viernes, 19 de mayo de 2023

Colabora en les Festes Patronals de Benimaclet

 COLABORA EN LES FESTES DE BENIMACLET

Des de la Clavaria 2023 se demana als veïns de Benimaclet la seua colaboració per a dur avant les Festes Patronals d'enguany.

La Clavaria posa a disposició del veïnat la Targeta de Colaborador per només 20€, la qual dona dret a:

- Un programa de les Festes Patronals de 2023 en paper, que se entragarà a principis de setembre i que enguany, a banda del Programa de Festes contarà en artículs de gran interés.

- 4 racions d'arròs en fessols i naps que se entregaran el dia dels Sants de la Pedra, el dia de les Calderes.

- S'entrarà en el Sorteig de 150€ a gastar en comerços del nostre Poble. Hi haurà dos sortejos (30 de juliol i 8 de setembre).

La targeta pot obtindre's en el local del Carrer Baró de San Petrillo (en front de l'óptica Hurtado), a on els atendrà Cristóbal.

Entre tots poder fer possible que les Festes Patronals de Benimaclet continuen celebrant-se cada any. No deixeu de fer-vos en la vostra Targeta!!!.



sábado, 13 de mayo de 2023

Salve Mare dels Desamparats (Emili Baró)

 SALVE MARE DELS DESAMPARATS





En el dia de la Mare de Deu dels Desamparats, aprofitem per a felicitar a totes les Amparos, Desamparats,... de Benimaclet i ho fem publicant una poesia d'Emili Baro dedica a la Verge dels Desamparats publicat en el llibre "Manollet de poesies"





SALVE MARE DELS DESAMPARATS

Salve Verge nostra
Mare dels Desamparats;
eres l'amparo i el guia,
d'els orfens i desgrasiats.

A tu acudix la mare contristida.
buscant consol a son cór oprimit;
i te demana a tons peus Regina, adorada,
la pau que busca son cór arrepentit.

Desde ton trono mare vullguda,
dones achuda
d'alegría rebosant els córs.

Valencia tota Regina t'aclama,
i en fe s'inflama
ofrenante tots los seus amors
Regina pura i Subirana;
N'olvides Mare nostra,
els fills amats;
que dins lo cór te porten
los valents, valents soldats.

N 'olvides Mare nostra els fills amats,
que dins lo cór te porten els soldats valecians
N'olvides Mare nostra,
als soldats valencians.

viernes, 12 de mayo de 2023

La Quinta del 56 del Poble de Benimaclet

LA QUINTA DEL 56 DE BENIMACLET

Gràcies a un membre de la nostra Associació Cultural, Àngel Salom Martí, hem conseguit identificar a la majoria de les persones que apareixen en la fotografia de la Quinta de 1956 del Poble de Benimaclet.

Esta fotografia se va fer en 1956 als chicons que se despedien per a complir en les obligacions militars de l'época i són, en la seua majoria, del poble (no de l'Horta). En el moment de la fotografia tenen 21 anys, per lo que el seu any de naiximent és 1935.



1.- Vicente el de Sena que vivia en el Barri de Santa Ana.

2.- Chic que vivia en el carrer Mestre Caballero.

3.- Vicente Palanca, que vivia en el carrer Federic Mistral.

4.- Daniel Cuenca, el carnicer, que vivia en el carrer Alegret.

5.- Manuel "El Suat" que vivia en el carrer Baró de San Petrillo.

6.- Jose Conesa "l'Esgarrat". Vivia en el carrer Peris Mencheta.

7.- Felipe, que vivia en el carrer de la Rambla.

8.- Manuel, germà d'Amanda, vivia en el carrer Músic Magenti.

9.- Salvador Torres. Vivia en el Barri de Santa Ana.

10.- Rafael Prima (Pino). Vivia en el Barri de Santa Ana.

11.- Julio Almenar. Vivia en el Barri de Mascarell, junt a la via.

12.- Santiago Lopez, el marit de Carmen Alpera la fornera del Forn de Castro (en el carrer dels Sants).

13.- Òscar, el de "Micasita", Marit d'Amparo Revert.

14.- Francisco Montañana, vivia en el Carrer Catalunya (actual Arquitecte Arnau).

15.- Un chic que era del Barri del Carmen. Impresor.

16.- Un chic que sa mare estava de guardabarrera en el camí de Vera.

17.- José Aragonés. Vivia en el carrer la Rambla.

18.- José Prima "del Suat". Se coneixia com el "Roget del Barri de Santa Ana".

19.- Francisco Gimeno, germà de Rafael el torero.

20.- Àngel Salom. Vivia en el carrer Federic Mistral. És el que nos ha ajudat a identificar a tots els quintos.

21.- Salvador Folch, conegut com "El Negre".

22.- Miguel el Barquillero, vivia en el carrer Peris Mencheta.

23.- Francisco Prima, vivia en l'avinguda Emili Baró, al costat de casa Sales.

Des de Poble de Benimaclet agraïm a qualsevol persona que puga fer aportacions sobre esta fotografia o atres similars les seues aportaciones. Poden escriure a benimacleters(arroba)gmail.com

martes, 2 de mayo de 2023

Creus de Maig 2023

 LES CREUS DE MAIG EN BENIMACLET


Creu de Maig Parròquia 2023

La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig. Pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador romà Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria que es creïa impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).


L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit i llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocultes i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de Maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del sigle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants i en ell participen des de fa anys algunes associacions del nostre poble.

En Benimaclet se coloquen creus de Maig en:

- l'Església Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora, en la Plaça de Benimaclet.

- Falla Poeta Altet-Benicarló.

- I en l'Ermita de Vera l'Associació Cultural L'Horta ha colocat una preciossa Creu en el lema Valéncia crucificada i silenciada, un homenage a les llauradores valencianes.










sábado, 29 de abril de 2023

Classe de Don Carles Salvador (1941)

 Classe de Don Carles Salvador 1941


Un colaborador de la nostra Associació "Poble de Benimaclet" nos ha facilitat esta fotografia de la classe de Carles Salvador en 1941, en plena posguerra, quan encara donava classe en l'escola que estava situada en el carrer Mestre Caballero. Més tart aniria a les escoles de la Cooperativa, en l'avinguda d'Emili Baró.

En la foto apareix Don Carles Salvador i Donya Maria, que era mestra de "cagons" junt a 18 alumnes dels quals hem pogut identificar a casi tots gràcies a Àngel Salom Martí, membre de la nostra Associació i memòria viva del poble de Benimaclet. L'edat dels alumnes és entre 14 i 6 anys per lo que la data de naiximent d'ells varia entre 1927 i 1935.

Podem observar en els rostres i les robes dels personages la difícil situació per la que estaven travessant.

Passem a identificar als personages de la fotografia:

1.-  Chiquet de l'Horta de Vera per identificar.

2.-  José Peris "El Chufa" del Pont de Pedra en el camí Farinós de l'Horta de Benimaclet.

3.- José Benedito Guillen (El Rullo de Mascarell). Del Barri de Mascarell.

4.- José Peris (cosí germà del Chufa) del Pont de Pedra en el camí Farinós.

5.- Baltasar Sales (cosí germà de la tenda de Sales).

6.- Torres. De la Senda de la Carrasca, Horta de Benimaclet.

7.- Ramon Mascarell, nebot de Tereseta la Petaquera.

8.- Luis Mascarell, nebot de Tereseta la Petaquera.

9.-Francisco Pastor de casa Chispa en el Camí de Vera, Horta de Benimaclet.

10.- Don Carles Salvador, mestre de Benimaclet.

11.- Antonio Salom Martí, del carrer Mistral.

12.- Joaquin Salom Martí, del carrer Mistral.

13.- Alfredo Tello Vargues.

14.- Donya María.

15.- Baró, fill del pintor Baró.

16.- Pedro Beltran Aragonés, el barber. Conegut en el malnom de Pedrín.

17.- Ballester, que vivia en una de les casetes de Rector Zaragozà.

18.- Gaspar Forment Belenguer "Gasparet", vivia en el camí de Transits.

19.-  Àngel Salom Martí, del carrer Mistral. (és la persona que ha identificat a tots els alumnes).

 20.- Germà del nº1 de l'Horta de Vera.

Si algú pot/vol completar l'identificació d'algú d'ells nos ho pot fer saber per ací o pel correu electrònic (benimacleters@gmail.com).

sábado, 22 de abril de 2023

Dia del Llibre 2023

DIA DEL LLIBRE 2023

El dia 23 d'abril se celebra el Dia del Llibre en Espanya. Se va triar esta data clau perque guardava relació en l'àmbit lliterari, puix va ser concretament eixe el dia en el que varen morir tres gran lliterats internacionals: Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Garcilaso de la Vega, en l'any 1616.

Des de l'Associació Poble de Benimaclet volem celebrar este dia fent una recopilació dels llibres  relacionats en el nostre poble que havem anat publicant a lo llarc dels vora sèt anys de vida de la nostra Associació. 



El nostre primer llibre va ser Noche de bodas -Nit de bodes. Vicent Blasco Ibàñez (Poble de Benimaclet -2017). 100 pàgines. ISBN 978-1326925093. Se presenta l'original en castellà i traducció a la llengua valenciana, realisada per la nostra Associació, del conte de Blasco Ibàñez ambientat en Benimaclet. Poble de Benimaclet el va publicar en motiu del 150 aniversari del naiximent de l'autor, que tanta relació va tindre en Benimaclet i la seua horta. Relata cóm un retor recent ordenat, fill de Benimaclet, casa a una chicona de la que va estar enamorada durant la seua joventut.




Mateu Vicent, el bandoler de Benimaclet
. Pau Giner Bayarri. (Poble de Benimaclet - 2018). 156 pàgines. ISBN 978-0244393946. Estudi de l'enigmàtic personage del Benimaclet, Mateu Benet Vicent, del segle XVII que va arribar a la fama en el Regne de Nàpols. El personage, que en principi era un bandoler, acaba servint al Rey de Valéncia en Nàpols com a mercenari. Allí guanya fama i arriba a tindre càrrecs d'importància. Inclou reproducció facsímil de poesies i obres de teatre del segle XVIII sobre el personage.




Benimaclet, el meu poble
. Pau Giner Bayarri. (Poble de Benimaclet -2020). 406 pàgines. ISBN 978-1716863011. L'estudi més exhaustiu publicat fins a hui sobre l'història de Benimaclet, els seus personages i les seues festes presentat de manera amena i forma de curts capítuls. Inclou la pràctica totalitat de les entrades del blog "Poble de Benimaclet" des de 2016 a 2020. Se presenta en un format de 25x18 cm a tot color. Un llibre imprescindible per ad aquells que volen tindre en un únic volum tota l'informació sobre l'història i les tradicions de Benimaclet.



Benimaclet, poble de poetes. José Cristóbal Cuenca Albert i Pau Giner (Poble de Benimaclet - 2020). 230 pàgines. ISBN 978-1716977930. Són molts els poetes que han passat pel nostre poble de Benimaclet, alguns fills, atres adoptius, pero tots se sentiren part d'ell. Recuperant l'idea que en son dia va tindre José Cristóbal Cuenca, presentem este treball que recull la biografia de la majoria dels benimacleters que varen escriure poesia i també un menut resum de la seua obra. Des de Poble de Benimaclet que el present treball servixca de punt de partida per a atres posteriors que amplien el nostre i que mantinga la memòria d'estos artistes de les lletres que vixqueren en els nostres carrers.


L'Horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents
. Pau Giner Bayarri (Poble de Benimaclet - 2023) 194 pàgines. ISBN 978-1-365-67614-7. L'Horta de Benimaclet va ser un dels vergers més valiosos de l'horta de Valéncia. Situada al Nort de la ciutat de Valéncia s'estenia al voltant del núcleu de població de Benimaclet. El creiximent de la ciutat de Valéncia i del poble de Benimaclet, la construcció de l'Universitat Politècnica, les noves vies de comunicació i l'abandonament de l'agricultura per part de la població han deixat a l'Horta de Benimaclet en una mínima expressió de lo que va ser. Açò fa necessari una obra que recorde lo que va ser i el patrimoni que va tindre per a que no quede en l'oblit per a sempre. Esta obra descriu els diferents camins que recorrien l'Horta de Benimaclet i la pràctica totalitat les seues alqueries i barraques, de les que hem pogut tindre notícia, a través de documents i d'informants. Aixina mateix se descriuen les séquies que reguen els seus camps. Pot reservar-se ací


Enguany també volem  recomanardes de la nostra Associació el llibre d'Antonio Màñez, Benimaclet 1950-1970. Tradiciones, vivencias y anéctodas. (Upwords - 2023). 978-8412526448. Màñez va vindre a viure a Benimaclet als 4 anys des del poblet d'Arteas en l'Alt Palància. El llibre fa un repàs de les seues vivències en el Benimaclet d'aquell temps. L'autor, que ya tenia experiència narrativa en llibres anterior, conseguix transmetre al llector l'ambient del Benimaclet d'aquella època, fent que el llibre siga de lectura amena. Pot adquirir-se en les llibreries de Benimaclet com La Traca.




Si esteu interessat en qualsevol dels nostres llibres podeu posar-vos en contacte en la nostra Associació (benimacleters@gmail.com).
També poden adquirirse en Amazon.


Combregar d'impedits 2023

 EL COMBREGAR D'IMPEDITS


Horta de Valéncia, 1911
Este dumenge, 23 d'abril, se celebra en Benimaclet el Combregar d'Impedits.

Benimaclet guarda una de les tradicions religioses més antigues de les que se coneixen en Valéncia, el Combregar de Malalts e Impedits o Combregar d'Impedits. Es tracta d'una processó en la que la feligresia de Benimaclet recorre el carrers del poble duent la comunió als malalts del poble que no poden desplaçar-se al temple parroquial degut a la seua malaltia.

La processó se realisa en molts pobles de Valéncia el dilluns de Sant Vicent Ferrer (és a dir el dilluns següent al segon dumenge de Pasqua -domenica in albis), encara que en Benimaclet ve realisant-se des de fa molts anys el tercer dumenge de Pasqua, segurament per a que els benimacleters puguen assistir a les fester en honor al patró San Vicent en la ciutat de Valéncia. S'ha de dir que este tipo d'acte només se realisa en l'antic Regne de Valéncia i en algunes parts d'Andalusia.

El Concili de Trento, realisat entre 1545 y 1563, en el marc de la Contrarreforma catòlica manava a la feligresia combregar al menys una volta a l'any per Pasqua florida, lo que quedà com un manament de l'Església. Hi ha notícies de processions per a dur la comunió als feligresos en Sevilla des de 1575 (costum que encara es manté).

Segurament per influència de San Joan de Ribera, sevillà de naiximent i que arribà a ser Arquebisbe de Valéncia a finals del segle XVI i el qual tenia gran devoció per l'Eucaristia, Valéncia va adquirir esta tradició.

La processó encara se realisa actualment en multitut de pobles valencians com Alboraya, Picassent, Museros, Xàtiva, Montaverner... i deixà de celebrar-se en molts atres en els últims anys.

En Benimaclet s'ha mantingut a pesar de la pressió de la ciutat i de les noves tendències actuals que tendixen a dur els sentiments religiosos a l'intimitat. L'acte comença a les 10:00 del matí partint de l'Església Parroquial en la Plaça de Benimaclet. Encapçala l'acte la creu processional portada per un feligrés. A continuació el senyor rector porta el copó en les sagrades formes baix pali. Familiars dels malalts i veïns de Benimaclet porten els pals del pali. Junt ad ells uns escolans van tocant unes campanetes per a indicar la presència del Corpus Christi (el Cos de Crist). A continuació va el poble i la banda de música del Centre Instructiu de Benimaclet. En acabant de recórrer totes les cases dels malalts que han demanat la comunió se torna al temple parroquial.

Combregar d'Impedits 2017
Combregar d'Impedits de 2017


Antigament la processó visitava també als malalts de l'Horta de Benimaclet, que eren feligresos de la Parròquia de Benimaclet, a pesar de ser veïns de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia. La processó podia allargar-se unes quantes hores. Els carrers pels que passava la processó s'adornaven, els llançols se penjaven en els balcons i les cases dels malalts s'arreglaven per a rebre a la comitiva que anava acompanyada per les autoritats religioses i civils.



En conclusió es tracta d'una tradició centenària, que deixant a banda les creències de cada individu, ha de conservar-se perque forma part de l'història del nostre poble. En els últims anys grupúsculs d'intolerants han increpat a la comitiva al seu pas pels carrers de Benimaclet, lo que demostra l'incultura d'estes persones a l'atacar un acte tan tradicional com este.

Combregar d'Impedits (1999)

Fotos: Vicent El Rojet, Dolores Huerta.
Font: Elaboració pròpia

domingo, 9 de abril de 2023

Bon dia de Pasqua 2023

 BON DIA DE PASQUA


Desde l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desigem un bon dia de Pasqua a tots els veïns del poble de Benimaclet.

sábado, 8 de abril de 2023

Processó de l'Encontre 2023

 PROCESSÓ DE L'ENCONTRE


El Dumenge de Pasqua a les 10 hores se celebra en la plaça del poble de Benimaclet la tradicional processó de l'Encontre. És una processó històrica que cada any recorre els carrers de Benimaclet i en la que participa part del poble. 

En la processó participen dos imàgens, la del Crist resucitat i la de La Dolorosa, que se troben en la Plaça de Benimaclet i es produïx un repic de campanes, soltament de coloms i llançament d'aleluyes.

En 1934 el diari “Las Provincias” es fea resò de la processó de Benimaclet i podem vore les similituts d'aquella processó en la que es celebra hui en dia. A continuació reproduïm les lletres que se dedicaren a narrar lo que va trascorrer en Benimaclet:

Processó de l'Encontre de 1948
La nota culminante de este renacer religioso ha sido el Encuentro de la mañana de Pascua; dos años que el vecindario no había contemplado su tradicional Encuentro. El entusiasmo desbordante tenía aires de triunfo y aires de libertad, recobrado después del bienio sectario de Azaña.

Organizáronse las mismas, que siguieron distinto itinerario. La Cofradia de los Dolores toda, con su Madre la Santísima Virgen, recorrió las calles de la Asunción, Valencia, Cristo de la Providencia, Benimaclet a la plaza de la Iglesia.

Acto seguido salió la cruz parroquial, niños del catecismo, bandera, socios de la Derecha Regional, tradicionalistas, palmas, incienso y la preciosa imagen de Jesús Resucitado, con el clero parroquial, recorrió las calles de Benimaclet, callejón, plaza, para coincidir ambas en la plaza de la Iglesia.

Reunidas ambas en el punto anteriormente indicado entre aclamaciones de júbilo, suelta de palomas aleluyas, carcasas, tracas y a los arcordes de la banda de música, reorganizóse ésta, retornando a la iglesia.

Seguidamente comenzó la misa mayor, en la cual se ejecutó a gran orquesta y voces la partitura en “la” de don Salvador Giner, y en la que el reverendo padre Luis Colomer pronunció un elocuente sermón.
Luego de la misa, organizóse nuevamente para trasladar la imagen de los Dolores a casa de la clavariesa para el año próximo, señorita Consuelito Huerta, sita en la calle de Valencia 45 y la Virgen del Sufragio en la misma calle, número 22, a doña Asunción Bori.

La citada calle era un hervidero de gente, que no cesaba de aplaudir y dar vivas a su Madre Santísima.

Luego, disparóse una kilométrica traca que recorrió la carrera de la procesión.
El tercer dia de Pascua organizóse la procesión para trasladar la imagen de los Dolores a la Parroquia. El corto trayecto estaba apiñado de gente, como jamás se había conocido.

Entra la Virgen en la iglesia, luces, tracas, vivas, aplausos, lágrimas, muchas lágrimas de emoción, terminando con solemne Salve

Actualment persistix la tradició pels carrers històrics del poble de Benimaclet. No vos pergau l'ocasió de participar en ella.


sábado, 25 de marzo de 2023

Gran èxit Presentació nou llibre

GRAN ÈXIT DE LA PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE

Els locals del Llar Cultural de Benimaclet se quedaren chicotets durant la presentació del nou llibre de la nostra Associació que va tindre lloc el passat divendres 24 de març, un èxit sense precedents en l'història de la nostra Associació.

Puntuals a les 19:30 començarem la presentació que va ser moderada per l'escritor de Benimaclet, Vicente Valiente, qui va fer una curta introducció sobre la temàtica del llibre que anava a ser presentat i actuà durant la presentació com a un perfecte mestre de ceremònies.


A continuació José Cristóbal Cuenca, ex regidor de l'Ajuntament de Valéncia i u dels fundadors de la nostra Associació va fer un recorregut per l'Horta de Benimaclet des de la visió de la seua infància. Cristóbal, contà com sa mare era de l'Alqueria de Guerra i nos recordà aquells parages de la senda de la Carrasca. També va fer una reflexió sobre lo que considera els tres pilars fonaments de l'Horta: la terra, l'aigua i el llaurador. Per últim recordà els seus viages a l'Alqueria del Bessó a on son pare, carnicer, tenia una parada; sense oblidar el mític Clot de Vera.

Pau Giner, l'autor del llibre, va agrair, en primer lloc, a tots els informants que han fet possible este llibre. les germanes Bayarri-Palau (Amparo, Lola, Antonia, Consuelo, Conchin i Ramon) de casa Bayarri i Antonio Senent Peña de l'Alqueria del Saco del camí Farinós, Vicent Sanchis Navarro de casa Blanco i Amparo Panach Peris de casa Cucaleta del camí de Vera, Amparo Melià Ballester i Joan Vicent Carles Melià de casa Pastrana i Aurora Serra de la Senda de la Carrasca, Maruja Sales Sanchis, José Vicente Sales i José Serra Peris de les Alqueries de Serra i Sales del Camí de les Fonts, Pepe Bonora Monrós de la Barraca del Huere de la carretera d'Alboraya, José Cristóbal Cuenca i Àngel Salom del poble de Benimaclet, Manuel Pardo de l'Associació Cultural l'Horta de l'entrador de Bolea en la Partida de Masquefa d'Alboraya que nos aportà abundant informació d'esta zona gràcies a les conversacions que va tindre en Concha Zarzo Ruiz de casa Bolea, Paco Soler Peris de casa Monsoliu en l'entrador de la Partida de Masquefa, Amparo Furió Rodrigo, José Ramon Alcoriza i Cuenca i Maria Amparo Dolz Furió de casa Tollina i l'Alqueria Alcoriza del final del camí de Farinós i l'Horta de Vera... Giner explicà els motius que li han dut a escriure este llibre, entre els que se troba la situació crítica que patix l'Horta de Benimaclet en estos moments. També reflexionà sobre les diferencies entre la gent del poble de Benimaclet i les de l'Horta, que en ocasions han dut a situacions d'enveja i desconfiança. Abordà la qüestió de la llengua valenciana, que s'ha mantingut viva en l'Horta fins als nostres dies. Per últim va explicar els apartats del llibre de manera ràpida.


A continuació se proyectà un documental sobre els camins de l'Horta de Benimaclet, recorrent les alqueries d'estos camins a través de fotografies històriques i actuals, que va ser molt ben acollit pels assistents.

L'Associació convidà als assistents a uns rollets d'anís, coca en llanda i mistela i l'autor va estar més d'hora i mija firmant llibres, fins a que s'acabà la primera edició.

Hem obert un formulari per a que les persones que se quedaren sense llibre puguen fer la seua reserva.

RESERVA DEL LLIBRE ACÍ





domingo, 12 de marzo de 2023

Ruta pels bunyols de Benimaclet

 RUTA PELS BUNYOLS DE BENIMACLET


Benimaclet ya està en falles i en elles nos acompanya una tradició gastronòmica que es remonta a finals del s. XVIII: els bunyols valencians.

En algun moment indeterminat, al voltant del fòc de les falles a on les dones dels fusters, considerades les primeres bunyoleres, repentinades, molt endreçades i en impoluts davantals blancs, colocaven uns bidons de ferro que ampraven com a fogó i feen en llenya saborosos bunyols que degustaven a lo llarc de tota la velada. S'explica també que les dones els solien acompanyar en anís mentres que els hòmens s'atrevien en l'aiguardent.

Actualment els antics bidons de ferro han segut substituïts per cuines de gas butà i els licors d'abans per un bon got de chocolate per sucar-los. A pesar de tot, lo que no ha canviat és la facilitat de trobar estos llocs ambulants al voltant dels monuments fallers.

Elaboració i recepta

La recepta dels bunyols de vent ha anat passant de mà en mà generació darrere generació i hui en dia encara es manté intacta la manera original d'elaborar-los. Pareix increible que en pocs ingredients i tan bàsics i naturals com rent, farina, aigua i una miqueta de sal s'obtinga un producte tan bo i dolç. N'hi ha prou en agafar una bola de massa en una mà, chafar -en el dit polze per crear el seu típic forat central, deixar-lo caure sobre l'oli molt calent i fregir durant aproximadament mig minut.

En Benimaclet

¿Quins son els millors bunyols de Benimaclet? Vos animem a fer un recorregut gastronòmic per a poder tastar tots els bunyols que se fan en el poble de Benimaclet.

Bunyols Adela en els anys 60
La primera parada són els Bunyols d'Adela o Bolea. Els Bunyols d'Adela són els més antics i tradicionals de Benimaclet. És la tercera generació d'una família molt coneguda i volguda en Benimaclet pels deliciosos bunyols que prepara cada any per estes dates. Aplega l'olor a pólvora de les Falles i Pepita Zarzo Ruiz ya sap que toca preparar la parada per a vendre bunyols. La parada es troba situat en el carrer Enric Navarro 22. L'iniciadora va ser Adela Ruiz, que va faltar als 93 anys, i la tradició l'han continuat les seues filles i nets. A qui no els haja tastat ya te per a on començar.

Enguany tenim dos parades ambulants:
- En la Plaça de Benimaclet, junt a l'edifici multiusos.
- Prop de la Falla de Baró de San Petrillo, en el carrer Leonor Jovaní, prop de la Xixonenca.

Eixint del casc històric de Benimaclet pel carrer de Masquefa nos trobem en dos clàssiques orchateries que també preparen bunyols que s'han de tastar:

Orchateria Rin: Una clàssica orchateria de Benimaclet que fa deliciosos bunyols durant la temprorada fallera. Una bona opció per a pendre els bunyols assentat en un chocolate calentet.

Orchateria Els Sariers: Atra opció de tastar bons bunyols en Benimaclet. Bunyols de carabassa de bon tamany que se poden tastar tot l'any.


Una volta els hajau tastat tots ¿Quins bunyols preferiu?

Presentació llibre L'Horta de Benimaclet

 PRESENTACIÓ LLIBRE L'HORTA DE BENIMACLET



El pròxim divendres 24 de març l'Associació Cultural Poble de Benimaclet té el plaer de presentar un llibre que du per nom “l'Horta de Benimaclet. Alqueries,camins i gents” del qual és autor el mege benimacleter Pau Giner i Bayarri. Giner, dedica el llibre als llauradors de Benimaclet, en especial a son yayo Ramon Bayarri, que varen fer “un verger de l'Horta de Benimaclet”. Coneixedor de l'Horta, a on va passar gran part de la seua infància, ha dedicat tres anys a completar-lo.

Es tracta del primer llibre dedicat, íntegrament, a l'horta de Benimaclet i els seus habitants, injustament tractats i oblidats durant molt de temps. No és possible voler a l'horta si no se coneix. L'obra busca recuperar la memòria de lo que va ser l'horta de Benimaclet i posar en valor lo que queda d'ella.

Per a la seua realisació, a banda de la consulta de centenars de documents històrics, s'ha contat en la participació de decenes de veïns i veïnes de Benimaclet que varen viure la seua infància en la nostra horta. Sense ells no haguera segut possible la confecció del mateix. El llibre conta en 190 pàgines i més de 200 fotografies, la majoria d'elles a color, que l'ilustren. Comença en un estudi introductori històric i social que intenta donar explicació l'actitut negativa de molts benimacleters front a la seua horta. A continuació se fa un repàs dels principals camins que la recorrien repassant totes les alqueries i barraques que la poblaven remarcant les famílies que les varen habitar, quan ha segut possible. També se fa un recort a les séquies que regaven els camps de Benimaclet. Per últim se fa una proposta de futur. En els anexos trobem notícies ocorregudes en l'Horta i els censos poblacionals de 1880 i 1920.

Des de la nostra Associació Cultural desigem que el llibre siga del gust de tot el veïnat i servixca d'inici per a estudis en més profunditat que se puguen fer en anys venidors. “Poble de Benimaclet”, fundat en 2016, té per objectius, entre atres, promocionar l'horta de Benimaclet i continuarem treballant en este sentit en proyectes com el que ara ix a la llum.



jueves, 12 de enero de 2023

Festa de Sant Antoni 2023

FESTA DE SANT ANTONI DE VERA


Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat. Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.
Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.


La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals que sabem que ya se celebrava a principis del segle XX. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni. A continuació s'impartix, des d'una tribuna, la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.
La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.
En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.
La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

    Enguany serà una edició emitiva per haver estat dos anys sense poder celebrar-la degut a les restriccions de la pandèmia i per la recent defunció de Julio Cignes, que durant les últimes décades havia segut retor de la Parròquia i Ermita de Vera.

Programa del 2023

Dumenge 22 de giner de 2023.
- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.
- 12:00h Bendició dels animals i entrega de trofeus.
- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni" en grans premis.
- 14:00h Bateries pirotècniques.

sábado, 24 de diciembre de 2022

Bon Nadal 2022

BON NADAL 2022

La Junta Directiva de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija a tots els seguidors un Bon Nadal i Bon Any 2023. Vos demanem molta precaució en estos dies de celebracions. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble. Moltes gràcies per estar al nostre costat.



martes, 1 de noviembre de 2022

Curiositats del Cementeri de Benimaclet

 CURIOSITATS DEL CEMENTERI DE BENIMACLET


El cementeri parroquial de Benimaclet guarda molts secrets i moltes curiositats entre les seues parets. Com molts sabeu Benimaclet se va vore a finals del segle XIX sense cementeri municipal. Les autoritats de la ciutat de Valéncia, que acabàvem de fer-se càrrec de l'administració local del nostre poble, decidiren tancar el cementeri que estava en el carrer de l'Assunció, prop del temple parroquial. Aduïren motius de salubritat pública; en la prensa nacional aparegué la notícia del tancament de les seues portes, degut a que els gossos botaven els murs i desenterraven els cadàvers (no sabem si seria cert).

Uns anys més tart el Pare Català va decidir la construcció d'un cementeri parroquial, donat que ya no teníem ajuntament que el construira i l'Ajuntament de la ciutat ya tenia el seu Cementeri General. Este cementeri estava a més de 6 km de Benimaclet, i era un greu trastorn per als veïns soterrar allí als seus familiars.

Sabem, per la data dels soterraments que les primeres làpides del cementeri vell se transportaren al nou, be des del de Benimaclet o des del de Valéncia. Una d'elles té la persona més antiga del cementeri, que complia la majoria d'edat l'any de la Revolució Francesa.

Es tracta de Gerónimo Ciurana i Montañana i en la seua làpida podem llegir:

Aquí yace Gerónimo Ciurana y Montañana, natural de Almácera, casado con Rosa Bayarri y Nicolau, vecinos de Benimaclet. Que falleció el 15 de julio de 1852 a la edad de 88 años. Rogad a Dios por su alma.”


Gerónimo no va tindre una vida fàcil, Rosa Bayarri era la seua tercera dòna, aixina que podeu fer-se una idea. Gerónimo havia naixcut en Benimaclet, el 10 d'octubre de 1767 i va ser batejat en la Parròquia eixe mateix dia per Mossen Diego Calvo, el famós de retor de Benimaclet que va mantindre la llengua valenciana en els escrits administratius parroquials fins a la seua mort en 1799. En la làpida s'indica natural d'Almàssera, pero és una confussió deguda, possiblement, a que sa mare era d'eixa població. 

Sos pares eren Gerònim Ciurana Pascual, de Benimaclet i Teresa Montanaña Marí d'Almàssera. Es va casar en tres ocasions:

  • En giner de 1789, en només 22 anys, en Juana Bautista Gimeno i Senent, d'Alboraya, que moriria als mesos del matrimoni.

  • En 1799 torna a fer-ho, esta volta en Josefa Val i Nicolau de Meliana, en qui va tindre alguns fills, dels que només va viure Juan Bautista Ciurana i Val. Josefa va morir en 1805 a conseqüència dels problemes del part de Juan Bautista (deu dies després del naiximent).

  • Per últim, en 1807 en Rosa Bayarri i Nicolau de Foyos, en qui tindria una filla: Antonia Ciurana i Bayarri.

Gerónimo va viure el temps de la Revolució Francesa, l'invasió napoleònica, la Guerra del Francés i les guerres carlistes. Va viure en temps de cinc reis d'Espanya: Carles III, Carles IV, Josep I, Ferran VII i Isabel II. Finalment va morir als 85 anys el 15 de juliol de 1852 a conseqüència d'una gangrena, segurament produïda per una ferida mal curada, quan encara treballava els seus camps.

En el camp d'un nèt de Gerònim, José Francisco Ciurana Ferrandis, se va construir este cementeri a finals del segle XIX. Per a la construcció del cementeri varen contribuir molts feligresos carrejant pedres i materials des de la pedrera de Burjassot. Sabem que entre ells se trobava este Ciurana i atres benimacleters com: Chispa, Andreuet de Benlliure, Talpo, Cafis, Lluïs de Plaça, etc. 

També és antepassat directe dels germans " els rullos", Jose María i Manuel Ciurana, tant volguts en el nostre poble pel seu caràcter afable i la seua bona disposició. Els Ciurana són una família que du més de deu generacions vivint en Benimaclet.

Des de l'Associació Cultural "Poble de Benimaclet" desigem que se mantinga esta làpida que ya té més de 170 anys i recorda a la persona més antiga del nostre Cementeri Parroquial.

sábado, 29 de octubre de 2022

Tots Sants 2022

 DIA DE TOTS SANTS


El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 


Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava menjar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.


Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

Poble de Benimaclet