lunes, 22 de octubre de 2018

Poeta Emili Baró, per Josep Maria Bayarri

EMILI BARO, PER JOSEP Mª BAYARRI

“Manollet de Poesies (no totes)” és el títul de l'obra pòstuma d'Emili Baró i Bori. Els germans d'Emili publicaren este llibre en 1965 per a memòria d'este poeta de Benimaclet que va vore com li llevaven la vida a l'inici de la Guerra Civil.

Josep María Bayarri, un dels poetes més grans que han tingut les lletres valencianes, realisà el prolec del llibre, que reproduïm per la seua importància històrica:

Emili Baró Bori, ben conegut en el camp de les lletres valencianes, fon un home valenciá, que naixcut en el carrer de Molvedre (el barrio de Triana valenciá), front a la casa que naixqué el gran pintor Ignasi Pinazo Camarlenc, va tindre una plural significasió literaria valenciana ben destacát entre mosatres. Cultivá en son jardinét modoset roses de poesia, va collir fruits asaonats, en la seua horteta, en la interpretació dramática mes eixemplar; va representar a maravella -a la valenciana-, en escenaris múltiples les obres modernes i clásiques; enarcá palmes d'ideals en valencians parlaments i… fon “un home bó” que va morir cristianament i patriótic; per tot eixe cúmul de laudes que haben evocat antinómia de l'odi, el odi el mata l'any 36.
Ara. el Baró poeta, l'Emili (perque Baró son germans artistes tots) esta sent elevat sobre el pavés d'estes págines -recull de poesies (i no totes. perque les cremaren els sicaris) ben sentides per eixos fraters familiars Paco y Llouis i un gran amic tot ell cór, Rafel Alemany, que no gosen d'oblidar aquell esperit sempre despert a tot sentit d'art i valencianisme que sentuplicava sa eficasia del mes ferm i ortodoxe cristianisme.
Era un poeta. En algun recull de sumaria historia de la poesia valenciana, notareú la no inclusió del nom de Baró. No vos escandaliseu; noms com Ventura Pascual, Cibrian Ibor, L. Trenor, E. Genovés, Ortin Benedito. Isidor Peris... uns cuants entre ells, molts que moriren (¡ no digam -ni diem- entre els que viuen) no figuren.
Aci, en este pomell de poesies que s'oferixen, mos abellix esperimentár llépols, els ensucrats versos qu'el poeta Baró condimentaba. Lluny de la prentensió d'un suxetirisme malaltús, inintelegible, el poeta del poble com ell era, era diafan en l'expressió, i fi en la emosió poetica. La nostra llengua valenciana, en els llavis, i en els escrits, per tant, de Baró, dels arrells populars puxava a les no menys populars obtensions fructuoses i metafóriques. Se refussava contra “la nova coentor” que s'encanela -Ebre en ella- en eterografíes extranyes al genit i l'istint vaienciá; eterodoxes ¡ illogiques, del fetixe etimologic. Era un poeta valencia.
Recordem l'Emili Baró, en els estrats, declamant clamant versos i parlaments en obres teatrals, com encara no veem continuadors. “El toc del caragol” viril poema de Cebrian Mezquita al ser interpretát per Baró, mos empentava a una revolusió... A la seua petisió, li tingui que traduir “Los motivos del lobo” i la “Marcha triunfal” de Rubén Darío, i al ser resitats per Baró es posaba el public conmosionát, frenétic aplaudinlo.
Els meus “Pregons valencians» breus poemes (també per Emili demanats) atinen a recordar, encara. tots els qui li els ourien. Era un esbatusador e multituts. En fi, un gran artiste incomparable.
Emili Baró “fon un home bó” d'aquells que diem “un pá beneit”. Com a modern home de creencies. Sense “beatería”. La llar cristiana, neta, ordenada, alegre... valenciá d'aquells “de soca i arreal” sense promiscuaoions ni desvirtuacions. Un segur amic dels qui van pel mon “en el cór en la má”.

Cartell de l'Avinguda Emili Baro
En Benimaclét, de la seua Valencia; el poblet que va vore tots els dies passar pels seus familiars carrers, i ses lluentes hortetes -versos en els llavi; jubilosos els ulls- venerá sa memoria el Achuntament de Valencia. dedicanli un carrer (avenida del poeta Emilio Baró).
Ditxos orgull de sa muller i filies, i d'eixos “germans Baró” tots els cuals llagrimegen l'absent
estimat...
I aci, nosatres, els confrares en l'ordre de la valencianitát, la poesia i la fé de Crist, que quedem velant les mateixes armes que Emili Baró Bori.






Josep Mª Bayarri

Degá dels “Mestres en Gai Saber”. De la Real Academia de San Carlos - Valencia.

sábado, 20 de octubre de 2018

Confusion Benimaclet 2018

CONFUSION BENIMACLET

El poble valencià de Benimaclet s'obri al públic esta fi de semana a través de 275 propostes artístiques que es desenrollaran en el carrer, en locals i en cases particulars gràcies a la quinta edició de Confusión, un festival que aúna música, dansa, art urbà i exposicions. El lema d'enguay és "No importa lo que u vullga o sàpia fer, sino compartir-ho i expressar-ho lliurement".


Benimaclet confusió és un event d'expressió artística celebrat en el poble valencià de Benimaclet. Les representacions, tant en els punts ubicats pels carrers peatonals com en els espais participants, pretenen donar veu a l'ànima artística d'este poble. És una oportunitat única per a viure directament l'atmòsfera que cada dia s'amaga en el teixit creatiu de Benimaclet. El públic tindrà la possibilitat de gojar d'este event artístic de forma gratuïta en tots els espais del circuit, dissenyant la seua pròpia ruta.

Este proyecte està dirigit a totes les persones que volen compartir les seues idees (músics, pintors, fotógrafs, realisadors de videos, monologuistes, actors, autors, poetes, malabaristes…), aixina com a tots aquells que volen compartir un espai privat propi (casa, terrat, baix, balcó, taller…) per a hostajar/organisar algun event. En esta última categoria s'inclouen també els centres i les associacions culturals.

Els locals comercials com a pubs i bars no estaran involucrats directament en les activitats del confusió. No obstant, es pretén colaborar en els locals d'oci per a que el públic puga seguir visitant i descobrint el barri despuix de l'event.

El Benimaclet confusió no té cap finalitat de lucre, els diners obtinguts a través de donacions serà exclusivament utilisat per a cobrir les despeses de producció.


Des de Poble de Benimaclet s'alegrem de que se celebren en Benimaclet iniciatives culturals com esta i esperem que els participants siguen respectuosos en els veïns. Únicament una observacion: Nos crida l'atenció que, a l'igual que l'any passat, no estiga la pàgina web de l'event en valencià i si en anglés i italià, creguem que haurien de ser més respectuosos en la llengua dels benimacleters. Esperem que siga un èxit l'event.

jueves, 18 de octubre de 2018

La Reconquista de Valéncia i Benimaclet

LA RECONQUISTA DE VALÉNCIA I BENIMACLET


Jaume I
La conquista de Valéncia (o بلنسية en àrap: Balansiya) va ser el conjunt de maniobres militars que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la Comunitat Valenciana a la Corona d'Aragó. En tan sol setze anys, entre 1229 i 1245, la Corona d'Aragó va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el Regne de Valéncia.

Despuix de l'èxit conseguit per unes campanyes militars mampreses a nivell particular per nobles aragonesos, entre les que destaca la pressa de Morella per Blasco d'Alagón (1231), qui la cedix despuix de dures negociacions al rei Jaime I; va ser este mateix rei qui va acometre la conquista de les taifes de Balansiya i Mursiyya, que havien sorgit despuix de la fragmentació de l'imperi almohade en 1228.

S'han diferenciat tres fases:

Una primera fase, que va comportar la conquista de les comarques septentrionals fins a Burriana (1233). En algun fet d'armes d'eixe moment se situaria la llegendària anècdota que vincula la cimera del rei conquistador en un rat penat.

La segona fase, que va supondre l'ocupació de la ciutat de Valéncia (9 d'octubre de 1238 -el sege havia començat el 21 d'abril i la capitulació es va firmar el 29 de setembre).

En la tercera fase, la frontera meridional va aplegar fins a Biar (1245).

Horta de Benimaclet
Segons narra Vicent Boix en “Història de la Ciutat i Regne de Valéncia” en 1845, una volta Jaume I havia decidit la Conquista de la ciutat de Valéncia se desplaçà des d'El Puig de Santa Maria fins a Russafa per a sitiar la ciutat. El sege va durar des d'Abril fins a Setembre, el 29 de Setembre capitulava el rei Zayt.

En el Nort de la Ciutat, entre Benimaclet i el Grau se situaren les forces aragoneses, els Ballesters de Jaca. I esta zona va ser repartida posteriorment entre els aragonesos.

Boix ho narra aixina:
Mort en el castell del Puig el brau Guillem d'Entença per l'any 1237, activà Don Jaume les seues operacions, i poc de temps més tart de la mort d'aquell célebre paladí se trobava ya el princep belicós a la vista de la capital del Regne, i establí el seu campament en la part del Migdia, en l'Alqueria de Russafa. Els Ballesters de Jaca en una esquadra de la cavalleria del Temple se situaren en l'Horta d'esta ciutat, quarter de Benimaclet, part de Llevant, entre este lloc, el Grau i la ciutat.”

Llibre del Repartiment
I anota Boix que “Este terreny el va repartir el Conquistador entre els templaris i els hòmens de Jaca, com ho confirma el haver segut el prior del monasteri de Montesa, en calitat de subrogat del antic priorat del temple, l'amo solariec d'este partit, conegut com Clòsa del Temple, situat entre el camí de Benimaclet i la séquia de Mestalla.”


Est és el motiu pel qual primers Senyors de Benimaclet foren els germans aragonesos Garcia i Ximeno Pérez de Pina. El nomenament d'estos com senyors va tindre lloc l'1 de Juliol de 1238, uns mesos abans de la capitulació de la ciutat. La donació era a perpetuitat. Els Pérez de Pina eren originaris d'Osca en el Regne d'Aragó i diversos cavallers en este llinage acompanyaren al rei Jaume I en la Conquista de Valéncia.

lunes, 15 de octubre de 2018

Còmic del Senyor de Benimaclet

CÓMIC DE VINATEA, SENYOR DE BENIMACLET


Entre els anys 1324 i 1350, Francesc de Vinatea, l'heroe civil i civilisat dels valencians, va ser Senyor de Benimaclet.

Hem rescatat un còmic editat per l'Ajuntament de Valéncia en l'any 1993 en el que narra l'episodi de l'història de Valéncia en la que Vinatea s'enfrontà al Rei 'Alfons II de Valéncia i Aragó per a defendre Els Furs del Regne de Valéncia contra els intents de la Reina Leonor de Castella de dividir el Regne en favor del seu fill, Infant Ferrando.



sábado, 13 de octubre de 2018

La Riuà de 1957 i Benimaclet

LA RIUÀ DEL 57 EN BENIMACLET


Carrer Assunció de Ntra. Sra. de
Benimaclet 14-10-1957

Es coneix com la gran riuada de Valéncia (comunament “la riuà") a l'inundació que va tindre lloc el 14 d'octubre de 1957, en la conca del riu Turia, al seu pas per la ciutat de Valéncia, i que va causar a lo manco 81 morts, ademés de quantiosos danys materials.

El dia 13 es varen donar precipitacions de més de 300 mm en bona part de la conca que varen continuar el 14 en més de 100 mm. Es varen originar dos ones de riuada sobre Valéncia, la primera de 2.700 m³/s i una velocitat mija de 3,25 m/s; la segona, més violenta, de 3.700 m³/s i 4,16 m/s, inundant la major part de la capital valenciana.



Com a senya curiosa, la zona pròxima a la Catedral va quedar lliure de les aigües, lo que demostra lo encertat de l'emplaçament original. És possible que esta zona una miqueta més elevada siga el motiu pel que el caixer del Turia va formar una àmplia curva a manera de semicírcul entorn a la ciutat, a la qual rodeja cap al nort, quedant esta zona de la Catedral en el centre. En canvi, la zona del carrer de les Barques, el nom de les quals obedix a que va constituir un atracador per a les embarcacions que remontaven el Turia en l'antiguetat, no solament es va inundar sino que els colectors de drenage actuaven com a sortidors en quedar el nivell de les aigües del riu per damunt del carrer, agravant aixina els enormes danys ocasionats per l'inundació.

Les altures alcançades durant la riada en alguns llocs de la ciutat varen ser molt variades. Des dels 40 centímetros en l'Avinguda Regne de Valéncia, passant pels 80 centímetros en els Jardins del Real (Vivers), 2,25 metros en la Plaça de Tetuán, 2,70 metros en la Calle Pintor Sorolla, 3,20 metros en els Jardins del Parterre, 4 metros en el Carrer de les Roques, fins als 5,20 metros en la Calle Doctor Olóriz. En Benimaclet les aigües arribaren a un nivell de 50 cm quedant moltes cases plenes de fanc.


Despuix de la riada, davant la tardança de les ajudes per part del govern, l'alcalde de Valéncia, Tomás Trénor Azcárraga, es va enfrontar a Francisco Franco el qual el va destituir, pero l'alcalde va conseguir el seu objectiu ya que a partir de les seues crítiques es va agilitar l'ajuda a la ciutat i el proyecte del Pla Sur. Hem de dir que la determinació de construir l'opció Sur salvà a l'horta de Benimaclet, que haguera desaparegut en l'opció Nort.

Les fotos s'han pres del blog https://benimacletcomapoble.wordpress.com , son propietat d'Amparo Giner i están preses des del Carrer de l'Assunció de Nostra Senyora mirant cap a la Plaça del Poble de Benimaclet (se pot observar casa del Chocolater a la dreta).

lunes, 8 de octubre de 2018

9 d'Octubre, dia dels valencians

¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!



El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!
Símbol viril de la terra,
ala amorosa en la pau,
flama vibrant en la guerra,
clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,
devallant del blau del cel,
fins a tu no arriba el fang,
sols arriba el sant anhel.
Senyera!
Crit i clamor
de l'amor
verdadera.

Flamejant t'he vist al vent
i te porte dins del cor;
moure fas mon sentiment,
puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,
llum de la pàtria en la pau,
flama de nostra consciéncia,
clam, bes i llau.



Carles Salvador 1920



Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

jueves, 4 de octubre de 2018

La mocadorà, el dia dels enamorats valencians

LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.
En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.
En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.
Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.
¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?
Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.
Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les fruitetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.


Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2016.

miércoles, 3 de octubre de 2018

Inauguració de la Plaça d'Amparo Arce.

LA PLAÇA D'AMPARO ARCE FETA REALITAT

Fa ara 2 anys el nostre blog recollia la bona notícia de que l'Ajuntament de Valéncia anava a rotular una Plaça en el nom de l'entranyable veïna de Benimaclet Amparo Arce (Una plaça per a Amparo Arce).

Hui podem dir que, per fi, s'ha completat l'urbanisació de la Plaça i pot ser disfrutada per tot el veïnat de Benimaclet.

El pròxim 5 d'Octubre l'Associació de Veïns de Benimaclet ha preparat un homenage a Amparo Arce coincidint en l'inauguració oficial de la Plaça.

L'acte tindrà lloc a les 12 del migdia en la mateixa plaça i contarà en un concert de l'Orfeó Gregorio Gea de Benimaclet, un recital de poesia i uns parlaments: Estrella Garrido (filla d'Amparo Arce), Maria Garriga (de Dones veinals de Benimaclet) i Antonio Pérez (de l'Associació de Veïns de Benimaclet). Estan convidades les autoritats municipals de Valéncia.

Recordem que la Plaça dedicada a Amparo Arce està  situada entre els carrers de Sant Columbà i Masquefa, a on se trobava l'Alqueria de Senent (El Saco) i l'antic matador de Benimaclet. En este solar començava el camí de Farinós i actualment era un descampat que espera l'urbanisació per part de l'Ajuntament de Valéncia.



L'Ajuntament de Valéncia reconeix aixina l'implicació de l'activista Ampare Arce en plataformes i coordinadores de defensa educativa, social i cultural i en defensa del moviment veïnal. Arce, quí va faltar en 2014, va fundar l'associació Dònes veïnals de Benimaclet i va ser membre de l'eixecutiva de l'Associació de Veïns de Benimaclet i promotora de la primera AMPA del colege públic Pare Català. Una constant escritora de poesia i enamorada del teatre, durant molts anys va ser membre de l'Orfeó Gregorio Gea del Patronat de la Joventut Obrera. Va ser autora del llibre “Poemas de una vida”, una recopilació de la poesia que va escriure a lo llarc dels últims anys.

Amparo Arce només va anar fins als 9 anys a l'escola, perque molt pronte es va tindre que posar a treballar, pero açò no va ser obstàcul per a una vida de compromís en el ben comú i especialment les causes socials i veïnals. Va ser una de les conegudes “dònes chaqueteres” de Benimaclet treballant a un taller de costura que ella mateixa va crear al corral de la seua casa per a ajudar al manteniment de la seua família.

Estudiar va ser un desig que finalment va poder complir de major, ya en 4 fills criats, en la Nau Gran, a on des de 2003 a 2012 va estudiar Psicologia, Humanitats i Ciències Socials i Econòmiques, tota una història de superació. També va ser participant de l'Universitat Popular, inquieta, en una enorme capacitat, moltes preguntes i moltes ganes de seguir deprenent i trobant respostes.

Ha rebut numerosos reconeiximents d'Associacions i institucions de la ciutat. El nostre serà contribuir a mantindre viu el seu recort i el seu esperit defensor de l'aprenentage i la participació social a lo llarc de tota la vida.

Des l'administració d'este blog s'alegrem molt d'este reconeiximent.

Adjuntem unes fotografies que ha compartit en nosatres Angel Salvador.




domingo, 30 de septiembre de 2018

Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo

"POBLE DE BENIMACLET" EN LA FALLA BARÓ DE SAN PETRILLO

Des de Poble de Benimaclet volem agraïr a la Falla Baró de San Petrillo, i a la seua directiva en particular, el haver-nos convidat a participar en la seua Semana Cultural en una presentació sobre l'història de Benimaclet.

El mege de Benimaclet, Pau Giner, ha fet una dissertació recorrent fets memorables de l'història de Benimaclet, des de la seua fundació àrap fins als nostres dies. El públic s'ha interessat interactuant de forma activa durant l'acte.

Poble de Benimaclet té com objectius promoure aquelles iniciatives que busquen donar a conéixer l'història, els personages, el patrimoni històric, les tradicions, les notícies d'actualitat,... de Benimaclet.

Adjuntem algunes fotos de l'acte.







viernes, 28 de septiembre de 2018

Un criminal en Benimaclet

UN CRIMINAL EN BENIMACLET (1902)

Corria l'any 1902, en un matí del mes de Març, Benimaclet s'alçà sobresaltat per un crim perpetrat en la Senda de l'Aire, entre la veïna població d'Alboraya i el Monasteri de Sant Miquel dels Reis (en aquell moment presó).

En l'alqueria coneguda com “de Coll” vivia la jove Teresa Balaguer Marco, una fermosa jove de vintihuit anys i de la qual la prensa del moment se referix com “una dels tipos més fermosos de llauradora valenciana” que estava promesa en un llaurador de la zona (la prensa referix que el llaurador era pobre, com ella). La jove vivia en son pare i la seua madrastra d'alvançada edat.

Segons va referir la família de la jove en diferents ocasions Teresa va ser sorpresa per un subjecte que li va fer certes proposicions mentres ella es dirigia al mercat a on tenia un lloc de venda de productes del camp.

En fatídic 14 de Març, Teresa va eixir a soles de casa a l'hora de costum, les sis de la matinada, en presses per a dirigir-se al seu lloc del mercat, prop del mercat de les Flors de Valéncia. Aquell dia no va ser acompanyada per ningú, desgraciadament. Un poc més tart un llauradors trobaven el seu cadàver en una séquia, prop de Benimaclet.

La descripció de les lesions de la chicona de la prensa del moment són ariçonadores, la víctima presentava una ferida en el coll en la que cabia una taronja i a més presentava lesions de defensa en braços i mans que feren sospitar que la víctima se defengué de l'horrible delicte i per defendre la seua honra.

Les diligències practicades en els primers moments no donaren cap de resultat positiu. Un cap de vigilància nomenat Tomàs del Toro, que havia recorregut tota l'horta en busca d'algun indici que li posara sobre la pista del criminal, va saber per uns llauradors que el dia que es va cometre el crim s'havia vist per aquelles rodalies a un subjecte tacat de fanc que vestia d'obrer i pareixia ocultar el rostre en la manta que portava.

L'astut policia practicà algunes diligències i va supondre que el criminal viuria en les pròximes casetes dels Ingeniers (en alguns texts les nomena com casetes de Ferrandis), distants a mig quilómetro del lloc del crim. En la primera d'elles residia un subjecte de pèssims antecedents, nomenat Jose Velasco, de trentahuit anys i d'ofici obrer, a qui el citat policia ya havia detingut fea uns mesos i havia tancat en la presó de Sant Gregori per mala conducta. El subjecte havia segut del cos de Carabiners i va servir en Maó. Una volta acabà la seua estància en Menorca se va establir en les casetes dels Ingeniers de Benimaclet.

A l'endemà, 17 de Març de 1902, va ser detingut el presunt autor del crim, mentres dormia en Benimaclet.

El fill del patró de Velasco va ser qui va denunciar al criminal. El chiquet, interrogat hàbilment pel cap del Toro, va dir que el dia del crim a les sèt del matí cridaren a la porta i obrí ell, vent al tal Velasco que portava la roba bruta de sanc i fanc i que l'amenaçà en degollar-lo si dia una paraula sobre lo que havia vist.


El juí se celebrà en Agost de 1903 en mig d'una gran expectació ya que l'opinió pública s'afectà molt per este succés. El sospitós va ser declarat culpable. En 1904 tornà a ser jujat, en segona estància per l'Audiència de Valéncia i confirmà la pena. Sabem que l'assessí va ser amnistiat en 1924 pel Rei Alfons XIII gràcies a una amnistia general degut a la Guerra del Marroc, mentres complia condena en la Presó de Sant Miquel dels Reis, a escassos metros d'on va cometre el crim.

miércoles, 19 de septiembre de 2018

Jose Benlliure, Organiste de Benimaclet


JOSE BENLLIURE I GRAU, ORGANISTE DE BENIMACLET 



José Benlliure i Grau va nàixer en Benimaclet el 9 de Maig de 1929, fill de Jose Benlliure i Sales i Carmen Grau i Valls. La seua infància la va passar en el seu poble natal, vivint els difícils moments de la Guerra Civil i postguerra. 

Es va casar en Amparo Baró i Tramoyeres, la filla de l'insigne poeta de Benimaclet Emili Baró i Bori. Del matrimoni varen nàixer dos: Ana Desamparados i Jose. 


José Benlliure era un home bo, un amic dels seus amics. De semblant agradable, alegre, conciliador, obert i mamprenedor… Una persona que no feya contes de la seua edat, que confiava en la joventut, que participava en múltiples activitats, vitalista cent per cent. Ha segut molts anys el President de la Clavaria Ancla-53. Era un dels cinc clavaris fundadors que encara seguixen en el grup, des de la seua fundació en 1953. Ara queden quatre: Cristóbal Gimeno Sales, els germans Luis i Juan Castelló Torrent, i Vicente Roig Tello. Allà per 1953, un grup de jóvens fadrins, en la vintena, sent cura retor de Benimaclet don Miguel Zaragozá i Barber, varen decidir formar un grup de clavaris que dura fins als nostres dies. Fa cinc anys celebraren les Bodes de Platí del grup, els 60 anys de la Clavaria. 

La seua vida professional la va dedicar a l'estanc que regentava en el carrer Antoni Juan de Valéncia, arribant a ser President de l'Associació d'Expendedors de Tabac i Timbre de la Provincia de Valéncia des de 1978 fins a l'any 1982 i durant molts anys Secretari de la mateixa. 

En el camp de la música destacà com organiste, sent l'organiste titular de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora de Benimaclet durant més de 50 anys. És l'autor d'una Missa en Honor al Santíssim Crist de la Providència que s'estrenarà durant la Missa Major de les festes de 2018. 

El passat 7 de febrer nos deixava Jose Benlliure de forma inesperada, com ho és la mort de qualsevol ser volgut. Benimaclet quedà sense el seu organiste, pero la seua obra perdurarà i els nostres oïts podran seguir fruint de les seues composicions. 

Durant la passà dels Sants del dimarts passat, els clavaris varen retre un emotiu homenage a José Benlliure en el Cementeri Parroquial de Benimaclet.

lunes, 17 de septiembre de 2018

Video Festes del Crist 2018 Benimaclet

VIDEO FESTES DEL CRIST 2018


Vos deixem un video resum  de les Festes Patronals de Benimaclet de l'any 2018. Poble de Benimaclet. Pregó de festes. Passà dels Sants. Ermita de Vera. Cementeri de Benimaclet. Calderes dels Sants. Concert Big Band Benimaclet, Mercat Medieval, Processó dels Sants, Processó del Crist.




Resum Festes Patronals Benimaclet 2018

RESUM FESTES PATRONALS BENIMACLET 2018


Ahir acabaren les Festes Patronals de Benimaclet d'enguany, ha segut una semana intensa en festejos i activitats. La Clavaria d'enguany ha segut Ancla-53 que començà en 1953 a fer la festa i des d'aquell any periòdicament continua gestionant les festes quan li toca el torn. Molts jòvens s'han sumats a aquell grup que començà fa més de 60 anys.

El divendres 7 s'inauguraren les Festes en un magnífic Pregó de Festes a càrrec del Professor En Santiago Gómez Carreras. Gómez realisà un preciós Pregó en el que destacà el caràcter multicultural i acollidor del poble de Benimaclet. Recordà com sos pares, naturals d'Aragó i Castella la Mancha, varen ser ben acollits per les gents de Benimaclet i com sempre s'ha sentit com un benimacleter més. Va fer menció del caràcter particular de Benimaclet, un poble dins d'una ciutat, dels seus malnoms, els seus personages,... i la vida de tants estudiants que han passat per ací. El Pregó acabà en un vixca a la Mare de Deu de l'Assunció, als Sants Patrons de la Pedra i al Santíssim Crist de la Providència.


El dissabte 8 el Poble de Benimaclet se va omplir d'artistes que participaren en el I Certàmen de Pintura ràpida de Benimaclet. La participació va ser molt numerosa i la calitat de les obres elevada. Esperem que l'event tinga continuitat en el temps. 

De vesprada els carrers s'ompliren en la calvalcada tradicional de les Clavarieses de la Mare de Deu d'Agost. Per la nit una macrodisco-móvil amenisà la nit als mes jóvens en la Plaça.


El dumenge, festa de la Mare de Deu d'Agost, se celebrà la Missa Major i a continuació la mascletà, la qual se va vore alterada per la pluja. Per la nit la processó de la Mare de Deu.


El dilluns els Sants de la Pedra partiren cap a Vera acompanyats de tabal i dolçaina mentres els clavaris tiraven bengales. 

La romeria a través del poble i l'horta de Benimaclet acabà en l'ermita de Vera en un berenar d'orchata i fartons oferit per l'Orchateria Sariers.

El dimarts els Sants empengueren el camí de tornada atravessant l'Universitat Politècnica de Valéncia, en atres temps la fèrtil horta de Benimaclet. Centenars de benimacleters acompanyaren als Sants i varen ser obsequiats per l'Universitat en un refrigeri al seu pas per les seues instalacions. La comitiva continuà fins al cementeri de Benimaclet on se va fer un respons pels difunts de Benimaclet i a cotinuació, en un emotiu acte, se va fer un homenage a Josep Benlliure, qui va ser organiste de Benimaclet i membre de la clavaria Ancla-53, que recentment havia faltat.

El dimecres i dijous els més menuts del poble pogueren fruir d'activitats infantils i berenar en la Plaça de Benimaclet. El dijous ya se podia visitar el Mercat Migeval i se celebrà un sopar en la Plaça per al poble i rematà la nit uns monòlecs que divertiren als assistents.

El divendres, últim dia de Triduo de les Festes, s'inaugurà el Mercat Migeval, més ample que atres anys. Els carrers del casc antic de Benimaclet quedaren ambientats durant tot el fi de semana. Per la nit, la Big Band de Benimaclet del Centre Instructiu de Benimaclet nos deleità en un concert de música swing.

El dissabte, dia dels Sants de la Pedra, va començar el dia en una gran pluja que pareixia que anava a arruinar les festes. Els cuiners de les Calderes varen conseguir que se cogueren i a mig diu començà a aguaitar-se el sol entre els núvols. La missa en honor als Sants cantada pel Cor Parroquial en valencià donà lloc a la processó dels Sants pogué eixir sense problemes.


Per fi, el dumenge, el día del Crist, a pesar de les amenaces de pluja, no haguerem de patir-la. S'estrenà una Missa Major del Crist de la Providència composta per a l'ocació per l'organiste Josep Benlliure i que sense dubte, mantindrà la seua memòria per sempre. Per la vesprada la tradicional Processó del Crist va tancar les festes patronals en una assistència multitudinaria. Els carrers de Benimaclet estaven de gom a gom. La processó l'obria la Cavalleria de la Policia Local, a continuació la Creu processional, les Falles i Sant Josep, els chiquets de Primera Comunió, El Crist de la Providència, el Clero, les autoritats, els clavaris i tancant la processó la Banda de Música del CIM de Benimaclet.

Tot un éxit que esperem que se repetixca en els pròxims anys. Un éxit d'actes, de participació del veïnat, de concòrdia i de cultura. Desigem que les Festes Patronals continuen mantenint l'ànima de lo que va ser el nostre poble. Animem a les pròximes clavaries a continuar pel mateix camí. 

Poble de Benimaclet ha realisat un seguiment especial de les festes. En més de 270.000 visites el nostre blog seguix mantenint informats als qui volen informació sobre el nostre poble. El programa de festes ha tingut més de 7000 consultes estos dies. Des de l'administració del blog agraïm la vostra confiança.





domingo, 16 de septiembre de 2018

El dia del Crist en Benimaclet

EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET


Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo". Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.


El dia del Crist, és un dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que comença a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acaba en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.



L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 200 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.


L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.


¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

sábado, 15 de septiembre de 2018

Calderes 2018


LES CALDERES

Des de bon de matí del Dissabte 15 de Setembre en el Carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'Arròs en fesols i naps. 


A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbó i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat.

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

viernes, 14 de septiembre de 2018

Big Band de Benimaclet

BIG BAND DE BENIMACLET 


A finals del 2010, un grup de músics de la banda del Centre Instructiu Musical de Benimaclet formaren una Big Band per a oferir un concert especial en els actes commemoratius del centenari de la Societat, fundada en 1910. 

El concert, celebrat el 15 giner de 2011, tingué tant d'èxit que decidiren continuar, naixent aixina una nova agrupació en el Centre Instructiu Musical, la B3 (Benimaclet Big Band). 

Des d'aquell moment han donat concerts, organisat i participat en festivals compartint escenari en atres Big Band com The Black Cats Jazz, Big Band de Loriguilla (Valéncia), The William Aberhart Abe Jazz Ensemble de Canadà, Big Bands de Vinalesa, Big Band de l'Eliana i Big Band de Manises. Han tocat en auditoris i localitats de la Comunitat Valéncia, en Terol i Higueruela (Albacete). Formada per 22 músics, tenen com a objectiu l'adquisició de repertori i, tutorisats per Carlos Marquina, alvançar en la teoria i l'estil del swing. 

La música swing, també coneguda com swing jazz o simplement swing, és un estil de jazz que es va originar en els Estats Units d'Amèrica cap a finals dels anys 1920, convertint-se en un dels gèneros musicals més populars i exitosos del país durant els anys 1930. El swing utilisa instruments habituals en el jazz, com una secció rítmica formada per piano, contrabaix i bateria; metals com a trompetes i trombons; instruments de vent-fusta, com saxofons i clarinets; i molt ocasionalment, instruments de corda com el violí o guitarra. El swing utilisa preferentment temps mijos i ràpits, generalisa els riffs melòdics i llibera el rol del bateria de certes restriccions que havia tingut fins a llavors. El conjunt característic de l'estil va ser la big band, adquirint ademés cada volta major importància el paper del soliste. Destaquen en este estil músics com Fletcher Henderson, Benny Goodman, Duke Ellington o Count Basie. 

Este divendres 14 de Setembre, durant les Festes Patronals de Benimaclet, organisades per la Clavaria Ancla-53, la Big Band de Benimaclet oferirà un concert en la Plaça de Benimaclet.

¡¡No falteu!!
Poble de Benimaclet