Festes de la Mare de Deu 2022 (Benimaclet)

 LA FESTA DE LA MARE DE DEU D'AGOST

Com molt pobles de la nostra geografia, el poble de Benimaclet té per patrona a la Mare de Deu d'Agost, que és la titular de la Parròquia mare, l'Assunció de Nostra Senyora. 

L'Assunció de María o Assunció de la Mare de Deu és la creència, d'acort a la tradició i teologia de l'Iglésia catòlica i de l'Iglésia ortodoxa i algunes denominacions protestants de que el cos i ànima de la Mare de Deu, la mare de Jesucrist, varen ser portats al Cel despuix d'acabar els seus dies en la Terra. No deu confondre's en l'Ascensió, que fa referència al propi Jesucrist. 

Este trasllat és cridat en llengua llatina, Assumptio Beatae Mariae Virginis (Assunció de la Benaventurada Verge Maria) pels catòlics, la doctrina dels quals va ser definida com a dogma de fe (veritat de la que no pot dubtar-se) pel papa Pío XII l'1 de novembre de 1950. L'Iglésia catòlica celebra esta festa en honor de Maria en Orient des del sigle VI i en Roma des del sigle VII. La festivitat se celebra el 15 d'agost. 

En 1849 varen aplegar les primeres peticions a la Santa Sèu de part dels bisbes per a que l'Assunció es declarara com a doctrina de fe; estes peticions varen aumentar conforme varen passar els anys. Quan el papa Pío XII va consultar a l'episcopat en 1946 per mig de la carta Deiparae Virginis Mariae, l'afirmació de que fora declarada dogma va ser casi unànim. 

L'1 de novembre de 1950 es va publicar la constitució apostòlica Munificentissimus Deus en la qual el papa, basat en la tradició de l'Iglésia catòlica, prenent en conte els testimonis de la llitúrgia, la creència dels fidels guiats pels seus pastors, els testimonis dels Pares i Doctors de l'Iglésia i en el consens dels bisbes del món, declarava com a dogma de fe l'Assunció de la Verge Maria. 

Numeroses iglésies i parròquies de tota Espanya, en especial en la costa valenciana, la tenen per titular, com és el cas de Benimaclet. Moltes atres, en este dia, celebren a les seues Vèrgens Patrones, en especial les que no varen ser trobades de manera miraculosa, que solen deixar-se per al 8 de setembre, festivitat del Naiximent de la Verge. 

En la Basílica Menor de Santa María d'Elig se celebra tots els anys durant les festes en honor a l'Assunció de la Verge María una representació líric-teatral en la que es reflectixen diverses tradicions procedents dels relats apòcrifs. El Misteri d'Elig, va gojar de tal reconeiximent que ya en 1632 Urbà VIII a través d'una Bula li eximix de la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies que havia acordat el Concili de Trento. Aixina mateix, cal destacar que en 1931 va ser nomenat Monument Nacional pel Govern de l'II República Espanyola. Per últim, el 18 de maig de 2001, l'Unesco el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat. 

En Benimaclet era una festa preparada per les dònes casades i se celebrava el 15 d'Agost i els dies anteriors. A partir dels anys 70 decidix traslladar-se la festa a la semana anterior al les Festes del Crist de la Providència, quedant dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

El programa de festejos quedarà aixina:

Divendres 9 de setembre de 2022

- A les 18:00 món infantil en la Plaça de Benimaclet

- A les 20:00 Pregó Cultural de Festes Patronals en la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet

Dissabte 10 de Setembre de 2022

- A les 18:00 Cavalcata pel recorregut habitual pels carrers de Benimaclet.

- A continuació entrà de les Alfàbegues

- Al finalisar orchata i fartons.

Dumenge 11 de Setembre de 2022

- 11:00 Recollida de les Clavarieses.

- 12:30 Solemne Missa en Honor a la Mare de Deu de l'Assunció.

- Al finalisar, mascletà en la Plaça de Benimaclet.

- A les 19:30 Processó per l'itinerari de costum.

- A l'entrada de la Mare de Deu se dispararà un ramet de fòcs artificials.

Dumenge 12 de Setembre de 2022

- A les 19:30 Missa en sufragi de les cofrades difuntes.

Són Clavariesses de l'any 2022

Maria Arriaga Godoy

Maria Carmen Ciurana Orts

Reme Garcia Giménez

Maria Dolores Greses Monsó

Remedios Jericó Fuertes

Concha Pérez Roca

Consuelo Belenguer Rivelles

Amparo Requeni Guzman

Amparo Renau Requeni

Trinidad Ródenas Jorge

Amparo Belenguer Montserrat

Maria Paz Renau Requeni

Programa festes patronals 2022

PROGRAMA DE FESTES DE PATRONALS

 - BENIMACLET 2022 –

FESTES DE LA MARE DE DEU D'AGOST I 

FESTES DELS SANTS PATRONS ABDÓ I SENENT I DEL SANTÍSSIM CRIST DE LA PROVIDÈNCIA

DIVENDRES 9 DE SETEMBRE

18:00 Món infantil en la Plaça de Benimaclet
19:30 Missa i continuació
20:00 PREGÓ CULTURAL a càrrec de Pepa, Elvira i Patricia. A continuació CONCERT a càrrec de l'Orquesta del CIM de Benimaclet.

DISSABTE 10 DE SETEMBRE

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
10:00 IV Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet.
18:00 Cavalcata pel recorregut habitual.
A continuació entrà d'alfàbegues i al finalisar orchata i fartons.

DUMENGE 11 DE SETEMBRE 

Festa de la Mare de Deu d'Agost

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes
11:00 Recollida de clavarieses
12:30 Missa major en honor a la Mare de Deu.
Al finalisar Mascletà en la Plaça de Benimaclet.
19:30 Processó per l'itinerari de costum.
A l'entrada de la Mare de Deu se dispararà un ramellet de fòcs artificials.

DILLUNS 12 DE SETEMBRE

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
17:30 PREGÓ POPULAR en la Plaça i rodalies, a càrrec dels clavaris més jóvens i amenisat musicalment.
19:30 Missa i a continuació, PASSÀ DELS SANTS a l'Ermita de Vera al so del tabal i la dolçaina.
21:00 En l'Ermita de Vera repartiment d'orchata i fartons. Sopar a la fresca per a tot el qui porte entrepà (els clavaris conviden a beguda i picaeta). Amenisa la nit la Xe-Ranga.

DIMARTS 13 DE SETEMBRE

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.

18:30 MISSA en l'Ermita de Vera. A continuació degustació de dolços típics i mistela. Trasllat dels Sants Patrons cap a Benimaclet fent parada en el Cementeri Parroquial. En la Plaça de Benimaclet, els grups de Danses de les nostres falles rebran als Sants en una demostració de balls i una dansà popular.

DIMECRES 14 DE SETEMBRE

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
17:30 Vesprada infantil en la Plaça de Benimaclet en “Pintacantajuegos”
19:15 Trasllat de l'image de Stm. Crist des de la seua Capella fins a l'Altar Major.
19:30 Primer dia del Tríduo en honor al Stm. Crist de la Providència.
22:30 Sopar i en acabar Música a la fresca a càrrec de la Big Band del CIM de Benimaclet.

DIJOUS 15 DE SETEMBRE

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
17:30 Vesprada infantil. Castells unflables en la Plaça de Benimaclet.
18:00 Teatre en el Llar per a majors, a càrrec del grup “Los Teatreros” del Centre Municipal d'Activitats per a persones Majors de Benimaclet.
19:00 Inauguració del Mercat Migeval de Benimaclet en el seu emplaçament habitual.
19:30 Segon dia del Tríduo en honor al Stm. Crist de la Providència.
22:30 En la Plaça de Benimaclet, Espectàcul Musical, “Els dies i les dònes”

DIVENDRES 16 DE SETEMBRE

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
10:00 Obri les seues portes el Mercat Migeval.
17:30 Vesprada infantil migeval en la Plaça de Benimaclet arquers, espadachins, cavallers, escuders...
19:30 Tercer dia del Tríduo en honor al Stm. Crist de la Providència.
22:30 Concert de la Banda del CIM de Benimaclet en versions musicals.

DISSABTE 17 DE SETEMBRE

Festa dels Sants Patrons Abdon i Senent

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
10:00 Mercat migeval i en la plaça Pilota Valenciana a càrrec del Club CPV Picanya.
10:00 Partida infantil de Raspall
11:00 Partida d'adults de Galocha.
12:00 Joc lliure per als assistents i taller per a ensenyar com vestir la mà per a jugar.
14:00 Salves en honor dels Sants Patrons i repartiment de les calderes d'Arròs en fesols i naps.
19:00 Missa i processó dels Sants Patrons Abdon i Senent pel recorregut habitual.
22:30 Verbena a càrrec del grup “Mafia” en el carrer Prudenci Alcon.

DUMENGE 18 DE SETEMBRE

Festa del Stm. Crist de la Providència

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
10:00 Obri les seus portes el Mercat Migeval
12:30 Missa Major i al finalisar 

14:00 Mascletà en la Plaça.
19:00 Missa i Processó del Stm. Crist de la Providència, pel recorregut habitual i ramellet de focs d'artifici.

DILLUNS 19 DE SETEMBRE

Dia dels Confrares difunts

18:15 Visita al Cottolengo, en l'acompanyament del Taller de Música Jove, a on donarem les ofrenes als Sans i els donatius dels chiquets de Benimaclet.
19:00 Missa en sufragi dels Confrares difunts.

La Clavaria "Gent de Benimaclet", organisadora de les Festes Patronals dels Sants Patrons i Stm. Crist de la Providència i les Clavarieses de la Mare de Deu, se reserven el dret a canviar horaris i ubicacions, si fora necessari.

Poble de Benimaclet reproduix els programes de les distintes clavaries i no es responsable de qualsevol erro que se haja produit al transcriure o traduir els mateixos. Aixina mateix qualsevol correcció o comentari es benvingut.

Manifestació 20 de febrer

 MANIFESTACIÓ 20 DE FEBRER EN DEFENSA DE L'HORTA

Este dumenge 20 de febrer de 2022 l'Associació de Veïnal de Benimaclet ha convocat als veïns a una manifestació pels carrers del nostre poble a les 11:30 hores baix el lema "No al PAI de Sandra Gómez - No al tall del braç d'Alegret de la séquia de Mestalla - Defengam el Patrimoni de l'Horta".

Des de l'Associació Cultural "Poble de Benimaclet" considerem que el PAI que pretén dur avant la regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Valéncia, Sandra Gómez, (que és pràcticament igual que el que anava a fer Urbem en temps del PP) només beneficia als especuladors que compraren les terres als llauradors al mantindre un número de metros quadrats construïts molt superior al que necessari en estos moments en la nostra ciutat. Açò condena als actuals habitants de Benimaclet a quedar ofegats rodejats d'unes jagants torres que, a banda d'impedir arribar a la brisa de Llevant que refresca, duria mils de nous veïns sense aportar els servicis necessaris.

Considerem que les propostes veïnals que proponen una transició equilibrada entre l'antic poble de Benimaclet (carrer Mistral) i l'Horta de Benimaclet, mantenint l'Horta existent i reduint la visibilitat de la Ronda Nort, és una opció que beneficiaria a la majoria dels benimacleters.

També recolzem la necessitat de mantindre el Braç d'Alegret de la séquia de Mestalla en actiu, ya que es tracta d'una infraestructura centenària que ha donat vida als nostres camps i és part del nostre Patrimoni Cultural.

És per això per lo que des de l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet” animem al veïnat de Benimaclet a que se sumen a la concentració que tindrà lloc el pròxim 20 de febrer a les 11:30 del matí en l'encreuament del carrer Mistral en l'avinguda Valladolit. Aixina mateix “Poble de Benimaclet” s'adherix ad esta manifestació convocada per l'Associació Veïnal de Benimaclet.

Entrevista a Cristóbal Cuenca, autor de "Benimaclet, poble de poetes"

ENTREVISTA A JOSÉ CRISTÓBAL CUENCA

José Cristóbal Cuenca: "Quan el valencià, herència dels nostres antepassats, torne als carrers i les escoles, Benimaclet podrà tornar a ser un referent de les lletres valencianes"

Cristóbal Cuenca i Pau Giner

"En Benimaclet hi havia ànima de poeta, puix en moltes ocasions, quan sorgia en les festes del poble [...] eren molts els veïns que declamaven poesies. "

"Benimaclet no només és un poble, [...] és també horta. I l'horta condiciona molt [...] L'aire, el sol, l'aigua de les fonts i de les séquies, la terra fèrtil a on creix la vida determinen i influïxen positivament en la gent"

Aprofitant la publicació del llibre “Benimaclet, poble de poetes” del qual José Cristóbal és coautor, l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet” ha volgut conéixer més a fondo a esta persona que és part de l'història del nostre poble.

Cartell Eleccions Municipals de l'any 1973

Jose Cristóbal Cuenca Albert va nàixer en Benimaclet al poc de començar la Guerra Civil, en 1936. Fill d'una família de carnicers del poble, va ser alumne de Carles Salvador en les escoles municipals de Benimaclet i, més tart, se va Llicenciar en Dret per l'Universitat Lliterària de Valéncia. Es va casar en Antònia Bayarri, una chicona de l'horta de Benimaclet i tenen una filla i dos netes. Les seues inquietuts el portaren a treballar en el bufet d'advocats de Miquel Ramón Izquierdo. En les eleccions municipals del 13 de novembre de 1973 va ser triat Regidor de l'Excm. Ajuntament de Valéncia pel districte d'Exposició, càrrec que ocupà fins a abril de 1979. Mamprenedor incansable, va ser director i professor de diverses autoescoles en diferents poblacions valencianes, sent vàries les generacions de benimacleters que se formaren en les seues escoles de conducció, arribant a ser President de l'Associació Valenciana d'Autoescoles (AVAE). Atra de les seues professions va ser la de Gestor, desenrollant el càrrec de vocal en la Junta Directiva de l'Ilustre Colege Oficial de Gestors Administratius de Valéncia. Des de menut ha estat interessat en les tradicions del seu poble, tant les civils, des del Centre Instructiu Musical, a on ocupà la seua Presidència durant quatre anys, com les religioses, formant part d'una Clavaria i com a Síndic de la centenària Confraria durant huit anys.

Cristóbal Cuenca portador de la Real Senyera en 1978

Poble de Benimaclet (PB): Fa uns dies se presentava el llibre Benimaclet, poble de poetes, del qual es coautor... ¿cóm va sorgir l'idea d'este llibre?

José Cristóbal Cuenca (CC): Des de chicotet sempre me cridava l'atenció que els carrers tenien noms de persones... També en Benimaclet, poc a poc vaig descobrir que hi havien molts carrers dedicats a noms de poetes. Comencí a fixar-me i ya en la meua joventut me doní conte de que el meu mestre de l'escola, Carles Salvador, i Pasqual Asins tenien carrers al seu nom, això va ser a finals dels anys cinquanta. Dos poetes més que yo coneixia, Eduart Buil i Prudenci Alcón, se'ls va rotular un carrer a final dels anys 70 del segle passat. Vaig continuar en esta investigació personal fins comprovar que molts carrers del meu poble portaven el nom d'un poeta i indagant més i caminant per tot el poble poguí comprovar lo numerosos que eren. Atra experiència que vaig tindre en la meua vida va ser recordar que en Benimaclet hi havia ànima de poeta, puix en moltes ocasions, quan sorgia, tant en les festes del poble (les festes Patronals, el Musical,...) com en atres events, sempre era el moment propici per a que se declamaven poesies. Això me va fer decidir a escriure sobre este tema, per a que quedara constància històrica.

PB: ¿Quina es l'estructura del llibre?

CC: El llibre s'estructura d'una manera senzilla pero completa. Podriem dir que té una primera part que comença en una introducció en la que faig un passeig pels carrers de Benimaclet que porten nom de poetes, contant algunes anècdotes que m'uniren ad ells. A continuació Pau Giner fa un repàs als poetes relacionats en Benimaclet a lo llarc del temps. En este punt, hem introduit unes lletres que va escriure Miquel Ramon Izquierdo en motiu de l'Homenage que li varem fer a Pasqual Asins en el 50 aniversari de la seua mort i a on narra les seues vivències en el Benimaclet dels anys 40 i 50 i el món cultural que el rodejava. Per últim, en esta primera part, hem inclòs un estudi sobre els Jocs Florals de Benimaclet que s'organisaren abans de la Guerra Civil. En la segona part s'inclou la biografia de 20 poetes relacionats en Benimaclet i una part de la seua obra.

PB: ¿En quin dels poetes de Benimaclet va tindre una relació més especial que vullga destacar?¿Per qué?

CC: De tots els poetes en els que me relacioní, he de destacar a Carles Salvador. En primer lloc perque va ser el meu mestre, vivia en el meu carrer (Nostra Senyora de l'Assunció) i les nostres famílies fruïen d'una gran amistat.

PB: El Benimaclet de la postguerra, a pesar de les dificultats del règim de Franco a la llengua valenciana, va ser un niu d'escritors en valencià ¿A qué se va deure eixa situació?

CC: A mitat dels anys 50 del segle passat, Benimaclet va ser un niu d'escritors en llengua valenciana. Yo ho recorde molt be, i se va deure, fonamentalment, a dos raons. La primera perque en els chalets de la Companyia de Tramvies (hui Germans Villalonga) se celebraven unes tertúlies lliteràries a on acodien a casa dels germans Asins (Joaquin i Pascual) alguns intelectuals com Adolf Pizcueta, els mateixos Villalonga i atres escritors valencians. El segon motiu, segons el meu parer, és per la pròpia idiosincràsia del poble de Benimaclet. M'explicaré: Benimaclet no només és un poble, un núcleu de cases. Benimaclet és també horta. I l'horta condiciona molt, per eixe sentit bucòlic, inclús diria que espiritual, propens a la poesia. L'aire, el sol, l'aigua de les fonts i de les séquies, la terra fèrtil a on creix la vida determinen i influïxen positivament en la gent. Benimaclet no pot entendre's sense la seua horta i l'horta no pot entendre's sense Benimaclet. L'ambient era favorable i el millor caldo de cultiu per a que sorgira i se cantara a la bellea i l'amor i se plasmara en poesies i escrits.

PB: Anant a casos particulars... vosté va ser alumne de Don Carles Salvador ¿Recorda alguna anècdota?

CC: Recorde a Carles Salvador donant-nos classe en l'escola municipal situada en la primera planta de la Cooperativa. Les classes eren en castellà, pero en eixir de l'escola, com Don Carles vivia en el meu carrer, coincidíem en la tornada a casa i la conversació transcorria sempre en valencià. Recorde la seua bonica pronunciació pròpia del Barri del Carme de la ciutat de Valéncia en característiques barrejades del valencià de Benassal, d'a on era la seua muller. En arribar a casa, Don Carles, s'engalanava i se'n anava a Lo Rat Penat a on havia fundat els Cursos de Llengua i Cultura valencianes.

PB: Un atre dels poetes de Benimaclet, hui oblidats, va ser Eduart Buil.Va viure exiliat durant el franquisme i hui ningú el recorda... ¿Va coincidir en ell?

E. Buil en el Musical de Benimaclet

CC: Crec que totes les persones que freqüentàvem el Centre Instructiu Musical de Benimaclet en els anys 60 del segle passat (i principis dels 70) i ací inclouré a músics, socis i assistents a les Festes de Santa Cecilia, el recordem perfectament, puix sempre participava en tots els actes del Musical i les seues intervencions eren molt aplaudides. Done fe perque yo mai faltava ad estos actes en aquells anys. Proponc, que per a recordar-lo millor, el poble de Benimaclet hauria de commemorar el 50 aniversari de la seua mort que se celebrarà en 2023. Igual que en els aniversaris de Carles Salvador i Pasqual Asins se va colocar un ròtul commemoratiu, en este cas hauriem de treballar per a que Eduart Buil tinguera eixe mateix reconeiximent. Anime a “Poble de Benimaclet” per a que treballe en este sentit.

PB: Dels poetes que encara viuen tenim a Miquel Castellano, Josep Puchades, Juan Luis Orquin, Paco Arenas,.. ¿Qué pot dir-nos d'ells?¿Creu que la falta d'identitat de Benimaclet ha influit en que no quallaren com a grup com passà en la primera mitat del segle XX?

CC: El Benimaclet de hui no se pareix en res al de la primera mitat del segle XX. En el pas dels anys ha perdut la seua identitat com a poble per a convertir-se en una barriada de la ciutat de Valéncia (el districte postal 46020). En estes circumstàncies els poetes que m'haveu nomenat i atres que encara viuen és molt difícil que quallen i divulguen les seues poesies al veïnat de Benimaclet.

PB: En la seua experiència ¿creu que Benimaclet pot tornar a ser un punt neuràlgic de les lletres valencianes?

CC: En primer lloc, és fonamental que Benimaclet recupere la seua identitat. Ha de tindre la seua personalitat. S'ha de promocionar més l'us de la llengua valenciana i que se parle més a sovint. En els carrers, els establiments, rarament s'escolta parlar valencià cosa que era lo més freqüent fa 50 anys. Pero és important que el valencià que se parle siga el del poble, aquell que s'ha transmés a lo llarc de generacions, i que els parlants tindran com a propi i podrem recuperar. Quan el valencià, herència dels nostres antepassats, torne als carrers i les escoles, Benimaclet podrà tornar a ser un referent de les lletres valencianes.

PB: Parlant de Benimaclet, en les últimes décades ha perdut casi per complet la seua identitat. ¿En la seua opinió a qué se deu? ¿Podem fer alguna cosa per a evitar-ho?

CC: L'immigració masiva dels anys 60 i 70 de tantes persones que no s'han integrat és una de les causes. L'edificació en blocs de vivendes ha fet que la gent pense que viu en un barri de la ciutat de Valéncia i un districte postal de la ciutat sense història. Pense que podem fer moltes coses... per eixemple la rehabilitació de les cases del centre històric de Benimaclet dels últims anys i evitar l'urbanisme feroç que acabe per a sempre en l'identitat de Benimaclet.

PB: Molts habitants de Benimaclet el consideren encara el seu "poble", ¿Quin mensage els transmetria?

CC: Els diria que continuen considerant-lo com el seu poble i aixina no es pedrà la convivència i l'afecte entre els seus veïns com ocurrix en les grans ciutats a on els de la mateixa escala ni se coneixen.

PB: Vosté ha participat en la fundació de l'Associació Cultural "Poble de Benimaclet", l'editora d'este llibre ¿Qué pot aportar esta associació a Benimaclet?

CC: L'Associació cultural “Poble de Benimaclet” pot ajudar a recuperar la nostra personalitat i redescobrir la nostra identitat perduda. També pot servir per a agrupar a tots els veïns que se senten orgullosos del seu poble i de les arraïls històriques que te.

Cristóbal Cuenca, Síndic de la Confraria

Més informació de cóm adquirir el llibre picant ací

Festa de Sant Antoni

FESTA DE SANT ANTONI DE VERA

Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat.

Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.

Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.

La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni, oficiada per Julio Ciges, el retor, que més tart sobre una tribuna impartix la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.

La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.

En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.

La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

Enguany no ha pogut celebrar-se la festa degut a la pandèmia, per segon any consecutiu. Esperem que l'any que ve puga celebrar.

Reserva llibres de Benimaclet

RESERVA LLIBRES DE BENIMACLET

Com sabeu fa unes semanes la nostra Associació Cultural presentà dos llibres sobre Benimaclet: “Benimaclet, poble de poetes” i “Benimaclet, el meu poble”. El mateix dia de la presentació s'esgotaren tots els eixemplars que s'havien editat. A dia de hui estem esperant la tercera edició, de la que la majoria dels llibres ya estan reservats.

      

Es per això que hem obert un formulari per a fer reserves d'estos llibres de Benimaclet i d'esta manera poder valorar la demanda. A les persones que reserven en el formulari se'ls entregarà els llibres dels que té l'Associació Cultural per als seus socis i simpatisants a un preu especial.

Accés al formulari

Alternativament poden obtindre's els llibres en Amazon al preu que marca la llibreria.

Benimaclet, poble de poetes

Benimaclet, el meu poble

Concentració veïnal de Benimaclet

CONCENTRACIÓ PROTESTA PEL TALL DE SÉQUIES EN BENIMACLET

    Hui s'han congregat centenars de veïns de Benimaclet en la Plaça de l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia per a demanar a la Corporació Municipal que no tanque el Braç d'Alegret de la Séquia de Mestalla que condenarà a la mort de 40.000 metros quadrats d'Horta cultivable en Benimaclet.

    El braç d'Alegret que ha regat i donat vida a l'Horta de Benimaclet des dels temps de la dominació musulmana començà la seua degradació en els anys 70 del segle XX quan moltes noves edificacions, per a evitar els gastos que comportava conectar-se al sistema de colectors, començaren a abocar les seues aigües fecals al sistema de rec. Ha passat mig segle sense que des de les administracions s'haja solucionat este greu problema. Davant de les exigències d'Europa per a que estes situacions no se produïxquen, l'Ajuntament ha decidit tancar la séquia, en lloc de solucionar la canalisació d'estes aigües fecals i evitar que arriben al sistema de rec.

    El sistema de rec de les séquies de l'Horta de Valéncia estan reconegudes internacionalment, entre atres per la FAO. No podem permetre-nos el lux de deixar perdre este Patrimoni.

    Membres de l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet” s'han sumat a la Concentració convocada per l'Associació veïnal de Benimaclet i Cuidem Benimaclet en el cor de la ciutat de Valéncia, en la que s'ha reproduït un camp de lletugues a les portes de l'Ajuntament del Cap i Casal. Des de la nostra Associació continuarem lluitant per la defensa de l'Horta com un dels puntals del nostre Patrimoni. Evitar la seua degradació nos assegura mantindre un verger junt a la ciutat, del que poques ciutats europees tenen el privilegi de fruir.

Séquies de Benimaclet, en perill

SÉQUIES DE BENIMACLET, EN PERILL

Al veïnat de Benimaclet:

L'Horta de Benimaclet està regada des de fa segles per dos séquies del riu Túria. Per una banda la séquia de Vera que és un ramal de la de Rascanya (la séquia que rega Campanar, Orriols, Alboraya, Tavernes Blanques i Benimaclet) i que tenia dos molins en Benimaclet: el de Farinós i el de Vera. Per atra banda, la séquia de Mestalla, que s'encarrega de la vega Nort de l'Horta de Valéncia i dona el braç d'Alegret que rega la banda sur de l'Horta de Benimaclet i acaba desembocant en la séquia de Vera que se convertix en una séquia mixta (en cabal de les séquies de Mestalla i Rascanya).

Estes séquies de Benimaclet, a banda de regar la nostra Horta, foren unes conduccions d'aigua plenes de vida a on vivien patos, peixos i en estiu les gastaven els menuts per a refrescar-se. Durant els anys 60 i 70 del segle passat, en la finalitat d'aforrar-se els aigüerals de les noves construccions, moltes de les noves edificacions començaren a abocar les aigües fecals en les séquies, que deixaren de ser aquell verger qua havien segut durant molts anys.

L'Ajuntament de Valéncia, en lloc de solucionar este problema conectant estos antics edificis al sistema colectors de la ciutat, ha pres la decisió de clausurar el braç de l'Alegret de la séquia de Mestalla. Esta determinació condenarà a 40.000 metros quadrats d'Horta de Benimaclet productiva a la seua desaparició i acabarà en un sistema de rec de segles d'existència.

És per això per lo que des de l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet” animem al veïnat de Benimaclet a que se sumen a la concentració que tindrà lloc el pròxim 8 de giner a les 12 del migdia en la Plaça de l'Ajuntament de Valéncia per a demanar la paralisació d'esta dràstica mida i la solució a la contaminació del braç de l'Alegret. Aixina mateix “Poble de Benimaclet” s'adherix a la concentració convocada per l'Associació de Veïns de Benimaclet i Cuidem Benimaclet.

Resum d'activitats 2021

RESUM D'ACTIVITATS 2021

Estimats amics i amigues de "Poble de Benimaclet":

Acaba un any intens, en el que pareixia que deixàvem una pandèmia arrere i l'acabem en una sexta ona de contagis que no nos deixa vore el final. Desigem que 2022 siga, definitivament, un millor any que nos faça oblidar estos dos anys passats i les seues desagrables conseqüències.

Per a la nostra Associació Cultural “Poble de Benimaclet” ha segut un any en molta activitat, ya portem cinc anys de presència i creem que han segut profitosos i hem pogut aportar al nostre poble un montó d'accions per mantindre la memòria de lo que fon Benimaclet i per a conseguir millorar-lo.

En primer lloc volem destacar la llegalisació de l'Associació que ya està inscrita el Registre d'Associacions de la Generalitat Valenciana i que açò nos va a permetre colaborar en totes les associacions de Benimaclet que aixina ho vullguen, aportant orientació i assessorament en temes relacionats en el nostre poble. Hem atés a associacions tant dispars com l'Associació veïnal de Benimaclet, la Confraria dels Sants de la Pedra o Cuidem Benimaclet i esperem que la nostra faena, complementària ad elles, continue per a mantindre els nostres principis fundacionals.

En el camp de la protecció del nostre patrimoni varen fer un manifest a principis d'any denunciant la destrucció de les Barraques de Caldera, en les que finalment va intervindre l'Ajuntament per evitar la seua completa destrucció. També en realisat un informe per al Jujat per a evitar la destrucció de l'Alqueria de Bonora-Zarzo per part de Metrovacesa i per ara s'ha conseguir parar.

Gran alegria nos ha produït la presentació de dos llibres a finals d'any i que cap benimacleters que s'estime el seu poble deixarà de tindre en la seua Biblioteca. “Benimaclet, poble de poetes” en l'elaboració del qual han participat l'advocat Cristóbal Cuenca i el mege Pau Giner i “Benimaclet, el meu poble”, que recull gran part de les entrades del nostre blog a lo llarc de cinc anys, marquen una fita en la nostra Associació que nos anima a continuar treballant. A la presentació acodiren més de 50 persones i ya portem tres edicions en una espectacular resposta per banda dels veïns.

A banda continuem en la faena en les rets socials promovent la nostra identitat com a poble. Participem activamente en Facebook i Instigram i mantenim tota l'informació que hem publicat en el nostre blog.

Només nos queda desijar-vos un bon any 2022 i quedem a la vostra disposició per a treballar per Benimaclet.

Una atenta salutació

Bon Nadal 2021

BON NADAL 2021

La Junta Directiva de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija a tots els seguidors un Bon Nadal i Bon Any 2022. Vos demanem molta precaució en estos dies de celebracions. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble. Moltes gràcies per estar al nostre costat.

Gran èxit de la Presentació de Llibres

PRESENTACIÓ LLIBRES DE BENIMACLET

    El passat divendres 10 de decembre la nostra Associació va presentar dos novetats editorials relacionades en el nostre poble. És tracta de dos obres que seran imprescindibles en les biblioteques de tots aquells que s'estimen a Benimaclet.

    L'acte va tindre lloc en el Llar Cultural de Benimaclet, en ple casc històric de l'antic poble, a on varen acodir mig centenar de persones. Desde la Junta Directiva volem agraïr l'assistència a tots els qui nos acompanyaren i de forma especial als representants de l'Associació Veïnal de Benimaclet, de la Confraria del Sants de la Pedra de Benimaclet i de l'Institut d'Estudis Valencians. L'event va ser presentat per l'escritor, fill de Benimaclet, Vicent Valiente, el qual va dirigir l'acte en gran maestria.

    En primer lloc el President de "Poble de Benimaclet" presentà al públic l'Associació Cultural i la seua faena realisada en els últims cinc anys (el blog, les pàgines de Facebook i Instigram, els videos de Youtube, llibres,...)

    A continuació se presentà "Benimaclet, poble de poetes" per banda de l'adovocat jubilat José Cristóbal Cuenca, del qual es coautor junt en el mege Pau Giner. En ell se fa un repàs a una vintena de poetes que varen viure en Benimaclet i la seua obra. Molts d'ells estan oblidats, a pesar de tindre carrer dedicat en el nostre poble. 

    Des de la nostra Associació hem promogut esta publicació que servirà de punt d'inici per a continuar el procés de recuperació d'estos poetes.

    En acabant presentarem "Benimaclet, el meu poble", un llibre de més de 400 pàgines a color que recull tot lo publicat durant cinc anys en el blog Poble de Benimaclet, en una recopilació a mans de Pau Giner i en la que també trobem atres passages inèdits. 

És tracta d'un repàs a l'història de Benimaclet, les seues festes i tradicions i els seus personages més famosos d'una manera amena i senzilla. Un llibre que servirà per a mantindre la memòria de lo que fon el Poble de Benimaclet i evitar el seu oblit.

    Per a acabar el President de l'Associació va obrir les portes de l'Associació a tots aquells benimacleters que desigen participar d'este ilusionant proyecte que ha vingut per a quedar-se.

    Aquelles persones que desigen adquirir el llibre poden acostar-se al local del carrer Barón de San Petrillo 26 de matí o escriure al correu de la nostra associació (benimacleters@gmail.com) a on els indicarem com fer-ho.

¡Orgullós de ser de Benimaclet!

¡ORGULLÓS DE SER DE BENIMACLET!

Un dia me preguntaren...

—¿D'a on eres?

—D'un poble, que tal volta ni el conegues, Benimaclet.

—¿Un poble? ¡Qué graciós!.

—¿Saps una cosa? ¡Ben orgullós! Soc d'un poble... A on tot lo món te saluda i te pregunta o te diu: ¿cóm estàs?, ¡Quant de temps sense vore'ns! ¿Eres la filla de…?, ¿Qué és de ton tio...?, Yo conec a la teua yaya.

Soc d'un poble a punt de desapareixer, pero encara te vida de poble. Un poble a on la gent encara manté la llengua dels seus yayos, que encara parlen els uns dels atres… i si no tens una vida, te l'inventen, pero quàn algú necessita de l'atre, sempre estem per a ajudar-nos, i el dia de la teua mort sobra l'ajuda i els acompanyants.

Soc d'un poble a on indiquem les direccions dient: "al costat de l'iglésia" "enfront de casa la Chocolatera", "passant l'apeadero...." "ací dret fins topar en el cassino musical...", "A tres cases del Rullo...", "Junt al forn de l'Alcalde..."

Un poble a on la seua gent quan fa calor per les nits, ixen a prendre la fresca.

Soc d'un poble a on posseïm riquea natural, l'horta, i a on qualsevol excusa és sinònim de festa.

¡Orgullós de ser de poble!¡Orgullós de ser de Benimaclet!

Presentació Llibres de Benimaclet

PRESENTACIÓ LLIBRES DE BENIMACLET

Al veïnat de Benimaclet:

El pròxim divendres 10 de decembre la nostra Associació té el plaer de presentar dos novetats editorials relacionades en el nostre poble. És tracta de dos obres que seran imprescindibles en les biblioteques de tots aquells que s'estimen a Benimaclet.

Per una banda tenim "Benimaclet, poble de poetes" en la redacció del qual han participat l'advocat Cristóbal Cuenca i el mege Pau Giner. En ell se fa un repàs a una vintena de poetes que varen viure en Benimaclet i la seua obra. Molts d'ells estan oblidats, a pesar de tindre carrer dedicat en el nostre poble. Des de la nostra Associació hem promogut esta publicació que servirà de punt d'inici per a continuar el procés de recuperació d'estos poetes.

D'atra, presentarem "Benimaclet, el meu poble", que recull tot lo publicat durant cinc anys en el blog Poble de Benimaclet, en una recopilació a mans de Pau Giner i en la que també trobarem atres passages inèdits. És tracta d'un repàs a l'història de Benimaclet, les seues festes i tradicions i els seus personages més famosos d'una manera amena i senzilla. Un llibre de més de 400 pàgines a color que servirà per a mantindre la memòria de lo que fon el Poble de Benimaclet i evitar el seu oblit.

La presentació tindrà lloc en el Llar Cultural de Benimaclet a les 18:30 hores del divendres 10 de decembre.

Vos esperem.

Dia de Tots els Sants 2021

DIA DE TOTS SANTS

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 

Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava menjar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

 ¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!

El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fang,

sols arriba el sant anhel.

Senyera!

Crit i clamor

de l'amor

verdadera.

Flamejant t'he vist al vent

i te porte dins del cor;

moure fas mon sentiment,

puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,

llum de la pàtria en la pau,

flama de nostra consciéncia,

clam, bes i llau.

Carles Salvador 1920

Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

La Mocadorà, dia dels enamorats valencians

  LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.

En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.

Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.

¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?

Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.

Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les fruitetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2016.