viernes, 15 de marzo de 2024

Ruta dels bunyols en Benimaclet

  RUTA PELS BUNYOLS DE BENIMACLET


Benimaclet ya està en falles i en elles nos acompanya una tradició gastronòmica que es remonta a finals del s. XVIII: els bunyols valencians.

En algun moment indeterminat, al voltant del fòc de les falles a on les dones dels fusters, considerades les primeres bunyoleres, repentinades, molt endreçades i en impoluts davantals blancs, colocaven uns bidons de ferro que ampraven com a fogó i feen en llenya saborosos bunyols que degustaven a lo llarc de tota la velada. S'explica també que les dones els solien acompanyar en anís mentres que els hòmens s'atrevien en l'aiguardent.

Actualment els antics bidons de ferro han segut substituïts per cuines de gas butà i els licors d'abans per un bon got de chocolate per sucar-los. A pesar de tot, lo que no ha canviat és la facilitat de trobar estos llocs ambulants al voltant dels monuments fallers.

Elaboració i recepta

La recepta dels bunyols de vent ha anat passant de mà en mà generació darrere generació i hui en dia encara es manté intacta la manera original d'elaborar-los. Pareix increible que en pocs ingredients i tan bàsics i naturals com rent, farina, aigua i una miqueta de sal s'obtinga un producte tan bo i dolç. N'hi ha prou en agafar una bola de massa en una mà, chafar -en el dit polze per crear el seu típic forat central, deixar-lo caure sobre l'oli molt calent i fregir durant aproximadament mig minut.

En Benimaclet

¿Quins son els millors bunyols de Benimaclet? Vos animem a fer un recorregut gastronòmic per a poder tastar tots els bunyols que se fan en el poble de Benimaclet.

Bunyols Adela en els anys 60
La primera parada són els Bunyols d'Adela o Bolea. Els Bunyols d'Adela són els més antics i tradicionals de Benimaclet. És la tercera generació d'una família molt coneguda i volguda en Benimaclet pels deliciosos bunyols que prepara cada any per estes dates. Aplega l'olor a pólvora de les Falles i Pepita Zarzo Ruiz ya sap que toca preparar la parada per a vendre bunyols. La parada es troba situat en el carrer Enric Navarro 22 (en front del Planeta Azul). L'iniciadora va ser Adela Ruiz, que va faltar als 93 anys, i la tradició l'han continuat les seues filles i nets. A qui no els haja tastat ya te per a on començar.

Enguany tenim dos parades ambulants:
- En la Plaça de Benimaclet, junt a l'edifici multiusos.
- Prop de la Falla de Baró de San Petrillo, en el carrer Leonor Jovaní, prop de la Xixonenca.

Eixint del casc històric de Benimaclet pel carrer de Masquefa nos trobem en dos clàssiques orchateries que també preparen bunyols que s'han de tastar:

Orchateria Rin: Una clàssica orchateria de Benimaclet que fa deliciosos bunyols durant la temprorada fallera. Una bona opció per a pendre els bunyols assentat en un chocolate calentet.

Orchateria Els Sariers: Atra opció de tastar bons bunyols en Benimaclet. Els clàssics bunyols de carabassa dels Sariers que no te deixaran indiferent, bunyols  bons i de bon tamany que se poden tastar tot l'any.


Una volta els hajau tastat tots ¿Quins bunyols preferiu?

viernes, 8 de marzo de 2024

La Serrana, una gran dòna de Benimaclet

LA SERRANA, UNA GRAN DÒNA DE BENIMACLET

Fa uns dies nos deixava, Consuelo Giner "La Serrana", i aprofitant el dia de la dòna treballadora, volem fer un reconeiximent ad esta dòna que tant va treballar durant la seua vida i a la que tot el poble de Benimaclet tenim en gran estima.

Consuelo Giner i Sales naixqué el 31 de Juliol de 1929 en el poble de Benimaclet. En el poble és coneguda popularment en l'apelatiu toponímic de la “Serrana". És filla de José Giner i Dolores Sales, oriunts provablement d'algun dels pobles de la Serrania valenciana, pobles que feyen l'entrada en la ciutat de Valéncia pel pont i Torres de Serrans. Segurament del seu pare o yayo patern El "Serrano"li vindrà a Consuelo el sobrenom de la "Serrana".

En la seua família, vixqué i habità un primer pis del número 34 de la llavors conegut com Carrer Valéncia - hui Baró de Sant Petrillo-, i a principis de la década dels anys 60 es trasllada de número en mateix carrer, a on actualment residix.
Els seus anys d'infància els passà alternant la vida senzilla de la llar, l'escola de pàrvuls i els jocs infantils, jocs que llavors (fa huit décades) tenien lloc en ple carrer sense perill algun.

Puesto ambulant de venda de bolleria
Durant els anys de joventut se bolca en cuidar dels seus pares, i en acabant del decés d'abdós atengué també al seu germà menor José. En nàixer la seua filla María Dolores, no regatejà esforç algun ni sacrifici per a criar-la i educar-la. Per a tal fi inicià l'activitat de venda ambulant de bollería.

Més tart s'instala en un local, que fea cantó en Enric Navarro i el Carrer Valéncia, dedicant-se durant lustres a la venda variada de pasticeria, lo que li va permetre obtindre els mijos per a atendre les seues pròpies necessitats.

La "Serrana" (en el mig vestida de negre)
en la capella de Sant Antoni de l'Iglésia
de l'Assunció de Benimaclet.
La devoció de Consuelo per Sant Antonio de Pàdua l'ha portat a dur a terme l'organisació anual de l'esplèndida festa en honor d'este Sant. La venda de participacions de loteria i atres mijos per a recaptar fondos fan possible cada any la celebració d'una festivitat antoniana plena d'empatia i cromatisme. Durant la festa es rifa entre els presents un bell quadro de Sant Antoni de Pàdua, repartint-se també panets beneïts a tots els assistents. La seua atra activa participació en la parròquia és com a Cambrera del Santíssim Crist de la Providència.

El 25 de febrer de 2024 va faltar, tota una vida dedicada a la seua família i a Benimaclet. Un eixemple de superació i fraternitat.

El poble de Benimaclet té en Consuelo Giner, la “Serrana”, un eixemple de corage i fortalea a seguir. ¡Gràcies Consuelo! Descanse en pau.


lunes, 15 de enero de 2024

Festa de Sant Antoni 2024

 FESTA DE SANT ANTONI DE VERA



Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat. Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.
Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.


La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals que sabem que ya se celebrava a principis del segle XX. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni. A continuació s'impartix, des d'una tribuna, la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.

La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.

En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.

La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

    

Programa del 2024

Dumenge 21 de giner de 20234
- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.
- 11:30 Balls regionals.
- 12:00h Bendició dels animals i entrega de trofeus.
- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni" en grans premis.
- 14:00h Bateries pirotècniques.

lunes, 1 de enero de 2024

¡¡¡Bon Any 2024!!!

¡¡Bon Any 2024!!


    L'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija un bon any 2024 a tots els que llegiu les entrades del nostre blog. Desigem que el nou any duga a Benimaclet el desijat descans nocturn, la protecció de l'horta, les infrastructures d'equipament bàsics durant anys reclamades i que no se perda l'identitat i les tradicions de l'antic Poble de Benimaclet.



domingo, 31 de diciembre de 2023

Resum activitats any 2023 "Poble de Benimaclet"

RESUM D'ACTIVITATS 2023


Estimats amics i amigues de "Poble de Benimaclet":

Acaba un any intens, en el que, per fi, hem deixat la pandèmia arrere i hem pogut tornar a una vida en normalitat. Desigem que 2024 siga un any ple de felicitat i salut per a tots els nostres veïns.

Per a la nostra Associació Cultural “Poble de Benimaclet” ha segut un any en molta activitat, ya portem huit anys de presència i creem que han segut profitosos i hem pogut aportar al nostre poble un montó d'accions per mantindre la memòria de lo que fon Benimaclet i per a conseguir millorar-lo.

Volem recordar-vos que la nostra Associació està inscrita el Registre d'Associacions de la Generalitat Valenciana i en el de l'Ajuntament de Valéncia i que açò nos ha permés colaborar en totes les associacions de Benimaclet que aixina ho vullguen, aportant orientació i assessorament en temes relacionats en el nostre poble. Hem atés a associacions tant dispars com l'Associació veïnal de Benimaclet, la Confraria dels Sants de la Pedra o Cuidem Benimaclet i esperem que la nostra faena, complementària ad elles, continue per a mantindre els nostres principis fundacionals.

Est any l'iniciarem en la presentació d'un nou llibre, que nos fea molta ilusió, “L'horta de Benimaclet, Alqueríes camins i gents”, redactat pel nostre investigador Pau Giner Bayarri i que contà en l'especial colaboració de Pepe Serra (al qual haguerem de despedir enguany), el qual va aportat la seua gran coneixença sobre esta Horta que està a punt de desapareixer. La presentació fon un èxit, acodint més de 80 persones. Del llibre s'han fet ya 3 edicions que pràcticament estan agotades.




Per a la Festa del Corpus participaren en l'elaboració d'un llibret que incloïa el Programa de la Festa i un artícul d'investigació sobre la participació de Benimaclet en la Festa Grossa del Corpus de la ciutat de Valéncia, preparat per Javier Navarro, eminent investigador i dinamisador cultural valencià.



En les Festes Patronals partipàrem en diversos actes: l'organisació de l'Homenage a Eduard Buil en commemoració del 50 aniversari de la seua mort celebrat en el Centre Instructiu Musical i l'edició d'un llibre en recort d'este gran poeta valencià tant lligat al nostre poble en colaboració en la Ret d'Estudis Valencians. També s'elaboraren diversos treballs d'investigació que se publicaren en el Llibre de Festes per banda de José Cristobal Cuenca, Pau Giner i Javier Navarro en temes variats com Eduard Buil, la Mare de Deu dels Desamparats en Benimaclet o la vida d'una mecenes de Benimaclet.




Abans d'acabar l'any presentarem l'últim treball de la nostra Associació que nos ha dut alguns anys; una recopilació de més de 500 malnoms de persones que varen viure en Benimaclet. En esta obra han colaborat més de 30 persones i han segut autores Àngel Salom, Cristóbal Cuenca i Manuel Ciurana, actuant com a coordinador Pau Giner. El llibre farà memòria de molts veïns i veïnes que estaven oblidades.


A banda continuem en la faena en les rets socials promovent la nostra identitat com a poble. Participem activament en Facebook i Instigram i mantenim tota l'informació que hem publicat en el nostre blog (a on hem superat les 400 entrades). Damunt hem estrenat un canal en Telegram i atre en whatsapp.

Només nos queda desijar-vos un bon any 2024 i quedem a la vostra disposició per a treballar per Benimaclet.

Una atenta salutació

viernes, 29 de diciembre de 2023

Els Reixos en Benimaclet

 ELS REIXOS EN BENIMACLET


Com ya ve sent una bonica tradició, el pròxim dijous dia 4 de giner SS. MM. els Reis Macs vindran al nostre poble de Benimaclet, concretament a la plaça.


L'horari i activitats és el següent:
De 11h. a 13, 30h.: Jocs Infantils en la plaça.
A les 16,30: es reprenen els Jocs Infantils.
A les 17,30: arribada de SS MM els Reixos.

A continuació berenar.

Els Jocs infantils seran oferits per gentilea del grup dels Juniors de Benimaclet.

Se podran depositar les cartes en el Buçó Real, per a seguidament degustar un chocolate calentet.

L'acte està organisat per la Confraria dels Sants Patrons Abdon i Senent i del Stm. Crist de Benimaclet. 



sábado, 23 de diciembre de 2023

Bon Nadal 2023

BON NADAL 2023

La Junta Directiva de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija a tots els seguidors un Bon Nadal i Bon Any 2024. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble i dinamisant la seua vida cultural.
 Moltes gràcies per estar al nostre costat.




sábado, 16 de diciembre de 2023

Presentació del llibre "Els malnoms de Benimaclet"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ELS MALNOMS DE BENIMACLET"



Ahir va tindre lloc la presentació del nou llibre que han preparat membres de la nostra associació cultural, “Els malnoms de Benimaclet”, en el Llar Cultural de Benimaclet. L'event va ser un èxit d'assistència, més de 70 persones ompliren el local per a no pedre-se'l.

L'acte va estar dirigit exquisitament per Vicente Valiente, escritor de Benimaclet, que va presentar als participants en l'acte i va fer una breu introducció sobre el llibre que s'anava a presentar.

En primer intervinent va ser José Cristóbal Cuenca, un home que ha donat la seua vida per Benimaclet, va nàixer en Benimaclet en 1936. Va ser Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Valéncia, President del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, Síndic de la Confraria dels Sants dels Patrons de Benimaclet i membre fundador de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet. Cristòbal nos contà cóm els malnoms de Benimaclet han estat sempre vius i han segut de gran utilitat als veïns del nostre poble.

A continuació Àngel Salom, un membre actiu de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet, també natural del poble i naixcut en 1935. Àngel va ser l’ànima d’este proyecte de recuperació i gràcies a la seua intacta memòria s’ha pogut completar tan basta recopilació. Àngel nos parlà dels malnoms de Benimaclet des del cor.

En tercer lloc, Adriana Montenegro, que va nàixer en Quito en 1989 i és Graduada en Turisme i membre de la nostra Associació. Nos va contar com va vindre a viure a Benimaclet quan tenia 11 anys i nos donà una visió dels Malnoms de Benimaclet, des del punt de vista d'una persona que ha vingut de fòra, pero se sent una benimacletera més.

Per últim, Pau Giner, naixcut en Benimaclet 1975, que és mege especialiste en Neurofisiología Clínica i President de la nostra Associació nos va parlà del llibre “Els malnoms de Benimmaclet”, cóm se va gestar, el seu contingut i les característiques del mateix. No oblida als més de 30 informants que han participat i a quatre benimaclets que, gràcies a la seua colaboració en el passat, han fet realitat que s'haja mantingut la memòria del nostre poble: Vicent Sanchis, el Roget, José Juan Calatayud, Pepe Serra i Lola Bayarri.

A l'acte acodiren membres de la Junta Directiva de la Confraria de Stm. Crist de la Providència i Sants Patrons de Benimaclet i de l'Associació de veïns i veïnes de Benimaclet.

El llibre se podrà adquirir, mentres queden eixemplars, en la llibreria Benipaper (Carrer Arquitecte Arnau) i en el nostre local.






sábado, 9 de diciembre de 2023

Robo del Jesuset en el Naiximent de Benimaclet

ROBO DEL JESUSET EN EL NAIXIMENT DE BENIMACLET PER SEGON ANY CONSECUTIU


    
   La Junta Directiva de l'Associació Cultural "Poble de Benimaclet" vol fer pública la seua denuncia pels fet ocorreguts la passada nit en la Plaça de Benimaclet, que han tingut com a conseqüència la desaparició del Jesuset del Naiximent que lluïa en la nostra plaça principal en motiu de les festes nadalenques i la seua sustitució per una caricatura.

        La Confraria dels Sants de la Pedra i Crist de la Providència de Benimaclet, entitat centenària fundada en 1548, i que és l'encarregada de mantindre les Festes Patronals de Benimaclet des de fa segles, va decidir l’any passat aportar a les Festes nadalenques de Benimaclet un nou element; un Naiximent a tamany real que presidira la Plaça de Benimaclet. L’any passat ya va patir un atac similar. El Naiximent se va colocar junt a la font ahir, en un acte en el que participà el Cor i els chiquets de Primera Comunió de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora. L'iniciativa ha contat en el recolzament de l'immensa majoria dels veïns que han vist en ella una manera de promocionar el nostre poble i les seues festes.              

        Com si d’un malson es tractara, al despertar els veïns i veïnes de Benimaclet han pogut comprovar que l'image del Jesuset havia segut furtada i sustituida per una caricatura per alguns incívics que anit passejaven pels carrers del nostre poble en no molt bones intencions. Unes accions que venen repetint-se des de fa massa anys.     

         L'Associació Cultural "Poble de Benimaclet" recolza a la Confraria dels Sants de la Pedra y Crist de la Providència de Benimaclet per la seua iniciativa que ha agradat a la majoria dels habitants del nostre poble. Animem a tots els benimacleters a que mostren el seu rebuig ad estes accions que només busquen fer mal i deteriorar l'image del nostre Benimaclet.





martes, 5 de diciembre de 2023

Actes nadalencs en Benimaclet

 ACTES NADALENCS EN BENIMACLET

La Confraria dels Sants Abdon i Senent i Stm. Crist de la Providència nos comunica els actes programats per als pròximes festes de Nadal:

El divendres 8 de decembre tindrà lloc l'inauguració del Naiximent en la Plaça de Benimaclet. A les 11,30 hores es procedirà a la Bendició del Naiximent a càrrec del nostre retor D José A. Varela. Posteriorment se cantaran cançons de Nadal.
El dumenge 10 de decembre a les 18 hores, s'efectuarà en la Plaça de Benimaclet un concert de cancçons de Nadal a càrrec de “BeniTiba” (conjunt de Tubes de Benimaclet) i del cor “MiForte” (PJO: Colege Sagrada Família).
El dijous 4 de giner de 2024, celebrarem la Festa dels Reixos. A partir de les 11 hores, hauran jocs infantils a càrrec dels Juniors. Per la vesprada, a les 17,30 hores tindrà lloc l'arribada de les seues Majestats els Reixos i posteriorment s'efectuarà un berenar.

Hem d'aclarir, que estava proyectat l'instalació d'un Mercat Nadalenc, pero llamentem comunicar que no es podrà dur a efecte al no haver obtingut el pertinent permís.

Per atra banda el tradicional Belem que se monta en la Plaça d'Amparo Arce s'inaugurarà el dia 8 de decembre a les 18:00 hores i podrà visitar-se fins al 7 de giner  en horari de 17 a 20 hores els dies laborables i els dissabtes i dumenges de 10 a 13 hores. L'entrada és lliure.




Presentació del Llibre "Els malnoms de Benimaclet"

PRESENTACIÓ LLIBRE "ELS MALNOMS DE BENIMACLET"



El pròxim divendres 15 de decembre, la nostra associació presentará un nou llibre, en esta ocasió rescatant de l’oblit Els malnoms de Benimaclet (també coneguts com a apodos en castellà). L’Associació Cultural Poble de Benimaclet és una associació al servici de Benimaclet que té com a principal finalitat la recuperació de la memòria de lo que va ser el poble i l’horta de Benimaclet fundada en 2016.

En 2017 començàrem a recollir malnoms sense una finalitat concreta, pero en l’esperança de que no es perderen. Un llistat d’ells, prop d’un centenar, el publicàrem en el llibre Benimaclet, el meu poble; pero va ser durant la l’elaboració del llibre L’Horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents, quan decidírem que havíem de traure a la llum tota l’informació de la que disponíem. L’idea va ser recollida per Àngel Salom, un dels nostres socis, que ràpidament explorà en la seua ampla i lluïda memòria i nos aportà un llistat detallat de més d’un centenar de malnoms ben antics. Han format part de l’equip redactor, a banda d’Àngel Salom, Cristóbal Cuenca, Manuel Ciurana i Pau Giner, est últim ha actuat com a coordinador de l’obra. A banda, més de trenta persones de Benimaclet s’han sumat al proyecte i han colaborat aportant els malnoms que recordaven de familiars i coneguts.

Finalment hem recollit més de 500 malnoms de persones que vixqueren en Benimaclet des del segle XV als nostres dies, un total de 242 pàgines en decenes de fotografíes antigues del nostre poble que l’ilustren.

L’acte tindrà lloc en el Llar Cultural de Benimaclet (Carrer dels Sants 8) a les 19:00 hores.

Esperem contar en la vostra presència en l'acte.


Junta Directiva de "Poble de Benimaclet"



martes, 31 de octubre de 2023

Tots Sants 2023

 DIA DE TOTS SANTS EN BENIMACLET

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 

Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava menjar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

lunes, 23 de octubre de 2023

El rellonge de l'església de Benimaclet

EL RELLONGE DE L'ESGLÉSIA DE BENIMACLET

Antic Convent de Sant Gregori
El rellonge de l'Església de Benimaclet no se va construir per al nostre poble. Les vicissituts de l'història vullgueren que acabara en rematant la frontera principal de la parròquia mare de Benimaclet pero inicialment va donar les hores durant molts anys en el Covent de San Gregori de la Ciutat de Valéncia.

El L'antic convent-monasteri de Sant Gregori estava situat en el carrer de Sant Vicent Màrtir de la Ciutat de Valéncia, el qual s'havia convertit en presó a mitat del segle XIX per motiu de la Desamortisació de Mendizàbal. L'escritor valencià Vicent Blasco Ibáñez va fer famós este convent de Sant Gregori, ya que va ser reclòs per lo manco un parell de voltes en les seues celes. Cada volta que tenia problemes en la Justícia a raïl dels seus insolents artículs, era enviat a Sant Gregori, en espera de que l'autoritat dirimira el seu cas. O fins que algú li pagara la fiança.

El convent-presó reunia en aquells temps unes pèssimes condicions, tant d'habitabilitat com de seguritat. Lo que no vol dir que el periodiste valencià no gojara en la seua cela de les millors comoditats i que, per supost, poguera seguir despachant i fent la faena editorial per al seu diari. El convent de Sant Gregori, una volta es va inaugurar la Presó Model, va ser derribat, a partir de 1911, dins d'una série de reformes que varen millorar les pèssimes presons de la ciutat. En el solar conventual es va acabar de construir, cap a 1915, l'illa de cases on s'assenta en l'actualitat el teatre Olympia.

Convent de San Gregori ca 1890
(Archiu Solaz)
El convent també va ser famós per ser Centre de Dònes Arrepenedides des de molts segles abans. Allí les religioses agustines rebien ad aquelles dònes que havien portat una vida "pecaminosa", generalment prostitutes i mares fadrines, i el seu recolliment servia per a purificar els seus erros. S'ha de recordar que esta antiga institució ya funcionava des de l'any 1345, en que va ser fundada per una devota de l'Orde Tercera de sant Francesc, estant baix el patronage de la municipalitat. La cèdula fundacional la va otorgar el propi rei Felip II i l'arquebisbe Juan de Ribera va ajudar a l'obra alçant l'iglésia que va ser beneïda el dia de sant Gregori Magne de l'any 1600. Esta institució es governava per una Junta de dèu administradors i pels pares Agustins del veí convent de Sant Gregori. A mitan del sigle XIX passà a dependre de les Religioses Adoratrius, congregació fundada per la Mare Sacrament a la que li havia cedit l'ajuntament els locals de la Casa d'Arrepenedides.

Al ser derribats el convent de Sant Gregori i la Casa d'Arrepenedides les religioses Adoratrius varen passar a una nova residència en el carrer Hernán Cortés i el convent de sant Gregori es traslladà al carrer de Sapadors a on va permanéixer fins a 1977 en que es va traslladar a l'Eliana.

Als inicis del segle XX l'església parroquial de Benimaclet no disponia de rellonge. Gràcies a les gestions del retor de Benimaclet d'aquell moment, Miquel Zaragozà i Barber, el rellonge que havia estat en el Convent de Sant Gregori i estava abandonat es va traslladar a l'Església de Benimaclet en febrer de 1913. Per a buscar-li ubicació, donada la peculiar situació de la torre campanar, que s'erigix sobre la capçalera de l'edifici, en lloc de prop de la frontera, en la Plaça del Poble, i açò fea que el campanar no fora visible des de la Plaça. Per això hagué de construir-se una torreta sobre la frontera, a la dreta, per a que el rellonge ocupara un lloc visible des de tota la plaça. Allí seguix marcant les hores, des de fa més de 100 anys.



lunes, 16 de octubre de 2023

Molí Nou o Molí de Farinós

MOLÍ DE FARINÓS O MOLÍ NOU 


El Molí de Farinós o “Molí Nou” és una de les construccions més emblemàtiques i antigues de les que se conserven en l'Horta de Benimaclet. Està localisat en un entrador del camí de Farinós, just en la frontera que separa el l'antic terme de Benimaclet de d'Alboraya. En el punt on es troba el Molí la separació dels térmens la determina la séquia de Vera, de la qual se nutria el Molí per a obtindre la seua força motriu. Per això resulta que la mitat del molí pertany al terme municipal de Valéncia i l'atra mitat al d'Alboraya, a nivell de la Partida de Masquefa. 

Segons la documentació consultada la primera petició per a la seua construcció és de l'any 1792 quan Antoni de Palavicino va solicitar l'establiment d'un molí fariner, en dos moles corrents i una de descans, en la séquia escorrentia de Navarro, camí de Benimaclet a Vera, en la partida de Rafelterrás. Pero les coses de palau van espayet i la Guerra del Francés van paralisar el proyecte. Finalment la construcció va poder iniciar-se en l'any 1817, una volta acabada la Guerra, per part d'un nou propietari Tomàs Benet, despuix de les múltiples objeccions que es varen presentar a la seua construcció, entre unes atres les del Molí veí de Masquefa, hui desaparegut. A mitan del sigle XIX, figura en l'inventari realisat per Madoz i en 1887 apareix com a molí fariner. 

La planta actual del Molí consistix en una nau allargada disposta de forma travessera sobre el caixer de la séquia de Vera i dotada de dos corsies paraleles i separades per un renc de pilars. La casa té dos plantes i una coberta de teules a una sola vertent orientada cap a la frontera trassera, per on entra la séquia. La porta d'accés està situada en la frontera lateral meridional i dispon de numerosos vans o finestres en les fronteres principals i en abdós plantes de l'edifici. La fabricació dels seus murs és majoritàriament de mamposteria, combinada en la rajola. La part hidràulica consistix en la pròpia séquia de Vera, que amplia llaugerament el seu caixer per a dispondre una entrada al càrcau del molí i un derramador per a la circulació lliure de l'aigua. 

L'estat actual del molí és bo, ha vixcut reparacions que han preservat el conjunt, sense dubte pel manteniment dels usos residencials durant la segona mitat del sigle XX, encara que l'us moliner haguera desaparegut. En canvi la part hidràulica ha segut alterada en major mesura puix el caixer de la séquia es troba totalment recobert en parets de formigó a nivell dels camps de cultiu. Els rodets han segut desmantellats de la seua ubicació original i la maquinària ya no existix. 

Va ser declarat Be de Rellevància Local, en el còdic EPH_SUR_14.01, com a conseqüència del decret de la Generalitat Valenciana, 73/2006 de 26 de maig, per lo que és de esperar que ajude a la seua preservació i protecció.

domingo, 8 de octubre de 2023

¡¡Feliç 9 d'Octubre!!

 ¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!


El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!
Símbol viril de la terra,
ala amorosa en la pau,
flama vibrant en la guerra,
clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,
devallant del blau del cel,
fins a tu no arriba el fang,
sols arriba el sant anhel.
Senyera!
Crit i clamor
de l'amor
verdadera.

Flamejant t'he vist al vent
i te porte dins del cor;
moure fas mon sentiment,
puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,
llum de la pàtria en la pau,
flama de nostra consciéncia,
clam, bes i llau.


Carles Salvador 1920





Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

viernes, 6 de octubre de 2023

La mocadorà, dia dels enamorats valencians

  LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS



La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 
9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.
En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.
En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.
Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.
¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?
Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.
Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les frutetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2023 que s'ha inspirat en la menció a Benimaclet en el Llibre del Repartiment.
Poble de Benimaclet