VI Certamen de pintura ràpida de Benimaclet

VI CERTAMEN DE PINTURA RÀPIDA DE BENIMACLET

El pròxim dissabte 7 de setembre de 2024, dins del programa de Festes Patronals de Benimaclet, tindrà lloc el VI Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet.

S'establixen els següents premis:

- Primer Premi: 1000 €. Gentilea de la Junta Municipal d'Exposició 

- Segon Premi: 500 €. Gentilea de la Caixa Popular

Podeu consultar les bases completes ací: BASES DEL CERTAMEN

Vos podeu inscriure en el següent formulari: INSCRIPCIÓ

IV Jocs Florals de Benimaclet

IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET 

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet en la colaboració de la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d'Exposició convoca els IV Jocs Florals de Benimaclet.

Els Jocs Florals de Benimaclet se celebraren per primera volta en l’any 1931 i es repetirien en 1934 i 1935. El nostre poble vivia moments de fervent renàixer de les lletres valencianes tenint veïns de renom com Pasqual Asins, Prudenci Alcón, Carles Salvador, Emili Baró, Ventura Pascual, Josep Sanmartin, Joan Ballester,... sense oblidar l’ànima dels Jocs Florals Josep Maria Bayarri i Hurtado, qui va ser el promotor. Els mantenedors foren personalitats com el diputat en Corts per Castelló Antoni Martí Olucha, el Dr. Salvador Roda Soriano o el President de Lo Rat Penat Nicolau Primitiu. Els guanyadors foren poetes novells que anys més avant alcançarien la glòria en el món de les lletres valencianes com Prudenci Alcon, Xavier Casp i Josep Vecina. La Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista va deixar caure en l’oblit esta justa de les lletres que ara, en passar 80 anys volem recuperar des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet en l’ajuda de la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d’Exposició. Volem animar a tot el Poble de Benimaclet a participar d’este concurs que segur retornarà al nostre poble al lloc que mai va haver d’abandonar.

S'han convocat sis premis, tres ordinaris i tres extraodinaris, de poesia, narrativa i investigació. Els treballs podran presentar-se fins al dia 26 de juny a les 23:59 hores.

L'acte dels IV Jocs Florals tindrà lloc durant les Festes Patronals de Benimaclet.

Les bases poden consultar-se en: BASES (en valencià) BASES (en castellano) 

Creus de Maig 2024

 LES CREUS DE MAIG EN BENIMACLET

Creu de Maig Parròquia 2023

La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig. Pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador romà Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria que es creïa impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).

L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit i llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocultes i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de Maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del sigle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants i en ell participen des de fa anys algunes associacions del nostre poble.

En Benimaclet se coloquen creus de Maig en:

- l'Església Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora, en la Plaça de Benimaclet.

- Falla Poeta Altet-Benicarló.

- I en l'Ermita de Vera l'Associació Cultural L'Horta ha colocat una preciossa Creu en el lema Valéncia crucificada i silenciada, un homenage a les llauradores valencianes.

La Mare de Deu de Copacabana en Benimaclet

LA MARE DE DEU DE COPACABANA EN BENIMACLET 

El mestre de Benimaclet, Carles Salvador, fea un referència a una curiositat de l'història del nostre poble en un artícul publicat en els anys 50 baix el títul “Benimaclet, o un paseo por la huerta”. En ell parla de “una virgen brasileña en Valencia” i relata l'informació que va trobar sobre el cas. 

Santa Mònica, ciutat de Valéncia

On hui es troba l'església de Santa Mònica en la Ciutat de Valéncia, on comença el carrer Morvedre (o Sagunt) estava situat l'antic convent d'Agustins descalços. Hui ocupa eixe lloc la casa asil de les Germanetes dels Ancians Desamparats. El convent va començar a construir-se en l'any 1663 i en 1691 acaba la seua construcció i des del primer moment va tindre relació en Benimaclet per la seua proximitat. En aquell moments era habitual que els difunts foren soterrats vestits en hàbits de diferents órdens religioses. Els habitants de Benimaclet de l'época triaven en freqüència hàbits d'esta orde. 

Gravat de les Festes de 1738

Salvador fa referència a que Vicent Orti i Major en la seua obra “ Fiestas centenarias con que la ilustre Ciudad de Valencia celebró en 1738 la quinta centuria de su christiana Conquista” publicada en l'any 1740 comenta que: “El 10 de Octubre de 1738 se hizo la procesión general” i afig que: “Los Agustinos Descalzos sacaron un tabérnaculo en que iba la imagen de Nuestra Señora de Copacobana, con su escapulario de tisú y el mando de espolín de oro, con tantos adornos de perlas, diamantes y esmeraldas que su valor importaba quince mil pesos. Llevaba en la cabellera un hermoso arco de flores artificiales, de lo que iba también la peana curiosamente compuesta, delante de la cual iban cuatro Religiosos alumbrando con antorchas de cera a la Santa Imagen y una vistosisima Danza que con su destreza servia de diversión y con su gozo de obsequio. La imagen era de masonería, colocada sobre una esfera azul. Desde la Capilla del Cristo fue trasladada al retablo donde hoy se halla San Félix Cantalicio. Hoy se venera en una capilla del poblado de Benimaclet.” 

I Salvador contínua dient que tot això és lo que pot dit de la Mare de Deu i que no ha pogut averiguar res mes sobre esta image. I acaba afirmant: “Quede per a atres trobar noves dades en papers vells”. 

Mare de Deu de Copacabana

La Mare de Deu de Copacabana és una advocació mariana venerada en Copacabana, Departament de la Paz, Bolívia. La seua festa se celebra el 5 d'agost. L'1 d'agost de 1925 va ser coronada i declarada "Reina de la Nació Boliviana". El cult a la Mare de Deu de Copacabana es va iniciar en 1583 en l'época virreinal, en el poble de Copacabana a més de 3.800 metros sobre el nivell de la mar, i a 139 km de la ciutat de la Paz, prop del llac Titicaca, antics llocs sagrats per als aymares i inques. 

La seua veneració es va estendre des de Bolivia a diversos països d'Amèrica, com Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia i Perú; i també a països d'Europa, com Espanya. Aixina mateix, varis llocs porten el nom de Copacabana en Argentina, Brasil i Colòmbia. 

Copacabana, Bolivia

Des d'un principi l'image va cobrar fama de ser miraculosa, la qual cosa es va estendre per tota la comarca, el Virreinat i el continent sancer. Els pares Agustins varen construir la primera capella Major, entre els anys 1614 i 1618. El Virrei de Lima, Comte de Lemos, va recolzar moral i econòmicament la construcció de la Basílica des de 1668 i va assistir a l'inauguració de la mateixa en l'any 1678. Varen ser els Agustins els que varen dur a Europa la devoció per l'image d'esta Mare de Deu. 

Per lo tant segons les descripcions en les que contem l'image arribà a Benimaclet entre octubre de 1738 i 1740. En aquells anys era retor de Benimaclet el doctor Ramon Ceres, que havia pres possessió el 27 de Novembre de 1695, deprés d'haver segut nomenat en Roma el 29 de Novembre de l'any anterior. El doctor Ceres deixà la parròquia de Benimaclet en 1746, pero no per mort, sino que es substituït. En 1755 és realisa una visita de l'Arquebisbe Mayoral a Benimaclet i en l'inventari que es realisa dels bens de la parròquia no apareix l'image de la Mare de Deu de Copacabana. 

Image de 1583

Durant el rectorat del doctor Ceres el temple parroquial de Benimaclet es reformat i millorat. A banda es construïx la torre campanar en l'any 1731. 

Image de 1583

De tot lo dit podem concloure que estem com en en els anys 50 del segle passat, no sabem qué va ser d'aquella magnífica image que en 1740 es venerava en la nostra parròquia pero les opcions que se presenten son: 

- Que els Agustins reclamaren l'image i durant la Desamortisació del XIX desapareguera. Pero l'image no torna a referenciar-se en cap escrit. 

- Que l'image fora furtada. Eren freqüents els atacs pirates en l'época i els bandolers. Benimaclet es trobava desproveïda de defenses. 

- Que la substitució del doctor Ceres al càrrec de la Parròquia de Benimaclet estiguera relacionada l'image. Pogué vendre-la per a pagar les reformes o la construcció del campanar... Sabem que l'economia parroquial no era excelent.

Per últim resenyar l'erro de Salvador al dir una Mare de Deu brasilera. Encara que Copacabana és un barri de la ciutat de Sao Paulo en Brasi,l com hem dit la Mare de Deu és originaria de Bolivia.

Combregar d'impedits Benimaclet 2024

EL COMBREGAR D'IMPEDITS DE BENIMACLET

Horta de Valéncia, 1911

Este dumenge, 14 d'abril, se celebra en Benimaclet el Combregar d'Impedits.

Benimaclet guarda una de les tradicions religioses més antigues de les que se coneixen en Valéncia, el Combregar de Malalts e Impedits o Combregar d'Impedits. Es tracta d'una processó en la que la feligresia de Benimaclet recorre el carrers del poble duent la comunió als malalts del poble que no poden desplaçar-se al temple parroquial degut a la seua malaltia.

La processó se realisa en molts pobles de Valéncia el dilluns de Sant Vicent Ferrer (és a dir el dilluns següent al segon dumenge de Pasqua -domenica in albis), encara que en Benimaclet ve realisant-se des de fa molts anys el tercer dumenge de Pasqua, segurament per a que els benimacleters puguen assistir a les fester en honor al patró San Vicent en la ciutat de Valéncia. S'ha de dir que este tipo d'acte només se realisa en l'antic Regne de Valéncia i en algunes parts d'Andalusia.

El Concili de Trento, realisat entre 1545 y 1563, en el marc de la Contrarreforma catòlica manava a la feligresia combregar al menys una volta a l'any per Pasqua florida, lo que quedà com un manament de l'Església. Hi ha notícies de processions per a dur la comunió als feligresos en Sevilla des de 1575 (costum que encara es manté).

Segurament per influència de San Joan de Ribera, sevillà de naiximent i que arribà a ser Arquebisbe de Valéncia a finals del segle XVI i el qual tenia gran devoció per l'Eucaristia, Valéncia va adquirir esta tradició.

La processó encara se realisa actualment en multitut de pobles valencians com Alboraya, Picassent, Museros, Xàtiva, Montaverner... i deixà de celebrar-se en molts atres en els últims anys.

En Benimaclet s'ha mantingut a pesar de la pressió de la ciutat i de les noves tendències actuals que tendixen a dur els sentiments religiosos a l'intimitat. L'acte comença a les 10:00 del matí partint de l'Església Parroquial en la Plaça de Benimaclet. Encapçala l'acte la creu processional portada per un feligrés. A continuació el senyor rector porta el copó en les sagrades formes baix pali. Familiars dels malalts i veïns de Benimaclet porten els pals del pali. Junt ad ells uns escolans van tocant unes campanetes per a indicar la presència del Corpus Christi (el Cos de Crist). A continuació va el poble i la banda de música del Centre Instructiu de Benimaclet. En acabant de recórrer totes les cases dels malalts que han demanat la comunió se torna al temple parroquial.

Combregar d'Impedits 2017

Combregar d'Impedits de 2017

Antigament la processó visitava també als malalts de l'Horta de Benimaclet, que eren feligresos de la Parròquia de Benimaclet, a pesar de ser veïns de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia. La processó podia allargar-se unes quantes hores. Els carrers pels que passava la processó s'adornaven, els llançols se penjaven en els balcons i les cases dels malalts s'arreglaven per a rebre a la comitiva que anava acompanyada per les autoritats religioses i civils.

En conclusió es tracta d'una tradició centenària, que deixant a banda les creències de cada individu, ha de conservar-se perque forma part de l'història del nostre poble. En els últims anys grupúsculs d'intolerants han increpat a la comitiva al seu pas pels carrers de Benimaclet, lo que demostra l'incultura d'estes persones a l'atacar un acte tan tradicional com este.

Combregar d'Impedits (1999)

Fotos: Vicent El Rojet, Dolores Huerta.
Font: Elaboració pròpia

Bon dia de Pasqua 2024

BON DIA DE PASQUA

Desde l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desigem un bon dia de Pasqua a tots els veïns del poble de Benimaclet.

Processó de l'encontre 2024

PROCESSÓ DE L'ENCONTRE

El Dumenge de Pasqua a les 10 hores se celebra en la plaça del poble de Benimaclet la tradicional processó de l'Encontre. És una processó històrica que cada any recorre els carrers de Benimaclet i en la que participa part del poble. 

En la processó participen dos imàgens, la del Crist resucitat i la de La Dolorosa, que se troben en la Plaça de Benimaclet i es produïx un repic de campanes, soltament de coloms i llançament d'aleluyes.

En 1934 el diari “Las Provincias” es fea resò de la processó de Benimaclet i podem vore les similituts d'aquella processó en la que es celebra hui en dia. A continuació reproduïm les lletres que se dedicaren a narrar lo que va trascorrer en Benimaclet:

Processó de l'Encontre de 1948

“La nota culminante de este renacer religioso ha sido el Encuentro de la mañana de Pascua; dos años que el vecindario no había contemplado su tradicional Encuentro. El entusiasmo desbordante tenía aires de triunfo y aires de libertad, recobrado después del bienio sectario de Azaña.

Organizáronse las mismas, que siguieron distinto itinerario. La Cofradia de los Dolores toda, con su Madre la Santísima Virgen, recorrió las calles de la Asunción, Valencia, Cristo de la Providencia, Benimaclet a la plaza de la Iglesia.

Acto seguido salió la cruz parroquial, niños del catecismo, bandera, socios de la Derecha Regional, tradicionalistas, palmas, incienso y la preciosa imagen de Jesús Resucitado, con el clero parroquial, recorrió las calles de Benimaclet, callejón, plaza, para coincidir ambas en la plaza de la Iglesia.

Reunidas ambas en el punto anteriormente indicado entre aclamaciones de júbilo, suelta de palomas aleluyas, carcasas, tracas y a los arcordes de la banda de música, reorganizóse ésta, retornando a la iglesia.

Seguidamente comenzó la misa mayor, en la cual se ejecutó a gran orquesta y voces la partitura en “la” de don Salvador Giner, y en la que el reverendo padre Luis Colomer pronunció un elocuente sermón.

Luego de la misa, organizóse nuevamente para trasladar la imagen de los Dolores a casa de la clavariesa para el año próximo, señorita Consuelito Huerta, sita en la calle de Valencia 45 y la Virgen del Sufragio en la misma calle, número 22, a doña Asunción Bori.

La citada calle era un hervidero de gente, que no cesaba de aplaudir y dar vivas a su Madre Santísima.

Luego, disparóse una kilométrica traca que recorrió la carrera de la procesión.

El tercer dia de Pascua organizóse la procesión para trasladar la imagen de los Dolores a la Parroquia. El corto trayecto estaba apiñado de gente, como jamás se había conocido.

Entra la Virgen en la iglesia, luces, tracas, vivas, aplausos, lágrimas, muchas lágrimas de emoción, terminando con solemne Salve”

Actualment persistix la tradició pels carrers històrics del poble de Benimaclet. No vos pergau l'ocasió de participar en ella.

Ruta dels bunyols en Benimaclet

  RUTA PELS BUNYOLS DE BENIMACLET

Benimaclet ya està en falles i en elles nos acompanya una tradició gastronòmica que es remonta a finals del s. XVIII: els bunyols valencians.

En algun moment indeterminat, al voltant del fòc de les falles a on les dones dels fusters, considerades les primeres bunyoleres, repentinades, molt endreçades i en impoluts davantals blancs, colocaven uns bidons de ferro que ampraven com a fogó i feen en llenya saborosos bunyols que degustaven a lo llarc de tota la velada. S'explica també que les dones els solien acompanyar en anís mentres que els hòmens s'atrevien en l'aiguardent.

Actualment els antics bidons de ferro han segut substituïts per cuines de gas butà i els licors d'abans per un bon got de chocolate per sucar-los. A pesar de tot, lo que no ha canviat és la facilitat de trobar estos llocs ambulants al voltant dels monuments fallers.

Elaboració i recepta

La recepta dels bunyols de vent ha anat passant de mà en mà generació darrere generació i hui en dia encara es manté intacta la manera original d'elaborar-los. Pareix increible que en pocs ingredients i tan bàsics i naturals com rent, farina, aigua i una miqueta de sal s'obtinga un producte tan bo i dolç. N'hi ha prou en agafar una bola de massa en una mà, chafar -en el dit polze per crear el seu típic forat central, deixar-lo caure sobre l'oli molt calent i fregir durant aproximadament mig minut.

En Benimaclet

¿Quins son els millors bunyols de Benimaclet? Vos animem a fer un recorregut gastronòmic per a poder tastar tots els bunyols que se fan en el poble de Benimaclet.

Bunyols Adela en els anys 60

La primera parada són els Bunyols d'Adela o Bolea. Els Bunyols d'Adela són els més antics i tradicionals de Benimaclet. És la tercera generació d'una família molt coneguda i volguda en Benimaclet pels deliciosos bunyols que prepara cada any per estes dates. Aplega l'olor a pólvora de les Falles i Pepita Zarzo Ruiz ya sap que toca preparar la parada per a vendre bunyols. La parada es troba situat en el carrer Enric Navarro 22 (en front del Planeta Azul). L'iniciadora va ser Adela Ruiz, que va faltar als 93 anys, i la tradició l'han continuat les seues filles i nets. A qui no els haja tastat ya te per a on començar.

Enguany tenim dos parades ambulants:

- En la Plaça de Benimaclet, junt a l'edifici multiusos.

- Prop de la Falla de Baró de San Petrillo, en el carrer Leonor Jovaní, prop de la Xixonenca.

Eixint del casc històric de Benimaclet pel carrer de Masquefa nos trobem en dos clàssiques orchateries que també preparen bunyols que s'han de tastar:

Orchateria Rin: Una clàssica orchateria de Benimaclet que fa deliciosos bunyols durant la temprorada fallera. Una bona opció per a pendre els bunyols assentat en un chocolate calentet.

Orchateria Els Sariers: Atra opció de tastar bons bunyols en Benimaclet. Els clàssics bunyols de carabassa dels Sariers que no te deixaran indiferent, bunyols  bons i de bon tamany que se poden tastar tot l'any.

Una volta els hajau tastat tots ¿Quins bunyols preferiu?

La Serrana, una gran dòna de Benimaclet

LA SERRANA, UNA GRAN DÒNA DE BENIMACLET

Fa uns dies nos deixava, Consuelo Giner "La Serrana", i aprofitant el dia de la dòna treballadora, volem fer un reconeiximent ad esta dòna que tant va treballar durant la seua vida i a la que tot el poble de Benimaclet tenim en gran estima.

Consuelo Giner i Sales naixqué el 31 de Juliol de 1929 en el poble de Benimaclet. En el poble és coneguda popularment en l'apelatiu toponímic de la “Serrana". És filla de José Giner i Dolores Sales, oriunts provablement d'algun dels pobles de la Serrania valenciana, pobles que feyen l'entrada en la ciutat de Valéncia pel pont i Torres de Serrans. Segurament del seu pare o yayo patern El "Serrano"li vindrà a Consuelo el sobrenom de la "Serrana".

En la seua família, vixqué i habità un primer pis del número 34 de la llavors conegut com Carrer Valéncia - hui Baró de Sant Petrillo-, i a principis de la década dels anys 60 es trasllada de número en mateix carrer, a on actualment residix.

Els seus anys d'infància els passà alternant la vida senzilla de la llar, l'escola de pàrvuls i els jocs infantils, jocs que llavors (fa huit décades) tenien lloc en ple carrer sense perill algun.

Puesto ambulant de venda de bolleria

Durant els anys de joventut se bolca en cuidar dels seus pares, i en acabant del decés d'abdós atengué també al seu germà menor José. En nàixer la seua filla María Dolores, no regatejà esforç algun ni sacrifici per a criar-la i educar-la. Per a tal fi inicià l'activitat de venda ambulant de bollería.

Més tart s'instala en un local, que fea cantó en Enric Navarro i el Carrer Valéncia, dedicant-se durant lustres a la venda variada de pasticeria, lo que li va permetre obtindre els mijos per a atendre les seues pròpies necessitats.

La "Serrana" (en el mig vestida de negre)
en la capella de Sant Antoni de l'Iglésia
de l'Assunció de Benimaclet.

La devoció de Consuelo per Sant Antonio de Pàdua l'ha portat a dur a terme l'organisació anual de l'esplèndida festa en honor d'este Sant. La venda de participacions de loteria i atres mijos per a recaptar fondos fan possible cada any la celebració d'una festivitat antoniana plena d'empatia i cromatisme. Durant la festa es rifa entre els presents un bell quadro de Sant Antoni de Pàdua, repartint-se també panets beneïts a tots els assistents. La seua atra activa participació en la parròquia és com a Cambrera del Santíssim Crist de la Providència.

El 25 de febrer de 2024 va faltar, tota una vida dedicada a la seua família i a Benimaclet. Un eixemple de superació i fraternitat.

El poble de Benimaclet té en Consuelo Giner, la “Serrana”, un eixemple de corage i fortalea a seguir. ¡Gràcies Consuelo! Descanse en pau.

Festa de Sant Antoni 2024

 FESTA DE SANT ANTONI DE VERA

Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat. Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.

Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.

La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals que sabem que ya se celebrava a principis del segle XX. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni. A continuació s'impartix, des d'una tribuna, la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.

La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.

En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.

La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

    

Programa del 2024

Dumenge 21 de giner de 20234

- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.

- 11:30 Balls regionals.

- 12:00h Bendició dels animals i entrega de trofeus.

- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni" en grans premis.

- 14:00h Bateries pirotècniques.

¡¡¡Bon Any 2024!!!

¡¡Bon Any 2024!!

    L'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija un bon any 2024 a tots els que llegiu les entrades del nostre blog. Desigem que el nou any duga a Benimaclet el desijat descans nocturn, la protecció de l'horta, les infrastructures d'equipament bàsics durant anys reclamades i que no se perda l'identitat i les tradicions de l'antic Poble de Benimaclet.

Resum activitats any 2023 "Poble de Benimaclet"

RESUM D'ACTIVITATS 2023

Estimats amics i amigues de "Poble de Benimaclet":

Acaba un any intens, en el que, per fi, hem deixat la pandèmia arrere i hem pogut tornar a una vida en normalitat. Desigem que 2024 siga un any ple de felicitat i salut per a tots els nostres veïns.

Per a la nostra Associació Cultural “Poble de Benimaclet” ha segut un any en molta activitat, ya portem huit anys de presència i creem que han segut profitosos i hem pogut aportar al nostre poble un montó d'accions per mantindre la memòria de lo que fon Benimaclet i per a conseguir millorar-lo.

Volem recordar-vos que la nostra Associació està inscrita el Registre d'Associacions de la Generalitat Valenciana i en el de l'Ajuntament de Valéncia i que açò nos ha permés colaborar en totes les associacions de Benimaclet que aixina ho vullguen, aportant orientació i assessorament en temes relacionats en el nostre poble. Hem atés a associacions tant dispars com l'Associació veïnal de Benimaclet, la Confraria dels Sants de la Pedra o Cuidem Benimaclet i esperem que la nostra faena, complementària ad elles, continue per a mantindre els nostres principis fundacionals.

Est any l'iniciarem en la presentació d'un nou llibre, que nos fea molta ilusió, “L'horta de Benimaclet, Alqueríes camins i gents”, redactat pel nostre investigador Pau Giner Bayarri i que contà en l'especial colaboració de Pepe Serra (al qual haguerem de despedir enguany), el qual va aportat la seua gran coneixença sobre esta Horta que està a punt de desapareixer. La presentació fon un èxit, acodint més de 80 persones. Del llibre s'han fet ya 3 edicions que pràcticament estan agotades.

Per a la Festa del Corpus participaren en l'elaboració d'un llibret que incloïa el Programa de la Festa i un artícul d'investigació sobre la participació de Benimaclet en la Festa Grossa del Corpus de la ciutat de Valéncia, preparat per Javier Navarro, eminent investigador i dinamisador cultural valencià.

En les Festes Patronals partipàrem en diversos actes: l'organisació de l'Homenage a Eduard Buil en commemoració del 50 aniversari de la seua mort celebrat en el Centre Instructiu Musical i l'edició d'un llibre en recort d'este gran poeta valencià tant lligat al nostre poble en colaboració en la Ret d'Estudis Valencians. També s'elaboraren diversos treballs d'investigació que se publicaren en el Llibre de Festes per banda de José Cristobal Cuenca, Pau Giner i Javier Navarro en temes variats com Eduard Buil, la Mare de Deu dels Desamparats en Benimaclet o la vida d'una mecenes de Benimaclet.

Abans d'acabar l'any presentarem l'últim treball de la nostra Associació que nos ha dut alguns anys; una recopilació de més de 500 malnoms de persones que varen viure en Benimaclet. En esta obra han colaborat més de 30 persones i han segut autores Àngel Salom, Cristóbal Cuenca i Manuel Ciurana, actuant com a coordinador Pau Giner. El llibre farà memòria de molts veïns i veïnes que estaven oblidades.

A banda continuem en la faena en les rets socials promovent la nostra identitat com a poble. Participem activament en Facebook i Instigram i mantenim tota l'informació que hem publicat en el nostre blog (a on hem superat les 400 entrades). Damunt hem estrenat un canal en Telegram i atre en whatsapp.

Només nos queda desijar-vos un bon any 2024 i quedem a la vostra disposició per a treballar per Benimaclet.

Una atenta salutació

Els Reixos en Benimaclet

 ELS REIXOS EN BENIMACLET

Com ya ve sent una bonica tradició, el pròxim dijous dia 4 de giner SS. MM. els Reis Macs vindran al nostre poble de Benimaclet, concretament a la plaça.

L'horari i activitats és el següent:

De 11h. a 13, 30h.: Jocs Infantils en la plaça.

A les 16,30: es reprenen els Jocs Infantils.

A les 17,30: arribada de SS MM els Reixos.

A continuació berenar.

Els Jocs infantils seran oferits per gentilea del grup dels Juniors de Benimaclet.

Se podran depositar les cartes en el Buçó Real, per a seguidament degustar un chocolate calentet.

L'acte està organisat per la Confraria dels Sants Patrons Abdon i Senent i del Stm. Crist de Benimaclet. 

Bon Nadal 2023

BON NADAL 2023

La Junta Directiva de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija a tots els seguidors un Bon Nadal i Bon Any 2024. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble i dinamisant la seua vida cultural.

 Moltes gràcies per estar al nostre costat.

Presentació del llibre "Els malnoms de Benimaclet"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ELS MALNOMS DE BENIMACLET"

Ahir va tindre lloc la presentació del nou llibre que han preparat membres de la nostra associació cultural, “Els malnoms de Benimaclet”, en el Llar Cultural de Benimaclet. L'event va ser un èxit d'assistència, més de 70 persones ompliren el local per a no pedre-se'l.

L'acte va estar dirigit exquisitament per Vicente Valiente, escritor de Benimaclet, que va presentar als participants en l'acte i va fer una breu introducció sobre el llibre que s'anava a presentar.

En primer intervinent va ser José Cristóbal Cuenca, un home que ha donat la seua vida per Benimaclet, va nàixer en Benimaclet en 1936. Va ser Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Valéncia, President del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, Síndic de la Confraria dels Sants dels Patrons de Benimaclet i membre fundador de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet. Cristòbal nos contà cóm els malnoms de Benimaclet han estat sempre vius i han segut de gran utilitat als veïns del nostre poble.

A continuació Àngel Salom, un membre actiu de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet, també natural del poble i naixcut en 1935. Àngel va ser l’ànima d’este proyecte de recuperació i gràcies a la seua intacta memòria s’ha pogut completar tan basta recopilació. Àngel nos parlà dels malnoms de Benimaclet des del cor.

En tercer lloc, Adriana Montenegro, que va nàixer en Quito en 1989 i és Graduada en Turisme i membre de la nostra Associació. Nos va contar com va vindre a viure a Benimaclet quan tenia 11 anys i nos donà una visió dels Malnoms de Benimaclet, des del punt de vista d'una persona que ha vingut de fòra, pero se sent una benimacletera més.

Per últim, Pau Giner, naixcut en Benimaclet 1975, que és mege especialiste en Neurofisiología Clínica i President de la nostra Associació nos va parlà del llibre “Els malnoms de Benimmaclet”, cóm se va gestar, el seu contingut i les característiques del mateix. No oblida als més de 30 informants que han participat i a quatre benimaclets que, gràcies a la seua colaboració en el passat, han fet realitat que s'haja mantingut la memòria del nostre poble: Vicent Sanchis, el Roget, José Juan Calatayud, Pepe Serra i Lola Bayarri.

A l'acte acodiren membres de la Junta Directiva de la Confraria de Stm. Crist de la Providència i Sants Patrons de Benimaclet i de l'Associació de veïns i veïnes de Benimaclet.

El llibre se podrà adquirir, mentres queden eixemplars, en la llibreria Benipaper (Carrer Arquitecte Arnau) i en el nostre local.

Robo del Jesuset en el Naiximent de Benimaclet

ROBO DEL JESUSET EN EL NAIXIMENT DE BENIMACLET PER SEGON ANY CONSECUTIU

       La Junta Directiva de l'Associació Cultural "Poble de Benimaclet" vol fer pública la seua denuncia pels fet ocorreguts la passada nit en la Plaça de Benimaclet, que han tingut com a conseqüència la desaparició del Jesuset del Naiximent que lluïa en la nostra plaça principal en motiu de les festes nadalenques i la seua sustitució per una caricatura.

        La Confraria dels Sants de la Pedra i Crist de la Providència de Benimaclet, entitat centenària fundada en 1548, i que és l'encarregada de mantindre les Festes Patronals de Benimaclet des de fa segles, va decidir l’any passat aportar a les Festes nadalenques de Benimaclet un nou element; un Naiximent a tamany real que presidira la Plaça de Benimaclet. L’any passat ya va patir un atac similar. El Naiximent se va colocar junt a la font ahir, en un acte en el que participà el Cor i els chiquets de Primera Comunió de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora. L'iniciativa ha contat en el recolzament de l'immensa majoria dels veïns que han vist en ella una manera de promocionar el nostre poble i les seues festes.              

        Com si d’un malson es tractara, al despertar els veïns i veïnes de Benimaclet han pogut comprovar que l'image del Jesuset havia segut furtada i sustituida per una caricatura per alguns incívics que anit passejaven pels carrers del nostre poble en no molt bones intencions. Unes accions que venen repetint-se des de fa massa anys.     

         L'Associació Cultural "Poble de Benimaclet" recolza a la Confraria dels Sants de la Pedra y Crist de la Providència de Benimaclet per la seua iniciativa que ha agradat a la majoria dels habitants del nostre poble. Animem a tots els benimacleters a que mostren el seu rebuig ad estes accions que només busquen fer mal i deteriorar l'image del nostre Benimaclet.

Actes nadalencs en Benimaclet

 ACTES NADALENCS EN BENIMACLET

La Confraria dels Sants Abdon i Senent i Stm. Crist de la Providència nos comunica els actes programats per als pròximes festes de Nadal:

El divendres 8 de decembre tindrà lloc l'inauguració del Naiximent en la Plaça de Benimaclet. A les 11,30 hores es procedirà a la Bendició del Naiximent a càrrec del nostre retor D José A. Varela. Posteriorment se cantaran cançons de Nadal.

El dumenge 10 de decembre a les 18 hores, s'efectuarà en la Plaça de Benimaclet un concert de cancçons de Nadal a càrrec de “BeniTiba” (conjunt de Tubes de Benimaclet) i del cor “MiForte” (PJO: Colege Sagrada Família).

El dijous 4 de giner de 2024, celebrarem la Festa dels Reixos. A partir de les 11 hores, hauran jocs infantils a càrrec dels Juniors. Per la vesprada, a les 17,30 hores tindrà lloc l'arribada de les seues Majestats els Reixos i posteriorment s'efectuarà un berenar.

Hem d'aclarir, que estava proyectat l'instalació d'un Mercat Nadalenc, pero llamentem comunicar que no es podrà dur a efecte al no haver obtingut el pertinent permís.

Per atra banda el tradicional Belem que se monta en la Plaça d'Amparo Arce s'inaugurarà el dia 8 de decembre a les 18:00 hores i podrà visitar-se fins al 7 de giner  en horari de 17 a 20 hores els dies laborables i els dissabtes i dumenges de 10 a 13 hores. L'entrada és lliure.