El pròxim dimecres 13 de setembre se presenta en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet un llibre homenage a Eduard Buil. El coordinar de l'obra, Miquel Àngel Gascón nos ha concedit una entrevista als seguidors de Poble de Benimaclet.
Entrevista a
Miquel Àngel Gascon, coordinador del Llibre “Eduard Buil, mèmoria
d'un poeta”.
E: El pròxim dia 13 de setembre se
presenta el llibre “Eduard Buil, memòria d'un poeta” en
Benimaclet. ¿Per qué mereix un llibre Eduard Buil?
Perque mereix que la seua memòria
siga conservada. És cert que vivim en una societat digital en
servidors i núvols on almagasenar informació, pero no deixa de ser
això, un traster en molta capacitat de guardar senyes, comunicacions
i testimonis; un llibre continua sent una realitat tangible i
necessària. Un cofre de la memòria accessible a tots.
E: Com a coordinador del llibre,
conta'ns un poc com va sorgir l'idea.
Parlant de memòria, és una llarga
història... Intentaré resumir. Fa anys, buscant informació de
poetes, contactí en una de les seues netes, d’aquella conversació,
sorgí la promesa de dedicar-li un llibre. Una promesa que ha
necessitat temps i trobar a les persones adequades pel camí per a
traure avant el proyecte.
E: ¿Cóm està estructurat el llibre?
Habitualment les biografies tracten
de donar una visió cronològica de la vida i obra de l’autor
acompanyada de les seues vivències personals. En este llibre
pretenem canviar la perspectiva. Com la nostra intenció és
conservar la memòria de Buil, partim dels seus sentiments i, des
d’esta visió personal, nos aproximem a la seua obra i les seues
raïls. Per això el llibre s’inicia analisat una part de la seua
autobiografia que acaba marcant la seua vida: l’exili. Aixina com
dediquem un capítul a la relació en el seu poble d’acollida:
Benimaclet. Naturalment també apareix la seua obra, dedicant un
capítul especialment a les seues colaboracions falleres i, a banda,
atres obres i documentació.
E: Entrant en la biografia de Buil,
¿cóm entra en contacte Eduard en el món del valencianisme?
Crec que com tots, per la via
sentimental. Conta en la seua biografia que sent un chiquet forma
part dels cors que interpreten per primera vegada l’Himne de
Valéncia durant l’Exposició Regional de 1909. Eixe primer impacte
és decisiu. Despuix viu eixe valencianisme des de l’àmbit festiu
i també cultural en Lo Rat Penat on el compartix en persones que
segur nos sonaran més a tots: Almela i Vives, Bayarri, Duran
Tortajada, Villalonga o González Martí.
E: Buil va alcançar en els anys 30 una
gran fama en Valéncia, com a poeta i dramaturc de prestigi ¿Per qué
ha caigut en l'oblit?
Pense que hi ha diferents factors.
El primer és la discapacitat que patim els valencians d’oblidar la
nostra història. La segona, l’exili. Encara que Buil torna a
Valéncia, els anys de franquisme actuen com una llosa de l’oblit.
Tercer, i crec que més vergonyós, perque Buil és més un poeta i
dramaturc que un activiste polític. Encara que milita en UGT i és
d’idees socialistes i republicanes, té un marcat sentiment
religiós. Usa la normativa del valencià que impera en cada época
sense deixar de pensar que ho fa en llengua valenciana. Aixina que
com no respón als cànons de cap grup o interés, açò ajuda al seu
oblit.
E: La Guerra i l'exili varen marcar la
vida de Buil, ¿Podem parlar de que hi ha un Buil d'abans i després
de l'exili?
Totalment. Ho afirma ell mateix i ho
podreu comprovar en el primer capítul del llibre, com he comentat
adés.
E: En tornar Buil a Valéncia reprén
les publicacions en valencià, pero no adapta les Normes
Ortogràfiques que estan vigents en eixe moment. ¿Per qué creus que
ho va fer?
Hi ha diferents factors. Entre ells,
com vos hem comentat, perque no s’adapten exactament a la seua
convicció en quant al valencià. També, factors sentimentals o de
fidelitat a la seua pròpia història personal.
E: ¿Penses que la biografia de Buil
pot aportar valors important a la societat de hui?
El valor principal és el de la
conciliació. Buil mor abans de 1975. La transició a la democràcia
en Espanya encara n’és un ensomi, pero en les seues reflexions
vorem com eixa necessitat de conciliació que genera la transició,
està present en ell. En els nostres dies eixa conciliació pareix
definitivament trencada en molts aspectes i en tots els nivells.
Personalment pense que cal recuperar-la. Una societat no es pot
construir ni conviure en la divisió i l’enfrontament, per això
pense que eixe és el valor a destacar de la biografia de Buil des de
la perspectiva actual.
E: El llibre se presentarà en el
Centre Instructiu de Benimaclet, a on Buil va participar en moltes
gales. ¿Qué el unia a Benimaclet?
Puix si Buil aplega al valencianisme
pel sentiment, es fa de Benimaclet per amor. És el poble de la seua
dòna Amparo i, des del seu casament, el seu poble d’acollida, en
el que participa de la seua vida popular i cultural. I a on torna a
viure despuix de l’exili fins a la seua mort en 1973.
E: En el llibre han colaborat atres
membres de la Ret d'Estudis Valencians. Conta'ns un poc qué és aixó
de la Ret i cóm els has coordinat.
La conciliació n’hi ha que
practicar-la i la millor manera és treballar conjuntament en atres
persones. Aixina naix REV, unint persones diferents en determinats
objectius conjunts. En este cas, recuperar la memòria dels
valencians des de perspectives i àmbits diversos. Ho fem des de la
convicció de compartir els nostres coneiximents perque la suma,
multiplica. Això és REV, no tenim més pretensió que compartir i
divulgar la memòria dels valencians des de la colaboració dels
integrants en els diferents propostes que es puguen compartir.
E: Sabem que dus a terme un proyecte
conegut com “Poetes Valencians” a on has rescatat de l'oblit
molts poetes oblidats. ¿En que consistix el proyecte i a quants
poetes has trobat?
Poetes valencians és una follia. Fa
molts anys, llegint, em trobava autors que desconeixia, oblidats per
la majoria, inclús en àmbits lliteraris i culturals. Pensí que
calia fer alguna cosa i em posí a la faena; pero era una tasca
ingent, aixina que intentí delimitar. Es diu que el valencià és
una llengua dolça a la que si afegim que els valencians som
romancers, no debades obtindrem una llengua perfecta per a la poesia.
Eixe fon el primer marge definit: la poesia. Encara aixina, també
calia delimitar per temps, de manera que vaig decidir que em
dedicaria als poetes i poeteses en valencià naixcuts entre la
Renaixença i la guerra civil. Pero continua sent una follia perque a
dia de hui, autors que complixquen estes condicions, en alguna poesia
publicada i del que he trobat alguna senya biogràfica, ne són 314,
més tots els que en tinc en estudi que doblarien este número o
encara més. Aixina que per a animar-me, dic que és el proyecte de
la meua vida, encara que, realment, soc conscient que tindria que ser
un proyecte a dur avant des d’alguna universitat o entitat
cultural, encara que, com no els interesa, algú ha de fer-ho.
E: Per últim, conta'ns alguna anècdota
del procés de realisació del llibre.
Com a bons “culturetes”, som
persones prou séries, aixina que les anècdotes serien
incomprensibles fòra del nostre ànim circumspecte... No, en sério,
més que una anècdota recorde una curiositat, la primera reunió
física que poguérem fer, fon en una orchateria del carrer Emili
Baró, un atre poeta de Benimaclet, oblidat també, encara que done
nom a un carrer tan important.
