BON NADAL 2018
L'equip que formem Poble de Benimaclet vos desigem a tots els lectors un Bon Nadal i Bon Any 2019. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble. Moltes gràcies per estar al nostre costat.
Informació sobre el Poble de Benimaclet i la seua horta. Història i actualitat.
sábado, 22 de diciembre de 2018
domingo, 16 de diciembre de 2018
Benimaclet en el Llibre del Repartiment
BENIMACLET
EN EL LLIBRE DEL REPARTIMENT
El
Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia és un llibre de
registre del sigle XIII on els escribes del rei Jaume I d'Aragó
anotaven les promeses de donació de propietats quan s'acabara la
conquista de Valéncia. En acabant els escribes marcaven els noms de
les persones que realment prenien possessió.
La
capitulació de Valéncia va succeir el 28 de setembre de 1238,
entrant segons els documents eixe mateix dia els cristians en la
ciutat, entre ells el mateix rei Jaume I, pese a que la tradició ho
data en el dia de Sant Donís, el 9 d'octubre, data en la que va fer
la seua entrada triumfal en la ciutat.
Eixe
mateix dia el Rei va entregar cases en la ciutat i en Benimaclet,
segons es va pactar en el sege, i el document es va otorgar dins de
la ciutat.
En
ell es registren meticulosament les donacions de cases o terrenys
fetes pel rei Jaume I a aragonesos, navarresos, castellans, catalans,
anglesos, hongaresos, italians i francesos, és dir a tots els que
varen participar en la creuada que va ser la conquista del Regne de
Valéncia.
En
dit llibre, es pot llegir la filiació del receptor de la casa o
finca d'on procedix i els bens assignats.
Evidentment,
els bens havien segut expropiats als musulmans que les habitaven en
anterioritat. Alguns varen fugir cap al sur en tots els seus bens, a
territoris encara musulmans, mentres que uns atres varen permanéixer
en el nou regne cristià, ademés existia una àmplia base mossàrap,
cristians que vivien en zona musulmana conservant religió, llengua i
costums, i judeus, que varen seguir en les seues propietats.
El
llibre es conserva en l'Archiu de la Seu de Barcelona, actualment
Archiu de la Corona d'Aragó.
El
text és de molt difícil transcripció, ya que està escrit en
lletra migeval fa vora 800 anys. Una de les millors transcripcions va
ser feta pels professors Cabanes i Ferrer entre 1979 i 1980 en
Saragossa. La llengua utilisada va ser el llatí, com era habitual en
l'época.
Entre
els que varen rebre les donacions trobem:
-
Monasteri de Benifassà. Fundat en 1233 per Jaume I.
-
Ros de Gressols (Bressols en França prop de Garona).
-
Fortuny Peris de Roda (Rodez en Occitània (França)).
-
Sancho Llopis d'Alfaro (Alfaro en La Rioja, frontera entre Navarra,
Aragó i Castella).
-
Garcia Perez de Pina (Aragó)
-
Ximeno Pérez de Pina (Regne d'Aragó)
-
Pedro, boteller d'Ayeca (Ayera en Osca, Regne d'Aragó)
-
Pedro d'Ayera (Ayera en Osca, Regne d'Aragó)
-
Pere de Spigol
-
Berenguer de Vital (Saint Vital en França).
-
Pere de Barberà (Barberà del Vallés, Catalunya)
-
Miquel de Condom i la seua esposa Oria (Condom en Occitània,
França).
-
Ermengaut Regine
-
Pere, escriba.
-
Sancho Arnaldo (Regne d'Aragó)
-
Josep de Vallés (Comarca de Catalunya)
-
Roderic de Belloc (Comuna francesa d'Occitània).
-
Pere de Sanaugam (Sanahuja en Lleida)
-
Sebastià, vinater.
-
Josef de Limoitge (Limoges en França)
-
Pere de Canaminas (Conomines?)
-
Borràs de Valimayna
-
Guillem de Pulcroloco (Sant Pere de Bell-lloc en França).
Dels
22 personages que varen rebre terres en Benimaclet eren:
- 7
(32%) de lo que actualment es França
- 5
(23%) del Regne d'Aragó
- 3
(14%) de Catalunya
- 2
( 9%) del Regne de Valéncia
- 5
(23%) d'orige desconegut
Estes
persones eren les propietàries de les terres i les cases, pero no
sempre se quedaren a viure en les seues possessions. Alguns només
cobraven les rendes de les persones que treballen les seues terres.
A continuació reproduim les transcripcions que varen fer els Professors Cabanes i Ferrer en el llibre "El LLibre del Repartiment del Regne de Valéncia".
Any
1238
89
Monasterium de Benifaça: domos in Valentia et quinque iovatas in
termino de Valentia, in alqueria de Benimaglet (et quinque iovatas in
termino de Murvedre, in alqueria de Caned). V nonas octobris (X)
319
Ros de Gresols: domos de (Alcodexars et ortum de raiç Abboçenet)
Iusef Alboageix (et IIII iovatas in almatral Beniferre, in Villanova)
et III fanecatas terre in Benimaglet et V iovatas in Petraer Fauquia.
III nonas iuii (X)
380
Fortuni Periç de Roda et Sancio Lupiç d'Alfaro: XII iovatas in
alqueria de Benimaglet et singulas domos in Valentia et singulos
ortos.
435
Gartia Petri de Pina et Eiximinus Petri: alqueriam de Benimaglet,
sine furnis et molendinis. Kalendas iulii.
645
Petrus, botellarius de Ayeca: domos de alfaqui Mahomat Almatro in
çuchac Alacaudi et iovatas in (Pala; Andarela) Benimaglet, et unum
in termino. XVI kalendas septembris.
905
P. De Ayera: domos de alfaqui Mahomat Almatro et unumortum et II
iovatas in Benimaglet. II kalendas octobris.
922
P. De Spigol, de Palatio Angularie: domos (Ali Hacbiroz et III
iovatas orti in Petra Aceflia) ante domos de Aborrabe Abincelmi; et
duas iovatas in raal Terraç; et ortum II fanecarum in Benimaglet.
Idus septembris.
Any
1239
1288
Berengarius Vitalis: domos de (Mohamat Abinhorta) Mohamat Abenhorra
et III iovatas in termino, et I ortum trium fanacarum de Benimaglet,
super raallum Blaschi Maça. VII kalandas febroarii.
1343
P. de Barbera: in emenda unius iovate et concambio quam habere
debebas in Beniferre, I iovatam in Benimaglet, sicut iam eam tibi per
episcopum Barchionr facimus assignari et terminari. V kalendas
aprilis.
1503
Michael de Condon et uxor eius Oria, domos iuxta domum Martini Petri
et Dominici Egidii et duas iovatas in Andarella et II fanecatas pro
orto in Benimaglet. Nonas decembris.
Any
1240
1525
Ermengaut Regine: V iovatas in Benimaglet, quarum, una confrontatur
cum hereditate Framez; et alie IIII, cum heriditate Sancie Arnaldi. V
kalendas ianuarii.
1526
P., scriptor: sex iovatas, quarum IIII sunt in raal Abendeiça et
mediam iovatam in Benimaçot, et XVI fanecate in Benimaglet. IIII
kalendas ianuarii.
1527
Prima: V iovatas in Benimaglet qui confrontatur cum hereditate de
Almengiart et cum termino de Rascayna. V kalendas ianuarii.
1528
Sancia Arnaldi: V iovatas in Benimaglet, quarum una confrontatur cum
heritate de Almengiart et alie IIII, cum heriditate de Prima.
1532
I. De Vallibus: II fanecatas et mediam in Benimaglet, prope
hereditatem Sancie Arnaldi, in pretio C. M. Solidorum iaccensium. V
kalendas ianuarii.
1535
P., scriptor: ... et IIII fanecatas in Benimaglet que contiguantur
cum honore B. Maça... IIII kalendas ianuarii.
1537
R. De Belloc: VII iovatas in raal Amambro et in raal Carpesy et
contiguantur cum termino de Benimaglet et in via que vadit ad
Alborayatz et in partibus rahal Hayx. IIII kalendas ianuarii.
1548
P. De Sanaugam: I iovatam et mediam et unam fanecatam in
Benimaglet... VI kalendas madii
1622
Sabastius, vinatarius: I iovatam in Benimaglet et I ortum in
Valentia. Kalendas septembris.
1623
I. De Limoitge: VI fanecatas in Benimaglet. Kalendas septembris.
1635
P. De Canaminas: unam iovatam terre in Benimaclet que fuit R. De
Anguer, et quia non fuit ad diem, revocamus et damus hoc tibi in
emenda illius terre quam tibi dederamus in dicta alqueria. VIIII
kalendas novembris
Any
1242
181
P. Ruilars, G. Boti, F. Urgeles, Borracius de Valimayna: unusquisque
domos et III iovatas in Benimaçlet, qui est in termino de Canaynra.
II kalenas decembris.
Font:
CABANES
PECOURT, Mª DESAMPARATS i FERRER NAVARRO, RAMÓN. "Libre del
Repartiment del Regne de Valéncia", Ed. Anúbar, Saragossa,
1979, ISBN 84-7013-125-9
lunes, 3 de diciembre de 2018
Les Quintes
LES
QUINTES
El
servici militar obligatori per als varons va estar en vigor en
Espanya des de 1704, en l'arribada dels Borbons, fins a l'any 2001. A
lo llarc d'estos anys diferents sistemes, sortejos, governs...
donaren lloc a un servici militar que anava canviant en temps pero
que mantenia les Quintes com una constant.
Fins
al sigle XVIII el reclutament es realisava a través d'enganches
pagats i portant a vagos, de menics i gent marginada, fins que en
l'arribada dels Borbons (any 1704) es va copiar el model francés
que va introduir el reclutament de "quintes", cridat aixina
perque s'elegia a un de cada cinc mossos en edat militar, per mig de
sorteig. I com l'Eixèrcit era propietat del Rei, als quints se'ls
dia que anaven a servir al Rei, denominació que va perdurar en
Espanya fins a l'instauració de la República d'1931.
Les
Corts de Càdis d'1812 varen instaurar l'obligatorietat del servici
militar de tots els varons, sense discriminacions per primera volta.
En 1837 es varen abolir totalment les exencions de que havien gojat
determinats sectors privilegiats, encara que era un mer verniç ya
que eixa part de la ciutadania podia redimir-se per mig de pagos en
metàlic a l'Estat o ben presentant un substitut, lo que va fer
exclamar a autors d'aquell temps i dels nostres que el servici
militar solament ho feyen els pobres.
La
figura del substitut era la d'un home que havia eixit exent en el
sorteig de les Quintes i anava a fer el Servici Miliar en substitució
d'un dels triats, este sistema va ser llegal fins a 1912 en que es va
suprimir. El pagament per a lliurar-se del servici va seguir en
funcionament fins a 1940, al que accedien les rentes més altes o
obligaven a hipotecar-se a la classe mija. En els anys 1920 s'havia
de pagar 500 duros (el jornal de 500 dies, 2500 pessetes o 15 euros)
per a lliurar-se de la mili. Alguns cacics alvançaven els diners als
seus veïns que es veen obligats a tornar els diners en interessos
(creant-se un deute que tardava anys en pagar-se).
El
servici militar va ser sempre molt llarc, en general s'establien 8
anys de servici dels quals entre dos i quatre anys eren de servici
actiu,i lo restant del periodo de reserva. En periodos de guerra
(Carlistes, Cuba i Filipines, Àfrica, Guerra Civil....) complir en
el Servici era sinònim d'una mort prematura. Per això moltes
famílies s'empenyoraven per a lliurar als seus fills.
Consten
en l'Archiu del Regne de Valéncia documents notarials en els quals
un gran número de veïns i viudes d'un mateix poble se comprometien
a fer front entre tots al pagament, be fora dels subtituts necessaris
o del pagament en metàlic d'aquells que foren triats. Era una forma
solidària de lliurar a tots els “quintos” del poble del servici
militar. S'acodia al notari i se comprometien a pagar la seua part
(100 duros) ya que el sorteig afectava a 1 de cada 5.
El
mecanisme de reclutament era complex i es desenrollava per diversos
organismes. El Govern fixava cada any el cupo global de reclutes que
estimava necessari i els seccionava per províncies. El procés
s'iniciava pels Ajuntaments en els que existia el que es denominava
"Negociat de Quintes", on a través del padró municipal
d'habitants, els Registres Civils i fins i tot els parroquials, es
controlava als jóvens que havien complit 20 anys d'edat durant el
transcurs de l'any anterior (es feya normalment durant el més de
giner) Eixos mossos eren citats a les dependències municipals a on
se'ls filiava, media l'estatura i el seu pes, i posteriorment es
publicaven les llistes en els noms dels mossos considerats útils,
que podien ser impugnades dins dels determinis reglamentaris. En el
més de Febrer es donaven a conéixer les llistes definitives i ya
solament calia esperar al sorteig.
El
sorteig tenia lloc en els Ajuntaments de tots els pobles d'Espanya,
fins a ben entrat el sigle XX i era públic. Acodien els mossos,
familiars i amics, que aguardaven expectants el resultat d'eixa
"rifa" que anava a determinar el seu futur immediat.
L'escritor Sánchez del Real fa una excelent descripció d'una
d'eixes "loteries": "En totes les poblacions no se
sent més que el soroll de les boles que van a decidir la sòrt de
centenars d'infeliços. Este dumenge era una espècie de jubileu del
dolor. Es llig la llei de quintes i es nomena el primer que ha de
decidir l'acàs. Ix el número i després un atre i un atre i un
atre. Es veuen alguns ulls espurnants d'alegria, els menys sempre, i
els mes nuvolats de densa tristor. Quan acaba l'acte la mitat de la
població està ferida de mort. Ya se sap quí són els elegits per
la desgràcia". Aquells dels triats que no és presentaven al
Servici eren declarats pròfucs i eren perseguits de per vida.
En
acabar la Guerra Civil el servici militar és fa universal (per als
varons). En tots els pobles els quintos formen grups i son reconeguts
entre ells com d'una mateixa quinta. En Benimaclet la gent major
encara reconeix als de la mateixa quinta. Ya a partir dels anys 70
del segle XX, en el creiximent de la població va desapareguent el
sentiment de quinta en Benimaclet.
En
1991 s'acceptaren per primera volta els objectors de consciència i
en 2001 se declarà la suspensió del Servici Militar Obligatori,
passant de nou a un servici militar profesional.
domingo, 25 de noviembre de 2018
La Malvarrosa, de marjal de Benimaclet a Barri de Valéncia
LA
MALVARROSA, DE MARJAL DE BENIMACLET A BARRI DE VALÉNCIA
La
plaja de Benimaclet, com de tots és sabut, és la Malvarrosa. Com es
va contar en una entrada anterior, durant els atacs dels pirates, els
benimacleters eren els encarregats de defendre esta franja costera.
¿D'on ve el nom de Malvarrosa?
El
botànic i erudit d'orige francés Jean Felix Robillard Closier
(França 1812 † Valéncia 30-09-1888) és a qui es deu el nom de
l'actual barri de la Malvarrosa. Havia segut jardiner en cap dels
“Camps Eliseus” de París, es va formar en el “Institut
Horticole de Fromont” i en el “Jardin de Plantes” de París, on
també va estudiar el gran Cavanilles.
Des
de l'época romana, la zona costera valenciana des de Sagunt fins al
riu Xúquer era una zona pantanosa i insalubre, plena de marjals i
zones humides que impossibilitaven un desenroll urbà adequat, degut
entre atres coses a la dificultat per a l'agricultura i les
malalties. Esta situació va canviar a mitan del sigle XIX quan el
francés Jean Felix Robillard va aplegar a Valéncia en 1848 per a
ocupar la plaça de jardiner major del Jardí Botànic de Valéncia.
Establix
la seua residència en una alqueria en el camí de la Malvarrosa,
entre el camí de Vera i l'actual via del trenet, i en estos terrenys
instalà fonts i hivernàculs. Entre 1856 i 1882 Robillard va comprar
més terres en zones anexes al Cabanyal, en les proximitats de Vera,
en l'objecte de plantar flors i plantes i dedicar-se a l'estudi de
les mateixes. Va instalar allí un viver on va ser catalogant flora
selvada mediterrànea (fins a 60.000 espècies). Una d'estes plantes,
"pelargonium capitatum", una flor originària de Cap Vert
coneguda comunament com a malvarrosa s'adaptava molt be a la zona
humida i poc a poc va conseguir secar amplis terrenys que va permetre
una millora de les condicions de vida dels habitants de la zona.
El
botànic estava casat en Maria Serramedam Aureces natural de Bossost, un poblet de la
Vall d'Aran. Durant la seua estància en Benimaclet varen tindre,
almenys, tres filles: Luisa Serafina (1867), Maria Luisa (1869) i
Maria Julia Juana (1876) que varen ser batejades en l'Església
Parroquial de Benimaclet, lo que indica que la familia mantenia una relació en el nostre poble durant la seua estància en l'Alqueria de la Malvarrosa.
D'esperit
innovador, Robillard va aprofitar el bon rendiment de la malva-rosa,
la seua riquea en oli essencial i els seus coneiximents científics
per a montar en 1860 una fàbrica d'essències en una antiga fundició
situada entre l'actual plaça de Vora i l'avinguda de la Malva-rosa
on produïx essències de malva-rosa, verbena, artemisia, narts i oli
d'armeles. La seua fama va aplegar a ser molt coneguda en Valéncia i
fins i tot fòra d'Espanya. Les seues àmplies plantacions de
malvarrosa varen aplegar fins i tot a donar nom a un dels barris
marítims de la nostra ciutat: La Malvarrosa. Esta planta era
utilisada tant per a elaborar sabons, aixarops, olis essencials i
infusions medicinals.
De
totes les plantes cultivades, la malvarrosa va ser l'única que
aplegà a cultivar-se de manera intensiva en les propietats del botànic. En productes derivats
d'esta planta es va presentar a l'Exposició de Londres de 1862 i a
la de París de 1867 obtenint un rotunt èxit i un reconeiximent
internacional.
Entre
el seu llegat a la societat valenciana destaca la millora de la
salubritat dels terrenys que constituïen l'actual barri de la
Malvarrosa i l'orige del seu nom; la seua llabor en la reordenació
del Jardí Botànic i en el disseny dels hivernàculs; aixina com la
seua aportació a la modernisació de l'agricultura valenciana i al
desenroll del teixit industrial del sigle XIX.
Robillard
va contribuir a la difusió del nom de Valéncia pels cinc continents
per la fama del seu establiment d'horticultura, la seua fàbrica de
sabons i essències i la divulgació científica de la seua tasca en
numeroses publicacions. Alguns dels descendents de Robillard viuen en
Valéncia.
martes, 13 de noviembre de 2018
Exposició de Cari Caudet
EXPOSICIÓ DE CARI CAUDET
El pròxim dijous 15 de Novembre s'inaugura en la Junta Municipal de Ciutat Vella, en el carrer El Micalet de la ciutat de Valéncia, una exposició colectiva en la que colabora la excelent pintora de Benimaclet, Cari Caudet. En l'exposició de pintura i ceràmica participen, a banda de Cari Caudet, les artistes Pepa Trujillano i Isabel Llorens.
Fins al dia 25 de Novembre se podrà visitar esta exposició en el següent horari:
- Dies faeners: 18 a 20:30 hores
- Dissabtes: d'11 a 13 i de 18 a 20:30 hores
- Dumenges: d'11 a 13 hores.
No falteu!
viernes, 9 de noviembre de 2018
Benimaclet en RTVE
BENIMACLET EN RTVE
El programa la Aventura del Saber de RTVE dedicà un programa a Benimaclet i els seus horts urbans.
El Benimaclet de Cavanilles
EL
BENIMACLET DE CAVANILLES
Antoni
Josep Cavanilles i Palop va nàixer en la Ciutat de Valéncia, 16 de
giner de 1745 i va morir en Madrit el 5 de maig de 1804). Va ser un
ilustrat, botànic i naturaliste valencià de prestigi internacional.
Va
estudiar en l'Universitat de Valéncia, on va obtindre els títuls de
mestre en Filosofia (1762) i de doctor en Teologia (1766) i va ser
ordenat sacerdot en Oviedo en 1772. Entregat a la docència, va
marchar a París en 1777 com preceptor dels fills del Duc del
Infantat, on entraria en contacte en la botànica baix la tutela
d'André Thouin i Antoine Laurent de Jussieu. Impregnat de
l'enciclopedisme, va ser dels primers científics espanyols en
utilisar els nous procediments taxonòmics de Carles Linneo i una de
les figures més importants de la ciència ilustrada en Espanya.
Cavanilles
és el principal precursor nacional de les teories modernes sobre
l'ordenat aprofitament dels recursos naturals i el desenroll
sostenible. Es va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel
Regne de Valéncia, de que l'extensió del cultiu de l'arròs llevava
l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més
necessaris. L'arròs "sempre assedegat, admet i malgasta cabals
preciosos, que distribuïts d'atra manera multiplicarien els
productes"; per un atre costat, va demostrar en estadístiques
de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument a la
salut. Per eixemple, en el terme d'Almenara va senyalar que en
l'aument dels arrossars casi tots els veïns varen emmalaltir i va
aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a
la vista dels trists efectes que anaven produint els arrossars, es va
decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles es
va interessar per l'agricultura i les costums de la seua natal
Valéncia, de lo que hi ha testimoni en les seues “Observacions
sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts
del Regne de Valéncia” (1795-1797). En este treball Cavanilles
comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de
l'época com la botànica, l'agronomia, la geologia, l'hidrologia, la
medicina, la geografia, la cartografia, l'arqueologia i molts dels
principals camps de l'indústria.
En
1801 és nomenat director del Real Jardí Botànic de Madrit, en que
va substituir a Casimiro Gómez Ortega, càrrec que eixerciria fins a
la seua mort en 1804.
La
seua obra més important fon “Observaciones sobre la historia
natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de
Valencia”, publicada en la vila de Madrit en dos volums (1795-97),
primera i única de les ordenades per Carles IV (1791) per a estudiar
els vegetals als seus regnes. Té 588 pàgines, ilustrades en mapes i
panorames, sobre esbossos de l’autor, gravats per T. L. Enguídanos.
Producte d’un detallat viage pel Regne de Valéncia, oferixen una
notable quantitat de dades de tota classe, fixades des de
l'Ilustració, d’un alt valor per als estudis botànics,
demogràfics, geogràfics, etc. Conté un índex de plantes en
equivalències llatines, castellanes, valencianes i franceses. S'ha
convertit en un clàssic dels estudiosos de Valéncia i ha segut
reeditada en diverses ocasions.
En
estes “Observacions” apareix la descripció de Benimaclet i la
seua horta:
"Caminando
desde Alboraya hacia la embocadura del Turia en el Mediterráneo,
queda a la derecha la corta población de Benimaclet, distante de la
capital un quarto de legua: es de 72 vecinos, que solamente tienen 82
cahizadas de término, donde cogen seda, cáñamo, trigo, maíz y las
producciones de huerta".
domingo, 4 de noviembre de 2018
Recuperem l'Horta de Benimaclet
RECUPEREM L'HORTA DE BENIMACLET
 |
| Alqueria del Patach i Horta de Benimaclet |
Des de l'any 1994, en el que tots els partits polítics en representació en l'Ajuntament de Valéncia varen aprovar el famós PAI de Benimaclet Est, l'horta més pròxima a Benimaclet està en greu perill de desaparició.
 |
| Proyecte PAI Benimaclet Est |
 |
| Estat d'abandonament de l'Horta de Benimaclet |
Des de fa uns mesos un grup de veïns de Benimaclet s'ha propost paralisar el PAI de Benimaclet Est i revertir-lo per a que els terrenys que eren urbanisables passen a ser agrícoles. La proposta, segons la nostra opinió, ha de contar en els llauradors i les seues famílies que foren o encara són propietaris d'eixes terres. Considerem que és de justícia rehabilitar ad aquells llauradors que feren de l'Horta de Benimaclet una de les més fèrtils de Valéncia i que foren desproveïts de sa casa i el seu mig de vida. Tampoc podem oblidar-nos de la protecció de les poques alqueries que han sobrevixcut a l'atac del PAI, en la majoria dels casos centenàries.
La proposta de Cuidem Benimaclet és la següent:
 |
| Proposta dels veïns en 2017 per al PAI |
- Els terrenys continuen sent rurals tal com estaven en 1988 -Preeminència agrícola.
- L'Ajuntament de Valéncia té el suficient privilegi com per alterar l'ordenació urbanística - Ius Variandi.
- Hi ha un buit de poder, l'agent urbanisador està resolt i el Programa de Gestió està caducat.
- L'Ajuntament no tindria que pagar indemnisacions ni tindria Responsabilitat Patrimonial - Els que han entrat en el negoci ho han fet de manera lliure i podrien tindre pèrdues o beneficis. Les expectatives de mercat o d'inversió com podria tindre-les METROVACESA no s'indemnisen ya que no hi ha cap dret per a construir. URBEM ha incomplit tot lo que havia de complir.
- La clau de tot és la NO PATRIMONIALISACIÓ dels terrenys del PAI, és a dir, no hi ha hagut cap eixecució i els terrenys estan igual que fa 30 anys - El moviment es demostra caminant, si no eixercixes el teu dret urbanístic artificial, ningú te va a salvar.
- Trobem PRECEDENTS en Dénia i en Palma de Mallorca.
- El Tribunal Suprem ha dictaminat en 2016 que esta opció, complint-se estos suposts, és llegal i viable.
Poble de Benimaclet recolza aquelles accions que, respectant als qui varen fer possible la fèrtil horta de Benimaclet, paralisen el PAI Benimaclet Est que pretén ofegar a Benimaclet dins d'una ronda de finques de gran altura. La protecció i recuperació de l'Horta de Benimaclet és cosa de tots.
miércoles, 31 de octubre de 2018
Dia de Tots Sants 2018
DIA DE TOTS SANTS 2018
Hui s'ha celebrat el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.
Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.
Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.
Podeu a profitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.
lunes, 22 de octubre de 2018
Poeta Emili Baró, per Josep Maria Bayarri
EMILI BARO, PER JOSEP Mª BAYARRI
“Manollet de Poesies (no totes)” és
el títul de l'obra pòstuma d'Emili Baró i Bori. Els germans
d'Emili publicaren este llibre en 1965 per a memòria d'este poeta de
Benimaclet que va vore com li llevaven la vida a l'inici de la Guerra
Civil.
Josep María Bayarri, un dels poetes
més grans que han tingut les lletres valencianes, realisà el prolec
del llibre, que reproduïm per la seua importància històrica:
Emili Baró Bori, ben conegut en el
camp de les lletres valencianes, fon un home valenciá, que naixcut
en el carrer de Molvedre (el barrio de Triana valenciá), front a la
casa que naixqué el gran pintor Ignasi Pinazo Camarlenc, va tindre
una plural significasió literaria valenciana ben destacát entre
mosatres. Cultivá en son jardinét modoset roses de poesia, va
collir fruits asaonats, en la seua horteta, en la interpretació
dramática mes eixemplar; va representar a maravella -a la
valenciana-, en escenaris múltiples les obres modernes i clásiques;
enarcá palmes d'ideals en valencians parlaments i… fon “un home
bó” que va morir cristianament i patriótic; per tot eixe cúmul
de laudes que haben evocat antinómia de l'odi, el odi el mata l'any
36.
Ara. el Baró poeta, l'Emili (perque
Baró son germans artistes tots) esta sent elevat sobre el pavés
d'estes págines -recull de poesies (i no totes. perque les cremaren
els sicaris) ben sentides per eixos fraters familiars Paco y Llouis i
un gran amic tot ell cór, Rafel Alemany, que no gosen d'oblidar
aquell esperit sempre despert a tot sentit d'art i valencianisme que
sentuplicava sa eficasia del mes ferm i ortodoxe cristianisme.
Era un poeta. En algun recull de
sumaria historia de la poesia valenciana, notareú la no inclusió
del nom de Baró. No vos escandaliseu; noms com Ventura Pascual,
Cibrian Ibor, L. Trenor, E. Genovés, Ortin Benedito. Isidor Peris...
uns cuants entre ells, molts que moriren (¡ no digam -ni diem- entre
els que viuen) no figuren.
Aci, en este pomell de poesies que
s'oferixen, mos abellix esperimentár llépols, els ensucrats versos
qu'el poeta Baró condimentaba. Lluny de la prentensió d'un
suxetirisme malaltús, inintelegible, el poeta del poble com ell era,
era diafan en l'expressió, i fi en la emosió poetica. La nostra
llengua valenciana, en els llavis, i en els escrits, per tant, de
Baró, dels arrells populars puxava a les no menys populars
obtensions fructuoses i metafóriques. Se refussava contra “la nova
coentor” que s'encanela -Ebre en ella- en eterografíes extranyes
al genit i l'istint vaienciá; eterodoxes ¡ illogiques, del fetixe
etimologic. Era un poeta valencia.
Recordem l'Emili Baró, en els estrats,
declamant clamant versos i parlaments en obres teatrals, com encara
no veem continuadors. “El toc del caragol” viril poema de Cebrian
Mezquita al ser interpretát per Baró, mos empentava a una
revolusió... A la seua petisió, li tingui que traduir “Los
motivos del lobo” i la “Marcha triunfal” de Rubén Darío, i al
ser resitats per Baró es posaba el public conmosionát, frenétic
aplaudinlo.
Els meus “Pregons valencians» breus
poemes (també per Emili demanats) atinen a recordar, encara. tots
els qui li els ourien. Era un esbatusador e multituts. En fi, un gran
artiste incomparable.
Emili Baró “fon un home bó”
d'aquells que diem “un pá beneit”. Com a modern home de
creencies. Sense “beatería”. La llar cristiana, neta, ordenada,
alegre... valenciá d'aquells “de soca i arreal” sense
promiscuaoions ni desvirtuacions. Un segur amic dels qui van pel mon
“en el cór en la má”.
 |
| Cartell de l'Avinguda Emili Baro |
En Benimaclét, de la seua Valencia; el
poblet que va vore tots els dies passar pels seus familiars carrers,
i ses lluentes hortetes -versos en els llavi; jubilosos els ulls-
venerá sa memoria el Achuntament de Valencia. dedicanli un carrer
(avenida del poeta Emilio Baró).
Ditxos orgull de sa muller i filies, i
d'eixos “germans Baró” tots els cuals llagrimegen l'absent
estimat...
I aci, nosatres, els confrares en
l'ordre de la valencianitát, la poesia i la fé de Crist, que quedem velant les mateixes armes que Emili
Baró Bori.
Josep Mª Bayarri
Degá dels “Mestres en Gai Saber”.
De la Real Academia de San Carlos - Valencia.
sábado, 20 de octubre de 2018
Confusion Benimaclet 2018
CONFUSION BENIMACLET
El poble valencià de Benimaclet s'obri al públic esta fi de semana a través de 275 propostes artístiques que es desenrollaran en el carrer, en locals i en cases particulars gràcies a la quinta edició de Confusión, un festival que aúna música, dansa, art urbà i exposicions. El lema d'enguay és "No importa lo que u vullga o sàpia fer, sino compartir-ho i expressar-ho lliurement".
Benimaclet confusió és un event d'expressió artística celebrat en el poble valencià de Benimaclet. Les representacions, tant en els punts ubicats pels carrers peatonals com en els espais participants, pretenen donar veu a l'ànima artística d'este poble. És una oportunitat única per a viure directament l'atmòsfera que cada dia s'amaga en el teixit creatiu de Benimaclet. El públic tindrà la possibilitat de gojar d'este event artístic de forma gratuïta en tots els espais del circuit, dissenyant la seua pròpia ruta.
Este proyecte està dirigit a totes les persones que volen compartir les seues idees (músics, pintors, fotógrafs, realisadors de videos, monologuistes, actors, autors, poetes, malabaristes…), aixina com a tots aquells que volen compartir un espai privat propi (casa, terrat, baix, balcó, taller…) per a hostajar/organisar algun event. En esta última categoria s'inclouen també els centres i les associacions culturals.
Els locals comercials com a pubs i bars no estaran involucrats directament en les activitats del confusió. No obstant, es pretén colaborar en els locals d'oci per a que el públic puga seguir visitant i descobrint el barri despuix de l'event.
El Benimaclet confusió no té cap finalitat de lucre, els diners obtinguts a través de donacions serà exclusivament utilisat per a cobrir les despeses de producció.
Des de Poble de Benimaclet s'alegrem de que se celebren en Benimaclet iniciatives culturals com esta i esperem que els participants siguen respectuosos en els veïns. Únicament una observacion: Nos crida l'atenció que, a l'igual que l'any passat, no estiga la pàgina web de l'event en valencià i si en anglés i italià, creguem que haurien de ser més respectuosos en la llengua dels benimacleters. Esperem que siga un èxit l'event.
jueves, 18 de octubre de 2018
La Reconquista de Valéncia i Benimaclet
LA
RECONQUISTA DE VALÉNCIA I BENIMACLET
 |
| Jaume I |
La
conquista de Valéncia (o بلنسية
en
àrap: Balansiya) va ser el conjunt de maniobres militars que varen
portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la
Comunitat Valenciana a la Corona d'Aragó. En tan sol setze anys,
entre 1229 i 1245, la Corona d'Aragó va conseguir la conquista de
gran part de lo que posteriorment seria conegut com el Regne de
Valéncia.
Despuix
de l'èxit conseguit per unes campanyes militars mampreses a nivell
particular per nobles aragonesos, entre les que destaca la pressa de
Morella per Blasco d'Alagón (1231), qui la cedix despuix de dures
negociacions al rei Jaime I; va ser este mateix rei qui va acometre
la conquista de les taifes de Balansiya i Mursiyya, que havien sorgit
despuix de la fragmentació de l'imperi almohade en 1228.
S'han
diferenciat tres fases:
Una
primera fase, que va comportar la conquista de les comarques
septentrionals fins a Burriana (1233). En algun fet d'armes d'eixe
moment se situaria la llegendària anècdota que vincula la cimera
del rei conquistador en un rat penat.
La
segona fase, que va supondre l'ocupació de la ciutat de Valéncia (9
d'octubre de 1238 -el sege havia començat el 21 d'abril i la
capitulació es va firmar el 29 de setembre).
En
la tercera fase, la frontera meridional va aplegar fins a Biar
(1245).
 |
| Horta de Benimaclet |
Segons
narra Vicent Boix en “Història de la Ciutat i Regne de Valéncia”
en 1845, una volta Jaume I havia decidit la Conquista de la ciutat de
Valéncia se desplaçà des d'El Puig de Santa Maria fins a Russafa
per a sitiar la ciutat. El sege va durar des d'Abril fins a Setembre,
el 29 de Setembre capitulava el rei Zayt.
En
el Nort de la Ciutat, entre Benimaclet i el Grau se situaren les
forces aragoneses, els Ballesters de Jaca. I esta zona va ser
repartida posteriorment entre els aragonesos.
Boix
ho narra aixina:
“Mort
en el castell del Puig el brau Guillem d'Entença per l'any 1237,
activà Don Jaume les seues operacions, i poc de temps més tart de
la mort d'aquell célebre paladí se trobava ya el princep belicós a
la vista de la capital del Regne, i establí el seu campament en la
part del Migdia, en l'Alqueria de Russafa. Els Ballesters de Jaca en
una esquadra de la cavalleria del Temple se situaren en l'Horta
d'esta ciutat, quarter de Benimaclet, part de Llevant, entre este
lloc, el Grau i la ciutat.”
 |
| Llibre del Repartiment |
I
anota Boix que “Este terreny el va repartir el Conquistador
entre els templaris i els hòmens de Jaca, com ho confirma el haver
segut el prior del monasteri de Montesa, en calitat de subrogat del
antic priorat del temple, l'amo solariec d'este partit, conegut com
Clòsa del Temple, situat entre el camí de Benimaclet
i la séquia de Mestalla.”
Est és el motiu pel qual primers Senyors de Benimaclet foren els germans aragonesos Garcia i Ximeno Pérez de Pina. El nomenament d'estos com senyors va tindre lloc l'1 de Juliol de 1238, uns mesos abans de la capitulació de la ciutat. La donació era a perpetuitat. Els Pérez de Pina eren originaris d'Osca en el Regne d'Aragó i diversos cavallers en este llinage acompanyaren al rei Jaume I en la Conquista de Valéncia.
lunes, 15 de octubre de 2018
Còmic del Senyor de Benimaclet
CÓMIC DE VINATEA, SENYOR DE BENIMACLET
Entre els anys 1324 i 1350, Francesc de Vinatea, l'heroe civil i civilisat dels valencians, va ser Senyor de Benimaclet.
Hem rescatat un còmic editat per l'Ajuntament de Valéncia en l'any 1993 en el que narra l'episodi de l'història de Valéncia en la que Vinatea s'enfrontà al Rei 'Alfons II de Valéncia i Aragó per a defendre Els Furs del Regne de Valéncia contra els intents de la Reina Leonor de Castella de dividir el Regne en favor del seu fill, Infant Ferrando.
sábado, 13 de octubre de 2018
La Riuà de 1957 i Benimaclet
LA RIUÀ DEL 57 EN BENIMACLET
 |
| Carrer Assunció de Ntra. Sra. de Benimaclet 14-10-1957 |
Es coneix com la gran riuada de
Valéncia (comunament “la riuà") a l'inundació que va tindre
lloc el 14 d'octubre de 1957, en la conca del riu Turia, al seu pas
per la ciutat de Valéncia, i que va causar a lo manco 81 morts,
ademés de quantiosos danys materials.
El dia 13 es varen donar precipitacions
de més de 300 mm en bona part de la conca que varen continuar el 14
en més de 100 mm. Es varen originar dos ones de riuada sobre
Valéncia, la primera de 2.700 m³/s i una velocitat mija de 3,25
m/s; la segona, més violenta, de 3.700 m³/s i 4,16 m/s, inundant la
major part de la capital valenciana.
Com a senya curiosa, la zona pròxima a
la Catedral va quedar lliure de les aigües, lo que demostra lo
encertat de l'emplaçament original. És possible que esta zona una
miqueta més elevada siga el motiu pel que el caixer del Turia va
formar una àmplia curva a manera de semicírcul entorn a la ciutat,
a la qual rodeja cap al nort, quedant esta zona de la Catedral en el
centre. En canvi, la zona del carrer de les Barques, el nom de les
quals obedix a que va constituir un atracador per a les embarcacions
que remontaven el Turia en l'antiguetat, no solament es va inundar
sino que els colectors de drenage actuaven com a sortidors en quedar
el nivell de les aigües del riu per damunt del carrer, agravant
aixina els enormes danys ocasionats per l'inundació.
Les altures alcançades durant la riada
en alguns llocs de la ciutat varen ser molt variades. Des dels 40
centímetros en l'Avinguda Regne de Valéncia, passant pels 80
centímetros en els Jardins del Real (Vivers), 2,25 metros en la
Plaça de Tetuán, 2,70 metros en la Calle Pintor Sorolla, 3,20
metros en els Jardins del Parterre, 4 metros en el Carrer de les
Roques, fins als 5,20 metros en la Calle Doctor Olóriz. En
Benimaclet les aigües arribaren a un nivell de 50 cm quedant moltes
cases plenes de fanc.
Despuix de la riada, davant la tardança
de les ajudes per part del govern, l'alcalde de Valéncia, Tomás
Trénor Azcárraga, es va enfrontar a Francisco Franco el qual el va
destituir, pero l'alcalde va conseguir el seu objectiu ya que a
partir de les seues crítiques es va agilitar l'ajuda a la ciutat i
el proyecte del Pla Sur. Hem de dir que la determinació de construir
l'opció Sur salvà a l'horta de Benimaclet, que haguera desaparegut
en l'opció Nort.
Les fotos s'han pres del blog
https://benimacletcomapoble.wordpress.com
, son propietat d'Amparo Giner i están preses des del Carrer de
l'Assunció de Nostra Senyora mirant cap a la Plaça del Poble de
Benimaclet (se pot observar casa del Chocolater a la dreta).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)