Apunts Històrics sobre Benimaclet
Per Emili Baro i Bori (1899-1936)
Reproduïm la publicació que apareix en el Programa de Festes
de 1993, respectant l'ortografia original del text.
Nota dels Clavaris 1993: Perque trobem de molt d'interés per
a Benimaclet, portem a estes fulles les del nostre programa de festes el treball
que sobre el Lema: "¡VINATEA!"
que va presentar el poeta EMILI BARO I BORI en els Jocs Florals de l'any 1934
en Benimaclet.
----------------
A dos quilómetres de Valencia, i en mitj del camp, surgix el
poblat de Benimaclet, rodejat dels millors jardins de l'horta valenciana. El
nom de Benimaclet procedix dels moros,i per si hi havia algún dubte, en lo
segle XVIII es trovà una inscripció cúfica sepulcral, en una casa de camp molt
próxima al poblat, que conmemora les excelléncies de Mojamet Ben-Abdallah
Ben-Sala Daula el Ansary, que “va morir en l'amistad d'Alláh» una nit del mes
de juny de Fany 1001.
Fins que els cristians de Don Jaume I d'Aragó vingueren a
conquerir allá per lo segle XIII el Regne Valencià, fon Benimaclet habitat per
els africans que poblaben Iberia. Entonces foren repartides, com pa beneit, les
propietats, que per moltes generacions venia disfrutant la muslímica raça.
Segons diu el “Llibre del Repartiment» L'alqueria de
Benimaclet s'ajudica als germans García y Ximeno Pérez de Pina; i Chabás diu,
en "El Archivo», qu'apart d'esta donació, que degué ser important, feu el
Rei atres donacions de terra, horta i cases del terme de Benímaclet.
Es treball inútil buscar l'orige dels senyorius nostres en
el mentat Llibre del Repartiment... El monarca Conqueridor somniaba ab un Reine
completament lliure del poderiu feudal, sense atre senyor que el Rei, per aixó
es va limitar en un principi a repartir la propietat, quin domini directe guardaba
per a la Corona...
Pero havent-li fallat els plans económics al Conqueridor, ¡
fenli falta dinés, el Rei va concedir Senyorius a qui millor els pagaba, ja
fora noble, com plebeu... i com estos prívilegis no consten en cap
llegislatura, ni collecció diplomática ninguna, hi ha que buscarles entre els
pergamins reals d'arxius públics ¡ privats.
l Respecte a Benimaclet consta que l'any 1285 es vengué per
un tal Astruga a Bernat Planells, de qui el va adquirir Francés de Vinatea, en
1326 i al començar el segle XV el tenia
Jaume Serra, seguent comprat més tard, en 1409, per el Cabildo de la Catedral.
Hui, Benimaclet, es un de tants caserius del nostre terme,
pero el més alegre i simpátic, per que ha sabut conseguir el carinyo dels valencians,
per que encara qu'estiga tan propet de Valencia, no ha perdut la seua personalitat
propia, i seguix cultivant Ies seues
tradicions religioses Ies seues encantadores costums... que tant agreden als
que tenim la ditja de coneixerles...
Entre els modests edificis, está l'Església, de modern
aspecte, una mica estreta i llarga. Era una xicoteta ermiteta que I'han
allargat, ab moltes capelles laterals. Pero malgrat acó, tot es bonico i nou.
En l'altar major hi ha un magnífic frontal de riquíssims
marbres, i atres que procedixen de l'antiga església de la Companyia, d'estil
barroc. Hi ha també un gran llenç de Jesús Nazareno, que procedix del Convent
dels Capuxins. En la sacristía es conserva una taula de principis del segle XVI
ab marc de talla del Renaiximent, que representa la Coronació de la Verge, i
que sens dubte seria el remat del antic altar dedicat, com l'actual, a la gloriosa
Asunció de la Verge Maria.
l a una distancia de dos quilómetres, en direcció a la
Malvarrosa, hi ha una ermiteta dedica a la Purísima Concepció, modest santuari
construit en lo segle XVIII, sota l'ínfluencia barroca.
Com a nota histórica curiosa, direm que l'Encubierto de
Valencia, quan vollgué atacar el Palau Real, ¡ sorprendre a la Ciutat, va
sofrir greu descalabre, que mermaren les seues forces, i tingué que buscar on l'amagaren en Benimaclet.
Hui trobem a Benimaclet rodejat de riquíssims horts de fresa
i flors, plena l'horta de barraques, com gavines en la mar blavosa, ab
espléndits i jardins ¡ alegres "chalets", casetes económiques de
bonica construcció, ab parajes ideals, com el "Clot de Vera", i ab un
incomparable verger que s'asoma al Mediterrani, per a alenar una mica l'aíre
puríssim de la civilització ¡ la llibertat...
(Un incís: ¡Llástima que tota esta poesia siga estropeada
per les fatídiques "Cámares Beccari", qu'el cerrilisme ¡ l'incomprensió d'uns polítics han situat en lloc molt próxim a este poblat.)
I a Benimaclet li cap la ditja d'haver inspirat als nostres
millors artistes trevaires; ell es I'escenari de moltes págines glorioses de la
nostra literatura, de la nostra poesia ¡ fins de la música..., puix no hi ha
que i oblidar qu'el nostre gran músic, En Salvador Giner, compositá eixe
magnífic Responso, una vespra qu'es pasejava per una de les seues pintoresques
sendes, i es trova ab un enterro... Aquell dolorós espectacle en mig de l'horta
viva y policromá aquells Iaments i gemecs, les campanes en lo só tan fúnebre ¡
els precs dolents ¡ reposats dels capellans, el feren escriure ¡ plasmar ab
tanta armonia ¡ grandiositat eixes insuperables págines musicals del fecund
mestre...
En este poble es on es respira encara l'ambient agradós i
perfumat de la nit d'albaes... quan I'horta dorm i la barraca está callá, quan
sols el remor de l'aigua en les séquies velles, quan eixos divins ermitoris del
Treball, la Fe i l'Amor, están reposant en la pau de la nit prenyada de lirismes...
surgix l'albá torta ¡ poderosa, com la nostra raga... Un poc moruns, l'amor
nostre busca el misteri de la nit per a expressar a l'amada els sentiments
íntims del nostre còr...
Surgix l'albá quan mor el dia... L'enamorada llauradora dorm
en lo seu cuarto modest, i somnia
venturoses promesses; mentres es sent la jovenalla cantar a lo llunt... poc a
poc l'estol de jovens, per les sendes florides, apleguen a la barraqueta de la
novia, i quan el tabalet i la donçaína diuen, el que capitaneja la rondalla canta
ple d'amor ¡ d'ilusió, ab molt de fóc en lo cór, i molta esperança en les
cançons...
Els coets borratxos han besat la puríssima blancor de la
barraca on viu la doncella... els gosos lladren, la rondalla desapareix, la llauradora
dorm orgullosa i satisfeta... i es fé de dia...
La rossá ha cobert de perles el mant esmeraldí de l'horta
valenciana...
No hay comentarios:
Publicar un comentario