Vicente Valiente Calvo (Benimaclet, 1954) presentà fa uns dies en el Llar Cultural de Benimaclet la seua tercera novela (despuix de les que va dedicar a Egipte: “Regreso a Egipto” i “En busca de Keops”). En esta ocasió “¡Qué bello es vivir!” és una història situada en la Roma Imperial de l'any 70 al 85, que té com a característica unir una segon trama ambientada en el nostre temps i el nostre poble. Des de la seua joventut ha estat lligat al món del deport, en un primer moment al ciclisme i més avant a l'atletisme, formant part de la Societat Correcaminos. També s'ha destacat en el camp associatiu de Benimaclet a on ocupa la Secretaria de la Confraria de Benimaclet i forma part d'una de les Clavaries.
domingo, 24 de noviembre de 2024
Entrevista a Vicente Valiente
ENTREVISTA A VICENTE VALIENTE, AUTOR DEL LLIBRE "¡QUÉ BELLO ES VIVIR!"
Vicente Valiente Calvo (Benimaclet, 1954) presentà fa uns dies en el Llar Cultural de Benimaclet la seua tercera novela (despuix de les que va dedicar a Egipte: “Regreso a Egipto” i “En busca de Keops”). En esta ocasió “¡Qué bello es vivir!” és una història situada en la Roma Imperial de l'any 70 al 85, que té com a característica unir una segon trama ambientada en el nostre temps i el nostre poble. Des de la seua joventut ha estat lligat al món del deport, en un primer moment al ciclisme i més avant a l'atletisme, formant part de la Societat Correcaminos. També s'ha destacat en el camp associatiu de Benimaclet a on ocupa la Secretaria de la Confraria de Benimaclet i forma part d'una de les Clavaries.
Bon dia Vicente Valiente, Benimaclet està d'enhorabona en la presentació d'un nou llibre.
En primer lugar, agradecer a la Asociación Cultural Poble de Benimaclet, primero, la gran promoción que ha hecho de mi novela en varios medios; luego me acompañó en la presentación entre otros, con su Presidente Pau Giner; y posteriormente, de nuevo, en la difusión de reflejar lo acontecido en dicho acto.
Gustosamente paso a contestarles las preguntas que me hacen en la presente entrevista. ¡Ah! lo hago en castellano, pues mi valenciano es el que hablaba con mis padres y vecinos y en cuanto a escribirlo, sé que cometería muchas faltas.
¿Cóm va començar la seua afició a la lliteratura i a escriure?
Desde muy pequeño, tendría unos once años, empecé a leer las novelas del Oeste de "Estefanía" que leía mi padre, así como otras del Coyote y toda la colección de Tarzán. A éstas les acompañó: La Isla del Tesoro, Robinsón Crusoe, El Capitán Bood... Lo que más me apasiona en la lectura es sobre todo historia antigua, en particular sobre Egipto y Roma, bien ensayos, bien novela histórica.
En cuanto a la escritura, me inicié en artículos en boletines de varias peñas ciclistas y también colaboré en el semanario El Ciclista. Después del viaje que realicé a Egipto con mi hijo y unos amigos en 2009, hice un relato del viaje detallando el mismo, con abundantes fotografías y maquetado por mí mismo. Lo titulé "Memorias de Egipto". Tras este viaje nació mi primera novela tras una pregunta de mi hijo: ¿por qué no haces la segunda parte? Se estaba refiriendo al relato recientemente hecho. Le contesté: ¿cómo voy a hacer la segunda parte si no hemos vuelto a Egipto? Decidí complacerle haciendo una novela en la que éramos protagonistas los mismos que habíamos iniciado el viaje. Sería "Regreso a Egipto".
A esta primera le siguió "En busca de Keops". Y hablando de la tercera, "¡Qué bello es vivir!" también ha nacido a través de otra anécdota, al lanzarme un reto en el prólogo de la segunda en la que se me preguntaba el por qué no escribía algo, conociendo mi interés sobre la antigua Roma sobre este Imperio.
¿Quin són els seus referents a l'hora de posar-se a escriure?
Tengo un gran interés por Egipto, pero cuando me inicié a leer sobre Roma, a través de Santiago Posteguillo, me inoculó el "veneno" por saber de la antigua Roma. Para mí, Posteguillo es el gran referente.
¿Quin considera que és el llibre que més l'ha marcat?¿Per qué?
La trilogía dedicada a Trajano: "Los Asesinos del Emperador", "Circo Máximo" y "La Legión perdida". El por qué, es que me ha impresionado la figura de Marco Ulpio Trajano (hijo).
¿Cóm tria els temes per a les seues noveles?
Mi bagaje como escritor es muy escaso. Tres novelas. Hasta ahora siempre me he apoyado en la historia antigua tanto de Egipto como de Roma.
¿Hi ha algun moment del dia en el que estiga més inspirat?¿Busca l'inspiració?
Para mí, cualquier momento es bueno para escribir, pero reconozco que la mayor parte ha sido en la tarde-noche-madrugada. En cuanto a la inspiración, tengo mi particular teoría/práctica: ponerme delante de la pantalla y presionar las teclas. Escribiendo van apareciendo las ideas.
Les seues noveles estan acompanyades d'una gran investigació històrica sobre el temps en que acontenyen els fets narrats ¿cóm investiga?
Sobre lo que escribo ha sido leído años anteriormente. Por ello tengo una idea, pero los datos específicos como: fechas, nombres, lugares etc. recurro a los libros que tengo. De Egipto poseo cerca de doscientos y de Roma una treintena. También he recurrido alguna vez a internet.
¿Té en proyecte una nova novela?
De momento no. Ahora lo que quisiera es disfrutar de la lectura, pues tengo pendientes muchos libros por leer.
Com hem comentat la presentació del seu últim llibre va ser un gran èxit ¿Esperava esta resposta de Benimaclet?
Si he de ser sincero, pensaba que no estaría solo, pues mucha gente me iba confirmando la asistencia. A pesar de unas cuantas ausencias, es verdad que luego tuvimos mucha presencia tanto de familia como de vecinos y amigos de Benimaclet. Ello hizo que fuera un éxito la presentación efectuándose de una forma muy amena. También influyó mucho las personas que me acompañaban en la mesa: mi hija Marisa como mantenedora, y sobre todo Pau Giner y Recaredo Agulló con unas disertaciones muy acertadas, a los cuales les agradezco sus elogios hacia mi persona.
Si algú dels nostres seguidors estan interessats en fer-se en la seua última novela, ¿Cóm pot conseguir-la?
Lo pueden adquirir en la librería online de la editorial Círculo Rojo. Pero de momento yo poseo ejemplares y creo que lo más fácil es que se pongan en contacto conmigo a través del email: vtevaliente(arroba)hotmail.com, y yo mismo me comprometo en llevarles la novela, incluso a su domicilio.
Vosté va participar com a jurat dels IV Jocs Florals de Benimaclet (els de la recuperació) ¿cóm valora la recuperació d'este certamen en un moment en que l'art de les lletres pareix passat de moda?
Importantísimo. Muchísimos años desde los terceros han pasado. Pero gracias a la iniciativa de la Asociación Cultural Poble de Benimaclet, y la colaboración de la clavaría Ancla 53, se hicieron realidad los cuartos. La pretensión es que vuelvan a tener continuidad y reforzar la cultura de las letras en general y en particular de nuestro Benimaclet.
¿Quin nivell tenien les obres presentades?¿Va ser senzilla la delliberació?
Creo que a todo el jurado nos sorprendió la gran cantidad de obras presentadas, pero sobre todo el alto nivel de las obras. En cuanto a la elección de los primeros premios, en numerosos casos hubo que deliberar muchos aspectos de las obras, para determinar una elección.
¿Quina és la seua relació en Benimaclet?
Nací en Benimaclet; fui al colegio en Benimaclet (la Cooperativa y la escuela Parroquial); trabajé en el negocio familiar en Benimaclet; he vivido siempre en Benimaclet y me he jubilado en... Benimaclet.
Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?
Una iniciativa muy loable y que hace que Benimaclet no pierda su identidad que refleja algo más, mucho más que un simple barrio de Valencia.
jueves, 21 de noviembre de 2024
Eduart Buil al Centre Instructiu Musical de Benimaclet
EDUARD BUIL AL CENTRE INSTRUCTIU MUSICAL DE BENIMACLET
En
l'any 1969 el poeta i escritor de Benimaclet, Eduart Buil, estava en
Casablanca degut a motius familiars (el bateig d'un dels seus néts).
Buil s'havia vist obligat a exiliar-se durant molts anys després de
la Guerra Civil degut a la seua llavor periodística i sindicalista i
en la vellea havia pogut tornar al Benimaclet de la seua joventut i
retrobar-se en els seus veïns. Assidu als actes culturals de
Benimaclet, no va voler que les seues lletres faltaren en la festa
del repartiment de premis del Centre Musical de Benimaclet de 1969, a
on se celebrava un homenage al músic Hipòlit Martinez, que va ser
director de la Banda de Benimaclet.
EN
LA FESTA DEL REPARTIMENT DE PREMIS DEL CENTRE INSTRUCTIU I MUSICAL DE
BENIMACLET
1969
Poble
vollgut: No estic entre vosatros
en
éste día de la festa gran.
Ha
naixcut un xiquet en Casablanca
qu'es
el meu net i alli he tingut d'anar,
que
si ha naixcut en terres musulmanes
hi
ha que donar-li l'aigua bautismal,
mes
no vullc que vos falten mes paraules
que
mai vos han faltat,
paraules
del carinyo i de l'estimul
per
als qu'han estudiat
i
hui repleguen premis i alabances
en
pago al seu afá
Enhorabona
als mestres qu'ensenyaren
i
enhorabona als qu'han sigut premiats.
I
una paraula als musics, a eixos musics
que
duc en el meu cor, la meua sang,
qu'acompanyaren
amb les seues notes
tot
allo que ma vida té de gran.
Me
diuen qu'els esforços de la Junta
han
pogut adquirir l'instrumental.
Vos
fea falta -jo ho sé- i molta falta.
Pareix
que ja el teniu. Pues… ¡Cap à avant!
Quand
viu qu'enguany no anaveu al Certamen
una
tristor m'ompli de dalt a avall
mes
vaig pensar que sense ferramentes
ningu
pot treballar.
No
parlém de l'ahir. Teniu els mitjos.
Parlém
sols del demà.
No
busqueu el profit quand d'art es tracta,
busqueu
soles el art,
el
art divi d'aladcs melodies
qu'eixampla
el cor i eleva la moral,
que
no hi ha un art més pur qu'el de la Música
que
resa, canta, vibra i fa ensomiar,
qu'alça
a l'home al nivell de la hermosura
de
la Divinitat.
Eixe
és el premi verdader, el vostre,
el
que no es pot llevar.
Podeu
pedre els diners, la casa vostra,
la
Patria, la salut, la voluntat,
pero
lo qu'heu deprés no hi ha qui ho lleve,
dins
l'ánima ha quedat.
¿Qué
sería el poble en el que vareu naixer
o
en el qu'el vostre niu haveu alçat
si
la Banda es desfera i disolguera
per
falta de fervor o d'unitat?…
Seria
un barri sense ánima ni vida
a
pesar de l'aument de l'habitat.
L'esperit
dels que feren vostra Banda:
Belando,
Polo, Andréu, el actual
mestre
admirat que vos moletja i guia,
son
notes d'un pentagrama triomfal
que
mereixen l'estudi i el carinyo
qu'en
els vostres talents varen forjar.
Hipólito
Martínez! ¡Polo!; ¡Polo!…
Amic
d'ahir, respecte del demà,
testic
de ma existencia... Hui el teu Centre,
el
Centre Musical
ahón
donares la savia de ta vida,
la
ensenyanga i l'amor del teu cabdal,
t'ha
fet un busto. Tu estaras miran-lo
desde
l'espai boirós del més allá.
Es
l'homenatje, és el record perenne
de
la teu'obra que palpable está
en
eixos educandos i eixos músics
als
que formares en el teu afá.
Amor
í gratitud feren en pèdra
l'estéla
viva d'inmortalitat.
Jo
em descubrixc devant la teua imatge,
la
d'un home que deixa del seu pas
eíxemple
i ensenyança, força viva
que
no morirá mai.
Tu
t'honres, Centre, a l'honorar als homens
qu'han
fet el teu prestigi valenciá,
tu
eres del meu poble orgull llegítim,
centre
de la cultura i de la pau
qu'amb
art ¡i amor als homens agermana,
¡oh,
Centre, l'Instructiu, el Musical!
En
este dia, tots els que m'escolten,
recibíu
el meu cor i el meu abraç.
EDUARD
BUIL, Soci d'Honor
domingo, 17 de noviembre de 2024
Presentació de ¡Qué bello es vivir", tercera novela de V. Valiente
PRESENTACIÓ DE "¡QUÉ BELLO ES VIVIR!", TERCERA NOVELA DE VICENTE VALIENTE
Vicente Valiente Calvo (Benimaclet, 1954) ha presentat hui en el Llar Cultural de Benimaclet la seua tercera novela (despuix de les que va dedicar a Egipte: “Regreso a Egipto” i “En busca de Keops”). En esta ocasió “¡Qué bello es vivir!” és una història situada en la Roma Imperial de l'any 70 al 85, que té com a característica unir una segon trama ambientada en el nostre temps i el nostre poble.
El Llar ha quedat menut per a la presentació; una sala repleta d'amics de Vicente, que ne són molts, esperaven en suma atenció les seues paraules, que per cert no han defraudat per a res. La seua filla Marisa ha segut la conductora de l'acte. Abans de començar s'ha guardat un minut de silenci en memòria de les persones han perdut la vida en la desgraciada DANA dels passats dies. En primer lloc Recaredo Agulló, renomenat atleta valencià i amic de Vicente, ha animat al públic a llegir el llibre i ha fet un repàs als lloc a on transcorre l'acció. En acabant, el mege de Benimaclet i president de la nostra Associació Pau Giner ha posat en valor el fet d'escriure per millorar la salut física i mental i per a combatre malalties que estan relacionades en la degeneració cerebral, i ha aconsellat al públic que donen el primer pas per a agarrar la ploma o el teclat de l'ordenador i s'animen a plasmar les seues històries.
A continuació ha arribat el torn de Vicente Valiente, el qual en una enorme satisfacció ha agraït al centenar llarc de persones la seua assistència, a pesar de ser un dia perfecte per a eixir a passejar. Entre els seus amics moltes cares del Correcaminos, i sobretot de gent del poble de Benimaclet.
En paraules de Recaredo Agulló “La novela nos parla de gladiadors romans, d'esclaus, d'hòmens i dònes que sofrixen, que es busquen, de dolors profunts, d'anhels. És una novela de romans, de costums, una novela policíaca, una novela d'aventures i una novela de cine. Si la lliges voràs perque és de cine en lletres mayúscules.”
Des de Poble de Benimaclet volem felicitar a Vicente Valiente pel seu nou llibre, que estem segur que serà un gran èxit. Persones com ell, fan gran el nostre poble. Animem als nostres seguidors a que lliggau la novela, no vis deixarà indiferents.
jueves, 14 de noviembre de 2024
El Rector Zaragozà
EL RECTOR ZARAGOZÀ
Benimaclet conta en un carrer dedicat al Rector Zaragozà, que fa referència a qui va ser durant casi 50 anys retor de Benimaclet, Don Miguel Zaragozà i Barber.
Va nàixer en La Vila (La Marina Baixa) el 19 de Setembre de 1876. Cursà estudis en el Seminari de Valéncia per mig d'una beca especial, que obligà a son pare a posar un aval sobre una finca. Es va doctorar en Sagrada Teologia. Va ser ordenat sacerdot el 29 d'Abril de 1900. Començà el seu eixercici pastoral en La Jara, vicaria de Dénia i més tart en Silla.
Per oposició conseguix la plaça vacant de Retor de Benimaclet en novembre de 1909 (ara fa 115 anys), en aquell moment es tractava d'una plaça en propietat i vitalícia. Don Miguel arriba a una localitat rural i encara majoritàriament catòlica.
Durant la seua estància en Benimaclet va promoure la creació del Sindicat Agrícola de Sant Josep, al que pertanyien la majoria dels llauradors de Benimaclet i la Banda de Música de Benimaclet. També promocionà la Cooperativa i el Patronat de Benimaclet. Des dels locals parroquials va promocionar a polítics tradicionalistes i era habitual que política i religió estigueren massa barrejades. Al seus sermons dominicals acodien fidels i adversaris polítics, ya que en ocasions eren mítins que més tart es distuien en els cassinos del poble.
Durant la Guerra Civil, l'Església va ser saquejada i mutilada. Les obres d'art foren cremades en un camp prop del poble i l'orgue va ser destruït. Part de la documentació històrica desaparegué. Don Miguel se mantingué amagat en el seu poble natal, gràcies a l'ajuda de l'alcalde que el va protegir.
En tornar a Benimaclet, no va denunciar a cap veí, a pesar de la persecusió. En la documentació que se conserva, el retor no identifica als que varen destruir l'iglésia i les imàgens, referint-se com a forasters. En aquell moment, al no dispondre d'Església, s'improvisà una capella provisional en l'Alqueria del Saco, en el camí Farinós, en front del matader municipal de Benimaclet.
A partir d'este moment Don Miguel continuà en la seua llavor pastoral sent un personage omnipresent per als benimacleters d'aquell moment. Amplià el cementeri parroquial, comprà un nou orgue, cedí el terrenys per a la construcció del Cottolengo,...
En Abril de 1950 va celebrar els 50 anys de sacerdot i Benimaclet ho va celebrar en una gran festa, el diari Las Provincias ho relatava aixina:
Bodas de Oro sacerdotales del señor cura párroco de Benimaclet

El sábado, y con asistencia de nuestro ilustrísimo y reverendísimo prelado (Marcelino Olaechea), quien celebró la santa misa y administró la comunión. Se efectuó el homenaje espiritual que le han dedicado las escuelas nacionales, municipales y particulares. Junto con el ilustrísimo y reverendísimo señor arzobispo ostentaban la presidencia el señor alcalde de la localidad, en representación del gobernador civil, y el teniente alcalde del distrito, don Antonio Blanch, en representación del señor Alcalde de Valencia. Por la tarde, en el local de Educación y Descanso, se efectuó una velada en la que intervinieron los alumnos y profesores de dichas escuelas.
El domingo se celebró una misa solemne, se entonó el Te Deum y a continuación hubo besamanos asistiendo un inmenso gentío, además de las autoridades, Asociaciones, Cofradias y Ramas de Acción Católica.

El señor cura párroco, don Miguel Zaragozá y Barber, ha recibido muchas felicitaciones y numerosos y artísticos obsequios de sus feligreses.
viernes, 8 de noviembre de 2024
Presentació Llibre "'¡Qué bello es vivir!"
PRESENTACIÓ LLIBRE "¡Qué bello es vivir!
El pròxim dumenge 17 de novembre
tindrà lloc la presentació d'un nou llibre del benimacleter Vicente
Valiente en el Llar Cultural de Benimaclet (carrer del Sants nº 7) a
les 11:30 del matí.
Vicente Valiente és un gran aficionat a l'atletisme, des de la Societat Correcaminos) i està integrat en la vida cultural i festiva del nostre poble.
“¡Qué bello es vivir!”, la seua segona novela històrica, narra en esta ocasió una doble trama ambientada en l'imperi Romà i el Benimaclet actual. Valiente, ha fet gala de les seus dots per a l'investigació històrica, conseguint que el lector se sumergixca en aquell moment passat, tant lluntà en el temps i a volta tant pròxim culturalment.
En l'acte de presentació participaran, a banda de l'autor, el reconegut atleta valencià Recaredo Agulló i el mege de Benimaclet Pau Giner.
Durant l'acte podran adquirir el llibre dedicat per l'autor.
lunes, 4 de noviembre de 2024
El Murta, de bar de poble a local de moda
EL
MURTA, DE BAR DE POBLE A LOCAL DE MODA
![]() |
Anunci del Bar Murta en el Programa de Festes de 1985 |
El
Bar Murta és un dels bars del nostre poble que resistix el pas del
temps, adaptant-se als canvis que nos duen les noves generacions de
benimaclets.
El Bar Murta va nàixer com un Bar de poble, en els seus primers anys estava gestionada per una família molt apreciada en Benimaclet, la família d'Arrancapins. Allí
anaven els hòmens pendre's una copa, charrar, vore el fútbol en la
televisió o jugar a les cartes abans de dinar o sopar. Inclús va acollir una penya del Benimaclet club de futbol.
Actualment
rebatejat com “La Murta Vins i Tapes” s'ha convertit en un dels
locals de moda en Benimaclet, a on anar a fruir d'una conversació en
amics mentres se degusten un bons vins i unes tapes preparades en
gust.
![]() |
La Murta en l'any 2018 |
Les
seues portes decorades en versos de poetes valencians i la decoració
interior evoquen temps passats en els quals Benimaclet va ser breçol
de grans intelectuals valencians.
Es
troba en l'encreuament entre el Carrer Murta i Frederic Mistral, on
es planta la Falla Mistral Murta. Es pot arribar en l'autobús número
10 de l'EMT (que deixa a la porta) o en el metro o tramvia. Esperem
que vos agrade.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)