Tots Sants 2023

 DIA DE TOTS SANTS EN BENIMACLET

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 

Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava menjar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

El rellonge de l'església de Benimaclet

EL RELLONGE DE L'ESGLÉSIA DE BENIMACLET

Antic Convent de Sant Gregori

El rellonge de l'Església de Benimaclet no se va construir per al nostre poble. Les vicissituts de l'història vullgueren que acabara en rematant la frontera principal de la parròquia mare de Benimaclet pero inicialment va donar les hores durant molts anys en el Covent de San Gregori de la Ciutat de Valéncia.

El L'antic convent-monasteri de Sant Gregori estava situat en el carrer de Sant Vicent Màrtir de la Ciutat de Valéncia, el qual s'havia convertit en presó a mitat del segle XIX per motiu de la Desamortisació de Mendizàbal. L'escritor valencià Vicent Blasco Ibáñez va fer famós este convent de Sant Gregori, ya que va ser reclòs per lo manco un parell de voltes en les seues celes. Cada volta que tenia problemes en la Justícia a raïl dels seus insolents artículs, era enviat a Sant Gregori, en espera de que l'autoritat dirimira el seu cas. O fins que algú li pagara la fiança.

El convent-presó reunia en aquells temps unes pèssimes condicions, tant d'habitabilitat com de seguritat. Lo que no vol dir que el periodiste valencià no gojara en la seua cela de les millors comoditats i que, per supost, poguera seguir despachant i fent la faena editorial per al seu diari. El convent de Sant Gregori, una volta es va inaugurar la Presó Model, va ser derribat, a partir de 1911, dins d'una série de reformes que varen millorar les pèssimes presons de la ciutat. En el solar conventual es va acabar de construir, cap a 1915, l'illa de cases on s'assenta en l'actualitat el teatre Olympia.

Convent de San Gregori ca 1890
(Archiu Solaz)

El convent també va ser famós per ser Centre de Dònes Arrepenedides des de molts segles abans. Allí les religioses agustines rebien ad aquelles dònes que havien portat una vida "pecaminosa", generalment prostitutes i mares fadrines, i el seu recolliment servia per a purificar els seus erros. S'ha de recordar que esta antiga institució ya funcionava des de l'any 1345, en que va ser fundada per una devota de l'Orde Tercera de sant Francesc, estant baix el patronage de la municipalitat. La cèdula fundacional la va otorgar el propi rei Felip II i l'arquebisbe Juan de Ribera va ajudar a l'obra alçant l'iglésia que va ser beneïda el dia de sant Gregori Magne de l'any 1600. Esta institució es governava per una Junta de dèu administradors i pels pares Agustins del veí convent de Sant Gregori. A mitan del sigle XIX passà a dependre de les Religioses Adoratrius, congregació fundada per la Mare Sacrament a la que li havia cedit l'ajuntament els locals de la Casa d'Arrepenedides.

Al ser derribats el convent de Sant Gregori i la Casa d'Arrepenedides les religioses Adoratrius varen passar a una nova residència en el carrer Hernán Cortés i el convent de sant Gregori es traslladà al carrer de Sapadors a on va permanéixer fins a 1977 en que es va traslladar a l'Eliana.

Als inicis del segle XX l'església parroquial de Benimaclet no disponia de rellonge. Gràcies a les gestions del retor de Benimaclet d'aquell moment, Miquel Zaragozà i Barber, el rellonge que havia estat en el Convent de Sant Gregori i estava abandonat es va traslladar a l'Església de Benimaclet en febrer de 1913. Per a buscar-li ubicació, donada la peculiar situació de la torre campanar, que s'erigix sobre la capçalera de l'edifici, en lloc de prop de la frontera, en la Plaça del Poble, i açò fea que el campanar no fora visible des de la Plaça. Per això hagué de construir-se una torreta sobre la frontera, a la dreta, per a que el rellonge ocupara un lloc visible des de tota la plaça. Allí seguix marcant les hores, des de fa més de 100 anys.

Molí Nou o Molí de Farinós

MOLÍ DE FARINÓS O MOLÍ NOU 

El Molí de Farinós o “Molí Nou” és una de les construccions més emblemàtiques i antigues de les que se conserven en l'Horta de Benimaclet. Està localisat en un entrador del camí de Farinós, just en la frontera que separa el l'antic terme de Benimaclet de d'Alboraya. En el punt on es troba el Molí la separació dels térmens la determina la séquia de Vera, de la qual se nutria el Molí per a obtindre la seua força motriu. Per això resulta que la mitat del molí pertany al terme municipal de Valéncia i l'atra mitat al d'Alboraya, a nivell de la Partida de Masquefa. 

Segons la documentació consultada la primera petició per a la seua construcció és de l'any 1792 quan Antoni de Palavicino va solicitar l'establiment d'un molí fariner, en dos moles corrents i una de descans, en la séquia escorrentia de Navarro, camí de Benimaclet a Vera, en la partida de Rafelterrás. Pero les coses de palau van espayet i la Guerra del Francés van paralisar el proyecte. Finalment la construcció va poder iniciar-se en l'any 1817, una volta acabada la Guerra, per part d'un nou propietari Tomàs Benet, despuix de les múltiples objeccions que es varen presentar a la seua construcció, entre unes atres les del Molí veí de Masquefa, hui desaparegut. A mitan del sigle XIX, figura en l'inventari realisat per Madoz i en 1887 apareix com a molí fariner. 

La planta actual del Molí consistix en una nau allargada disposta de forma travessera sobre el caixer de la séquia de Vera i dotada de dos corsies paraleles i separades per un renc de pilars. La casa té dos plantes i una coberta de teules a una sola vertent orientada cap a la frontera trassera, per on entra la séquia. La porta d'accés està situada en la frontera lateral meridional i dispon de numerosos vans o finestres en les fronteres principals i en abdós plantes de l'edifici. La fabricació dels seus murs és majoritàriament de mamposteria, combinada en la rajola. La part hidràulica consistix en la pròpia séquia de Vera, que amplia llaugerament el seu caixer per a dispondre una entrada al càrcau del molí i un derramador per a la circulació lliure de l'aigua. 

L'estat actual del molí és bo, ha vixcut reparacions que han preservat el conjunt, sense dubte pel manteniment dels usos residencials durant la segona mitat del sigle XX, encara que l'us moliner haguera desaparegut. En canvi la part hidràulica ha segut alterada en major mesura puix el caixer de la séquia es troba totalment recobert en parets de formigó a nivell dels camps de cultiu. Els rodets han segut desmantellats de la seua ubicació original i la maquinària ya no existix. 

Va ser declarat Be de Rellevància Local, en el còdic EPH_SUR_14.01, com a conseqüència del decret de la Generalitat Valenciana, 73/2006 de 26 de maig, per lo que és de esperar que ajude a la seua preservació i protecció.

¡¡Feliç 9 d'Octubre!!

 ¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!

El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fang,

sols arriba el sant anhel.

Senyera!

Crit i clamor

de l'amor

verdadera.

Flamejant t'he vist al vent

i te porte dins del cor;

moure fas mon sentiment,

puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,

llum de la pàtria en la pau,

flama de nostra consciéncia,

clam, bes i llau.

Carles Salvador 1920

Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

La mocadorà, dia dels enamorats valencians

  LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.

En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.

Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.

¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?

Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.

Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les frutetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2023 que s'ha inspirat en la menció a Benimaclet en el Llibre del Repartiment.

Carmen Alcaraz, la veu de les dones de Benimaclet

CARMEN ALCARAZ, LA VEU DE LES DÒNES DE BENIMACLET

La construcció de les Cambres de Beccari en l'Horta de Benimaclet va provocar una reacció de tots els habitants de Benimaclet. Des dels intelectuals als llauradors, catòlics i ateus, dretans i esquerrosos, homens i dones... tots junts lluitaren per evitar l'instalació d'esta molesta infrastrutura. 

Acodiren a donar la seua opinió científics son Diogenes López Mencho, el mege de Benimaclet, Adelina Montesinos, la farmacèutica, mestres, poetes, intelectuals.... Se va constituir una Comissió especial que la formaven els directius de tots els partits i associacions culturals de Benimaclet. Inclús una comissió se va translladar a Madrit per a tractar d'impedir lo inevitable. 

Una sorpresa per al Consistori de la Ciutat de Valéncia va ser l'aparició de la senyoreta Carmen Alcaraz Agustens, una espontànea que va defendre davant d'una corporació d'hòmens la no conveniència de la construcció d'estes cambres, pel mal que farien a les dònes de Benimaclet. El discurs, en nom de les dònes i mares de Benimaclet, va ser tot un atreviment per a l'época i la prensa no dubtà en retratar a la benimacletera i reproduir el seu discurs. 

El 29 de Giner de 1931 la prensa titulava: “Una bella jove actua d'espontànea” i podiem llegir les seues paraules: 

“El caso es nuevo e interesante. Una esbelta señorita se presenta ante el Concejo y reposadamente lee una petición en nombre de las vecinas de Benimaclet.. La señorita Carmen Alcaraz leyó su escrito en el que dice: 

La noticia del acuerdo municipal de instalar en lugar próximo a nuestro poblado las Cámaras de Beccari para transformación de las basuras, nos ha llenado de alarma, porque, pesa a todas las seguridades que sobre la bondad de las mismas dan los informadores oficiales, no por ello deja de amedrantarnos el peligro que se cierne sobre nuestros hogares. 

La Prensa acogedora y defensora de las buenas causas y el esponténeo convecino que me precedió, ya han aducido los argumentos de orden legal y técnico en que fundamentan su oposición a la instalación de las Cámaras Beccari en el lugar elegido por la contrata y aprobado por la Comisión Permanente de este excelentísimo Ayuntamiento. 

A mí no me mueve otro objeto, Excelentísimo señor y concejales, que elevar a vuestras señorías la súplica más ferviente de todas las madres de Benimaclet, de todas las mujeres amantes y enamoradas de sus hogares, que se rebeln angustiadas contra la realización del citado proyecto. 

Vuelva sobre su acuerdo, tan impremeditado, la Comisión Permanente. Que lleven las Cámaras Beccari lejos de todo sector poblado de la ciudad y no duden vuestras señorías de que las mujeres valencianas del valencíanisimo poblado de Benimaclet y todas las mujeres de toda la ciudad, ya que a todas afecta más directa o indirectamente por la proximidad de los Jardines del Real y la Alameda, aplaudirán vuestra resolución favorable a nuestras pretensiones, resolución que, por otra parte, impone la previsión por la salud del vecindario de Benimaclet. 

El alcalde prometió tener en cuenta el escrito.”

Les veus de la gent de Benimaclet no pogué evitar l'instalació del femer, pero marcà una nova forma de fer front a les injusticies del poder. Tota Espanya conegué el problema de Benimaclet en un moment en que les comunicacions eren molt llimitades. Carmen Alcaraz, en el seu discurs, mereix un reconeiximent pels benimacleters.

Ramon Peris Mencheta, bisbe de Benimaclet

RAMON PERIS MENCHETA, UN BISBE DE BENIMACLET 

Ramon Peris Mencheta va nàixer el 22 de Març de l'any 1851 en la ciutat de Valéncia (encara que la majoria dels seus germans naixqueren en Benimaclet, tant abans com després d'esta data no hem trobat la partida de bateig de Ramon). 

De família artesana de Benimaclet, era fill de Vicent Peris Aragó i Mercedes Mencheta i Bartual. Era germà del famós periodiste Francisco Peris i Mencheta. Ramon va cursar la carrera sacerdotal en el Seminari Pontifici de Valéncia, centre en el que una volta ordenat sacerdot en l'any 1876, es va doctorar en Cànons i Sagrada Teologia. Els primer anys va ser coadjutor de la parròquia de Cullera on va estar per un periodo de tres anys. 

En 1879 era nomenat beneficiari de la Catedral i poc més tart ascendit canonge de la Séu. En 1887 se li otorgà el càrrec d'archipreste. En 1892 va presidir el funeral de son pare en Benimaclet. 

El dinàmic arquebisbe de Valéncia Sancha i Hervás va impulsar el seu nomenament com a bisbe de Còria (Càceres) el 21 de maig de 1894 i en agost d'eixe any era consagrat bisbe en la Catedral de Valéncia, sent apadrinat per l'Ajuntament de Valéncia. Es va traslladar a estes terres extremenyes per a complir en la sempre important missió d'estar a la front d'església de Còria, una diòcesis que, per una atra part, és una de les més antigues d'Espanya, ya que es creu, en solvència històrica, que té els seus inicis en el sigle VI). 

El seu extens pontificat, més de 25 anys, va respondre de modo casi paradigmàtic al model vigent en la quarta restauració religiosa de l'Espanya contemporànea. D'esta manera, el seu pla pastoral és un principi reordenador i restaurador en tots els extrems de l'activitat pastoral. En tal context s'enquadren les seues cinc visites pastorals a tot el territori de la diòcesis; la celebració d'un molt important Sínodo diocesà en 1897; la construcció de varis temples i reparació d'uns atres; un nou Pla d'Estudis per al seminari; l'introducció en Càceres dels Trinitaris i de les Josefines; la solícita atenció pel sindicalisme agrari i atres iniciatives d'idèntic tenor. 

Va ser un gran defensor de la comarca de les Hurdes. Degut als seus fets en pro d'esta pobra regió el nomenaren President de la benèfica Societat La Esperanza de las Hurdes. Donades les condicions del seu caràcter i tasques, l'unió i empatia en la major part dels seus fidels es va erigir en constant del seu pontificat, realçant el seu valor com a eixemple típic de l'episcopat canoviste en un àrea rural de l'Espanya “profunda”. 

En la llegislatura de 1901-1902 va ser Senador per l'arquebisbat de Toledo. Va morir en Còria el 6 de giner de 1920.

Dia del Crist 2023

EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo"). Enguany la seua processó tornarà a recòrrer els carrers de Benimaclet, pareix en tot el seu explendor. Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.

El dia del Crist, és un dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que comença a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acabava en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.

L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 150 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.

L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

Calderes Benimaclet 2023

  LES CALDERES DE BENIMACLET

Des de bon de matí del Dissabte 16 de Setembre en el Carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'Arròs en fesols i naps, sempre si l'orage no ho impedix.


A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbón i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat (que haja adquirit els tickets -Pot adquirir-se la targeta durant tot l'any).

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

Ha faltat Juan Luis Orquín

HA FALTAT JUAN LUIS ORQUIN, RETOR QUE VA SER 37 ANYS DE BENIMACLET

Juan Luis Orquín, conegut en Benimaclet com Don Juan, va ser el Sacerdot responsable de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora de Benimaclet durant més de 35 anys. Va nàixer en Oliva (La Safor) un 9 de decembre de l'any 1931. Va passar la seua infància, com tots els de la seua generació, en penúries i deprenent com a autodidactes de la vida en el dia a dia. Orfe de pare (mestre nacional) assessinat en l'any 1936 durant la Guerra Civil Espanyola. En l'any 1947, a l'edat de 16 anys, decidix, vocacionalment, ser sacerdot i va ingressar en el Seminari. Va ser ordenat Sacerdot el 26 de juny de 1955. Va començar la seua llabor pastoral en Amèrica, en els pobles d'al voltant de Copiapó (Chile): Poble Afonat (hui Diego Almagro), Mina Carmen, Inca d'Or, El Salat, El Salvador, en Chile. El 13 de maig de 1973 va prendre possessió de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora de Benimaclet substituint al volgut Don Sebastián Zaragozà i Zaragozà. 

Durant els 37 anys que permaneix al front de la Parròquia mare en Benimaclet va conseguir una convivència espiritual i social jamai coneguda en este poble i la seua parròquia. Va dotar i va ampliar servicis socials (menjador Sant Josep, Economat social, Roper @Arropa de Càritas...), en els seus corresponents locals, al servici de Benimaclet. Va actualisar els Estatuts de la Confraria dels Sants de la Pedra, Abdon i Senent, creada en 1548. Encoraja i crea grups de Clavaris, que celebren les Festes Patronals, que de sempre són el tercer dumenge del més de setembre. Descobrix el passat històric de Benimaclet en més de 2000 anys d'història. Publica varis llibres, que es troben archivats en l'Archiu del Regne de Valéncia, com a obres inèdites de l'història de Valéncia. Dins de les obres físiques destaca la Capella del Santíssim Crist de la Providència, d'estil neorománico en artesonat, a on es contemplen els 4000 anys de l'història de la Salvació de l'home, gestada per les generacions passades. El 5 de setembre de 2010, va rebre el títul de Sacerdot Emèrit de la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet i per desavenències en el titulat s'hagué de retirar a una residència de retors en Quart de Poblet.

Hui ha faltat als 91 anys. La Missa Exequial se celebrarà demà divendres 15 de setembre, a las 17:00 hores, en l’Iglésia de l’Assunció de Nostra Senyora d’Oliva, presidida por D. Enrique Benavent, Arquebisbe de Valéncia.

La seua Capella Ardent estarà instalada hui dijous, de 16:00 a 20:00 hores, i demà divendres, de 10:00 a 13:00, en el Tanatori d’Oliva.

Descanse en pau.

Des de Poble de Benimaclet volem trasmetre el nostre més sentit pésam a la família i reconéixer la seua llabor pastoral com a retor i promotor de l’història i tradicions de Benimaclet.

Èxit de l'Homenage a Eduard Buil

EL POBLE DE BENIMACLET RENDIX HOMENAGE A EDUARD BUIL

El salons del Centre Instructiu Musical de Benimaclet s'han omplit hui d'un centenar de persones per a fer un homenage al “Poeta de Benimaclet”, Eduard Buil i Navarro del que enguany celebrem el 50 aniversari de la seua defunció.

L'acte ha segut organisat per la Clavaria Amics de Benimaclet 2023, dins dels actes de les Festes Patronals de Benimaclet i ha contat en la colaboració de l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet”, la Ret d'Estudis Valencians i la família d'Eduard Buil.

La presentació de l'acte ha segut a càrrec del mege i escritor de Benimaclet Pau Giner, en calitat de President de “Poble de Benimaclet”, que ha agraït als assistents la participació en l'acte, fent especial referència a la Directiva del Centre Instructiu de Benimaclet que han cedit el local, als Clavaris d'enguany per l'organisació. Destacar l'assistència del President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro, Entitat a la que va estar molt unit Eduard Buil; de l'Acadèmic de la RACV, Miquel Àngel Lledó; del President del Rogle Constantí Llombart, Juli Moreno i de l'ex-Senador Miquel Ramon. També la família de Buil, entre la que se trobaven diversos nets i una nora, vinguts des de França i Roses.

Giner ha resaltat la persona de Buil, de la que ha remarcat la seua capacitat de reconciliació i el seu valencianisme, també la seua relació en el Centre Instructiu Musical tant abans com en passar l'Exili.

Miquel Àngel Gascón, coordinador de l'obra, poeta festiu i escritor, ha contat cóm va nàixer esta iniciativa de recuperació de la memòria de Buil. Gascón és el director de “Poetes Valencians” un proyecte que ya ha recuperat més de 300 poetes valencians que varen nàixer abans de la Guerra Civil. Quan se va trobar en Buil, i gràcies a la seua neta Alexandrina, va conéixer ad este poeta que per ad ell era desconegut. Ha animat als assistents a llegir el llibre i profundisar en este personage que tant va voler a Valéncia.

José Cristòbal Cuenca, que va ser regidor de l'Ajuntament de Valéncia i President del CIM de Benimaclet, ha fet una exposició sobre la relació de Buil en Benimaclet. Ha narrat com va conéixer a la seua dòna, Amparo Bueso, i es va casar en Benimaclet. Les velades artístiques del Musical a on sempre Buil posava el seu colofó. Cuenca, va conéixer personalment eixes velades i encara les recorda en carinyo i admiració.

La neta de Buil, Alexandrina Fornas Buil, ha posat el seu toc familiar a l'acte, contant cóm el recorden els seus nets després de 50 anys. Cristóbal Cuenca ha fet entrega a la família de un reconeiximent per la seua colaboració en este Homenage.

Durant l'acte s'han llegit diverses poesies de Buil per part de : José Pilan, Ramón Ramírez (que ha contat també els seus recorts quan era un educant en el CIM i Buil recitava les seues poesies), Enrique Montesinos i el poeta valencià.

L'acte ha conclòs donant les gràcies a tots els assistents i remarcant, una volta més, els valors de la persona d'Eduard Buil, que nos ensenya el valor de la concòrdia i la reconciliació en uns temps en els que patim una forta polarisació política i social.

Des de Poble de Benimaclet volem donar les gràcies a la família d'Eduard Buil i als autors que han possible este llibre homenage: Miquel Àngel Gascon, Javi Navarro, Joan Josep Serra, Cristóbal Cuenca, Pau Giner i Alexandrina Fornas.

Mercat Medieval 2023

 MERCAT MEDIEVAL 2023

Des del dijous 14 de Setembre podem passejar pel Mercat Medieval de Benimaclet d'enguany. 

Des de la Clavaria 2023 se convida al poble de Benimaclet a participar i fruir d'est event que cada any alegra els nostres carrers.

El tradicional Mercat Medieval de Benimaclet podrem visitar-lo des del dijous 14 de Setembre fins al dumenge 17 de Setembre en els carrers Masquefa i Músic Belando (casc antic de Benimaclet).

¡No vos el pergau enguany!

Passà dels Sants 2023

 ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns se realisa la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdón i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdón i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria comença a les 20:30 hores, quan se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. El recorregut passa pels carrer Puçol, Masquefa, Valladolit fins a buscar el camí Farinós. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdón i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

V Certamen de Pintura Ràpida 2023

 V CERTAMEN DE PINTURA RÀPIDA DE BENIMACLET (2023)

Durant el dia de hui, dissabte 9 de setembre de 2023, s'ha celebrat en els carrers de Benimaclet el V Certamen de Pintura Ràpida coincidint en les Festes Patronals del nostre poble. Este certamen, que ya se ha convertit en una tradició dins de les Festes, és una realitat gràcies al jove artiste de Benimaclet, Santiago Gómez. El certamen conta en el patrocini de la Caixa Popular i la Clavaria Amics de Benimaclet.

L'edició d'enguany ha contat en la participació de pintors vinguts de diversos punts de la nostra geografia i el jurat ha destacat l'alta calitat de les obres.

Els premis han segut els següents:

Primer Premi dotat en 300 € per la Caixa Popular

Pascual Gimeno Montalar

Segon Premi dotat en 200€ per la Clavaria Amics de Benimaclet 2023

Vicente Llistó Delgado

Menció d'Honor

Albizu Gómez Blanca

Felicitats als artistes que han conseguit premi.

Les obres han quedat expostes en en Llar Cultural de Benimaclet (carrer els Sants) i podran ser adquirides per qui ho vullga.

¡¡¡Poble de Benimaclet fa 7 anys!!!

POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 7 ANYS

Mai haguérem imaginat en 2016 que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem sèt anys junt als nostres seguidors, i hem sobrevixcut a una pandèmia.

Hui, sèt any més tart, a punt de les 400.000 visites al nostre blog, més de 5000 seguidors en Facebook i més d'1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.

Durant estos sèt anys que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos morts, l'ensenyança del valencià, poesies,...), Emili Baró, Eduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual Jovaní, Miquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57, els atentats en1934, la fundació de Benimaclet, els contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdón i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per Sant Antoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat sis llibres:
      “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.  
       "Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet" un personage històric que va alcançar nivells de fama per tota la Corona d'Aragó.

        "Benimaclet, poble de poetes" a on se fa referència a tots els poetes de Benimaclet i 

        "Benimaclet, el meu poble", un recull de totes les entrades del Blog en forma d''Història de Benimaclet.

            "L'horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents", un llibre en més de 200 fotografies de la nostra Horta. Un llibre que vol fer memòria de eixes persones que varen fer possible un verger junt a la ciutat.

            I la semana que ve presentem en coedició en la Clavaria de 2023 "Eduard Buil, memòria d'un poeta", un llibre homenage al complir-se 50 anys de la mort d'este eminent poeta de Benimaclet.

Varen participar en una conferència sobre l'Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo i seguim de prop la protecció de la nostra Horta.

Fa tres anys nos vàrem constituir com una Associació Cultural en el Registre de la Generalitat Valenciana. Ara tenim nous proyectes que anireu coneixent sense oblidar els nostres objectius: continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble i aumentar la nostra llista de colaboradors.

¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos sèt anys!