Benimaclet en la prensa

 LA PRENSA S'HA FET RESÒ DE L'ACTE CULTURAL EN BENIMACLET

El Periòdic.com

https://www.elperiodic.com/val/valencia/benimaclet-celebra-llengua-materna-emotiu-acte-cultural_1003321

Notícias Ciudadanas

https://noticiasciudadanas.com/benimaclet-dia-de-la-llengua-materna/

Valéncia News

https://valencianews.es/cultura/associacio-cultural-poble-de-benimaclet-celebra-el-dia-de-la-llengua-materna-en-un-emotiu-acte-cultural/

Benimaclet celebra el dia de la llengua materna en un emotiu acte cultural

BENIMACLET CELEBRA EL DIA DE LA LLENGUA MATERNA EN UN EMOTIU ACTE CULTURAL

Els locals del Llar Cultural de Benimaclet s'ompliren ahir per a celebrar un emotiu acte en el dia de la llengua materna; la presentació de les obres guanyadores dels passats Jocs Florals, l'entrega dels Premis als guanyadors i la presentació del cartell dels V Jocs Florals de Benimaclet. Més de cent persones acodiren ahir al cèntric local de Benimaclet a un acte que va ser moderat pel reconegut escritor de Benimaclet, Vicente Valiente.

En primer lloc el President de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet, Pau Giner Bayarri, donà la benvinguda a les autoritats i va fer una exposició sobre l'orige dels Jocs Florals i el seu naiximent en Benimaclet en els anys 30 i cóm va se va produir la seua recuperació l'any passat. A continuació, la Regina dels Jocs, Cristina Mares i Tolosa, va fer entrega als representants de la Clavaria Ancla 53, Llar Cultural de Benimaclet i la Societat Lo Rat Penat d'un reconeiximent per la seua llabor a favor de la recuperació d'esta justa lliterària.

 

Posteriorment se presentà l'obra recopilatòria que reunix les obres premiades en els IV Jocs Florals que ha contat en la colaboració especial de Salvador Martorell, un pintor i excelent ilustrador que ha realisat uns preciosos dibuixos dedicats a cada una de les obres premiades. Els autors recolliren la dotació econòmica i un eixemplar de l'obra entre els aplaudiments dels assistents.

El Premi d'Investigació Eduard Buil del reconegut bibliòfil valencià Xavier Navarro s'ha publicat a banda, donades les seues especials característiques. El treball dedicat a l'ermita de Vera i abundantment documentat va ser presentat per Jose Cristobal Cuenca, fundador de l'Associació Poble de Benimaclet. Cuenca va fer una emotiva dissertació sobre els seus recorts de l'infància en referència a l'Ermita i el camí per a arribar ad ella.

Per últim, la Regina dels IV Jocs Florals, Cristina Mares, i el Síndic de la Confraria i President de la Clavaria 2025, Francisco Cuenca Meseguer, varen procedir a descobrir el magnífic cartell anunciador dels V Jocs Florals de Benimaclet que ha confeccionat el reconegut artiste de Benimaclet, Santiago Gómez Carreras. Es tracta de la primera volta que els Jocs Florals de Benimaclet conten en un cartell anunciador realisat artísticament.

Entre els assistents se trobava el President de Lo Rat Penat Josep Vicent Navarro, l'Acadèmic Vicent Ramon Calatayud, el President d'Honor de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, Aureli López de l'Ateneu Cultutal de Paterna, Juli Moreno, President del Rogle Constanti Llombart, Aranzazu Guerola Presidenta de la Societat Bibliofílica Valenciana, Francisco Cuenca Síndic de la Confraria de Benimaclet, Nacho Cantó de la Junta d'Exposició en representació de l'Ajuntament de Valéncia, José Antonio Varela retor de Benimaclet, José Maria Greses, President de la Clavaris Ancla 53, els membres del Jurat i els autors premiats.

En els pròxims dies se faran públiques les bases dels V Jocs Florals de Benimaclet i s'anunciaran els periodos per a presentar treballs.

Entrevista a Javier Navarro i Andreu, Premi d'Investigació Eduard Buil 2024

Javier Navarro: "Vaig començar a escriure en valencià per pur patriotisme, tenia la necessitat d'escriure en llengua valenciana i sobre l'història de la meua terra"

JAVIER NAVARRO I ANDREU (Campanar - Valéncia, 1992). És un farmacèutic, bibliòfil i activiste cultural valencià. Ha format part de les Joventuts Ratpenatistes, Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana i l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana. Membre del consell de redacció de la revista fallera Lletrafaller. Ha escrit infinitat d'artículs per a diferents mijos de comunicació: Levante-EMV, Las Provincias, Valencia News, El Periòdic, El periódico de Valencia i Horta Informació. Colabora també en artículs per a les revistes SOM, Renou, Lletrafaller i Convencio Valencianista. En l'any 2014 fundà el diari digital valencià Cultura Valenciana del que és el seu director. T En l'any 2017 publicà el treball El Renacimiento Valencianista ante el centralismo y catalanismo (GAV). Recentment ha publicat diversos llibres: “Els monuments als maulets en el Regne de Valéncia” (Rogle – 2022), “La Mare de Deu dels Desamparats, font d’inspiració poètica” (Mosseguello – 2023), “50 cites sobre la llengua valenciana” (Lo Rat Penat – 2023).

¿Cóm valora la recuperació d'este certamen en un moment en que l'art de les lletres pareix passat de moda?

Em pareix sincerament, un gran encert per part de les associacions que han fet possible la seua recuperació. En el món actual s'estan perdent els valors i la calitat, per la falta de cultura de la societat. És per això que certàmens com a este pot semblar a priori que estan passats de moda, per l'única raó de que ara es valora solament lo atractiu, breu i senzill, és dir coses que siguen fàcils d'entendre i que no coste molt treball realisar, per lo que qualsevol concurs lliterari com este, es totalment necessaris per a revertir precisament eixa dinàmica generalisada.

¿Coneixia al poeta i periodiste Eduard Buil?

Sí, per supost, des de fa molt de temps, concretament des de que vaig comprar en el rastre de Valéncia un llibre que publicaren de forma pòstuma els seus amics i a on es recopilava part de la seua obra poètica més icònica.

Des de llavors em vaig interessar per la seua figura, vida i llegat, tenint inclús la gran sòrt de colaborar en el llibre que la Ret d'Estudis Valencians publicà fa poc temps sobre el seu llegat cultural.

¿Quina és la seua relació en Benimaclet?

Puix la veritat que especial, ya que ha pesar de no ser de Benimaclet, el vostre poble té grans similituts en el lloc del meu naiximent, Campanar.

Tant Benimaclet com Campanar, són pobles històrics que han segut absorbit i anexionats a la gran ciutat de Valéncia, pel gran creiximent demogràfic i urbanístic, passant a ser uns barris més del Cap i Casal, pero que encara mantenen eixe encant de poble i la seua fisionomia.

Ademés tinc grans amics en Benimaclet.

Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?

Es una lluita lloable, en este món tan globalisat.

Cada volta es pert per la gran deixadea i falta d'interés de la societat actual. L'identitat i tradicions d'un poble, son un llegat fonamental per a saber qui hem segut i cap a on tenim que anar.

Gràcies als nostres antepassats, estem nosatres ací. És per això que pense que com a homenage a ells, devem recuperar les nostres raïls, ademés de que són un llegat cultural importantíssim.

Entrant en la seua faceta lliterària, ¿Cóm se va introduir en el món de les lletres?

Puix per pur patriotisme, tenia la necessitat d'escriure en llengua valenciana i sobre l'història de la meua terra. Fa quinze anys vaig escriure un chicotet artícul que sorprenentment terminà publicant-se en un dels periòdics més importants del Regne de Valéncia i des de llavors no he pogut parat d'escriure.

¿Cóm investiga per a les seues obres?¿Quines font té?

Tinc la gran sòrt o la desgràcia, segons a qui preguntes, de ser un bibliòfil compulsiu.

M'encanta anar a rastres, llibreries o antiquaris, buscar llibres ,sobretot els que tingen que vore en la nostra pàtria, per lo que he format en molt esforç i dedicació una biblioteca de temàtica valenciana en més de 1500 eixemplars.

Eixa és una de les meues fonts principals per a les investigacions, o per lo manco l'inici d'elles, despuix ya consulte atres biblioteques privades i publiques per a complementar dits treballs.

¿Té algun referent en el món de les lletres?

Molts, en l'àmbit de l'investigació els meus grans referents son Antoni Atienza, Juli Moreno, Ricart Garcia Moya, Òscar Rueda i Leopodo Peñarroja, entre atres.

¿Quina considera l'obra que més l'ha marcat?¿Per qué?

Potser siga 'En defensa de la llengua valenciana' de Miquel Adlert Noguerol, fon en el moment de la seua publicació l'obra de referència i un manual vital per al moviment valencianiste, pero també ho fon per a mi quan ho vaig llegir per primera volta en 2007.

És un dels primers llibres de temàtica valenciana que vaig comprar, abans solament havia llegit i ademés no molt, alguna novela jovenil.

Pense que me marcà molt i pot serque gràcies a la seua llectura, hui este responent a una entrevista.

¿Qué li va fer animar-ser a participar en este certamen?

Era una gran oportunitat per a investigar un conjunt històric com és l'Ermita de Vera. Tenia alguna informació des de feya prou temps pendent d'estudiar i quan s'anuncià el concurs, fon com una senyal divina.

El material que tenia fon base del treball i despuix durant un més sancer vaig estar recopilant i buscant senyes noves sobre dita Ermita, per a intentar fer un estudi breu, pero que aportarà alguna informació novedosa.

Les lletres valencianes pareix que estan tornat a renàixer i es neguen a morir ¿Quines mides considera necessàries per a fomentar-les?

Substituir progressivament la llengua que s'esta impartint en els centres escolars actualment, per una normativa com la de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana que s'aproxima molt més al parlar del nostre poble.

S'esta imponent una llengua que no és la nostra i això junt a la gran castellanisació, és un estocada letal per a la llengua valenciana.

Pero a pesar de tot seguim resistint i la producció lliterària no para.

¿Participarà en els V Jocs Florals de Benimaclet?

Per supost, ya tinc algun tema pensat per a investigar.

Entrevista a Miquelo Garcia Maldonado, Premi Carles Salvador de Narrativa

Miquelo Garcia Maldonado: "No tinc un llibre preferit, en tinc centenars, pero per dir algú, segurament l’obra de Blasco Ibañez"

Miquel Garcia Maldonado va nàixer en la Ciutat de Valéncia en l'any 1966. Llicenciat en Dret. Escritor i advocat en eixercici. És membre de l'associació fallera Casal Bernat i Baldoví. Colaborador de la revista Lletrafaller. En llengua valenciana té publicada la novela En Liber ya no cacen parotets (Gom Llibres – 2014), Més allà de la foscor (l'Oronella - 2020) i Saidia (l'Oronella - 2023). Trobem un treball seu en l'obra colectiva del Casal Bernat i Baldoví sobre el futur de la festa fallera Des del Casal. Oberts al debat faller (l'Oronella – 2015) en el títul La repercussió universal de la festa i la seua proyecció turística. També publicà un relat en l'obra Klam!!! (3) (Gom Llibres – 2013) en el títul ¿Qui li anava a planchar els pantalons?. En castellà ha publicat les noveles Más allà de la oscuridad (NPQ - 2022) i Libertat es nombre de mujer (Samaruc - 2024).

Com a guanyador del Premi de Narrativa Carles Salvador dels IV Jocs Florals de Benimaclet,  ¿Coneixia a Carles Salvador i la seua relació en Benimaclet?

El coneixia, encara que no la seua relació en Benimaclet

¿Quina és la seua relació en Benimaclet?

Vixc molt propet de Benimaclet, el conec prou i és un lloc prou habitual a on solc anar.

Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?

És important mantindre els arrels culturals del passat, és perfecte que se mantinga una “lluita” per a que no se perguen lea tradicions genuïnes de passat.

Entrant en la seua faceta lliterària, ¿Cóm se va introduir en el món de les lletres?

Vaig entrar a partir dels llibrets se falla, l’any 2004 vaig començar a escriure’ls i poc a poc vaig anant aumentant les meues obres, ya no a soles en poesia, si no en atres branques de l lliteratura, prosa, teatre…

¿Cóm s'inspira per a les seues obres?

No hi ha un modo concret, cada obra sorgia de forma distinta.

¿Qui o quins consideraria els escritors/escritores que més li han influït?

Com he dit abans, comencí en la poesia, i grans poetes com Pere Delmonte o Anfós Ramon, foren el me influïren més, junt a el meu admirat Manolo García.

¿Quin considera que és el llibre que més l'ha marcat?¿Per qué?

No tinc un llibre preferit, en tinc centenars, pero per dir algú, segurament l’obra de Blasco Ibañez, ya que m’enchisa el constumbrisme que descriu. Crec que me’ls he llegit, si no tots, la gran majoria.

¿Qué li va fer animar-ser a participar en este certamen?

Precisament que es reprengueren els Jocs en Benimaclet, em paregué una excelent idea.

Les lletres valencianes pareix que estan tornat a renàixer i es neguen a morir ¿Quines mides considera necessàries per a fomentar-les?

Ademés de la divulgació lliterària, per part de grups i editorials valencianistes. L’administració pública deuria de ser la principal encarregada de la seua divulgació.

Vosté ha publicat obres tant en valencià com en castellà ¿Quines trabes troba l'escritor en valencià?

Precisament per la falta de divulgació dels nostres treballs en valencià per part de les autoritats polítiques i universitàries, la nostra llengua ha segut relegada a una pseudocultura, de les que un percentage elevat reneguen a la vegada que promocionen llengües alienes a la nostra. En el cas del castellà ocorre tot lo contrari per lo que resulta molt més senzilla, la seua difusió.

¿Participarà en els V Jocs Florals de Benimaclet?

Sí, sense dubte.

Per últim felicitar-lo pel reconeiximent que acaba de rebre per part de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana com a Escritor de l'Any 2024, un honor del qual nos congratulem els benimacleters a l'haver segut mereixedor enguany del Premi de Narrativa dels IV Jocs Florals de Benimaclet. ¿Cóm valora esta nominació? ¿Li animarà a continuar escrivint?

La valore extraordinariament i per supost que m’anima a continuar, estic encantat i molt agraït.

Entrevista a Ampar Cabrera, guanyadora de la Viola d'Or de Benimaclet 2024

 Ampar Cabrera: “No n’hi ha res que t’identifique més que pertànyer a un poble, i defendre i personalisar eixe poble és lo que nos reconeix i nos descriu”

 

Ampar Cabrera va nàixer en l’Énova (La Ribera) en l’any 1964. Ha estudiat Ciències Biològiques en l’Universitat de Valéncia, encara que en l’actualitat se dedica al comerç en l’empresa familiar. S'introduïx en el món de la lliteratura a través de l’escritura de llibrets de falla en l'any 2006, i completa la seua formació poètic-lliterària en els cursos de poesia que impartix Lo Rat Penat. Ha participat en diversos concursos i certàmens tant poètics com de narrativa, en els quals ha obtingut diversos premis i reconeiximents, entre els quals destaquen: Premi Flor natural dels Jocs Florals de Paterna en l'obra titulada El Crit (2007), Premi Viola D’or dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia en l'obra A Colps (2007), Premi Extraordinari de llibret Josep Bea Izquierdo (Autor novell) de l’any 2008, Premi Extraordinari de llibret Raül Alapont (Infantil Novell) de l’any 2008, Premi Torre de Paterna en l'obra Des del vent (2008), Premi Extraordinari de Llibret Emili Panach Milo (2009). Premi extraordinari Bernat i Baldoví de Lo Rat Penat, el màxim guardó de la lliteratura festiva valenciana, en nou ocasions. Fon nomenada Escritora de l'any 2008, per la AELLVA. En llengua valenciana té publicada la novela 24/4 (l'Oronella – 2009). Les seues obres premiades en els Jocs Florals de Paterna apareixen en el llibre Premis certamen lliterari 2007 (Ateneu Cultural de Paterna – 2008). Participà en l'obra colectiva VI Corona Poètica a la Mare de Deu dels Desamparats (LRP – 2011) la Corona en motiu del Centenari de la Coronació (LRP – 2023) i té obra en CXXX Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia (LRP – 2015), Seguint el rastre d'un llibre - Recitals Poètics Edicions XVIII, XIX, XX i XXI (AELLVA - 2015), Clams font al silenci (l’Oronella – 2022) i Cantant a les cançons (AELLVA – 2023). La seua ponència en les XXVIII Jornades d'Escritor apareix en el llibre Aureli López - Valéncia, Raó de raons (l'Oronella – 2019). Els seus treballs llegits en els tallers de prosa de la AELLVA els podem trobar en Clams de futur (l'Oronella - 2014).

Com a guanyadora de la Viola d'Or dels IV Jocs Florals de Benimaclet, ¿cóm valora la recuperació d'este certamen en un moment en que l'art de les lletres pareix passat de moda?

No crec que la lliteratura estiga passada de moda i no considere que mai puga estar-ho. Lo que si que pot patir és d’altibaixos i falta d’interés per una part de la societat, sobre tot si parlem de lliteratura escrita en llengua valenciana, per això pense que l’iniciativa de recuperar este certamen no pot aplegar en millor moment ni pot ser més beneficiós per ad aquells que escrivim poesia en valencià.

¿Quina és la seua relació en Benimaclet?

Yo vixc en Benimaclet, per a mi és el meu poble. És ma casa.

Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?

Pense que fan un treball impagable per mantindre la pròpia identitat. No n’hi ha res que t’identifique més que pertànyer a un poble, i defendre i personalisar eixe poble és lo que nos reconeix i nos descriu.

Entrant en la seua faceta lliterària, ¿Cóm se va introduir en el món

de les lletres?

Era molt menuda quan comencí a devorar llibres de tot tipo, sobre tot de poesia, i de llegir a escriure no va res. Encara que el detonant de dedicar-me plenament i per complet a la lliteratura, potser que fora el voler escriure poesia festiva i en concret llibrets de falla. L’acodir als cursos de lo Rat Penat, m’obrí les portes per a poder fer d’una afició una manera de viure.

¿Cóm s'inspira per a les seues obres?

Depén de l’obra que estic escrivint. N’hi ha vegades que investigue els fets, unes atres busque i llig sobre el tema, pero les més, intente plasmar lo que sent, lo que m’inqueta o lo que me proporciona sentiments de qualsevol tipo. En el cas de la Viola, per eixemple, m’atrevixc a assentar-me davant de l’image del Crist i a oir lo que vol dir-me.

¿Qui o quins consideraria els escritors/escritores que més li han influït?

Tots els poetes clàssics en general, des de Calderon a Becquer. Com a poeta festiu i en llengua valenciana m’enchisa la manera d’expressar-se de Pepe Bea Mataix i com a escritora de narrativa; Jean Marie Auel.

¿Quin considera que és el llibre que més l'ha marcat? ¿Per qué?

‘Yerma’ de Garcia Lorca fon durant molts anys el meu llibre favorit. Hui en dia crec que està a la par en  ‘El clan del oso cavernario’. Els dos són llibres molt diferents, no obstant les dos protagonistes han de superar els esculls de la societat en la que viuen, i això és possiblement lo que m’atrau d’eixos llibres; la força de qui els protagonisa.

¿Qué li va fer animar-ser a participar en este certamen?

Sense dubte el poder presentar-me escrivint en llengua valenciana.

Les lletres valencianes pareix que estan tornat a renàixer i es neguen a morir ¿Quines mides considera necessàries per a fomentar-les?

Mides com les que ha pres Poble de Benimaclet de reviscolar els Jocs Florals, me pareixen fonamentals. També el fer recitals, tallers d’escritura, de poesia etc. Tot allò que pose en valor nostra llengua l’espentaria sense dubte cap avant.

Entrevista a Joan Josep Serra, guanyador de la Flor Natural de Benimaclet 2024

 Joan Josep Serra: "Un poble sempre serà poble si les seues gents mantenen viva la flama, de ser i formar part d'ell"

Joan Josep Serra va nàixer en Mislata en 1965, encara que ha vixcut en els Orriols gran part de la seua vida. Escritor format en els Cursos d'Iniciació a la Poesia que organisa Lo Rat Penat, s’introduïx en un primer moment en el món de la poesia festiva. Membre de la Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Soci fundador de l'entitat cultural del món de les falles, el Casal Bernat i Baldoví. També forma part del Colectiu d'Autors Inestables, format per escritors i artistes gràfics. Destaca el seu treball com a crític i guioniste, camp a on porta més de 500 Falles i Fogueres versades. Té en el seu haver diversos guardons com l’Elvira Carles en els Jocs Florals de Valéncia 2001 i 2005, el Vicent Añon, també dels Jocs Florals de Valéncia en l'any 2008, el Premi Roberto Salvador de l'Ateneu Cultural de Paterna en 2014, l'Extraordinari Josep Bea i Izquierdo a l'autor novell del Concurs de llibrets de falla de Lo Rat Penat de 2015), la Viola d'Or dels Jocs Florals de Valéncia 2015, el Socarrat de Poesia de l'Ateneu Cultural de Paterna en 2016 i el primer premi Bernat i Baldoví del Concurs de llibrets de falla de Lo Rat Penat en 2016. Destaca el seu poemari Memòries d'un elefant (l'Oronella – 2018) i La pluja que tot ho banya (La llimera del corral - 2023). A banda té obra publicada en els llibres colectius com Corona Poètica a la Mare de Deu dels Desamparats. Cent anys de Trasllat (1911-2011) (LRP – 2011), XIII Certamen Lliterari de Paterna 2014 (Ateneu de Paterna – 2014) i Clams contra el silenci (AELLVA-2022). Trobem el seu treball Jurats de falla en l'obra colectiva del Casal Bernat i Baldoví sobre el futur de la festa fallera Des del Casal. Oberts al debat faller (l'Oronella - 2015). En 2016 fon nomenat Escritor de l'Any per la AELLVA.

Com a guanyador de la Flor Natural dels IV Jocs Florals de Benimaclet, ¿cóm valora la recuperació d'este certamen en un moment en que l'art de les lletres pareix passat de moda?

En lo que te que vore en la tradició, i la recuperació de l'història, és important que es recuperen certàmens poètics que en el seu moment naixqueren en la clara intenció de la continuïtat, pero que degut a una guerra civil, mai més es recuperaren, fins als nostres dies. Al mateix temps és una nova oportunitat per als poetes i poeteses de crear.

¿Qué significa per a vosté que el seu nom s'haja unit als dels 3 anteriors guanyadors de la Flor Natural?

Sense cap dubte, tot un honor, ya no sols per formar part junt a atres poetes com a guanyador, que més tart serien referents de la poesia en llengua valenciana, si no pel nivell poètic i patriòtic de molts dels valencianistes que organisaren aquells primers Jocs Florals.

¿Quina és la seua relació en Benimaclet?

Yo, encara que Mislater de naiximent, porte prop de 25 anys vivint als Orriols. No és rar que totes les semanes recórrega els carrers de Benimaclet, inclús molts matins desdejune en una cafeteria davant del colege Claret, o compre alguna botella de vi, en la Bodega de Baltasar Seguí, abans d'agafar el 12 en Emili Baró i tornar als Orriols.

Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?

Fer-ho, és l'única manera de que eixa identitat no es perga mai. Les costums, tradicions, recorts, i les gents, són part d'un passat, al que ben de cor hi ha que venerar en total respecte, sense oblidar, que el present i el futur, estan arraïlats i sembrats en un passat que mai deu ser oblidat. I un poble sempre serà poble si les seues gents mantenen viva la flama, de ser i formar part d'ell.

Entrant en la seua faceta lliterària, ¿Cóm se va introduir en el món de les lletres?

En 14 anys ya escrivia alguns versos, que guardava com un tesor en uns quaderns manuscrits, puix la poesia sempre m'agradat. Unes décades més tart, m'atrapa el gènero lliterari de la poesia festiva, assistint als cursos de poesia de Lo Rat Penat. També dins de la poesia festiva, com part de la meu formació, ha segut molt important la llectura d'atres poetes festius, absorbint d'ells moltes de les seues tècniques. També m'han servit d'escola les més de 800 falles i fogueres que porte fins ara versades. La poesia més seriosa me servix molt com a teràpia personal, crear-la per a mi és un repte, en que intente en llenguage poètic generar uns sentiments. La poesia festiva, sense dubte, desperta el meu yo més gamberro.

¿Cóm s'inspira per a les seues obres?

En qualsevol cosa que me produïxca interés per a escriure. Tinc que tindre i sentir fascinació per lo que vullc escriure. No m'agrada forçar el vers, i escriure sobre coses que poèticament poden ser interessants, pero que no desperten en mi cap motivació. L'observació dels comportaments humans, també formen part de la meua inspiració. M'enchisa la presència de la mort, pense que la mort com a concepte poètic és molt interessant.

¿Qui o quins consideraria els escritors/escritores que més li han influït?

En llengua valenciana Anfós Ramón i Rafael Villar, possiblement estic més prop d'ells que d'atres. Pero com a bon llector, m'enchisa la poesia de Casp, en un estil elegant a més no poder, m'agraden molt Emili Ridocci, Miquel Castellanos. En castellà, m'agraden moltíssim Francisco Brines, Luis Garcia Montero, Carlos Marzal, José Agustín Goytisolo.

¿Quin considera que és el llibre que més l'ha marcat?¿Per qué?

És impossible nomenar u. Ficaré estos cinc, pero ne són molts més. Cartas a un Joven Poeta, de Rainer Maria Rilke, Metales Pesados de Carlos Marzal, Casa de Misericordia, de Joan Margarit, Gran Sonata de la la Pàtria de Xavier Casp, Des de la veu del Silenci, d'Anfós Ramon.

¿Qué li va fer animar-ser a participar en este certamen?

Pense que és molt important, per part dels escritors, recolzar noves iniciatives. I sense dubte, i per lo menys per a mi la part sentimental és molt important, puix només recordar l'història d'aquells primers Jocs Florals, és una motivació i un estímul més que suficient per a participar.

Les lletres valencianes pareix que estan tornat a renàixer i es neguen a morir ¿Quines mides considera necessàries per a fomentar-les?

A vore, tenim dos vertents, en quant a la poesia més seriosa, no són tants com pensem els autors que participen en certàmens i concursos, i dir que el present és bo, seria, dir una veritat a miges. Fa falta una major incorporació de poetes i poeteses als concursos, així com la creació de noves oportunitats. En la part de la poesia festiva, la cosa canvia, en estos moments hi hauran més de quaranta autors i autores de llibrets de falla. Mai en l'història han hagut tants poetes, i tanta calitat dins del Concurs de Llibrets. Seria molt important, que una part dels autors de poesia festiva s'incorporaren a la part més seriosa de la poesia. Moltes vegades, el factor temps, influix en una major implicació, puix la gran majoria d'autors tenen els seus treballs, i repartir temps de creació i d'oci és moltes voltes complicat.

¿Participarà en els V Jocs Florals de Benimaclet?

Si tinc alguna cosa que dir, i que me motive a escriure, per supost. Pero també des d'ací anime a tots els poetes i poeteses a participar en els V Jocs Florals de Benimaclet, l'experiència que vaig viure va ser molt entranyable, yo me vaig sentir com si haguera fet un viage en el temps, i eixa llarga interrupció dels Jocs Florals, mai s'haguera produït, tot gràcies a l'Associació cultural Poble de Benimaclet, Clavaria Ancla 53, i a totes les persones del poble de Benimaclet que assistiren, per a fer justícia a la gent de Benimaclet que fa 80 anys celebraren des del poble i per al poble aquells primers Jocs Florals.

Presentació llibre i Anunci V Jocs Florals

ANUNCI DELS V JOCS FLORALS DE BENIMACLET I PRESENTACIÓ LLIBRE DELS IV JOCS FLORALS

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet celebrarà el pròxim divendres 21 de febrer un acte en el que se farà entrega dels premis dels passats Jocs Florals de Benimaclet, se presentarà una obra colectiva en els treballs premiats i se presentarà el cartell anunciador dels V Jocs Florals de Benimaclet.

Els Jocs Florals de Benimaclet se celebraren per primera volta en l’any 1931, gràcies a l'iniciativa de Josep Maria Bayarri, i se repetirien alguns anys més abans de la guerra en la participació de les personalitats més importants de les lletres valencianes del moment. L’any passat se recuperà la gesta lliterària, i més de 40 treballs se presentaren per a intentar endur-se’n algun dels premis.

Des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet hem preparat dos publicacions en els treballs que resultaren premiats pel Jurat:

- Un llibre recopilatori, que inclou les poesies premiades en valencià i castellà i els relats ambientats en Benimaclet. Un total de deu treballs d'un excelent nivell que quedaran per a la posteritat (premis i accèssits). També conté els discursos del mantenedor (Òscar Rueda) i autoritats. El llibre ha segut ilustrat pel pintor de Benimaclet, Salvador Martorell.

- Un segon llibre que inclou el Premi d’investigació Eduard Buil dedicat a l’Ermita de Vera de Javier Navarro; que donat el gran número de imàgens ha obligat a que fòra publicat a banda.

Les publicacions s'entregaran als premiats durant l'acte i són d'una tirada molt llimitada. Els assistents podran adquirir durant l'acte els pocs eixemplars disponibles.

També se presentarà el cartell de la V edició dels Jocs Florals de Benimaclet, que ha segut realisat per l’artiste de renom Santiago Gómez. Esta serà la primera volta que els Jocs conten en un cartell anunciador fet expressament, lo que és un orgull per a tots els benimacleters.

Convidem a tots els amants de les lletres i de la cultura a este acte que tindrà lloc en el Llar Cultural de Benimaclet el pròxim divendres 21 de febrer de 2025 a les 19:00 hores.

Alqueries del PAI de Benimaclet

LES ALQUERIES DEL PAI DE BENIMACLET

A raïl de les notícies aparegudes en la prensa valenciana sobre la cessió d’una de les alqueries que estan incloses dins del PAI de Benimaclet a l’Associació Cultural l’Horta de Valéncia per part de l’empresa Metrovacesa volem fer una série de consideracions.

Com be saben els veïns de Benimaclet la nostra Associació Cultural “Poble de Benimaclet” que enguany complirà una década té entre els seus principis fundacionals la recuperació de l’Horta de Benimaclet i la seua memòria. En este sentit hem treballat publicant recentment l’estudi “L’Horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents” del qual se varen publicar tres edicions per la gran expectació que va tindre entre els benimacleters.

Per este motiu, després d’haver contactat en l’Associació Cultural l’Horta de Valéncia, associació que va nàixer en el camí de Farinós i que ha estat en relació en les tradicions del nostre poble, no podem fer atra cosa que alegrar-nos per la decisió de l’empresa i esperar poder colaborar en l’Associació en els fins que tenim en comú, com són la promoció de l’Horta i de les nostres tradicions.

Per atra banda lamentar profundament el desconeiximent per banda d’alguns representants veïnals de les alqueries de Benimaclet. Actualment queden en peu, dins del PAI, 3 conjunts d’alqueries: Alqueria de Cucala (junt a la redona de la Politècnica), la de Tello (ocupada per CSOA) i el conjunt Zarzo-Bayarri que inclou tres alqueries: la ocupada que serà cedida que era de la família Bonora Zarzo, la de Bolea (Zarzo) i casa Bayarri. Actualment casa Bayarri està habitada i és usada pels seus propietaris que la mantenen en vida plena, després de més de 110 anys. Per lo tant, no s’ha cedit casa Bayarri, com apareix en Horta Notícies; ni la del Patach com diu Levante-EMV (la qual va desaparéixer fa més de 15 anys) i era de la família Miró Carsí. 

Conjunt Zarzo-Bayarri i Alqueria Patach

  

Casa Bayarri construïda en 1913

Casa Bonora (la que se va a cedir)

Casa Bolea, construïda a principis del segle XIX.

Aprofitem per a tornar a insistir en les propostes que hem fet en les reunions en l’Ajuntament de Valéncia i demés associacions cíviques de Benimaclet en les que hem demanat que el conjunt d’alqueries Zarzo-Bayarri queden dins del PAI protegides i com a memòria de lo que va ser la nostra Horta de Benimaclet per a que puga ser gastat com a museu etnològic i us per a activitats culturals de Benimaclet.

Sant Antoni 2025

FESTA DE SANT ANTONI DE VERA

Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat. Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.

Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.

La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals que sabem que ya se celebrava a principis del segle XX. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni. A continuació s'impartix, des d'una tribuna, la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.

La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.

En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.

La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

Programa del 2025

Dumenge 19 de giner de 2025

- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.

- 11:30 Balls regionals.

- 12:00h Benedicció dels animals i entrega de trofeus.

- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni" en grans premis.

- 14:00h Bateries pirotècniques.

Resum d'activitats 2024

RESUM D'ACTIVITATS 2024

Estimats amics i amigues de "Poble de Benimaclet":

    Acaba un any especial per a la nostra Associació que va camí dels seus primers deu anys de vida. Un any marcat per la tragèdia de la dana i la solidaritat que el poble valencià ha mostrat en el seus veïns que més ho necessitaven. Desigem que 2025 siga un any ple de felicitat i salut per a tots els nostres veïns.

    Per a la nostra Associació Cultural “Poble de Benimaclet” ha segut un any en molta activitat, ya portem nou anys de presència i creem que han segut profitosos i hem pogut aportar al nostre poble un montó d'accions per mantindre la memòria de lo que fon Benimaclet i per a conseguir millorar-lo.

    Volem recordar-vos que la nostra Associació està inscrita el Registre d'Associacions de la Generalitat Valenciana i en el de l'Ajuntament de Valéncia i que açò nos ha permés colaborar en totes les associacions de Benimaclet que aixina ho vullguen, aportant orientació i assessorament en temes relacionats en el nostre poble. Hem atés a associacions tant dispars com l'Associació veïnal de Benimaclet, la Confraria dels Sants de la Pedra o Cuidem Benimaclet i esperem que la nostra faena, complementària ad elles, continue per a mantindre els nostres principis fundacionals.

    Est any encetarem la nostra participació en la Junta de Districte d’Exposició a on solicitàrem una ajuda per a la recuperació dels Jocs Florals de Benimaclet, que finalment se pogueren dur a terme.

    En juny vàrem presentar, en colaboració en la Confraria de Benimaclet, el llibre “Història de la lloable Confraria de Benimaclet (1548-2024)” que recull l’història de vora cinc segles de la nostra Confraria. La presentació del llibre va ser un gran èxit, en la participació del nostre president, Pau Giner i de Vicent Valiente, secretari de la Confraria, Vicent Pons, canonge de la Catedral, el síndic Paco Cuenca i el prior José Antonio Varela.

    Durant el any participàrem en les reunions convocades per l’Associació de veïns de Benimaclet per a consensuar una postura en comú respecte al proyecte del PAI de Benimaclet.

    Vàrem participar en l’elaboració d’un parell de treballs en el Llibre de Festes sobre el desaparegut matador de Benimaclet, a càrrec de Cristobal Cuenca i atre sobre el músic Belando i la relació de Benimaclet en el poble d’Utiel elaborat per Pau Giner.

    En setembre, dins de les Festes Patronals tingueren lloc els IV Jocs Florals de Benimaclet, una justa lliterària que s’havia celebrat abans de la guerra civil i que havia quedat en l’oblit. L’acte va ser un gran èxit de participació, en més de quaranta obres presentades de gran nivell. El dimarts de festes varen acodir a Benimaclet una bona representació de l’intelectualitat valenciana: el regidor de Cultura José Luis Moreno, el honorable President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro, el President de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, Ricart Folgado, acadèmics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana,... Actuà com a IV Regina dels Jocs Cristina Mares, el nom de la qual quedarà escrit en lletres d’or en la memòria de Benimaclet. El mantenedor de l’acte fon el gran intelectual valencià Òscar Rueda. El guanyador de la Flor Natural fon Joan Josep Serra i la viola d’Or recaigué en Ampar Cabrera. La poesia Emili Baró en castellà anà per a Sebastian Lliso, el Carles Salvador de narrativa per a Miquelo Garcia Maldonado i el Eduard Buil d’investigació per a Javier Navarro. Un dia per a l’història de Benimaclet.

    En novembre un dels nostres més actius colaboradors, Vicente Valiente, presentà la seua tercera novela “¡Qué bello es vivir!” en el Llar Cultural de Benimaclet. En l’acte participaren, a banda de l’autor, el gran deportiste valencià Recaredo Agulló i el president de la nostra associació, Pau Giner.

    Estem preparant la presentació de la publicació de les obres premiades en els IV Jocs Florals de Benimaclet i la presentació de la V edició per a 2025.

    A banda continuem en la faena en les rets socials promovent la nostra identitat com a poble. Participem activament en Facebook i Instigram i mantenim tota l'informació que hem publicat en el nostre blog (a on hem superat les 400 entrades). Damunt hem estrenat un canal en Telegram i atre en whatsapp.

    Només nos queda desijar-vos un bon any 2025 i quedem a la vostra disposició per a treballar per Benimaclet.

    Una atenta salutació

¡Bon Nadal 2024!

BON NADAL 2024

La Junta Directiva de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija a tots els seguidors un Bon Nadal i Bon Any 2025. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble i dinamisant la seua vida cultural.

 Moltes gràcies per estar al nostre costat.

Incendi en el cine parroquial

INCENDI EN CINE PARROQUIAL 

En 1919 havia arribat a Benimaclet un jove vicari per a ajudar en la llavor pastoral dels més jóvens del poble, José Cantos i Bayona. Encara no havia complit els 30 anys quan va arribar i el seu primer destí havia segut la parròquia de Montortal. 

En l'intenció d'entretindre als jóvens del poble, d'una manera que no anara contra la moral catòlica, va convéncer al retor titular, Don Miguel Zaragozà, per a montar un cine parroquial en els locals del carrer Santíssim Crist de la Providència. 

L'arribada del cine a Benimaclet va fer possible que molts benimacleters pogueren vore per primera volta alguna película, per atra banda l'església s'assegurava que les películes foren d'acort a la moral que defenia. 

En les festes de Nadal de l'any 1921 és va produir una gran desgràcia. Per motius desconeguts es va iniciar un incendi en el local. El caos s'apoderà dels assistents en mig de la foscor, el fum i les flames. Don José no dubtà en arriscar la seua vida per a traure als chiquets que hi havia en el cine. A causa de la seua valent acció el vicari va patir greus cremadures en el seu cos que provocaren les morts uns dies més tart. 

La prensa del moment anuncia que el Governador a l'alcalde de Benimaclet ordenà el tancament d'un cine el 4 de Giner després de l'inspecció realisada (imaginem que relacionada en el fatal incendi). 

El 10 de Giner de 1922 a les 23:30 hores de la nit moria en sa casa situada en el Carrer Valéncia (actual Baró de San Petrillo) número 13 de Benimaclet. 

El Diari de Valéncia del 12 de Giner de 1922 narrava aixina el funeral i soterrar: 

“Ayer tarde verificóse el entierro de los restos mortales del malogrado Vicario de Benimaclet, nuestro amigo señor Cantos Bayona, dando lugar a imponente manifestación de duelo por parte de los vecindarios de aquel poblado y del de Alboraya, en cuyo cementerio fué inhumado el cadáver. 

En el acompañamiento figuraban los niños del Asilo de San Juan de Dios, todos los de las escuelas públicas de Benimaclet y las asociadas a todas las Corporaciones de la misma parroquia, llevando cirios encendidos; el Clero parroquial, yendo de Preste don Rafael Tramoyeres, y tras el féretro, conducido por socios del Sindicato Católico, iba el duelo, que presidían: por la familia, don Jesús Cantos, hermano del finado, y un tío del mismo; el Cura Párroco, don Miguel Zaragozà; el reverendo Padre José María Zaragozá, franciscano; un padre Camilo, y el presidente de dicho Sindicato. 

Terminado el oficio de sepultura en Benimaclet, se puso marcha el cortejo hacia Alboraya, en donde fué recibido por el Clero de la población, presidido por el señor Cura Párroco, dirigiéndose primero a la puerta de la iglesia, y después al cementerio, acompañado de gran número de vecinos de los dos indicados pueblos y muchos amigos de Valencia, entre ellos respetables sacerdotes. 

Pudimos observar lo muy sentida que ha sido la muerte del señor Cantos, tanto por las excelentes prendas personales que en él concurrían como por las causas que la han motivado, no temiendo asegurar que las lágrimas asomaron en los ojos de todos los que asistieron y presenciaron el desfile de la triste comitiva. 

Sirva esto de algún consuelo a los apenados padre y hermano del señor Cantos (q.e.p.d.)