sábado, 9 de septiembre de 2023

V Certamen de Pintura Ràpida 2023

 V CERTAMEN DE PINTURA RÀPIDA DE BENIMACLET (2023)

Durant el dia de hui, dissabte 9 de setembre de 2023, s'ha celebrat en els carrers de Benimaclet el V Certamen de Pintura Ràpida coincidint en les Festes Patronals del nostre poble. Este certamen, que ya se ha convertit en una tradició dins de les Festes, és una realitat gràcies al jove artiste de Benimaclet, Santiago Gómez. El certamen conta en el patrocini de la Caixa Popular i la Clavaria Amics de Benimaclet.

L'edició d'enguany ha contat en la participació de pintors vinguts de diversos punts de la nostra geografia i el jurat ha destacat l'alta calitat de les obres.

Els premis han segut els següents:

Primer Premi dotat en 300 € per la Caixa Popular

Pascual Gimeno Montalar




Segon Premi dotat en 200€ per la Clavaria Amics de Benimaclet 2023

Vicente Llistó Delgado


Menció d'Honor

Albizu Gómez Blanca



Felicitats als artistes que han conseguit premi.

Les obres han quedat expostes en en Llar Cultural de Benimaclet (carrer els Sants) i podran ser adquirides per qui ho vullga.








¡¡¡Poble de Benimaclet fa 7 anys!!!

POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 7 ANYS


Mai haguérem imaginat en 2016 que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem sèt anys junt als nostres seguidors, i hem sobrevixcut a una pandèmia.

Hui, sèt any més tart, a punt de les 400.000 visites al nostre blog, més de 5000 seguidors en Facebook i més d'1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.

Durant estos sèt anys que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos mortsl'ensenyança del valenciàpoesies,...), Emili BaróEduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual JovaníMiquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57els atentats en1934la fundació de Benimacletels contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdón i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per Sant Antoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat sis llibres:
      “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.  
       "Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet" un personage històric que va alcançar nivells de fama per tota la Corona d'Aragó.

        "Benimaclet, poble de poetes" a on se fa referència a tots els poetes de Benimaclet i 
        "Benimaclet, el meu poble", un recull de totes les entrades del Blog en forma d''Història de Benimaclet.
            "L'horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents", un llibre en més de 200 fotografies de la nostra Horta. Un llibre que vol fer memòria de eixes persones que varen fer possible un verger junt a la ciutat.
            I la semana que ve presentem en coedició en la Clavaria de 2023 "Eduard Buil, memòria d'un poeta", un llibre homenage al complir-se 50 anys de la mort d'este eminent poeta de Benimaclet.

Varen participar en una conferència sobre l'Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo i seguim de prop la protecció de la nostra Horta.

Fa tres anys nos vàrem constituir com una Associació Cultural en el Registre de la Generalitat Valenciana. Ara tenim nous proyectes que anireu coneixent sense oblidar els nostres objectius: continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble i aumentar la nostra llista de colaboradors.


¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos sèt anys! 

viernes, 8 de septiembre de 2023

Pregó de Festes 2023

 PREGÓ DE FESTES 2023


Ahir divendres 8 de Setembre s'encetaren les Festes Patronals de Benimaclet en el ya tradicional Pregó Cultural en l'Església Parroquial de Benimaclet.

Enguany va còrrer a càrrec del pèrit mercantil jubilat i fill de Benimaclet, Enrique Montesinos Piqueras. Enrique va nàixer en el carrer del Recreo (hui Vicent Zaragozà) en Villa Àfrica. Ha treballat en el món empresarial com a Director d'Administració i Personal. A banda ha segut President de l'Associació de Veïns de Montesol (L’Eliana) i director del periòdic La Eliana 2000.

Montesinos va començar la seua dissertació contant l'orige de la Parròquia de Benimaclet en temps de Sant Joan de Ribera i l'admiració el rei Jaume I, el conquistador per l'advocació de l'Assunció de Nostra Senyora. També recordà que prèvia a la fundació de la parròquia, va existir en Benimaclet una ermita en honor als Sants Patrons de Benimaclet, Abdon i Senent, els Sants de la Pedra, patrons dels llauradors. També va ser referència a l'advocació de la Providència i el seu significat.

Per últim Montesinos donà per inaugurades les Festes Patronals 2023, que esperem mantinguen el nivell d'anys anteriors.








martes, 5 de septiembre de 2023

Entrevista a Miquel À. Gascon.



Miquel Àngel Gascon: "Una societat no es pot construir ni conviure en la divisió i l’enfrontament, per això pense que la conciliació és el valor a destacar de la biografia de Buil"


El pròxim dimecres 13 de setembre se presenta en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet un llibre homenage a Eduard Buil. El coordinar de l'obra, Miquel Àngel Gascón nos ha concedit una entrevista als seguidors de Poble de Benimaclet.

Entrevista a Miquel Àngel Gascon, coordinador del Llibre “Eduard Buil, mèmoria d'un poeta”.


E: El pròxim dia 13 de setembre se presenta el llibre “Eduard Buil, memòria d'un poeta” en Benimaclet. ¿Per qué mereix un llibre Eduard Buil
?

Perque mereix que la seua memòria siga conservada. És cert que vivim en una societat digital en servidors i núvols on almagasenar informació, pero no deixa de ser això, un traster en molta capacitat de guardar senyes, comunicacions i testimonis; un llibre continua sent una realitat tangible i necessària. Un cofre de la memòria accessible a tots.

E: Com a coordinador del llibre, conta'ns un poc com va sorgir l'idea.

Parlant de memòria, és una llarga història... Intentaré resumir. Fa anys, buscant informació de poetes, contactí en una de les seues netes, d’aquella conversació, sorgí la promesa de dedicar-li un llibre. Una promesa que ha necessitat temps i trobar a les persones adequades pel camí per a traure avant el proyecte.

E: ¿Cóm està estructurat el llibre?

Habitualment les biografies tracten de donar una visió cronològica de la vida i obra de l’autor acompanyada de les seues vivències personals. En este llibre pretenem canviar la perspectiva. Com la nostra intenció és conservar la memòria de Buil, partim dels seus sentiments i, des d’esta visió personal, nos aproximem a la seua obra i les seues raïls. Per això el llibre s’inicia analisat una part de la seua autobiografia que acaba marcant la seua vida: l’exili. Aixina com dediquem un capítul a la relació en el seu poble d’acollida: Benimaclet. Naturalment també apareix la seua obra, dedicant un capítul especialment a les seues colaboracions falleres i, a banda, atres obres i documentació.


E: Entrant en la biografia de Buil, ¿cóm entra en contacte Eduard en el món del valencianisme?

Crec que com tots, per la via sentimental. Conta en la seua biografia que sent un chiquet forma part dels cors que interpreten per primera vegada l’Himne de Valéncia durant l’Exposició Regional de 1909. Eixe primer impacte és decisiu. Despuix viu eixe valencianisme des de l’àmbit festiu i també cultural en Lo Rat Penat on el compartix en persones que segur nos sonaran més a tots: Almela i Vives, Bayarri, Duran Tortajada, Villalonga o González Martí.

E: Buil va alcançar en els anys 30 una gran fama en Valéncia, com a poeta i dramaturc de prestigi ¿Per qué ha caigut en l'oblit?

Pense que hi ha diferents factors. El primer és la discapacitat que patim els valencians d’oblidar la nostra història. La segona, l’exili. Encara que Buil torna a Valéncia, els anys de franquisme actuen com una llosa de l’oblit. Tercer, i crec que més vergonyós, perque Buil és més un poeta i dramaturc que un activiste polític. Encara que milita en UGT i és d’idees socialistes i republicanes, té un marcat sentiment religiós. Usa la normativa del valencià que impera en cada época sense deixar de pensar que ho fa en llengua valenciana. Aixina que com no respón als cànons de cap grup o interés, açò ajuda al seu oblit.

E: La Guerra i l'exili varen marcar la vida de Buil, ¿Podem parlar de que hi ha un Buil d'abans i després de l'exili?

Totalment. Ho afirma ell mateix i ho podreu comprovar en el primer capítul del llibre, com he comentat adés.

E: En tornar Buil a Valéncia reprén les publicacions en valencià, pero no adapta les Normes Ortogràfiques que estan vigents en eixe moment. ¿Per qué creus que ho va fer?

Hi ha diferents factors. Entre ells, com vos hem comentat, perque no s’adapten exactament a la seua convicció en quant al valencià. També, factors sentimentals o de fidelitat a la seua pròpia història personal.

E: ¿Penses que la biografia de Buil pot aportar valors important a la societat de hui?

El valor principal és el de la conciliació. Buil mor abans de 1975. La transició a la democràcia en Espanya encara n’és un ensomi, pero en les seues reflexions vorem com eixa necessitat de conciliació que genera la transició, està present en ell. En els nostres dies eixa conciliació pareix definitivament trencada en molts aspectes i en tots els nivells. Personalment pense que cal recuperar-la. Una societat no es pot construir ni conviure en la divisió i l’enfrontament, per això pense que eixe és el valor a destacar de la biografia de Buil des de la perspectiva actual.

E: El llibre se presentarà en el Centre Instructiu de Benimaclet, a on Buil va participar en moltes gales. ¿Qué el unia a Benimaclet?

Puix si Buil aplega al valencianisme pel sentiment, es fa de Benimaclet per amor. És el poble de la seua dòna Amparo i, des del seu casament, el seu poble d’acollida, en el que participa de la seua vida popular i cultural. I a on torna a viure despuix de l’exili fins a la seua mort en 1973.

E: En el llibre han colaborat atres membres de la Ret d'Estudis Valencians. Conta'ns un poc qué és aixó de la Ret i cóm els has coordinat.

La conciliació n’hi ha que practicar-la i la millor manera és treballar conjuntament en atres persones. Aixina naix REV, unint persones diferents en determinats objectius conjunts. En este cas, recuperar la memòria dels valencians des de perspectives i àmbits diversos. Ho fem des de la convicció de compartir els nostres coneiximents perque la suma, multiplica. Això és REV, no tenim més pretensió que compartir i divulgar la memòria dels valencians des de la colaboració dels integrants en els diferents propostes que es puguen compartir.

E: Sabem que dus a terme un proyecte conegut com “Poetes Valencians” a on has rescatat de l'oblit molts poetes oblidats. ¿En que consistix el proyecte i a quants poetes has trobat?

Poetes valencians és una follia. Fa molts anys, llegint, em trobava autors que desconeixia, oblidats per la majoria, inclús en àmbits lliteraris i culturals. Pensí que calia fer alguna cosa i em posí a la faena; pero era una tasca ingent, aixina que intentí delimitar. Es diu que el valencià és una llengua dolça a la que si afegim que els valencians som romancers, no debades obtindrem una llengua perfecta per a la poesia. Eixe fon el primer marge definit: la poesia. Encara aixina, també calia delimitar per temps, de manera que vaig decidir que em dedicaria als poetes i poeteses en valencià naixcuts entre la Renaixença i la guerra civil. Pero continua sent una follia perque a dia de hui, autors que complixquen estes condicions, en alguna poesia publicada i del que he trobat alguna senya biogràfica, ne són 314, més tots els que en tinc en estudi que doblarien este número o encara més. Aixina que per a animar-me, dic que és el proyecte de la meua vida, encara que, realment, soc conscient que tindria que ser un proyecte a dur avant des d’alguna universitat o entitat cultural, encara que, com no els interesa, algú ha de fer-ho.

E: Per últim, conta'ns alguna anècdota del procés de realisació del llibre.

Com a bons “culturetes”, som persones prou séries, aixina que les anècdotes serien incomprensibles fòra del nostre ànim circumspecte... No, en sério, més que una anècdota recorde una curiositat, la primera reunió física que poguérem fer, fon en una orchateria del carrer Emili Baró, un atre poeta de Benimaclet, oblidat també, encara que done nom a un carrer tan important.



lunes, 4 de septiembre de 2023

Cartell Festes Benimaclet 2023

 CARTELL DE LES FESTES PATRONALS 2023


Un any més l'Associació Poble de Benimaclet ha confeccionat un cartell en la programació de les festes patronals per a poder-la consultar de manera més ràpida.



viernes, 1 de septiembre de 2023

Festa Mare de Deu d'Agost Benimaclet 2023

  LA FESTA DE LA MARE DE DEU D'AGOST


Com molt pobles de la nostra geografia, el poble de Benimaclet té per patrona a la Mare de Deu d'Agost, que és la titular de la Parròquia mare, l'Assunció de Nostra Senyora. 

L'Assunció de María o Assunció de la Mare de Deu és la creència, d'acort a la tradició i teologia de l'Iglésia catòlica i de l'Iglésia ortodoxa i algunes denominacions protestants de que el cos i ànima de la Mare de Deu, la mare de Jesucrist, varen ser portats al Cel despuix d'acabar els seus dies en la Terra. No deu confondre's en l'Ascensió, que fa referència al propi Jesucrist. 

Este trasllat és cridat en llengua llatina, Assumptio Beatae Mariae Virginis (Assunció de la Benaventurada Verge Maria) pels catòlics, la doctrina dels quals va ser definida com a dogma de fe (veritat de la que no pot dubtar-se) pel papa Pío XII l'1 de novembre de 1950. L'Iglésia catòlica celebra esta festa en honor de Maria en Orient des del sigle VI i en Roma des del sigle VII. La festivitat se celebra el 15 d'agost. 

En 1849 varen aplegar les primeres peticions a la Santa Sèu de part dels bisbes per a que l'Assunció es declarara com a doctrina de fe; estes peticions varen aumentar conforme varen passar els anys. Quan el papa Pío XII va consultar a l'episcopat en 1946 per mig de la carta Deiparae Virginis Mariae, l'afirmació de que fora declarada dogma va ser casi unànim. 

L'1 de novembre de 1950 es va publicar la constitució apostòlica Munificentissimus Deus en la qual el papa, basat en la tradició de l'Iglésia catòlica, prenent en conte els testimonis de la llitúrgia, la creència dels fidels guiats pels seus pastors, els testimonis dels Pares i Doctors de l'Iglésia i en el consens dels bisbes del món, declarava com a dogma de fe l'Assunció de la Verge Maria. 

Numeroses iglésies i parròquies de tota Espanya, en especial en la costa valenciana, la tenen per titular, com és el cas de Benimaclet. Moltes atres, en este dia, celebren a les seues Vèrgens Patrones, en especial les que no varen ser trobades de manera miraculosa, que solen deixar-se per al 8 de setembre, festivitat del Naiximent de la Verge. 

En la Basílica Menor de Santa María d'Elig se celebra tots els anys durant les festes en honor a l'Assunció de la Verge María una representació líric-teatral en la que es reflectixen diverses tradicions procedents dels relats apòcrifs. El Misteri d'Elig, va gojar de tal reconeiximent que ya en 1632 Urbà VIII a través d'una Bula li eximix de la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies que havia acordat el Concili de Trento. Aixina mateix, cal destacar que en 1931 va ser nomenat Monument Nacional pel Govern de l'II República Espanyola. Per últim, el 18 de maig de 2001, l'Unesco el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat. 

En Benimaclet era una festa preparada per les dònes casades i se celebrava el 15 d'Agost i els dies anteriors. A partir dels anys 70 decidix traslladar-se la festa a la semana anterior al les Festes del Crist de la Providència, quedant dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

El programa de festejos quedarà aixina:

Dijous 7 de setembre


A les 18:00 hores aproximadament visita al Cottolengo del Pare Alegre.


Divendres 8 de setembre


20:00 En l'Iglésia de l'Assunció, Pregó de les Festes Patronals de Benimaclet.

22:00 En la Plaça de Benimaclet, Sopar en el carrer, en música en directe.

(les clavarieses posen a la seua disposició un tícket de 6 euros que inclou entrepà i beguda)


Dissabte 9 de setembre


Al trenc del dia, al mig dia i la posta del sol volteig general de campanes.

18:00 Cavalcata acompanyada en grups de dansaes i al finalisar tindrà lloc l'entrà de les alfàbegues.

19:30 Missa en sufragi de les cofrades difuntes.


Dumenge 10 de setembre


Al trenc del dia, al mig dia i la posta del sol volteig general de campanes.

11:00 Recollida de clavarieses.

12:30 Solemne missa cantada pel Cor Universitari Sant Yago.

14:00 Mascletà en la Plaça de Benimaclet, disparada per la Pirotècnia Reyes Martí.

20:00 Solemne Processó. Obrirà la comitiva grups de dansaes.

Al finalisar ramet de focs d'artifici

Les Clavarieses vos desigen felices festes i conten en la presència del Poble de Benimaclet.


CLAVARIESES 2023


Encarna Almenar Martí
Carmen Alonso Saez
Olga Arqués Franco
Merche Ballester Ros
Josefina Bravo López
Teresa Calani Mostacedo
Maria Dolores Dejoz Garcia
Maria Jose Gabarda Navarro
Pascu Diaz Gomez
Loli Genovés Serra
Raquel Guillem Pérez
Chelo Hurtado Ros
Maria Amparo Marí Pastor
Maria Amparo Martinez Espí
Carmen Meseguer Esteve
Marta Montaner Murgui
Mercedes del Carmen Pardo Lisarde
Amparo Escuder Pastor
Maria Dolores Perez Pitach
Merce Ros Huerta
Toniquin Tur Roselló.

martes, 15 de agosto de 2023

Patrona de Benimaclet

PATRONA DE BENIMACLET

Hui, 15 d'Agost, és el dia de la Patrona de Benimaclet, la Mare de Deu de l'Assunció o Mare de Deu d'Agost. Encara que les festes de la Mare de Deu s'han passat a la semana anterior a les del Crist, hui és la festivitat.


domingo, 13 de agosto de 2023

Homenage a Eduard Buil

 

HOMENAGE A EDUARD BUIL

El pròxim dimecres 13 de setembre de 2023 tindrà lloc un homenage a Eduard Buil en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet, organisat, dins de les Festes Patronals de Benimaclet, per la Clavaria 2023 - Amics de Benimaclet, en motiu del 50 aniversari de la seua defunció.

En l'acte se presentarà el llibre Eduard Buil, memòria d'un poeta, que fa un repàs a la vida i obra del poeta, periodiste i dramaturc valencià... i fill d'adoptiu de Benimaclet. Buil va destacar en les lletres valencianes en els anys 20 i 30 del segle XX; la guerra civil espanyola el va obligar a emigrar durant vora 30 anys i en tornar els valencians el vàrem oblidar injustament.

Com be recorda Buil en la seua autobiografia, ni en els pijors moments de la posguerra, el Centre Instructiu Musical de Benimaclet li va retirar el seu nomenament de Soci d'Honor. En tornar de l'exili, el CIM, va tindre la sòrt de contar en ell en les seues velades culturals i entregues de premis, que encara recorden els més majors.

L'acte contarà en la participació del coordinador de l'obra: Miquel Àngel Gascón, que és el promotor del proyecte cultural "Poetes Valencians"; del President Honorari de la Clavaria 2023: José Cristóbal Cuenca, que va conéixer personalment a Buil; Pau Giner, President de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la néta del nostre homenajat: Alexandrina Fornas Buil.

Durant l'acte se llegiran diverses poesies d'Eduart Buil.

Esperem contar en la participació de tots els veïns de Benimaclet.


domingo, 30 de julio de 2023

V Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet

   V CERTAMEN DE PINTURA RÀPIDA DE BENIMACLET


El pròxim dissabte 9 de setembre de 2023, dins del programa de Festes Patronals de Benimaclet, tindrà lloc el V Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet.

S'establixen els següents premis:

- Primer Premi: 350 €. Gentilea de Caixa Popular.

- Segon Premi: 200 €. Gentilea de la Clavaría Amics de Benimaclet.

Podeu consultar les bases completes ací: BASES DEL CERTAMEN

Vos podeu inscriure en el següent formulari: INSCRIPCIÓ

Sants de la Pedra, patrons de Benimaclet

 ELS SANTS DE LA PEDRA, 

PATRONS DE BENIMACLET

Llibre de la Confraria dels Sants en Benimaclet
El dia 30 de Juliol és la festivitat de Sant Abdon i Sant Senent, coneguts en Valéncia con els Sants de la Pedra. Està documentat que els llauradors de Benimaclet venen celebrant festes en honor a estos sants des de fa més de 400 anys, inclús abans de la fundació de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.

Existix documentació des de 1565 que fa referència a la Confraria dels Sants de la Pedra de Benimaclet i llibres de contabilitat que reflexen l'existència d'una festa en honor a estos Sants.


No se sap molt sobre estos Sants de l'época romana. Coneixem els seus noms, que varen ser màrtirs i que varen ser enterrats un 30 de juliol en el cementeri de Pontianus en la vora de la Via Portuensis. 

Retaule gòtic dels Sants
Les seues cròniques, escrites en la seua majoria abans del sigle IX i pel beat Jaume de la Voràgine en la seua Llegenda Áurea, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers. L'emperador Deci va manar capturar-los i tancar-los en atres perses ya captius i va entrar en ells a Roma en gran magnificència. En acabant va fer que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortara a Abdó i a Senent a que adoraren als seus ídols, pero ells li varen respondre que solament reconeixien a Jesucrist com Deu i que a ell havien oferit el seu propi sacrifici. Els varen assotar i estant nuets en l'anfiteatre els varen soltar tres feroços lleons i quatre orsos, els quals es varen llançar als seus peus. El juge Valerià, atribuint este milacre arts màgiques, va ordenar que allí mateixa els mataren, per lo que se'ls va traslladar davant una image del sol on se'ls va degollar.

Es diu que els seus cossos es varen enterrar per orde d'un subdiaca, Quiri, i varen traslladar durant el regnat de Constantí al cementeri de Pontianus, prop de les portes de Roma. Un fresc encontrat en el sarcòfec que conté les seues despulles els representa rebent corones de mans de Crist.

Invocats contra el graniç i les plagues de llangosta, el cult a estos dos sants martirisats en el sigle III, es va estendre per les terres valencianes a partir de la conquista del rei Jaume I. Coneguts popularment com els Sants de la Pedra, representen el pratonage dels agricultors de la majoria del territori valencià (Reseu als Sants de la Pedra, tingau-los contents en tot; que està la collita en l’aire, i si pedrega, nos fot, resa un dit agrícola valencià). Són celebrats de manera especial en Sagunt (festes patronals entre el 21 i 30 de juliol), Torrent (en les que es realisa el famós Ball de Torrent) Simat de la Valldigna (patronals a principis d'agost) i Fuenterrobles (última semana d'agost). Completen esta celebració Sueca (en el trasllat de les imàgens des de l'ermita de la Montanyeta dels Sants, ubicada en plena marjal del parc natural de l'Albufera, fins a l'iglésia parroquial), Picanya i la Pobla del Duc. En el poble de Benimaclet la festa se celebrava fins a mijans del segle XX el 30 de Juliol, en la festivitat dels Sants. Degut als periodos vacacionals i els canvis de costums se passà a celebrar la vespra de la festivitat del Crist de la Providència.
Sants Abdon i Senent de Benimaclet

En un principi la Festa del Sants era realisada exclusivament per llauradors de l'Horta de Benimaclet, mentres que la Festa del Crist quedava reservada per als veïns del poble. Quan és varen unir les festes també quedaren un únic grup de clavaris per a celebrar les dos festes. Aixina i tot els clavaris se visten de llauradors valencians el dia dels Sants per a recordar l'orige de la festa.


El 30 de Juliol al ser la festivitat religiosa dels Sants se celebra una missa en la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet a les 19:30 hores. A continuació sopar en el Llar Cultural de Benimaclet.

viernes, 16 de junio de 2023

Programa Festa del Corpus 2023

 PROGRAMA DE LA FESTA DEL CORPUS 2023

Compartim en els amics de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet el programa de la Festa del Corpus Christi de Benimaclet d'este 2023. El llibret del programa, en el que ha colaborat la nostra Associació, conté, a banda de la descripció dels actes de la festa, un interessant artícul del divulgador cultural i bibliòfil valencià Javier Navarro sobre la participació del nostre poble en el Corpus de la ciutat de Valéncia a lo llarc del temps. Ademés s'inclouen fotos històriques de la celebració de la festa en el nostre poble. Esperem que vos agrade.




jueves, 15 de junio de 2023

Corpus Christi 2023 Benimaclet

 CORPUS CHRISTI 2023 BENIMACLET


Corpus Christi (en llatí, "Cos de Crist") o Solemnitat del Cos i la Sanc de Crist, abans cridada Corpus Domini ("Cos del Senyor"), és una festa de l'Iglésia Catòlica destinada a celebrar l'Eucaristia. La seua principal finalitat és proclamar i aumentar la fe dels creents en la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sacrament, donant-li públicament el cult d'adoració el dijous posterior a la solemnitat de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta té lloc el dumenge següent a Pentecostés (és dir, el Corpus Christi se celebra 60 dies despuix del Dumenge de Resurrecció). Específicament, el Corpus Christi és el dijous que seguix al nové dumenge despuix de la primera lluna plena de primavera de l'hemisferi Nort. En alguns països esta festa ha segut traslladada al dumenge següent per a adaptar-se al calendari laboral.

En Benimaclet se celebra una semana més tart que la seua data oficial per a que no coincidixca en el Corpus de la Ciutat de Valéncia, la festa grossa del Cap i Casal. En acabar la missa de 7 de la vesprada la processó ix des de l'Iglésia Parroquial de l'Assunció, en la Plaça del Poble pel carrer Murta i gira a Mistral direcció Sur. Durant el recorregut diversos veïns arreglen monuments a on descansa la custodia processional que porta el retor. La primera parada està en el carrer Mistral, només passar el carrer Utiel. La segona parada és en el carrer Enric Navarro, un poc abans del Cassino Musical, la tercera en Baró de San Petrillo a l'altura del carrer de Nostra Senyora de l'Assunció. En el carrer Poeta Asins té la quarta parada i al final d'Alegret al quinta, a on els veïns preparen un espectacular tapís en terra en alegoria al Corpus. Per últim en el carrer Murta se realisa l'última parada abans d'entrar de nou a l'Iglésia. En cada parada es fa una adoració al Santíssim Sacrament i els chiquets i chiquetes de la Primera Comunió llancen pétals de flors a la Custòdia.



Es tracta d'una tradició centenària instaurada en Valéncia en 1355 i que en Benimaclet se celebra des de temps inmemorial.


sábado, 10 de junio de 2023

Benimaclet en el Corpus de Valéncia

LA PRESÈNCIA DE BENIMACLET EN EL CORPUS CHRISTI DEL CAP I CASAL

Per Javier Navarro i Andreu

Molts valencians coneixen la festivitat del Corpus Christi per la vistosa processó que se celebra en el Cap i Casal. Molts reconeixen ràpidament la figura de la Moma, saben que durant eixe dia les Roques ixen als carrers i que els jagants dansen per a la sorpresa dels més menuts, pero lo que realment es festeja passa completament desapercebut per ad alguns. Els catòlics celebrem este dia la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sacrament durant l'Eucaristia.

Esta festivitat es remonta al sigle XIII quan la beata Juliana de Rétine, priora del monasteri de Mont Cornilló, en Lieja (Bèlgica), tingué una revelació en la que el Senyor li explicava davant un disc llunar rodejat de rajos de llum, que al Santíssim Sacrament li faltava una solemnitat en el seu honor.

Este succés, sumat al conegut milacre de Bolsena, animà al papa Urbà IV a expedir l'11 d'agost de 1246 la bula Transiturus per a instituir la festa, pero la seua repentina mort solament dos mesos despuix de la seua expedició ho va impedir. Es tindria que esperar fins a l'any 1312, quan el papa Clement V confirmà dita bula i inclogué en el Corpus Iuris, estenent aixina definitivament la solemnitat a tota l'Iglésia.


Els valencians pronte escomençaren a celebrar el Corpus en gran devoció, segurament influïts pels milacres succeïts en Lluchent (1239) i en Alboraya (1248). Segons el doctíssim canonge de la Sèu Valentina En Vicente Castell Maiques, en 1355 la festivitat es realisa dins dels temples en la ciutat de Valéncia i des de 1372 en el carrer en processó inclosa.

Fon tanta la pompa i bellea de dita processó durant sigles, que els reis i gran aristócrates venien aposta per a presenciar-la i inclús, es va fer alguna celebració especial per a la delectació d'algun monarca. Esta festa es va convertir en la principal del calendari del Cap i Casal, aplegant a denominar-se com la Festa Grossa.

En esta solemne festa eucarística ha participat des de fa sigles el poble de Benimaclet, pero la seua colaboració durant principis del sigle XX fon transcendental per a mantindre i dignificar la festa, que ya escomençava a perdre l'esplendor dels sigles anteriors.

Durant molts anys els Círculs Catòlics de Benimaclet procesionaven en el Corpus pels carrers de Valéncia, engrossant notablement el número d'assistents, la Banda de Música de Benimaclet solemnisava els actes en la seua música, destacant l'actuació dels anys 1915 i 1917 per la seua precisa eixecució.

Pero sense cap dubte, el zenit de la gran aportació per part dels benimacleters al Corpus del Cap i Casal, ocorregué en l'any 1918 quan el retor de Benimaclet, En Miguel Zaragozá tingué el gran honor d'assistir com diaca baix el pali, al canonge José Vila que fon l'encarregat de dur el Santíssim Sacrament aquell any.

L'aportació de Benimaclet al Corpus Christi de Valéncia no és una cosa del passat, actualment part del nostre poble ix representat de forma simbòlica per mig de la Roca de la Verge dels Desamparats. Açò és degut a que la figura de la Patrona que està situada en la part superior de dit carro, fon realisada pel benimacleter Francisco Greses Almenar l'any 1995.


Tots estos successos han provocat que la celebració del Corpus Christi en Benimaclet es desplaçara en el calendari una semana més tart des de fa ya varies décades, per a no coincidir en el Cap i Casal, segurament motivada per l'històrica participació dels benimacleter sen el Corpus Valentí, sent açò una gran ventaja, ya que els valencians tenim la sòrt i privilegi de poder celebrar dos voltes a l'any la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sacrament.

viernes, 19 de mayo de 2023

Colabora en les Festes Patronals de Benimaclet

 COLABORA EN LES FESTES DE BENIMACLET

Des de la Clavaria 2023 se demana als veïns de Benimaclet la seua colaboració per a dur avant les Festes Patronals d'enguany.

La Clavaria posa a disposició del veïnat la Targeta de Colaborador per només 20€, la qual dona dret a:

- Un programa de les Festes Patronals de 2023 en paper, que se entragarà a principis de setembre i que enguany, a banda del Programa de Festes contarà en artículs de gran interés.

- 4 racions d'arròs en fessols i naps que se entregaran el dia dels Sants de la Pedra, el dia de les Calderes.

- S'entrarà en el Sorteig de 150€ a gastar en comerços del nostre Poble. Hi haurà dos sortejos (30 de juliol i 8 de setembre).

La targeta pot obtindre's en el local del Carrer Baró de San Petrillo (en front de l'óptica Hurtado), a on els atendrà Cristóbal.

Entre tots poder fer possible que les Festes Patronals de Benimaclet continuen celebrant-se cada any. No deixeu de fer-vos en la vostra Targeta!!!.



sábado, 13 de mayo de 2023

Salve Mare dels Desamparats (Emili Baró)

 SALVE MARE DELS DESAMPARATS





En el dia de la Mare de Deu dels Desamparats, aprofitem per a felicitar a totes les Amparos, Desamparats,... de Benimaclet i ho fem publicant una poesia d'Emili Baro dedica a la Verge dels Desamparats publicat en el llibre "Manollet de poesies"





SALVE MARE DELS DESAMPARATS

Salve Verge nostra
Mare dels Desamparats;
eres l'amparo i el guia,
d'els orfens i desgrasiats.

A tu acudix la mare contristida.
buscant consol a son cór oprimit;
i te demana a tons peus Regina, adorada,
la pau que busca son cór arrepentit.

Desde ton trono mare vullguda,
dones achuda
d'alegría rebosant els córs.

Valencia tota Regina t'aclama,
i en fe s'inflama
ofrenante tots los seus amors
Regina pura i Subirana;
N'olvides Mare nostra,
els fills amats;
que dins lo cór te porten
los valents, valents soldats.

N 'olvides Mare nostra els fills amats,
que dins lo cór te porten els soldats valecians
N'olvides Mare nostra,
als soldats valencians.

viernes, 12 de mayo de 2023

La Quinta del 56 del Poble de Benimaclet

LA QUINTA DEL 56 DE BENIMACLET

Gràcies a un membre de la nostra Associació Cultural, Àngel Salom Martí, hem conseguit identificar a la majoria de les persones que apareixen en la fotografia de la Quinta de 1956 del Poble de Benimaclet.

Esta fotografia se va fer en 1956 als chicons que se despedien per a complir en les obligacions militars de l'época i són, en la seua majoria, del poble (no de l'Horta). En el moment de la fotografia tenen 21 anys, per lo que el seu any de naiximent és 1935.



1.- Vicente el de Sena que vivia en el Barri de Santa Ana.

2.- Chic que vivia en el carrer Mestre Caballero.

3.- Vicente Palanca, que vivia en el carrer Federic Mistral.

4.- Daniel Cuenca, el carnicer, que vivia en el carrer Alegret.

5.- Manuel "El Suat" que vivia en el carrer Baró de San Petrillo.

6.- Jose Conesa "l'Esgarrat". Vivia en el carrer Peris Mencheta.

7.- Felipe, que vivia en el carrer de la Rambla.

8.- Manuel, germà d'Amanda, vivia en el carrer Músic Magenti.

9.- Salvador Torres. Vivia en el Barri de Santa Ana.

10.- Rafael Prima (Pino). Vivia en el Barri de Santa Ana.

11.- Julio Almenar. Vivia en el Barri de Mascarell, junt a la via.

12.- Santiago Lopez, el marit de Carmen Alpera la fornera del Forn de Castro (en el carrer dels Sants).

13.- Òscar, el de "Micasita", Marit d'Amparo Revert.

14.- Francisco Montañana, vivia en el Carrer Catalunya (actual Arquitecte Arnau).

15.- Un chic que era del Barri del Carmen. Impresor.

16.- Un chic que sa mare estava de guardabarrera en el camí de Vera.

17.- José Aragonés. Vivia en el carrer la Rambla.

18.- José Prima "del Suat". Se coneixia com el "Roget del Barri de Santa Ana".

19.- Francisco Gimeno, germà de Rafael el torero.

20.- Àngel Salom. Vivia en el carrer Federic Mistral. És el que nos ha ajudat a identificar a tots els quintos.

21.- Salvador Folch, conegut com "El Negre".

22.- Miguel el Barquillero, vivia en el carrer Peris Mencheta.

23.- Francisco Prima, vivia en l'avinguda Emili Baró, al costat de casa Sales.

Des de Poble de Benimaclet agraïm a qualsevol persona que puga fer aportacions sobre esta fotografia o atres similars les seues aportaciones. Poden escriure a benimacleters(arroba)gmail.com

martes, 2 de mayo de 2023

Creus de Maig 2023

 LES CREUS DE MAIG EN BENIMACLET


Creu de Maig Parròquia 2023

La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig. Pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador romà Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria que es creïa impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).


L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit i llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocultes i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de Maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del sigle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants i en ell participen des de fa anys algunes associacions del nostre poble.

En Benimaclet se coloquen creus de Maig en:

- l'Església Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora, en la Plaça de Benimaclet.

- Falla Poeta Altet-Benicarló.

- I en l'Ermita de Vera l'Associació Cultural L'Horta ha colocat una preciossa Creu en el lema Valéncia crucificada i silenciada, un homenage a les llauradores valencianes.










Poble de Benimaclet