un bon dia de Pasqua a tots els veïns del poble de Benimaclet.

Informació Coronavirus

INFORMACIÓ CORONAVIRUS

Des de Poble de Benimaclet volem demanar als veïns de Benimaclet que davant de la situació d'emergència que estem vivint per la transmissió del Coronavirus seguixquen en tot moment les indicacions de les Autoritats Sanitàries (Ministeri de Sanitat i Conselleria de Sanitat) i eviten fer cas de les informacions de fonts no fiables.

És per això que aprofitem per a compartir l'informació del Ministeri de Sanitat i les webs on podran trobar tota l'informació disponible en este moment.

Preguntes i respostes sobre el nou coronavirus (COVID-19) 

¿QUÉ ÉS EL NOU CORONAVIRUS? 

Els coronavirus són una àmpla família de virus que normalment afecten només a animals. Alguns tenen la capacitat de transmetre's dels animals a les persones. 

El nou coronavirus SARS-CoV-2 és un nou tipo de coronavirus que pot afectar a les persones i s'ha detectat per primera volta en decembre de 2019 en la ciutat de Wuhan (China). 

Encara hi ha moltes qüestions que es desconeixen en relació a la malaltia que produïx: COVID-19. 

¿QUINS SÓN ELS SÍNTOMES DE COVID-19? 

Els síntomes més comuns inclouen febra, tós, i sensació de falta d'aire. En alguns casos també pot haver síntomes digestius com a diarrea i dolor abdominal. La majoria dels casos presenten síntomes lleus. 

En casos més greus, l'infecció pot causar neumonia, dificultat important per a respirar, fallo renal i fins i tot la mort. Els casos més greus generalment ocorren en persones d'edat alvançada o que patixen alguna malaltia crònica, com a malalties del cor, del pulmó o problemes d'immunitat. 

¿CÓM ES TRANSMET EL NOU CORONAVIRUS? 

Sembla que la transmissió és per contacte estret en les secrecions respiratòries que es generen en la tós o l'estornut d'una persona malalta. La seua contagiositat depén de la cantitat del virus en les vies respiratòries. Estes secrecions infectarien a una atra persona si entren en contacte en el seu nas, els seus ulls o la seua boca. Sembla poc provable la transmissió per l'aire a distàncies majors d'un o dos metros. En el coneiximent actual, les persones que no presenten síntomes no transmeten la malaltia. 

¿QUINES SÓN LES ZONES DE RISC?

Segons l'evolució de la situació, les zones de risc poden anar variant. Es pot consultar el mapa de zones de risc en: 

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludpublica/ccayes/alertasactual/ncov-China/areas.htm 

¿EXISTIX UN TRACTAMENT PER AL COVID-19? 

No existix un tractament específic, pero s'estan amprant alguns antivirals que han demostrat certa eficàcia en estudis recents. Sí existixen molts tractaments per al control dels seus síntomes per lo que l'assistència sanitària millora el pronòstic. 

En ser una infecció produïda per virus, els antibiòtics no deuen ser usats com un mig de prevenció o tractament. 

¿QUÉ PUC FER PER A PROTEGIR-ME? 

Les mides genèriques de protecció individual front a malalties respiratòries inclouen: 

- Higiene de mans freqüent (llavat en aigua i sabó o solucions alcohòliques), especialment després de contacte directe en persones malaltes o el seu entorn. 

- En tossir o estornudar, cobrir-se la boca i el nas en el colze flexionat. 

- Usar mocadors d'un únic us, i tirar-los en acabant del seu us. 

- Si es presenten síntomes respiratoris, evitar el contacte pròxim (mantenint una distància d'un metro aproximadament) en atres persones. 

- Evitar tocar-se els ulls, el nas i la boca, ya que les mans faciliten la transmissió. 

No cal prendre precaucions especials en els animals en Espanya, ni en els aliments, per a evitar esta infecció. 

¿DEC UTILISAR MASCARILLES PER A PROTEGIR-ME? 

La població general sana no necessita utilisar mascarilles. Les mascarilles ajuden a previndre la transmissió del virus si les porten les persones que estan malaltes. 

Els professionals sanitaris indicaran l'us de mascarilles en aquelles situacions en les que es considere necessari en cada cas. 

Un us inadequat de mascarilles pot contribuir a un desproveïment de les mateixes en aquelles situacions per a les que estan indicades. 

¿ES RECOMANA VIAJAR A UNA ZONA DE RISC?

No es recomana viajar a les zones afectades a no ser que siga estrictament necessari. 

El Ministeri de Sanitat actualisa les seues recomanacions a viagers en la @web: 

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludpublica/ccayes/alertasactual/ncov-China/ciudadania.htm 

¿QUÉ TINC QUE FER SI TINC SÍNTOMES? 

Les persones que presenten síntomes respiratoris (febra, tós i sensació de falta d'aire) i hagen estat recentment (en els 14 dies previs) en una zona de risc o hagen tingut contacte estret en una persona que siga un cas confirmat, deuran quedar-se en el seu domicili i contactar en els servicis de salut telefònicament (teléfon 900 300 555) 

Els servicis sanitaris valoraran el seu estat de salut i l'antecedent de viage i el possible contacte en casos de coronavirus. 

ENLLAÇOS D'INTERÉS

Per a més informació, es poden consultar les següents fonts oficials. 

Ministeri de Sanitat: 

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludpublica/ccayes/alertasactual/ncovchina/home.htm

Ruta pels bunyols de Benimaclet

RUTA PELS BUNYOLS DE BENIMACLET

Benimaclet ya està en falles i en elles nos acompanya una tradició gastronòmica que es remonta a finals del s. XVIII: els bunyols valencians.

En algun moment indeterminat, al voltant del fòc de les falles a on les dones dels fusters, considerades les primeres bunyoleres, repentinades, molt endreçades i en impoluts davantals blancs, colocaven uns bidons de ferro que ampraven com a fogó i feen en llenya saborosos bunyols que degustaven a lo llarc de tota la velada. S'explica també que les dones els solien acompanyar en anís mentres que els hòmens s'atrevien en l'aiguardent.

Actualment els antics bidons de ferro han segut substituïts per cuines de gas butà i els licors d'abans per un bon got de chocolate per sucar-los. A pesar de tot, lo que no ha canviat és la facilitat de trobar estos llocs ambulants al voltant dels monuments fallers.

Elaboració i recepta

La recepta dels bunyols de vent ha anat passant de mà en mà generació darrere generació i hui en dia encara es manté intacta la manera original d'elaborar-los. Pareix increible que en pocs ingredients i tan bàsics i naturals com rent, farina, aigua i una miqueta de sal s'obtinga un producte tan bo i dolç. N'hi ha prou en agafar una bola de massa en una mà, chafar -en el dit polze per crear el seu típic forat central, deixar-lo caure sobre l'oli molt calent i fregir durant aproximadament mig minut.

En Benimaclet

¿Quins son els millors bunyols de Benimaclet? Vos animem a fer un recorregut gastronòmic per a poder tastar tots els bunyols que se fan en el poble de Benimaclet.

Bunyols Adela en els anys 60

La primera parada són els Bunyols d'Adela. Els Bunyols d'Adela són els més antics i tradicionals de Benimaclet. És la tercera generació d'una família molt coneguda i volguda en Benimaclet pels deliciosos bunyols que prepara cada any per estes dates. Aplega l'olor a pólvora de les Falles i Pepita Zarzo Ruiz ya sap que toca preparar la parada per a vendre bunyols. La parada es troba situat en el carrer Enric Navarro 22. L'iniciadora va ser Adela Ruiz, que va faltar als 93 anys, i la tradició l'han continuat les seues filles i nets. A qui no els haja tastat ya te per a on començar.

Carrer Puçol

Podem continuar per la Plaça de Benimaclet fins al carrer Puçol on trobem els Bunyols del carrer Puçol (en el local on es montava el belem de Benimaclet), en front del Forn de Cuenca se situa està parada regentada des de fa uns anys per diverses dònes de Benimaclet, com Teresa Bori "la Chocolatera". Fan diferents classes de bunyols tradicionals (carabassa, figa,...)

Eixint del casc històric de Benimaclet pel carrer de Masquefa nos trobem en dos clàssiques orchateries que també preparen bunyols que s'han de tastar:

Orchateria Rin: Una clàssica orchateria de Benimaclet que fa deliciosos bunyols durant la temprorada fallera. Una bona opció per a pendre els bunyols assentat en un chocolate calentet.

Orchateria Els Sariers: Atra opció de tastar bons bunyols en Benimaclet. Bunyols de carabassa de bon tamany que se poden tastar tot l'any.

Una volta els hajau tastat tots ¿Quins bunyols preferiu?

Las Barraques de Caldera, en perill.

LES BARRAQUES DE CALDERA EN PERILL 

Barraques de Caldera 2019

Hi hagué un temps en que l'Horta de Benimaclet estava poblada de barraques. La barraca és un edifici típic de l'horta de Valéncia. Servia de vivenda als llauradors, per lo que se construien en les zones d'hortes de regadiu. Existixen eixemples de barraques en la zona costera central de la Comunitat Valenciana, especialment prop de l'Albufera, encara que en la paulatina pèrdua d'importància del sector agrícola en l'economia valenciana el seu us ha disminuït prou. 

Barraques de Caldera, estiu 2019.

L'edifici és de planta rectangular, d'uns nou per cinc metros, en coberta triangular en un marcat àngul per a desaiguar les precipitacions torrencials tan típiques de Valéncia. La distribució és sempre pareguda: una porta en la frontera sur que dona accés a un ampli passadiç que recorre tota l'edificació fins a la frontera nort, on s'habilita una atra porta que permet la circulació d'aire. Este passadiç és utilisat com a cuina, menjador i almagasén. En l'atra banda s'habiliten els dormitoris, habitualment tres. En el pis superior s'accedix per mig d'una escala de mà i antigament era utilisat per a la cria del cuc de seda. 

Barraques de Caldera, 1981

Per a la seua construcció s'utilisen materials fàcilment accessibles en la zona tals com el fanc, les canyes i els juncs. Per això les parets són construïdes en rajoles d'atobó i la coberta es realisa en canyiç i palla. Característicament es construïen en parelles, com els actuals adossats. 

Conforme els llauradors anaven adquirint més riquea, abandonaven les barraques i construïen Alqueries més resistents i més comoditats. Per això anaren quedant en desús. 

Les dos Barraques de Caldera, situades en el camí de Farinós de Benimaclet i antigament conegudes com a Barraques de Panach, que estan incloses en el Catàlec de Bens i Espais Protegits de Naturalea Rural de Valéncia. 

Barraques de Caldera, 1990

Estes barraques varen ser declarades ademés recentment per la FAO Patrimoni Agrícola Mundial, junt en les Alqueries, el paisage, els camins rurals i les séquies de L'Horta, aixina com el parc natural de L’Albufera. 

També figuren en el Catàlec de Bens i Espais Protegits de Naturalea Rural des de la revisió que es va fer del Pla General de Valéncia, en l'any 2013, en la categoria d'Espai Etnològic d'Interés Local i un nivell de protecció integral. En dit catàlec s'especifica que «el perfil de les barraques és visible des de la V-31, per la qual cosa serà un element molt present en el paisage d'accés nort a la ciutat», i es destaca que «tenen les proporcions i forma típiques d'estes construccions tan escasses ya en l'horta i que varen poblar abundantment la mateixa fins a mediats del S. XX», per lo que es resalta el seu valor, «particularment per l'escassea d'este tipo d'edificis 

Barraques de Caldera 1960

Esta semana han segut assaltades per dos okupes, provocant greus destrosses en la teulada i les parets. La propietària ha alertat d'això a la Policia Local i ha posat l'assunt en mans d'un advocat, que ha presentat una denúncia en el jujat per estos fets. 

Es troben comunicades interiorment entre sí i estaven habitades tot el temps pels seus propietaris, un matrimoni, fins a fa uns anys, segons els veïns, els qui senyalen que, quan va faltar el marit, la dòna es va anar a viure a Benimaclet, pero s'encarregava de netejar-les i cuidar-les, per lo que es mantenien en bon estat de conservació. De fet, les portes estaven tancades i els okupes, segons pareix, varen accedir a elles fent primer un forat i, posteriorment, trencant part de la teulada i derribant un tros de paret.

 Des de Poble de Benimaclet demanem a les autoritats que actuen abans de que les Barraques de Caldera, les últimes de Benimaclet, acaben desapareguent.

 

Defengam l'Horta de Benimaclet

DEFENGAM L'HORTA DE BENIMACLET

Alqueria del Patach i Horta de Benimaclet

Com tots els seguidors d'este blog sabeu un dels nostres objectius és la protecció de l'Horta de Benimaclet, una de les parts més importants i característiques del nostre antic poble.

Des de l'any 1994, en el que tots els partits polítics en representació en l'Ajuntament de Valéncia varen aprovar el famós PAI de Benimaclet Est, l'horta més pròxima a Benimaclet està en greu perill de desaparició. 

Proyecte PAI Benimaclet Est

En pocs anys uns quants foscs personages que treballaven a comissió de grans constructores i bancs conseguiren mediant enganys que la majoria dels llauradors veneren les seues terres i alqueries a preus irrisoris en l'amenaça de perdre les seues terres si havien d'entrar en el PAI. El PAI pretenia construir finques de més de 10 altures junt a la Ronda Nort, les qual ofegarien al poble de Benimaclet. 

Una volta en possessió d'estes terres varen destruir la majoria de les alqueries, moltes d'elles centenàries, que poblaven este troç d'horta. L'Alqueria de Tabal, del Patach, de Collonis,... varen ser borrades per a sempre. La majoria dels camps de llaurança quedaren abandonats, omplint-se de runa o servint d'aparcament. 

Estat d'abandonament de l'Horta de Benimaclet

Gràcies a la crisis econòmica de fa 10 anys tot aquell PAI va quedar paralisat i els veïns de Benimaclet varen conseguir fer us de part de les terres per a crear horts urbans, que si be no repara el mal fet, evita que els solars se convertixquen en abocadors. 

Des de fa uns mesos un grup de veïns de Benimaclet s'ha propost paralisar el PAI de Benimaclet Est i revertir-lo per a que els terrenys que eren urbanisables passen a ser agrícoles. La proposta, segons la nostra opinió, ha de contar en els llauradors i les seues famílies que foren o encara són propietaris d'eixes terres. Considerem que és de justícia rehabilitar ad aquells llauradors que feren de l'Horta de Benimaclet una de les més fèrtils de Valéncia i que foren desproveïts de sa casa i el seu mig de vida. Tampoc podem oblidar-nos de la protecció de les poques alqueries que han sobrevixcut a l'atac del PAI, en la majoria dels casos centenàries.

La proposta de Cuidem Benimaclet és la següent: 

Proposta dels veïns en 2017 per al PAI

- Desclassificar el PAI passant de Sol Urbanisable Programat a Sol No Urbanisable. Esta desclassificació no significaria deixar de construir dotacions culturals i/o educacionals (l'Escoleta de 0-3 anys, Universitat Popular o la Casa de Majors). 

- Els terrenys continuen sent rurals tal com estaven en 1988 -Preeminència agrícola. 

- L'Ajuntament de Valéncia té el suficient privilegi com per alterar l'ordenació urbanística - Ius Variandi. 

- Hi ha un buit de poder, l'agent urbanisador està resolt i el Programa de Gestió està caducat. 

- L'Ajuntament no tindria que pagar indemnisacions ni tindria Responsabilitat Patrimonial - Els que han entrat en el negoci ho han fet de manera lliure i podrien tindre pèrdues o beneficis. Les expectatives de mercat o d'inversió com podria tindre-les METROVACESA no s'indemnisen ya que no hi ha cap dret per a construir. URBEM ha incomplit tot lo que havia de complir. 

- La clau de tot és la NO PATRIMONIALISACIÓ dels terrenys del PAI, és a dir, no hi ha hagut cap eixecució i els terrenys estan igual que fa 30 anys - El moviment es demostra caminant, si no eixercixes el teu dret urbanístic artificial, ningú te va a salvar. 

- Trobem PRECEDENTS en Dénia i en Palma de Mallorca. 

- El Tribunal Suprem ha dictaminat en 2016 que esta opció, complint-se estos suposts, és llegal i viable. 

Poble de Benimaclet recolza aquelles accions que, respectant als qui varen fer possible la fèrtil horta de Benimaclet, paralisen el PAI Benimaclet Est que pretén ofegar a Benimaclet dins d'una ronda de finques de gran altura. La protecció i recuperació de l'Horta de Benimaclet és cosa de tots.

Per tot açò, Poble de Benimaclet recolza la manifestació que es realisarà el pròxim dumenge 26 de Giner de 2020 per a Defendre l'Horta de Benimaclet i que organisen l'Associació de veïns de Benimaclet i Cuidem Benimaclet i anima a tots els benimacleters a sumar-se a l'acte reivindicatiu.

Festa de Sant Antoni 2020

FESTA DE SANT ANTONI DE VERA

Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat.

Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.

Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.

La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni, oficiada per Julio Ciges, el retor, que més tart sobre una tribuna impartix la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.

La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.

En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.

La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

Programa del 2020 

Dumenge 16 de Febrer de 2020.

- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.

- 12:00h Bendició dels animals i entrega de trofeus.

- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni" en grans premis.

- 14:00h Bateries pirotècniques.

¡¡Bon Any 2020!!

¡¡Bon Any 2020!!

Els administradors del blog Poble de Benimaclet vos desigem un bon any 2020 a tots els que llegiu les nostres entrades. Esperem que este any duga a Benimaclet el desijat descans nocturn, la protecció de l'horta, les infrastructures d'equipament bàsics durant anys reclamades i que no se perda l'identitat i les tradicions de l'antic Poble de Benimaclet.

Bon Nadal 2019

BON NADAL 2019

L'equip que formem Poble de Benimaclet vos desigem a tots els lectors un Bon Nadal i Bon Any 2020. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble. Moltes gràcies per estar al nostre costat.

El Belem de Benimaclet

EL BELEM DE BENIMACLET

El Belem o Naiximent és la representació plàstica del naiximent de Jesucrist, que se sol expondre durant les festes de Nadal en llars, iglésies, comerços, etc. La construcció i exhibició de belems forma part de la llitúrgia nadalenca en moltes parts del món, especialment en la tradició catòlica. Pero més allà del fet religiós, el belem és una exaltació de la cultura rural i el món pastoril on es recreen les montanyes, els rius i els que treballen la terra en les seues mans. En les llars, montar un belem és una activitat especialment lúdica per als chiquets.

La primera celebració nadalenca en la que es va montar un belem per a la commemoració del naiximent de Jesucrist va ser en la Nit de Nadal de l'any 1223, realisat per Sant Francesc d'Assís, en una cova pròxima a l'ermita de Greccio (Itàlia). L'escena del naiximent de Crist no va ser representada en figuretes i miniatures d'objectes quotidians, com fem actualment, ni persones, encara que per a l'ocasió Sant Francesc sí va utilisar animals. Es va celebrar la missa nocturna acompanyada d'una representació simbòlica de l'escena del naiximent, per mig d'un pesebre (sense chiquet) en el bou i la mula, basant-se en la tradició cristiana i els Evangelis apòcrifs.

En el sigle XVIII en Amèrica, despuix de la dissolució per decret papal de l'orde dels jesuïtes, els franciscans varen ocupar el seu lloc i varen usar els belems com a mètodo d'evangelisació. Allí són habitualment anacrònics, ya que inclouen animals i plantes americanes, que en Palestina no es coneixien en temps de Jesús, pero que recorden el caràcter rural de l'escena. Esta peculiaritat es deu també a que en la part llatinoamericana situada en l'Hemisferi Sur del planeta, en Nadal no se celebra el solstici d'hivern, sino el de l'estiu, per lo que el clima i els productes agrícoles suramericans són molt diferents als europeus i palestins.

Els països belemistes són, en Europa: Espanya, Portugal, França, Itàlia, Alemània, Àustria, Hongria, Chèquia, Eslovàquia i Polònia; aixina mateix són construïts en tota Llatinoamèrica i en l'actualitat en els Estats Units. La tradició de les iglésies protestants no és aficionada al belem, pel seu orige iconoclasta.

En Benimaclet venia construint-se un gran belem des de fa unes décades en el carrer Puçol, primer en el local que va ser l'Orchateria Tur i més tart en els locals parroquials font al Forn de Cuenca. Desgraciadament en els últims anys no s'ha montat aquell gran belem, pero podem vore una versió reduïda dins de l'Iglésia Parroquial de l'Assunció.

L'entrada per a visitar el Belem és gratuïta i lliure i se pot realisar sempre que l'Iglésia estiga oberta, si no s'estan celebrant ceremònies des de principis de Decembre fins a la finalisació de les festes nadalenques.

Totes les imàgens són del belem  Benimaclet de l'any 2017

Centenari de la Medalla Miraculosa en Benimaclet

CENTENARI DE LA MEDALLA MIRACULOSA EN BENIMACLET

La Medalla de la Verge de les Gràcies, més coneguda com a Medalla Miraculosa, va tindre orige en França, en 1830, quan va ser revelada per la Verge a santa Caterina Labouré, una jove religiosa en el convent parisenc de les Filles de la Caritat. Són moltíssimes les persones que creuen que esta Medalla va ser gravada per orde de la pròpia Santíssima Verge, com a signe d'amor, de protecció i font de gràcies. 

La forma de la Medalla és oval. En una de les cares està representada la Verge, en els braços estesos, mentres distribuïx gràcies als fidels, representades per la llum que irradia; al mateix temps, en el seu peu virginal esclafa el cap de la serp infernal. 

Al voltant de l'image, està inscrita per esta invocació: “Oh Maria, concebuda sense pecat, reseu per nosatres que recorrem a Vós”  En l'atra cara figuren la lletra M coronada per la Creu, i baix els Sagrats Cors flamejants de Jesús i Maria; este conjunt està rodejat per dotze estreles. 

Les aparicions de la Medalla Miraculosa varen obrir en 1830 un cicle de grans manifestacions marianes, que varen seguir en les aparicions de la Salette (1846), de Lourdes (1858) i culminades finalment en Fàtima (1917). 

En l'any 1919, Benimaclet era un poblet rodejat d'horta, a escassos quilómetros de la Ciutat de Valéncia. La senyoreta Teresa Vilar Bartual, directora d'un taller de brodats situat en una barraca del carrer Valéncia (actual Baró de San Petrillo), va propondre a Na Carmen Crespo Crespo, directora del Colege de Santa Tereseta de Jesús de Benimaclet, en el mateix carrer, a Na Vicenta Sanchis Tramoyeres i a les chicones del taller de brodats l'idea de fundar en la Parròquia de Benimaclet la Visita Domiciliaria de la Medalla Miraculosa. 

Esta idea va ser recollida en gran entusiasme totes elles i de comú acort anaren a propondreu-ho al Retor de Benimaclet, el Dr. Miquel Zaragozà i Barber, a qui li va agradar la proposta i nomenà la primera Junta Directiva per a que s'encarregara de la seua organisació i quedà constituida d'esta manera: 

Presidenta: Teresa Vilar Bartual 

Secretària: Carmen Crespo Crespo 

Tesorera: Vicenta Sanchis Tramoyeres 

Zeladores: Mercedes Durà, Francisca Ribes, Teresa Almenar, Mercedes Sales, Matilde Miró i Aurora Cuenca. 

Actualment hi ha quaranta Capelletes de la Mare de Deu de la Medalla Miraculosa que visiten periòdicament les cases de molts veïns de Benimaclet per uns dies. 

En commemoració del centenari d'esta efemèrides les Zeladores de la Mare de Deu han preparat uns actes festius que culminaran el dia 27, dia de la festa de la Medalla Miraculosa. 

PROGRAMA DE FESTES 

25,26 i 27 de Novembre 

Volteig general de campanes 

A les 19 hores Tríduo a càrrec dels Pares Paüls i Santa Missa. 

27 de Novembre (Festa de la Medalla Miraculosa) 

A trec d'alba, migdia i poqueta nit, volteig de campanes. 

A les 19 hores Missa en honor de la Mare de Deu de la Medalla Miraculosa i en sufragi de les zeladores i associades difuntes. Participa el Cor parroquial. 

Acollida de les Capelles en el temple 

Ofrena de flors a la Mare de Deu i benedicció de les Medalles 

Dispar d'un ramet de focs d'artifici en la Plaça de Benimaclet.

La malària en Benimaclet

LA MALÀRIA EN BENIMACLET 

La malària o paludisme és una malaltia infecciosa, la primera en importància entre les malalties debilitants. Entre 700.000 i 2.700.000 persones moren a l'any per causa de la malària, dels quals més del 75 % són chiquets en zones endèmiques d'Àfrica. Aixina mateix, causa aproximadament entre 400 i 900 millons casos de febra aguda a l'any en la població infantil (menors de cinc anys) en dites zones. El antics les coneixien com febres terciaries, i en molta llògica: les calentures (episodis de febra i ariçonada) venien cada tres dies (terciaries) o cada quatre (quaternaries). En sòrt i una miqueta de quina, el malalt eixia avant. Sense elles, millor era confessar-se pronte, si hi havia cura a la mà… Hui sabem que lo que abans era el producte dels mals aires correspon a l'infestació pel plasmodium, un protozou transmés per la picadura de la femella del mosquit Anopheles. 

Valéncia va ser un dels territoris més afectats pel paludisme en els segles passats. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, es va posar en marcha un pla de construccions hidràuliques, instigades en la seua gran majoria per la Corona espanyola. Es tractava d'una idea per a tractar d'assegurar el regadiu a tots els camps, tot això acompanyat d'una ampliació de les superfícies cultivables. 

I va ser en el sigle XVIII quan la tradició arrossera en Valéncia va sofrir un punt d'inflexió. En eixa época, la producció de cereals era insuficient per a abastir a la població, per lo que es varen vore obligats a importar cereals des d'Aragó i Castella-la Mancha, pero en moltes ocasions les importacions no es podien portar a terme per diversos problemes com a epidèmies o desastres climatològics. 

Va ser llavors quan les autoritats, davant esta falta de cereals, varen permetre el cultiu de l'arròs, i el desproveïment era tal que este aliment, junt en el pa, es va convertir en la base alimentícia de la població de l'época. Per lo que transcorregut el primer terç del sigle XVIII, es produïx l'auge de l'arròs. La producció es concentrava entorn a 3 núcleus fonamentals: Valéncia, Xàtiva i Alzira. Els “temuts” arrossars (malnomenats aixina per la seua relació en el paludisme) sempre s'intentaven cultivar en zones alluntades dels núcleus poblacionals, pero els cultius varen alvançar més, situant-se cada volta mes pròxims a dits núcleus. 

Com la producció de l'arròs no deixà de créixer fins al sigle XIX, no és d'estranyar que els més afectats pel paludisme eren els llauradors de l'arròs. Els llauradors treballaven moltes hores al dia, i fins i tot alguns vivien en els mateixos arrossars, els quals es varen convertir en ideals criaders de larves on es desenrollaven les larves del vector, el mosquit Anopheles. Els llauradors vivien en una situació de gran pobrea, en ocasions en problemes de desnutrició, que unit a l'excessiva càrrega de treball eren el grup de població més vulnerable a la malària. Les seues condicions higièniques eren molt deficients, sobretot en els pobles menuts en lo que l'aigua de consum es contaminava en les aigües dels arrossars, que els provocava intenses diarrees i problemes intestinals, units a febra que moltes voltes eren confosos en els síntomes que provocava la malària. 

En 1784 es va publicar un estudi sobre la població afectada de malària en el Regne de Valéncia. Se va escriure a tots els rectors del Regne per a que indicaren el número de veïns, d'afectats i de morts per la malària. Referint-se a Benimaclet dia que D. Diego Calvo els va escriure: 

“El Cura del Lugar de Benimaclet, con fecha de primero de Noviembre, escrive: que son sus vecinos sesenta: han tenido la Terciana quince: nadie ha muerto de ella; y la atribuye á las Aguas”. 

Per lo tant el 25% de la població patia la malaltia. La malària acompanyà durant molts anys als benimacleters, per culpa del cultiu de l'arròs. A principis del sigle XX s'iniciaren campanyes per a acabar en el paludisme, conseguint erradicar-lo en 1952. Des d'aquell moment no s'han declarat casos en la nostra terra.

Presentació nou llibre

PRESENTACIÓ LLIBRE D'EXCURSIONS

Els amants del senderisme i de la bicicleta no sempre tenen el temps suficient per a poder pesplaçar-se i fruïr d'estes aficions en plena naturalea.

Per este motiu, Àngel Salvador "Lino", nos propon en este llibre cinc rutes per al dia a dia per la ciutat de Valéncia i les seues proximitats, partint sempre des del centre de Benimaclet, un barri-poble que encara conserva el sabor romàntic de les pedanies de l'Horta.

Només en dispondre d'un parell d'hores lliures podrem descobrir llocs com Alboraya, la Plaja de la Malvarrosa, el Parotet, Tavernes Blanques o la Plaça Redona, parages que provablement ya haurem vist, pero que no coneguem realment, a més de tindre la possibilitat de visitar atres que tal volta ni sabem que existixen.

Aixina mateix, en la finalitat de fer més amé el trayecte, l'autor nos anirà narrant part de l'història dels lloc per on anem passant.

Si voleu seguir-li, calceu-vos les botes i pugeu a la bici i poseu-vos en marcha.

El llibre se presenta el pròxim  dilluns 11 de Novembre de 2019 a les 20 hores en l'Associació de Veïns de Benimaclet (Avinguda de Valladolit)

Dia de Tots els Sant 2019

DIA DE TOTS SANTS

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 

Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava mejar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

Allumenat públic en Benimaclet

ALLUMENAT PÚBLIC EN BENIMACLET 

L'allumenat públic arribà al Poble de Benimaclet a principis del segle XX. En les grans ciutats s'havia instalat durant el segle XIX sistemes d'allumenament a gas que donaven seguritat a la població. 

Les primeres ordenances sobre allumenat públic que es coneixen daten del sigle XVI. En França, venien obligats els veïns (1524) a penjar una llum en la porta de les seues cases i fins a 1558 no es varen colocar farols en els cantons dels carrers. La primera utilisació de l'allumenat de gas per a l'allumenament públic va ser en 1807, quan Frederick Albert Winsor va allumenar un dels costats del carrer Pall Mall de Londres, despuix de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francés Philippe Lebon. 

Els primers fanals de gas requerien que un faroler recorreguera els carrers al caure el sol per a anar encenent-les manualment, pero anys més tart es varen començar a amprar dispositius d'encés automàtic que capcionaven la llama en activar-se el pas de gas. 

En Valéncia s'inaugurà el primer allumenament públic el 9 d’octubre de 1844, quan en la Glorieta i en l’Albereda es va inaugurar el servici de gas per a l’allumenat suministrat des d’una fàbrica pròxima situada al Pla del Remei, propietat de José Campo. El servici es va anar estenent per tota la ciutat. 

Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, veles Jablochoff o veles Yablochkov desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en 1875. 

En abril de 1913 l'Ajuntament de Valéncia aprovà l'instalació de 15 faroles elèctriques en el “poblat de Benimaclet”, segons informava el diari El Pueblo en l'edició del dia 15 d'Abril de l'any 1913. Eixe mateix any se colocava el rellonge en l'Iglésia de Benimaclet.

Pero poc durà l'alegria. A l'any següent d'instalar el modern sistema d'allumenament començaren els problemes i els talls de suministrament. Pareix que durant poc de temps la llum nocturna estigué encesa tota la nit. Pronte l'Ajuntament començà a apagar la llum a la mijanit en lo que aumentaren els actes de pillage. 

En el mateix diari El Pueblo llegim una queixa del Poble de Benimaclet referent a l'allumenament públic i l'aument de robatoris nocturns en els corrals del poble. A banda també fa referència a la falta d'aigua potable. 

El vecindario de Benimaclet 

Protesta justificada 

Los vecinos de Benimaclet nos dirigen un escrito de queja, que transmitimos á la Alcaldía, por si considera que es llegada la hora de atender á aquel vecindario. 

"En Benimaclet. antes teníamos la luz toda la noche …hasta el amanecer; pero hace lo menos tres ó cuatro meses que á las doce en punto se apaga, quedando el pueblo imposible para ir por la calle en una noche a obscuras, tanto que hay veces que se tiene que apelar á la caja de cerillas para alumbrarse. 

Así es que los rateros hacen su negocio asaltando corrales, valiéndose de la obscuridad y falta de vigilancia. El mes pasado acertaron muy bien el golpe en dos corrales, llevándose 17 aves; el otro golpe lo dieron en casa de D. Mariano Navarro, despojando el corral de todas las aves que tenia. No contentos con esto volvieron á la carga, visitando cuatro corrales más, pero gracias al vigilante y sereno de este pueblo, que les seguían el rastro, no pudieron efectuarlo, desbaratando esa noche el golpe. De modo que estamos siempre esperando cuándo nos tocará el turno; la semana pasada se encontró en un campo plantado de cebollas una escalera, la cual les servía á los rateros para efectuar los robos. 

Necesita el poblado de Benimaclet más vigilancia, y puesto que vienen pon la mañana municipales á cobrar los puestos del mercado, lo justo sería que se quedara la pareja todo el día y noche para tranquilidad de los vecinos. 

No le parece al señor Alcalde que es bien poco el pedir luz durante toda la noche como antes (pues aquí no tenemos faroles de gas como en Valencia) y disponer de una pareja de guardias que ayuden al vigilante y sereno de este poblado para seguridad de los vecinos y huertanos, hoy faltos de toda vigilancia? 

La semana pasada y durante nueve días, Benimaclet no tuvo agua para beber ni para lavar, y como esto ocurre con frecuencia, pues á menudo se estropea el motor, y la reparación cuesta algunos días en muchos casos, excusado es decir lo que aquí se padece al faltar tan precioso líquido. 

Si el Sr. Mestre hubiera visitado este pueblo hace unos días, se hubiera convencido de que el poblado no puede estar así; numerosas mujeres con cántaros iban á llenar á las norias y motores, y no á todos los dueños de las norias les venía bien" 

Vale la pena de que el Alcalde se preocupe en remediar estas deficiencias, porque es muy cómodo acordarse únicamente 'de las gentes cuando hay que pedirles el voto. 

L'allumenat de l'Horta de Benimaclet tardaria molt més anys en fer-se realitat. A causa d'un assalts a diverses alqueries de les hortes de Benimaclet i Alboraya a principis dels anys 80 del segle XX i que acabaren en la mort d'alguns llauradors de Benimaclet, com és el cas de l'assalt a casa Martí, l'Ajuntament no va tindre més remei que procedir a l'instalació d'este servici que mantenia indefensos als veïns de l'Horta. 

En els anys 90 el casc antic de Benimaclet modificà el seu allumenat, aumentant de forma considerable la potència de l'allumenat, un fer que també va ser polèmic.