martes, 21 de septiembre de 2021

Crònica Festes Patronals 2021

CRÒNICA FESTES PATRONALS BENIMACLET 2021



Ahir acabaren les Festes Patronals de Benimaclet del 2021, unes festes que quedaran en la memòria dels benimacleters per molts motius que les han fet especials: la visita de l'image “Peregrina” de la Mare de Deu dels Desamparats, l'haver estat un any sense festes, l'absència de grup de clavaris que organisara les festes i l'improvisació a la que ha obligat les mides sanitàries marcades per les autoritats.

La situació sanitària determinà que cap Clavaria poguera encarregar-se de la preparació de les festes, donada l'incertidumbre que hi havia. Ben entrat el més de maig, des de la Junta de Govern se va decidir dur avant la Festa de la manera més digna possible. Baix la direcció del Sindic, Paco Cuenca, han demostrat que a pesar de les dificultats del moment actual, en empeny i treball tot és possible.


El divendres 10 s'inauguraren les Festes en el Pregó Cultural de Festes a càrrec de l'ingenier agrònom de Benimaclet Manuel Zarzo i Castelló. En el Pregó va ressenyar la Fundació de la Parròquia per banda de Sant Joan de Ribera fa més de 400 anys i la devoció del poble de Benimaclet pels Sants de la Pedra i el Crist de la Providència. Animà a tots els habitants a mantindre les tradicions que nos han trasmés els antepassats i continuar celebrant les nostres Festes Patronals de la manera més digna possible. En representació de la Confraria, Manolo Ciurana, li va entregar un recort de l'acte i li va agraïr la seua participació. Des de Poble de Benimaclet felicitem a Manuel Zarzo pel Pregó en el que nos va deleitar.


El dissabte 11 el Poble de Benimaclet se va omplir d'artistes que participaren en el III Certamen de Pintura ràpida de Benimaclet, que ya s'ha convertit en una bonica tradició, gràcies a la gestió de Santiago Gomez Carreras. La participació va ser molt numerosa i la calitat de les obres elevada. El guanyador del Primer Premio dotat en 350 €uros i patrocinat per la Caixa Popular ha sigut per a Pasqual Gimeno i el Segón Premi per a Alfredo Sales. Desigem que l'event se convertixca en un clàssic dins de les festes.

El dumenge, festa de la Mare de Deu d'Agost, se celebrà la Missa Major. Pero no s'autorisà la tradicional processó de la Mare de Deu.


El dilluns, sense encara tindre l'autorisació, els Sants de la Pedra partiren cap a Vera recorreguent el camí Farinós d'una manera íntima i digna per a mantindre la tradició trobant-se en els llauradors de l'Horta que estaven avisats del seu pas. Se celebrà missa en l'Ermita de Vera i se va tornar pel mateix camí Farinós, passant pel Cementeri Parroquial de Benimaclet.

El dimecres, se comunicava a la població que finalment s'autorisaven els actes religiosos en l'exterior (processons), per lo que tocava preparar-ho tot en tres dies.


El dijous començà a montar-se el Mercat Migeval, que va ser rebut en una pluja, recordant l'últim mercat que no pogué realisar-se per la pluja. Finalment tot quedà en un susto i la pluja no tornà apareixer fins a l'últim moment de les festes. El tradicional Mercat ocupà els carrers del Centre Històric de Benimaclet, donant gran ambient festiu a les nostres festes. 

Eixe dijous hagué de fer-se el Concert de la Big-Band en el Centre Instructiu de Benimaclet, donada l'amenaça de pluja. El concent va ser un èxit per la calitat i públic.


El divendres per la nit se realisà un concert de la Banda del Centre Instructiu Musical en la Plaça de Benimaclet que delectà als assistents en melodies modernes i conegudes.

El dissabte, dia dels Sants de la Pedra, no pogueren celebrar-se les tradicionals calderes degut a la prohibició d'actes multitudinaris. De bon matí arribà la “Peregrina” al Cementeri de Benimaclet, des d'allí anà al Quartel de la Guàrdia Civil, el CIM i el Cottolengo del Pare Alegre. A continuació va recorrer els carrers de Benimaclet i finalisà el camí en la Plaça del poble a on l'esperava una multitut per a vore-la entrar a l'edifici parroquial a les 12 del migdia. L'església permaneixqué oberta durant els tres dies següents per a que tots els veïns pogueren visitar-la. Per la vesprada la missa en honor als Sants cantada en valencià donà lloc a la processó dels Sants, la primera que se realisava des de 2019 en Benimaclet. Per la nit, se realisà un sopar en el llar per part de la Junta de Govern, donat que no se podia fer el sopar en la Plaça en companyia del poble.




Per fi, el dumenge, el dia del Crist, tinguerem la tradicional Missa Major del Crist de la Providència i la digna mascletà del migdia estigueren a l'altura de lo que estava permés. Per la vesprada la tradicional Processó del Crist en l'acompanyament de la “Peregrina” va tancar les festes patronals en una assistència multitudinària i complint en les mides sanitàries marcades per les autoritats. Els carrers de Benimaclet estaven de gom a gom. La processó l'obria la Creu processional, les Falles, els chiquets de Primera Comunió, la Mare de Deu dels Desamparats, El Crist de la Providència, el Clero, les autoritats, la Junta de Govern i tancant la processó la Banda de Música del CIM de Benimaclet. L'acte acabà en un magnífics focs artificials.

El dilluns se realisà la tradicional Missa pels confrares difunts i, a continuació, se va despedir dignament a la “Peregrina”, moment en que la pluja tornà a fer acte d'aparició.

Tot un èxit que esperem que se repetixca en els pròxims anys. Un èxit d'actes, de participació del veïnat, de concòrdia i de cultura. Desigem que les Festes Patronals continuen mantenint l'ànima de lo que va ser el nostre poble. Animem a les pròximes clavaries a continuar pel camí marcat per la Junta en estes festes d'emergència.

Poble de Benimaclet, que enguany s'ha convertit en una Associació Cultural al servici de Benimaclet, ha realisat un seguiment especial d'estes festes especials. En més de 350.000 visites el nostre blog seguix mantenint informats als qui volen informació sobre el nostre poble. El programa de festes ha tingut més de 5000 consultes estos dies. Des de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet continuarem treballant per les nostres tradicions i el nostre poble.

domingo, 19 de septiembre de 2021

Dia del Crist 2021

  EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET


Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo"). Enguany tornarem a tindre la seua processó, a pesar de la pandèmia del Covid-19 i damunt estarà acompanyat per la Mare de Deu dels Desamparats. Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.


El dia del Crist, ésun dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que enguany no se celebrarà, pero que començava a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acabava en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.



L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 150 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.


L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.



¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

viernes, 17 de septiembre de 2021

Visita Mare de Deu dels Desamparats

LA MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS VISITA BENIMACLET



El dissabte 18 de Setembre de 2021 visitarà el Poble de Benimaclet l'image peregrina de la Mare de Deu dels Desamparats, patrona de Valéncia. La devoció per està advocació de la Mare de Deu se remonta al segle XV quan el Pare Jofré es dirigia a la Catedral de Valéncia per a pronunciar un sermó d'una missa durant la Quaresma, quan va presenciar el maltracte a un malalt mental en un carrer de Valéncia pròxima a Santa Caterina. El dumenge següent en la Catedral, va dedicar una part del seu sermó a predicar en contra de la persecució irracional i tant més cruel quant més inocents, impotents i irresponsables són les víctimes”

El sermó va ser escoltat per Llorenç Salom, qui junt en atres comerciants i artesans varen aportar els fondos necessaris per a la materialisació d'un edifici que protegira ad estes persones. Finalment l'1 de juny de 1410 es va inaugurar l'hospital en el nom d'Hospital d’Innocents, Folls i Orats baix l'ampar de la Verge, Santa Maria dels Innocents.

A pesar de ser la patrona de la ciutat de Valéncia, l'image no havia segut coronada canònicament. L'arquebisbe de Valéncia, el cardenal Enric Reig Casanova, va ser l'impulsor de l'idea de la coronació de la Verge. El 15 d'octubre de 1921, el papa Benet XV va concedir el privilegi per a la coronació. El 12 de maig de 1923, dissabte, va tindre lloc la cerimònia de la coronació de la Verge en el Pont del Real. Fins a allí, l'image va acodir en una diadema de flors, discorrent pels carrers engalats de la ciutat. Varen acodir a l'acte el rei Alfons XIII i la seua esposa, la reina Victoria Eugenia, aixina com el nunci del papa Pío XI, Federico Tedeschini, i l'arquebisbe de Burgos, d'orige valencià, el cardenal Benlloch.

La primera volta que se té constància que la Mare de Deu va visitar Benimaclet va ser els dies 31 i 1 de juny de 1948. En aquella ocasió la benvinguda va començar en un repartiment de menjar als pobres del poble, passant a ser rebuda en l'Alqueria de Coll, en el camí de Vera. Va visitar el Cementeri parroquial, les escoles i la Parròquia a on se celebraren diversos actes.


L'image pelegrina de la Verge dels Desamparats, d'un metro i 33 centímetros d'altura, va ser realisada en 1966 per l'escultor Octavi Vicent, per encàrrec del capellà major de la Basílica, en la finalitat de que l'image original no ixquera del seu camarí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinage llevat de sorgir una suprema necessitat, en benefici de la seua millor conservació. A tal efecte es va dissenyar un vehícul adaptat especialment per als seus trasllats, conegut popularment com El "Maremòvil", marcat en la matrícula V - 0075-GP, pel 75 aniversari de la coronació, quan es va fer el vehícul.

El programa d'actes en Benimaclet serà el següent:

- Arribada a Benimaclet el dissabte a migdia.
- El dumenge acompanyarà al Stm. Crist de la Providència en la seua processó
- Dilluns a les 20 hores: Acte de despedida de la Mare de Deu.

Durant la seua estància en Benimaclet s'intentarà que l'església estiga oberta el màxim de temps possible per a que puga ser visitada per tots els veïns que ho desigen.

lunes, 13 de septiembre de 2021

Passà dels Sants 2021

 ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET


Sants 2021. Foto de Jor Olmos
Hui dilluns, s'hauria d'haver realisat la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet. Enguany s'ha fet un acte especial, segons les circumstàncies sanitàries permetien. En lloc de la tradicional Romeria, s'han dut als Sants sense convocatòria de gent i s'han tornat en el mateix dia, per a complir en la llegislació vigent.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.


El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.


Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.


L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els Sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

En condicions normals, el dimarts s'haguera realisat el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet. Enguany s'ha fet el mateix dilluns i tornant pel mateix camí Farinós, pero passant pel cementeri.

Desigem que l'any que ve puga tindre lloc de nou, este emotiu acte en les condicions habituals.

sábado, 11 de septiembre de 2021

Pregó Cultural 2021

 PREGÓ CULTURAL 2021


Ahir divendres 10 de Setembre s'encetaren les Festes Patronals de Benimaclet en el ya tradicional Pregó Cultural en l'Església Parroquial de Benimaclet.

Enguany va còrrer a càrrec de l'ingenier agrònom i fill de Benimaclet, Manuel Zarzo i Catelló (Benimaclet, 1973). Manuel, que ha estat sempre molt unit a la Parròquia, compagina actualment la seua professió en la de diaca permanent, està casat i té un fill.

En el Pregó va ressenyar la Fundació de la Parròquia per banda de Sant Joan de Ribera fa més de 400 anys i la devoció del poble de Benimaclet pels Sants de la Pedra i el Crist de la Providència.

Animà a tots els habitants a mantindre les tradicions que nos han trasmés els antepassats i continuar celebrant les nostres Festes Patronals de la manera més digna possible.

En representació de la Confraria, Manolo Ciurana, li va entregar un recort de l'acte i li va agraïr la seua participació.

Des de Poble de Benimaclet felicitem a Manuel Zarzo pel Pregó en el que nos va deleitar i a tot el Poble li desigem unes Bones Festes Patronals.




miércoles, 8 de septiembre de 2021

¡¡¡Poble de Benimaclet fa 5 anys!!!

 POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 5 ANYS



Mai haguérem imaginat que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem quatre anys junt als nostres seguidors.

Hui, quatre any més tart, en més de 300000 visites al nostre blog, vora 5000 seguidors en Facebook i més d'1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.


Durant estos quatre anys que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos mortsl'ensenyança del valenciàpoesies,...), Emili BaróEduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual JovaníMiquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57els atentats en1934la fundació de Benimacletels contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdó i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per Sant Antoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat dos llibre:
      “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.  
       "Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet" un personage històric que va alcançar nivells de fama per tota la Corona d'Aragó.
- I estem a punt de presentar-ne dos més sobre els Poetes de Benimaclet i l'Història de Benimaclet.

Varen participar en una conferència sobre l'Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo i seguim de prop la protecció de la nostra Horta.

L'any passat vàrem constituir-nos com una Associació Cultural en el Registre de la Generalitat Valenciana. Ara tenim nous proyectes que anireu coneixent sense oblidar els nostres objectius: continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble i aumentar la nostra llista de colaboradors.


¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos cinc anys! 

martes, 7 de septiembre de 2021

Festes Patronals de Benimaclet 2021

FESTES PATRONALS DE BENIMACLET 2021



S'acosten les Festes Patronals de Benimaclet i la situació sanitària ha impedit l'organisació, per segon any consecutiu d'unes festes “normals”.


Enguany ha segut la Junta de Govern de la Confraria dels Sants Patrons i el Crist de la Providència els encarregats de preparar un programa, en lloc d'una de les cinc Clavaries que tradicionalment s'encarreguen de preparar estes festes. 

Tristament, degut a les mides sanitàries vigents el programa s'ha vist retallat de forma important per l'Ajuntament de Valéncia.


L'Ajuntament de Valéncia ha autorisat els següents actes:

- Mercat Migeval del 16 al 19 de Setembre en els carrers del casc antic de Benimaclet.

- Concert de la Big Band del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, que tindrà lloc en la Plaça de Benimaclet el dijous 16 de Setembre a les 22:30 hores.

- Concert de la Banda de Música del Centre Instructiu Musical de Benimaclet el divendres 17 de Setembre a les 22:30 en la Plaça de Benimaclet.

- Els actes religiosos que se celebren dins de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.


Queden suspessos (per ara) els atres actes que havien segut programats: paelles, calderes, vesprades infantils, processons (Mare de Deu d'Agost, Sants de la Pedra i del Crist de la Providència) i romeria a l'Ermita de Vera.


Des de la Confraria nos informen que a partir d'esta vesprada estaran en el Carrer Puçol número 10 des de les 18:00 a les 21:00 hores per a donar més informació a qui ho desige.

Per atra banda tots el cofrares que encara no tinguen el llibre de festes poden passar a replegar-lo. També tindràn a la venda l'extraordinari nou tapís que ha preparat per a se lluixca en els balcons del poble durant les Festes Patronals.


Continuarem informant-vos dels actes que s'autorisen i dels que se realisen dins de la parroquia, en els afotos i mides de seguritat pertinents. També anunciar-vos que està prevista la vista de l'image peregrina de la Mare de Deu dels Desamparats a Benimaclet, coincidint en les Festes Patronals del 17 al 20 de Setembre.


miércoles, 1 de septiembre de 2021

Premis de falles infantils 2021 de Benimaclet

 PREMIS DE FALLES INFANTILS DE BENIMACLET 2021


S'han fet públics els Premis de les Falles Infantils 2021. Les falles de Benimaclet han eixit ben parades, coseguint un total de nou palets. 

¡¡¡Enhorabona a les falles guanyadores!!!


Secció 7

3er. Premi de Falla: Primat Reig-Vinaròs (Juan José Salóm Díaz)

1er. Premi Ingeni i Gràcia: Primat Reig-Vinaròs (Juan José Salóm Díaz)

 

Secció 9

5nt. Premi de FAlla: Cuenca Tramoyeres-Guàrdia Civil (Arturo Atienza Puente)

 

Secció 10

1er. Premi Ingeni i Gràcia: Frederic Mistral-Murta (Marisa Falcó y Paco Pellicer)

 

Secció 14

6xt. Premi de falla: Poeta Altet-Benicarló (Emc2 Escultura)

1er Premi Ingeni i Gràcia: Poeta Altet-Benicarló (Emc2 Escultura)

 

Secció 15

2on Premi Ingeni i Gràcia: Poeta Asins-Alegret-Puçol (Els Jovenils) (Víctor Hugo Giner Blasco)

 

Secció 19

5nt. Premi de Falla: Pare Alegre-Enric Navarro (Víctor Navarro Granero)

 

Secció 22

3er Premi de Falla: Poetes Anònims-El Real de Gandia (La Nova) (La Comissió)


viernes, 14 de mayo de 2021

L'afonament del Banc de Valéncia

L'AFONAMENT DEL BANC DE VALÉNCIA

L'ingenier de Benimaclet, Joan Broseta, ha publicat recentment un llibre en el que narra el procés que ha dut a la desaparició d'una de les entitats financeres més importants de la nostra terra, el Banc de Valéncia.

El hundimiento del Banco de Valencia” narra la caiguda d'uns dels bancs centenaris més sòlits i emblemàtics. Broset
a narra una trama plena de saquejadors que l'espoliaren fins deixar-lo arruïnat i que acabaria més tart en l'intervenció del Banc d'Espanya i la seua venda a CaixaBank (antiga Caixa de Pensions de Catalunya) per un euro.


L'història de la seua caiguda revela fins a quin punt els abusos i atropellaments de tot tipo en l'entitat s'impongueren per a obtindre beneficis personals, favoritismes polítics i increments patrimonials dels gestors i els seus amics.

Negocis i amistats se barrejaren per igual en el banc, incloent contes compartits en paraisos fiscals, viages de plaer pel Carib pagats per empresaris als que el banc afavoris i un sense fi de favors que hui estan en els tribunals de justícia.

Juan Broseta, naixcut en Benimaclet en 1948 és ingenier industrial i doctor Cum Laude. Va fundar l'Associació de Chicotets Accionistes del Banc de Valéncia per a defendre els interessos dels que se veren arrastrats en la seua caiguda.

domingo, 2 de mayo de 2021

Creus de Maig 2021

LES CREUS DE MAIG EN BENIMACLET


Creu de Maig Parròquia 2021

La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig. Pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador romà Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria que es creïa impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).


L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit i llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocultes i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de Maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del sigle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants i en ell participen des de fa anys algunes associacions del nostre poble.

Creu de Maig Els Jovenils 2018
En Benimaclet se coloquen creus de Maig en:

- l'Església Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora, en la Plaça de Benimaclet.


- A banda, En l'Ermita de Vera l'Associació Cultural L'Horta ha colocat una preciossa Creu solidària realisada en tapons de plàstic.






Creu de Maig Vera 2021


domingo, 25 de abril de 2021

25 d'Abril, dia de dol valencià

EL 25 D'ABRIL, DIA DE DOL VALENCIÀ

Batalla d'Almansa
El 25 d'abril el Poble Valencià commemora la derrota de les tropes de l'Archiduc Carles en la Batalla d'Almansa i les seues conseqüències, la pèrdua del Furs del Regne de Valéncia.

La batalla d’Almansa s’inserta dins de la Guerra de Successió, en la que els dos aspirants a la corona d’Espanya -l’Archiduc Carles i Felip d’Anjou- lluitaren per a ser el monarca dels territoris espanyols. Els regnes de l’antiga Corona d'Aragó, entre els quals es trobava el Regne de Valéncia, prengueren partit majoritàriament en favor de l’Archiduc (de la dinastia dels Àustria), puix significava el respecte cap a les institucions i lleis pròpies de cada nacionalitat, i, en el cas valencià, el respecte als Furs. Pel contrari, Felip d’Anjou representava una monarquia centralisadora de tall francés sense cap tipo d'interés en respectar les llibertats dels pobles.

Els valencians no estaven units en la guerra. Es dividiren en dos bandos, els que estaven disposts a morir per defendre les nostre llibertats nacionals -els maulets- i els que, per motius econòmics de classe, no tenien escrúpuls en vendre el nostre poble -els botiflers-. Els primers recolzaren llògicament a l’Archiduc, mentres que els atres ho feren al príncip francés.

Els maulets, que lluïen com a distintiu una veta blanca, estaven compost socialment per les classes menys elevades de la societat valenciana, per no solament per llauradors com pot creure's per l’etimologia de la paraula maulet (diminutiu de “maula”, que es referix a una persona de baixa categoria social, que està en relació de subordinació respecte d’un atra). També s’enquadraven dins dels maulets: el baix clero secular, la burguesia, els gremis i la mijana noblea, sobre tot, urbana.

Els botiflers, que portaven com a distintiu colors grocs, eren sobre tot els membres de l’alta noblea terratinent, pero també s’inclogueren l’alta jerarquia eclesiàstica i els llauradors de realenc. 

El nom botifler prove de la paraula frances “beautéfleur”, que es la flor de lis borbònica.





Els resultats de la guerra fon un exit per als partidaris de Felip V. Les seues tropes, compostes sobre tot per francesos i castellans, conseguiren guanyar als austracistes i per els Decrets de Nova Planta s'aboliren les Lleis Valencianes, que encara a dia de hui no han pogut recuperar-se.




Informació obtinguda de:

25 d’Abril - Quaderns de Divulgacio 8 de Lo Rat Penat - Mª Pilar Proper – Josep Manuel Matas

domingo, 4 de abril de 2021

Bon dia de Pasqua 2021

BON DIA DE PASQUA

Desde l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desigem un bon dia de Pasqua a tots els veïns del poble de Benimaclet.

domingo, 14 de febrero de 2021

Barraques de Caldera en perill

LES BARRAQUES DE CALDERA EN PERILL

Barraques de Caldera 2019
Hi hagué un temps en que l'Horta de Benimaclet estava poblada de barraques. La barraca és un edifici típic de l'horta de Valéncia. Servia de vivenda als llauradors, per lo que se construien en les zones d'hortes de regadiu. Existixen eixemples de barraques en la zona costera central de la Comunitat Valenciana, especialment prop de l'Albufera, encara que en la paulatina pèrdua d'importància del sector agrícola en l'economia valenciana el seu us ha disminuït prou. 

Barraques de Caldera, estiu 2019.

L'edifici és de planta rectangular, d'uns nou per cinc metros, en coberta triangular en un marcat àngul per a desaiguar les precipitacions torrencials tan típiques de Valéncia. La distribució és sempre pareguda: una porta en la frontera sur que dona accés a un ampli passadiç que recorre tota l'edificació fins a la frontera nort, on s'habilita una atra porta que permet la circulació d'aire. Este passadiç és utilisat com a cuina, menjador i almagasén. En l'atra banda s'habiliten els dormitoris, habitualment tres. En el pis superior s'accedix per mig d'una escala de mà i antigament era utilisat per a la cria del cuc de seda. 


Barraques de Caldera, 1981
Per a la seua construcció s'utilisen materials fàcilment accessibles en la zona tals com el fanc, les canyes i els juncs. Per això les parets són construïdes en rajoles d'atobó i la coberta es realisa en canyiç i palla. Característicament es construïen en parelles, com els actuals adossats. 

Conforme els llauradors anaven adquirint més riquea, abandonaven les barraques i construïen Alqueries més resistents i més comoditats. Per això anaren quedant en desús. 

Les dos Barraques de Caldera, situades en el camí de Farinós de Benimaclet i antigament conegudes com a Barraques de Panach, que estan incloses en el Catàlec de Bens i Espais Protegits de Naturalea Rural de Valéncia. 

Barraques de Caldera, 1990
Estes barraques varen ser declarades ademés recentment per la FAO Patrimoni Agrícola Mundial, junt en les Alqueries, el paisage, els camins rurals i les séquies de L'Horta, aixina com el parc natural de L’Albufera. 

També figuren en el Catàlec de Bens i Espais Protegits de Naturalea Rural des de la revisió que es va fer del Pla General de Valéncia, en l'any 2013, en la categoria d'Espai Etnològic d'Interés Local i un nivell de protecció integral. En dit catàlec s'especifica que «el perfil de les barraques és visible des de la V-31, per la qual cosa serà un element molt present en el paisage d'accés nort a la ciutat», i es destaca que «tenen les proporcions i forma típiques d'estes construccions tan escasses ya en l'horta i que varen poblar abundantment la mateixa fins a mediats del S. XX», per lo que es resalta el seu valor, «particularment per l'escassea d'este tipo d'edificis 

Barraques de Caldera 1960

Fa un any denunciavem desde d'este blog que havien segut assaltades, provocant greus destrosses en la teulada i les parets. A dia de hui una d'elles amenaça ruïna, estant la teulada destruïda. 

Es troben comunicades interiorment entre sí i estaven habitades tot el temps pels seus propietaris, un matrimoni, fins a fa uns anys, segons els veïns, els qui senyalen que, quan va faltar el marit, la dòna es va anar a viure a Benimaclet, pero s'encarregava de netejar-les i cuidar-les, per lo que es mantenien en bon estat de conservació. 


 Des de Poble de Benimaclet demanem a les autoritats que actuen abans de que les Barraques de Caldera, les últimes de Benimaclet, acaben desapareguent.
 

Barraques de Caldera en Febrer de 2021


domingo, 17 de enero de 2021

Festa de Sant Antoni del porquet

 FESTA DE SANT ANTONI DE VERA


Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat.

Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.
Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.

La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni, oficiada per Julio Ciges, el retor, que més tart sobre una tribuna impartix la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.
La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.
En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.
La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

Enguany no ha pogut celebrar-se la festa degut a la pandèmia. Esperem que l'any que ve puga celebrar.


jueves, 31 de diciembre de 2020

¡¡¡Bon Any 2021!!!

¡¡Bon Any 2021!!


    L'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija un bon any 2021 a tots els que llegiu les entrades del nostre blog. Esperem que este nou any faça oblidar pronte el nefast 2020. Celebrem la legalisació de Poble de Benimaclet com Associació Cultural i esperem que 2021 duga a Benimaclet el desijat descans nocturn, la protecció de l'horta, les infrastructures d'equipament bàsics durant anys reclamades i que no se perda l'identitat i les tradicions de l'antic Poble de Benimaclet.



jueves, 24 de diciembre de 2020

Bon Nadal 2020

 BON NADAL 2020

La Junta Directiva de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija a tots els seguidors un Bon Nadal i Bon Any 2021. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble. Moltes gràcies per estar al nostre costat.



miércoles, 23 de diciembre de 2020

Recomanacions per a un Nadal segur

RECOMANACIONS PER A UN NADAL SEGUR 


Des de Poble de Benimaclet volem compartir en tots els nostres llectors una série de recomanacions per a passar unes festes de Nadal lo més segures possibles en companyia dels nostres familiars.

Entre tots podem conseguir que les festes nadalenques d'enguany no signifiquen un perillós repunt en les estadísques i nos conduixquen a una tercera ona d'esta temuda pandèmia. Es per això que vos demanem que seguiu les següents recomanacions: 

No trencar la comunitat de convivència

No baixar la guàrdia i seguir mantenint els mateixos contactes que fins ara és fonamental per a reduir el risc de contagi. Ademés, és recomanable que no acodixquen grups de molts núcleus de convivència ni alternar a lo llarc de les festes, ya que el risc de contagi aumenta de forma exponencial en reunir-se persones de diferents àmbits socials. 

Portar la maixquereta el major temps possible 

De nou, la maixquereta serà fonamental per a evitar el contagi en les reunions. Cal intentar que tant en la sobretaula com en aplegar, quan encara no estem assentats, la portem posada. Això també inclouria els viages que fem dins de la llar, com anar al bany o a la cuina. Les maixqueretes recomanables són les quirúrgiques i les FFP2, que conferixen major protecció a qui les porta. 

Reduir el temps de les reunions i aumentar la distància social 

En la mesura de lo possible i si el temps ho permetera, les reunions deurien dur-se a terme en espais oberts. En este aspecte, pot ser més recomanable realisar les reunions durant el dia que durant la vesprada o nit, ya que és més senzilla la ventilació. Si no es poden fer-les en el carrer, l'alternativa és sempre un lloc lo més ventilat possible, tractant de mantindre en tot moment la major distància social (especialment durant els menjars, pero també en el moment de saludar) i reduint al màxim el temps de visita. 

Actuar com si estiguérem en un restaurant 

En el moment d'assentar-nos devem comportar-nos com si estiguérem en un restaurant, és dir, que si estàs cuinant para no convivents, que siga en maixqueretes, que els plats ya vinguen servits, que si un servix, siga l'únic que toque les pinces, no compartir plats o copes, etcétera. Això inclou també servir els entrants o les postres, els torrons i els dolços de forma individual i ya preparats per a que siguen manipulats per la menor gent possible. 

Extremar la precaució en els viages (i evitar-los en la mesura de lo possible) 

Les recomanacions oficials del Ministeri determinen que cal reduir els viages en la mesura de lo possible, pero hi ha casos en els que és inevitable. Per ad aquells que vénen de països en una alta incidència per Covid-19, es requerix la realisació d'una prova PCR dins de les 72 hores abans de viajar, i que durant el trayecte s'extremen les precaucions.

sábado, 31 de octubre de 2020

Dia de Tots Sants 2020

 DIA DE TOTS SANTS


El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 


Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava mejar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.


Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.


Poble de Benimaclet