El dia del Crist, en Benimaclet

EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo"). Enguany la seua processó tornarà a recòrrer els carrers de Benimaclet. Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.

El dia del Crist, és un dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que comença a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acabava en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.

L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 250 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.

L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1939 ya que l'anterior (segons la tradició regal de Sant Joan de Ribera) va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

Crònica V Jocs Florals de Benimaclet

Benimaclet reviu la seua tradició lliterària en la celebració dels V Jocs Florals

Benimaclet, 18 de setembre de 2025. El Centre de Majors de Benimaclet ha acollit en la vesprada d'ahir la celebració dels V Jocs Florals de Benimaclet, un acte solemne i carregat d'emoció que recupera, noranta anys més tart, l'històrica justa lliterària iniciada en 1931 per un grup d'intelectuals valencianistes en l'antic poble de Benimaclet.

L'event, organisat per l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la Clavaris Festers Crist 2025, ha reunit a autoritats, representants d'entitats culturals, escritors i veïns en un ambient festiu i lliterari. Entre les personalitats assistents varen destacar Josep Vicent Navarro, president de Lo Rat Penat; Julio Aguado Codina, director general de Participació i Acció Veïnal de l'Ajuntament de Valéncia; María Jesús Coves, presidenta d'honor de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana; N’Estefania Marchant, Reina de l’Horta de Valéncia, Miquel Àngel Lledó i Cardona, acadèmic de la RACV; aixina com representants de la Confraria de Benimaclet: prior José Antonio Varela i síndic Francisco Cuenca, associacions culturals, veïnals i festives del barri.

La velada, acompanyada de peces musicals de Schubert, Purcell i Debussy a càrrec del trio flauta clarinet i fagot compost per Marta Giner, Pablo Fernández i Lucia Machado, ha començat en la proclamació oficial de l'obertura dels Jocs Florals per part del secretari, Josep Pilán Alemany, i les paraules de benvinguda del president de l'entitat organisadora, Pau Giner Bayarri.

Premis principals

El jurat ha otorgat el Premi de la Flor Natural al poema L’últim dubte entre tu i yo, d’Ampar Cabrera i Sanfèlix. L'autora ha rebut la Flor Natural de mans del President de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet i ha compartit la seua obra en el públic, aixina com uns versos dedicats a la Regina.

Com a Regina dels V Jocs Florals de Benimaclet ha segut proclamada la senyoreta Pau Cuenca i Renau, acompanyada per la seua Cort d'Amor formada per les senyoretes Belén Cuenca Renau, Sandra Pérez Arqués, María José Tarín Palacios i Susana Senent Valero

L’Accèsit de la Flor Natural ha recaigut en L’ànima de l’Horta, de Manuel García-Pardo i Suárez.

En l'apartat de premis ordinaris, el síndic de la Confraria ha entregat l’Englantina d’Or a Joan Josep Serra i Martí (representat per Carles Cabo) pel poema Un llegat en perill, i el retor de Benimaclet la Viola d’Or a Mònica González i Alfonso per Aclamem en gran fervor.

Premis extraordinaris

El Premi de Poesia en Castellà “Emili Baró” ha segut entregat per Maria Jesús Coves, Presidenta d’Honor de l’Associació d’Escritors, i ha anat a parar a María José Juárez Romera en Phantasos. Mentres que l’Accèsit, entregat per Aranzazu Guerola, ha correspost a Magda Villarroya García per Ser mar.

El Premi d'Investigació “Eduard Buil”, entregat per Alexandrina Fornas, neta de Buil, ha distinguit el treball Apunts per a l’història dels falles de Benimaclet, de Javier Navarro i Andreu.

En narrativa, el Premi Carles Salvador ha segut entregat per l’Honorable President de Lo Rat Penat, que ha segut otorgat a Miquelo García i Maldonado per Teodoro, Maties i atres històries, en un accèsit per a Consol Monsó i Lacruz per Primavera d’hivern.

En acabant el President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro, ha dirigit unes paraules al públic assistent en les que ha defés la personalitat valenciana front als atacs exteriors i ha animat al poble de Benimaclet a continuar el camí iniciat en els Jocs Florals.

Discurs del mantenedor

L'acte ha inclòs la proclamació de Josep Furió i Egea com Mantenedor dels V Jocs Florals de Benimaclet, en reconeiximent a la seua trayectòria com a escritor, investigador i divulgador cultural, molt vinculat al poble. El seu discurs va posar de relleu l'importància de la lliteratura com a vehícul d'identitat i memòria colectiva i ha fet una explicació de la trilogia dels Jocs Florals: Pàtria, Fe i Amor.

Tancament solemne

La cerimònia ha conclòs en l'interpretació de l'Himne de Valéncia, i a continuació, els premiats i autoritats es varen reunir per a una foto de conjunt, deixant constància d'una jornada històrica que consolida la recuperació dels Jocs Florals com a part essencial del patrimoni cultural de Benimaclet.

Calderes de Benimaclet 2025

  LES CALDERES DE BENIMACLET

Des de bon de matí del Dissabte 20 de setembre en el carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'arròs en fesols i naps, sempre si l'orage no ho impedix.

A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbón i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat (que haja adquirit els tickets en la Casa de la Confraria del carrer Puçol).

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

Mercat migeval 2025

El Mercat Migeval tornarà a omplir de vida els carrers de Benimaclet

Les Festes Patronals de Benimaclet 2025 no s'entenen sense una de les seues cites més esperades: el Mercat Migeval, que enguany se celebrarà del 18 al 21 de setembre en el cor del poble.

Durant eixos quatre dies, els carrers del poble antic de Benimaclet —com Masquefa i Músic Belando— es transformaran en un autèntic escenari migeval, a on veïns i visitants podran passejar entre parades d'artesania, gastronomia i productes tradicionals. La música, les animacions de carrer i les recreacions històriques ompliran d'ambient festiu cada racó, convertint el mercat en un viage al passat que entusiasma tant a majors com a menuts.

Organisat per la Clavaria 2025, en el marc de les Festes Patronals, el Mercat és una oportunitat única per a fruir d'un espai d’encontre veïnal, reforçar les nostres raïls culturals i celebrar junts l'identitat del poble de Benimaclet.

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet anima a tot el veïnat i a els qui nos visiten a no perdre’s esta cita imprescindible:

👉 Del 18 al 21 de setembre, Benimaclet reviu el seu passat en el Mercat Migeval.

¡Vos esperem per a compartir tradició, cultura i festa!

Passà dels Sants de la Pedra

   ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns se realisa la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdón i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdón i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria comença a les 20:30 hores, quan se traslladen Els Sants Patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. El recorregut passa pels carrer Puçol, Masquefa, Valladolit fins a buscar el camí Farinós. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdón i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

VII Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet

Crònica del VII Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet 

Benimaclet, 13 de setembre de 2025.

En el marc de les Festes Patronals, els carrers de Benimaclet s'han omplit hui de color i creativitat en la celebració del VII Certamen de Pintura Ràpida, una cita que en pocs anys s'ha consolidat com una de les activitats artístiques més esperades del poble.

Des de primera hora del matí, més d'una vintena de pintors procedents de distints punts de la geografia valenciana han desplegat cavallets, pinzells i llenços per a capturar racons emblemàtics de Benimaclet. L'ambient festiu i la complicitat de veïns i visitants han acompanyat una jornada en la que l'art ha segut protagoniste absolut.

El jurat ha subrallat l'alta calitat de les obres presentades, lo que ha fet especialment difícil la delliberació. Finalment, els guardons han recaigut en:

Primer Premi (850 €): Gonzalo Romero Navarro

Segon Premi (500 €): Pascual Gimeno Montalar

Tercer Premi (300 €): Amparo Ferriols Gadea

Ademés, el jurat ha cregut necessari concedir mencions d'honor, donada l’alta calitat de les obres, a Jessica González Prats, Adrián Montparler De la Encarnación i Amparo Ballarro Llovat, els qui han destacat per l'originalitat i la tècnica dels seus treballs.

Este certamen, impulsat des de fa sèt anys pel jove artiste local Santiago Gómez, conta en el respal de la Junta Municipal d’Exposició, la Caixa Popular i la Clavaria Fester Crist 2025, el patrocini de la qual fa possible que la tradició continue creixent.

En esta edició, el Certamen de Pintura Ràpida reafirma el seu paper com a escaparat del talent pictòric i com una de les expressions culturals més volgudes de les Festes Patronals de Benimaclet, deixant en cada cantó l’impronta de l'art i la celebració compartida.

Premiats en 2025

2on Premi

Primer Premi

Josep Furió, Mantenedor dels V Jocs Florals de Benimaclet

Josep Furió Egea serà el mantenedor dels 

V Jocs Florals de Benimaclet

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet té l'honor d'anunciar que el professor i escritor Josep Furió Egea serà el mantenedor dels V Jocs Florals de Benimaclet, la cerimònia dels quals se celebrarà el dijous 18 de setembre de 2025 a les 20:30 hores en el Centre de Majors de Benimaclet, dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

Una figura de referència en la cultura i l'educació

Josep Furió i Egea ha desenrollat una intensa trayectòria professional i cultural. Va ser Catedràtic d'Institut de Secundària, soci fundador de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana i colaborador de l’Enciclopèdia (Viquipèdia en valencià).

Va estudiar Ciències Biològiques en l'Universitat de Valéncia, a on va obtindre el Premi Extraordinari de Llicenciatura. En 1982 va alcançar el títul de Doctor en Ciències Biològiques, igualment en Premi Extraordinari de Doctorat. Entre 1987 i 2011 va ser autor de 28 llibres de text per a alumnes d'Ensenyança Secundària, ademés de rebre diversos premis d'investigació i lliteraris.

Molt vinculat a Benimaclet des de la seua infància, se va convertir en el primer pregoner de les Festes Patronals del nostre poble quan se va instituir est acte en 2002.

Una tradició recuperada

Els Jocs Florals de Benimaclet tenen una història que es remonta a 1931, repetint-se en 1934 i 1935. Aquells anys varen ser de gran efervescència cultural, en veïns ilustres com Pasqual Asins, Prudenci Alcón, Carles Salvador, Emili Baró, Ventura Pascual, Josep Sanmartín, Joan Ballester, i especialment Josep Maria Bayarri i Hurtado, ànima i promotor dels Jocs Florals.

Els guanyadors d'aquelles edicions varen ser jóvens poetes que, en el temps, es varen convertir en referents de les lletres valencianes, com Prudenci Alcón, Xavier Casp i Josep Veïna. La Guerra Civil i la dictadura franquista varen truncar aquella iniciativa, que va caure en l'oblit durant més de huit décades.

L'any passat, gràcies a l'impuls de la Clavaria i la Junta Municipal d'Exposició, es va conseguir recuperar este certamen lliterari, que este 2025 celebra la seua quinta edició. En esta ocasió, ademés, l'event contarà per primera volta en un cartell oficial dissenyat per l'artiste de Benimaclet, Santiago Gómez.

Invitació al poble

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet convida a tots els veïns i amants de la cultura a assistir i participar en esta cita lliterària, que busca tornar a Benimaclet el lloc de rellevància cultural que mai hagué de perdre.

Crònica del Pregó 2025

Crònica del Pregó de les Festes Patronals 2025 de Benimaclet

La parròquia de Nostra Senyora de l'Assunció ha acollit en la vesprada de hui 12 de setembre, a les 20 hores, l'esperat Pregó Cultural de les Festes Patronals de Benimaclet 2025. Més d'un centenar de veïns, junt als clavaris i clavarieses d'este eixercici, han omplit el temple per a donar la benvinguda oficial a unes celebracions que, un any més, unixen tradició, cultura i devoció.

L'acte ha segut presentat pel retor de Benimaclet, Don José Antonio Varela, qui ha fer un chicotet resum de la protagonista de la nit: Maria Dolores Huerta Panach. Naixcuda en Benimaclet, Huerta és llicenciada en Ciències Químiques per l’Universitat de Valéncia (1977) i ha desenrollat una sòlida trayectòria professional en l'àmbit de la docència i la divulgació científica. Pero, més allà de la seua carrera acadèmica, la pregonera ha mostrat sempre un ferm compromís en el seu entorn, participant activament en la vida cultural, social i veïnal del barri.

En un Pregó en el que ha intercanviat les dos llengües, pero majoritàriament en valencià, Huerta ha volgut deixar constància del profunt víncul que la unix a la seua terra: «Em sent part d'este barri, al que vullc i en el que tinc els meues raïls», ha recordat en emoció, recodant les històriques Barraques de Caldera o Panach del Camí de Farinós, d'a on procedix la seua família materna.

Durant la seua intervenció, ha compartit entranyables recorts de la seua infància: les processons del Crist, els Sants i la Mare de Deu, la preparació de la festa, els trages, els menjars familiars dels dies especials, les visites al forn dels seus tios en el carrer Puçol que estava sempre en forasters, els bous i fins a les velades de boxeig. Ha hagut també un moment especial dedicat al nostre volgut Vicent Sanchis “el Roget”, relatant una divertida anècdota de l’any en el que se celebrà un bou embolat en la plaça de Benimaclet. Ha contat cóm, mentres l'espectàcul transcorria, Vicent va permanéixer agenollat en l'antiga casa abadia —a on es construïa la futura capella del Crist— resant per a que res mal ocorreguera mentres veïa l’acte a través d’una antiga finestra.

En la segona part de la crida, la química s’ha mesclat en la festa: la pregonera ha desplegat els seus dots docents i ha comparat les celebracions patronals en una reacció química. Els reactius, els productes i els catalisadors —representats pels clavaris i clavarieses— i la font d'energia necessària per a que se produïxca la reacció - el nostre amor al Crist de la Providència, la Mare de Deu i els Sants Patrons- que junts simbolisen, segons ha explicat, la colaboració de tots per a conseguir el millor resultat: unes festes inoblidables.

Abans de concloure, Huerta ha subrallat que per ad ella les festes signifiquen «comboi», una paraula que gastem molt els valencians i que en valencià resumix l'ilusió i l'entusiasme que impregnen estos dies. Finalment, ha desijat a tots els presents unes felices Festes Patronals 2025, arrancant un càlit aplaudiment del públic que va rubricar l'inici oficial de les celebracions de Benimaclet.

En acabant, el President de la Clavaria 2025, Francisco Berlanga, ha fet entrega d'un detall a la pregonera 2025.

Festes Mare de Deu d'Agost 2025

LA FESTA DE LA MARE DE DEU D'AGOST 2025

Com molt pobles de la nostra geografia, el poble de Benimaclet té per patrona a la Mare de Deu d'Agost, que és la titular de la Parròquia mare, l'Assunció de Nostra Senyora.

L'Assunció de María o Assunció de la Mare de Deu és la creència, d'acort a la tradició i teologia de l'Iglésia catòlica i de l'Iglésia ortodoxa i algunes denominacions protestants de que el cos i ànima de la Mare de Deu, la mare de Jesucrist, varen ser portats al Cel despuix d'acabar els seus dies en la Terra. No deu confondre's en l'Ascensió, que fa referència al propi Jesucrist.

Este trasllat és cridat en llengua llatina, Assumptio Beatae Mariae Virginis (Assunció de la Benaventurada Verge Maria) pels catòlics, la doctrina dels quals va ser definida com a dogma de fe (veritat de la que no pot dubtar-se) pel papa Pío XII l'1 de novembre de 1950. L'Iglésia catòlica celebra esta festa en honor de Maria en Orient des del sigle VI i en Roma des del sigle VII. La festivitat se celebra el 15 d'agost.

En 1849 varen aplegar les primeres peticions a la Santa Sèu de part dels bisbes per a que l'Assunció es declarara com a doctrina de fe; estes peticions varen aumentar conforme varen passar els anys. Quan el papa Pío XII va consultar a l'episcopat en 1946 per mig de la carta Deiparae Virginis Mariae, l'afirmació de que fora declarada dogma va ser casi unànim.

L'1 de novembre de 1950 es va publicar la constitució apostòlica Munificentissimus Deus en la qual el papa, basat en la tradició de l'Iglésia catòlica, prenent en conte els testimonis de la llitúrgia, la creència dels fidels guiats pels seus pastors, els testimonis dels Pares i Doctors de l'Iglésia i en el consens dels bisbes del món, declarava com a dogma de fe l'Assunció de la Verge Maria.

Numeroses iglésies i parròquies de tota Espanya, en especial en la costa valenciana, la tenen per titular, com és el cas de Benimaclet. Moltes atres, en este dia, celebren a les seues Vèrgens Patrones, en especial les que no varen ser trobades de manera miraculosa, que solen deixar-se per al 8 de setembre, festivitat del Naiximent de la Verge.

En la Basílica Menor de Santa María d'Elig se celebra tots els anys durant les festes en honor a l'Assunció de la Verge María una representació líric-teatral en la que es reflectixen diverses tradicions procedents dels relats apòcrifs. El Misteri d'Elig, va gojar de tal reconeiximent que ya en 1632 Urbà VIII a través d'una Bula li eximix de la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies que havia acordat el Concili de Trento. Aixina mateix, cal destacar que en 1931 va ser nomenat Monument Nacional pel Govern de l'II República Espanyola. Per últim, el 18 de maig de 2001, l'Unesco el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat.

En Benimaclet era una festa preparada per les dònes casades i se celebrava el 15 d'Agost i els dies anteriors. A partir dels anys 70 decidix traslladar-se la festa a la semana anterior al les Festes del Crist de la Providència, quedant dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

El programa de festejos d’enguany comença el divendres 12 de setembre en el Pregó Cultural i contarà en Calvalcata, processó, piro tècnia, danses... Podeu consultar el Programa ACÍ.

Les Clavarieses vos desigen felices festes i conten en la presència del Poble de Benimaclet.

CLAVARIESES 2025

Maria Carmen Belenguer Maties

Consuelo Belenguer Ribelles

Maria Pilar Bellver Traver

Pepa Belloch Belenguer

Rosa Bosch Turiaga

Maria del Carmen Ciurana Orts

Teresa Esteve Miralles

Maruja Ferrer Català

Maria Amparo Gimeno Aguilar

Amparo Laguarda Cubells

Maria Luz Luengos Rodríguez

Maria Pilar Madrid del Toro

Maria Eugenia Mamat

Elvira Martínez Laguarda

Francisca Moreno Mengibar

Maria Ángeles Palacios Palacios

Teresa Palmer Ferrer

Maria Amparo Rodríguez Peris

Pilar Sanchis Beltran

Lola Serra Sanchis

Rosario Vicente Fabregat

Tot preparat per als V Jocs Florals

V JOCS FLORALS DE BENIMACLET

El pròxim dijous 18 de setembre tindrà lloc la cerimònia dels V Jocs Florals de Benimaclet, un certamen lliterari que hem recuperat l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la Clavaria Festers Crist 2025, noranta anys després de la seua última edició.

Els Jocs Florals són un concurs lliterari que té orige en els certàmens dels antics trobadors i que en Valéncia va recuperar Lo Rat Penat en 1879. Benimaclet se va unir a les poblacions que celebraven Jocs Florals en 1931 de la mà d'ilustres veïns del poble entre els que destacaven Josep Maria Bayarri, Pasqual Asins, Eduard Buil, Emili Baró i Carles Salvador. La guerra civil espanyola va acabar en la gesta i la deixà en un complet oblit que ha durat més de huitanta anys.

L'acte tindrà lloc a les 20:30 hores en el Centre de Majors de Benimaclet (Avinguda Emili Baró 87) en el que se donaran a conéixer els guanyadors dels premis ordinaris i extraordinaris. Decenes de treballs s'han presentat en esta edició, lo que ha obligat al Jurat a haver de triar entre obres de molt alta calitat. El poeta o poetisa guanyador de la Flor Natural serà l'encarregat d'acompanyar a la Regina del Jocs, Pau Cuenca i Renau, en la seua entrada i li llegirà l'obra guanyadora.

Han confirmat la seua assistència autoritats, entitats culturals valencianes i de Benimaclet i els nets d'Eduard Buil, que faran entrega dels Premis d'investigació que duen el nom d'este ilustre benimacleter. El mantenedor d'esta edició serà l'eminent acadèmic i vicepresident de la Societat Lo Rat Penat, Josep Furió i Egea. L'acte estarà amenisat en un exquisit programa musical preparat ex professo un trio de jóvens músics de Benimaclet per ad esta ocasió.

Animem a tot el Poble de Benimaclet a acodir ad este històric event que retornarà a Benimaclet a l'èlit del panorama cultural valencià.

El Pregó Cultural donarà inici a les Festes Patronals de Benimaclet 2025

El Pregó Cultural donarà inici a les Festes Patronals de Benimaclet 2025

El poble de Benimaclet ya està en festes. L'Associació Cultural Poble de Benimaclet anuncia en entusiasme que demà de vesprada tindrà lloc l'esperat Pregó Cultural de les Festes Patronals 2025, un acte que marca l'inici oficial d'uns dies plens de tradició, convivència i alegria compartida. L’acte tindrà lloc a les 20 hores en la Parròquia de l’Assunció.

En esta ocasió, l'encarregada de pronunciar el Pregó serà María Dolores Huerta Panach, veïna del poble i una persona estretament vinculada a la seua vida cultural i social.

Huerta Panach és Llicenciada en Ciències Químiques per l'Universitat de Valéncia (1977) i ha desenrollat la seua trayectòria professional en l'àmbit de la docència i la divulgació científica. Més allà de la seua carrera acadèmica, ha demostrat sempre un fort compromís en el seu entorn, participant activament en la vida cultural, social i veïnal de Benimaclet.

La pregonera ha volgut deixar constància del profunt víncul que li unix al nostre barri: “Em sent part d'este barri, al que vullc i en el que tinc les meues raïls”. Tant és aixina que la seua família materna és originària de les mítiques Barraques de Caldera o Panach que encara hui seguixen en peu en el camí Farinós.

En estes paraules, que resumixen a la perfecció el seu sentiment de pertinença, María Dolores encendrà la mecha d'eixida a les celebracions patronals, que cada any es convertixen en un espai d’encontre entre veïns, famílies, amics i visitants.

Des de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet desigem que estes festes transcórreguen en la mateixa harmonia i entusiasme que sempre nos caracterisa, i aprofitem per a desijar molta sòrt als Clavaris i Clavarieses de l’any 2025, que en el seu esforç i dedicació fan possible que l'esperit festiu del nostre poble seguixca viu i es renove cada any.

¡Benimaclet en Festes!

Poden consultar el Programa complet de festes en: PROGRAMA DE FESTES 2025

Poble de Benimaclet complix 9 anys

POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 9 ANYS

Mai haguérem imaginat en 2016 que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem nou anys junt als nostres seguidors, i hem sobrevixcut a una pandèmia.

Hui, nou anys més tart, hem passat de les 400.000 visites al nostre blog, més de 10000 seguidors en Facebook i més d'1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.

Durant estos sèt anys que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos morts, l'ensenyança del valencià, poesies,...), Emili Baró, Eduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual Jovaní, Miquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57, els atentats en1934, la fundació de Benimaclet, els contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdón i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per Sant Antoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat sis llibres:
      “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.  
       "Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet" un personage històric que va alcançar nivells de fama per tota la Corona d'Aragó.

        "Benimaclet, poble de poetes" a on se fa referència a tots els poetes de Benimaclet i 

        "Benimaclet, el meu poble", un recull de totes les entrades del Blog en forma d''Història de Benimaclet.

            "L'horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents", un llibre en més de 200 fotografies de la nostra Horta. Un llibre que vol fer memòria de eixes persones que varen fer possible un verger junt a la ciutat.

            L'any presentàrem en coedició en la Clavaria de 2023 "Eduard Buil, memòria d'un poeta", un llibre homenage al complir-se 50 anys de la mort d'este eminent poeta de Benimaclet. L'any passat vàrem colaborar en l'edició de l'Història de la lloable Confraria de Benimaclet. Enguany hem publicat les obres premiades en els IV Jocs Florals de Benimaclet.

    També en participat en la recuperació dels Jocs Florals de Benimaclet; que han retornat al nostre poble a un lloc notable dins del panorama cultural valencià.

Varen participar en una conferència sobre l'Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo i seguim de prop la protecció de la nostra Horta.

Fa quatre anys nos vàrem constituir com una Associació Cultural en el Registre de la Generalitat Valenciana. Ara tenim nous proyectes que anireu coneixent sense oblidar els nostres objectius: continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble i aumentar la nostra llista de colaboradors.

¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos huit anys! 

Nou espai cultural en l'Horta de Benimaclet

L’Alqueria de Zarzo obri les seues portes com a nou espai cultural de Benimaclet

Benimaclet ha vixcut esta vesprada un moment històric. A les 19:30, veïns i veïnes s’han reunit en la Plaça Urbaniste Antoní Sancho per a dirigir-se en comitiva fins a l’Alqueria de Zarzo, a on s'ha celebrat la seua esperada inauguració. Prop d'un centenar de persones, junt a autoritats locals, festers de l’Horta de Valéncia i Clavaris de les Festes Patronals de Benimaclet, han omplit l'ambient d'entusiasme i orgull per la recuperació d'este emblemàtic edifici.

L'acte ha estat presidit per Manuel Garcia-Pardo, president de l’Associació Cultural Horta de Valéncia, i per la Reina de l'Horta 2026, Estefania Marchant, els qui han realisat el tall inaugural. A continuació, els assistents han pogut recórrer les estàncies de l’alqueria després de la seua restauració: la cuina tradicional, l'antiga quadra i uns atres espais que evoquen la vida quotidiana de l'horta valenciana. Algunes persones majors que varen conéixer l’alqueria en els seus anys d’esplendor han pogut recórrer-la i rememorar temps passats.

La vesprada ha continuat en un variat programa cultural que ha inclòs una representació teatral en llengua valenciana recordant l’antiga Horta de Benimaclet, balls valencians i un concert de música popular. Com a colofó, s’ha oferit un refrigeri en la beguda més nostra, orchata en fartons, en un ambient festiu i de convivència veïnal.

En declaracions posteriors, Manuel Garcia-Pardo ha senyalat: “A partir d'ara, l’alqueria estarà oberta al poble de Benimaclet i a la ciutat de Valéncia per a realisar tallers, cursos de tradicions valencianes i exposicions”.

Una recuperació en trasfondo social i patrimonial. L’Alqueria de Zarzo, que havia segut batejada pels seus anteriors ocupants com La Figona, duya anys ocupada i en estat d'abandó. Una volta produït el desestage dels seus antics moradors al començament de 2025, Metrovacesa, propietària actual, ha cedit temporalment l'edifici a l’Associació Cultural Horta de Valéncia. L'objectiu de l’Associació és clar: transformar un espai degradat en un centre cultural comunitari i gratuït, obert a tot el veïnat.

L'entitat cultural, que va nàixer en el mateix camí de Farinós i està a punt de complir 20 anys de trayectòria en la preservació de les tradicions de l'horta, ha segut clau en unes atres iniciatives del nostre poble com pot ser l’engalanament d’alqueries en les festes de Sants de la Pedra, la recuperació de la Festa de la Puríssima, la Creu de Maig solidària o la defensa de les últimes barraques històriques de Benimaclet.

Una nota amarga: L'acte s’ha vist entristit per l'irrupció d'un menut grup de persones que, en insults i protestes, han intentat boicotejar l'inauguració, arribant a agredir físicament a u dels assitents. Rebujaven la cessió de l’alquería a l'associació cultural i qüestionaven el desenroll del PAI de Benimaclet. Estes accions violentes, llunt de conseguir que els veïns s'identifiquen en la causa de la recuperació de l'Horta i el problema de la vivenda, conseguixen l'efecte contrari. Des de la nostra associació condenem estes accions, tot i que compartim la preocupació de part dels veins pel desenroll del PAI. La seua actitut, no obstant, ha contrastat en el civisme i l'alegria del restant de participants, que han apostat per un futur de convivència, cultura i respecte a les raïls.

L'inauguració de l’Alqueria de Zarzo supon una fita en l'història recent de Benimaclet: l'oportunitat de tornar vida a un edifici singular i, al mateix temps, d'enfortir l'identitat cultural i agrícola del nostre poble. Ara queda en mans dels veïns i de l'associació aprofitar al màxim este nou espai, símbol de resistència, memòria i esperança.

Felicitació Programa 2025

Felicitació a la Clavaria Festers Crist 2025 pel Programa de Festes

Des de l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet” volem felicitar a la Clavaria Festers Crist 2025 que ha tornat a superar-se en l'elaboració del programa de les Festes Patronals de Benimaclet, oferint un conjunt de treballs de gran calitat cultural, lliterària i humana que enriquixen les nostres celebracions i la memòria colectiva del nostre poble.

Enguany, el programa arranca en els tradicionals Saludes de les autoritats (Alcaldesa, Regidor de Restes, Rector de l'UPV, Retor de Benimaclet i el Síndic de la Confraria), també presenta una emotiva poesia d’Ampar Cabrera i Sanfèlix, dedicada a l’Associació Festers Crist, en la que la fe i la fraternitat es convertixen en protagonistes. S'inclou també els tradicionals Himnes del Stm. Crist de la Providència i dels Sants Patrons Abdón i Senent, que seguix transmetent devoció i arraïlament.

La dimensió humana de les festes queda reflectida en el testimoni vital de María Dolores Huerta Panach, veïna eixemplar de Benimaclet, que enguany serà l'encarregada de realisar el Pregó Cultural de les Festes Patronals que donarà inici a les mateixes. Per una atra part destacar el reportage dedicat al nostre volgut Vicente Valiente Calvo, escritor, llector apassionat i secretari de la Confraria, el compromís de la qual en el barri resulta inspirador; el qual ha presentat este passat curs la seua última novela.

La solidaritat també té cabuda en estes pàgines, gràcies a l'artícul d'Eduardo Greses Panach, director de Càrites de la Parròquia de l'Assunció, que narra en detall l'esforç colectiu del poble de Benimaclet despuix de la DANA de 2024. Un eixemple de cóm la fe es traduïx en acció social.

El programa rendix igualment homenage a figures entranyables com l'artiste Paco Prima (1935–2020), la memòria de la qual seguix ben viva entre els nostres veïns. I no falta la mirada al passat en els Recorts de la Clavaria 2019, que evoquen el llegat dels antics festers.

En el terreny cultural, destaca l'anunci del 7im. Certamen de Pintura Ràpida i dels V Jocs Florals de Benimaclet, heretant una tradició lliterària iniciada en 1931 i recuperada en lluentor gràcies al respal de les Clavaries. Es fa un repàs per les anteriors 4 Regines i l'actual, Pau Cuenca i Renau. També es fa una crònica als passats IV Jocs Florals i es presenta la poesia guanyadora de la Flor Natural del llorejat poeta, Joan Josep Serra.

Per últim, dins dels artículs culturals, una investigació del Croniste de la Confraria Pau Giner Bayarri, dedicada al carrer de la Rambla que nos transporta a l'història viva del barri, en els seus orígens a finals del XIX, els seus falles infantils, almorzars i l'icònica palmera que ho presidix.

En definitiva, el programa de 2025 és un testimoni de la vitalitat, la creativitat i el compromís de la Clavaria Festers Crist, que ha sabut conjugar devoció, cultura i memòria colectiva. Des d'ací, nostra més sincera enhorabona per mantindre tan alt el nivell de les nostres festes i per regalar-nos un llibre que és, en sí mateixa, un patrimoni per a Benimaclet.

Informació per a cóm conseguir el programa: ACÍ