Resum d'activitats 2024

RESUM D'ACTIVITATS 2024

Estimats amics i amigues de "Poble de Benimaclet":

    Acaba un any especial per a la nostra Associació que va camí dels seus primers deu anys de vida. Un any marcat per la tragèdia de la dana i la solidaritat que el poble valencià ha mostrat en el seus veïns que més ho necessitaven. Desigem que 2025 siga un any ple de felicitat i salut per a tots els nostres veïns.

    Per a la nostra Associació Cultural “Poble de Benimaclet” ha segut un any en molta activitat, ya portem nou anys de presència i creem que han segut profitosos i hem pogut aportar al nostre poble un montó d'accions per mantindre la memòria de lo que fon Benimaclet i per a conseguir millorar-lo.

    Volem recordar-vos que la nostra Associació està inscrita el Registre d'Associacions de la Generalitat Valenciana i en el de l'Ajuntament de Valéncia i que açò nos ha permés colaborar en totes les associacions de Benimaclet que aixina ho vullguen, aportant orientació i assessorament en temes relacionats en el nostre poble. Hem atés a associacions tant dispars com l'Associació veïnal de Benimaclet, la Confraria dels Sants de la Pedra o Cuidem Benimaclet i esperem que la nostra faena, complementària ad elles, continue per a mantindre els nostres principis fundacionals.

    Est any encetarem la nostra participació en la Junta de Districte d’Exposició a on solicitàrem una ajuda per a la recuperació dels Jocs Florals de Benimaclet, que finalment se pogueren dur a terme.

    En juny vàrem presentar, en colaboració en la Confraria de Benimaclet, el llibre “Història de la lloable Confraria de Benimaclet (1548-2024)” que recull l’història de vora cinc segles de la nostra Confraria. La presentació del llibre va ser un gran èxit, en la participació del nostre president, Pau Giner i de Vicent Valiente, secretari de la Confraria, Vicent Pons, canonge de la Catedral, el síndic Paco Cuenca i el prior José Antonio Varela.

    Durant el any participàrem en les reunions convocades per l’Associació de veïns de Benimaclet per a consensuar una postura en comú respecte al proyecte del PAI de Benimaclet.

    Vàrem participar en l’elaboració d’un parell de treballs en el Llibre de Festes sobre el desaparegut matador de Benimaclet, a càrrec de Cristobal Cuenca i atre sobre el músic Belando i la relació de Benimaclet en el poble d’Utiel elaborat per Pau Giner.

    En setembre, dins de les Festes Patronals tingueren lloc els IV Jocs Florals de Benimaclet, una justa lliterària que s’havia celebrat abans de la guerra civil i que havia quedat en l’oblit. L’acte va ser un gran èxit de participació, en més de quaranta obres presentades de gran nivell. El dimarts de festes varen acodir a Benimaclet una bona representació de l’intelectualitat valenciana: el regidor de Cultura José Luis Moreno, el honorable President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro, el President de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, Ricart Folgado, acadèmics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana,... Actuà com a IV Regina dels Jocs Cristina Mares, el nom de la qual quedarà escrit en lletres d’or en la memòria de Benimaclet. El mantenedor de l’acte fon el gran intelectual valencià Òscar Rueda. El guanyador de la Flor Natural fon Joan Josep Serra i la viola d’Or recaigué en Ampar Cabrera. La poesia Emili Baró en castellà anà per a Sebastian Lliso, el Carles Salvador de narrativa per a Miquelo Garcia Maldonado i el Eduard Buil d’investigació per a Javier Navarro. Un dia per a l’història de Benimaclet.

    En novembre un dels nostres més actius colaboradors, Vicente Valiente, presentà la seua tercera novela “¡Qué bello es vivir!” en el Llar Cultural de Benimaclet. En l’acte participaren, a banda de l’autor, el gran deportiste valencià Recaredo Agulló i el president de la nostra associació, Pau Giner.

    Estem preparant la presentació de la publicació de les obres premiades en els IV Jocs Florals de Benimaclet i la presentació de la V edició per a 2025.

    A banda continuem en la faena en les rets socials promovent la nostra identitat com a poble. Participem activament en Facebook i Instigram i mantenim tota l'informació que hem publicat en el nostre blog (a on hem superat les 400 entrades). Damunt hem estrenat un canal en Telegram i atre en whatsapp.

    Només nos queda desijar-vos un bon any 2025 i quedem a la vostra disposició per a treballar per Benimaclet.

    Una atenta salutació

¡Bon Nadal 2024!

BON NADAL 2024

La Junta Directiva de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija a tots els seguidors un Bon Nadal i Bon Any 2025. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble i dinamisant la seua vida cultural.

 Moltes gràcies per estar al nostre costat.

Incendi en el cine parroquial

INCENDI EN CINE PARROQUIAL 

En 1919 havia arribat a Benimaclet un jove vicari per a ajudar en la llavor pastoral dels més jóvens del poble, José Cantos i Bayona. Encara no havia complit els 30 anys quan va arribar i el seu primer destí havia segut la parròquia de Montortal. 

En l'intenció d'entretindre als jóvens del poble, d'una manera que no anara contra la moral catòlica, va convéncer al retor titular, Don Miguel Zaragozà, per a montar un cine parroquial en els locals del carrer Santíssim Crist de la Providència. 

L'arribada del cine a Benimaclet va fer possible que molts benimacleters pogueren vore per primera volta alguna película, per atra banda l'església s'assegurava que les películes foren d'acort a la moral que defenia. 

En les festes de Nadal de l'any 1921 és va produir una gran desgràcia. Per motius desconeguts es va iniciar un incendi en el local. El caos s'apoderà dels assistents en mig de la foscor, el fum i les flames. Don José no dubtà en arriscar la seua vida per a traure als chiquets que hi havia en el cine. A causa de la seua valent acció el vicari va patir greus cremadures en el seu cos que provocaren les morts uns dies més tart. 

La prensa del moment anuncia que el Governador a l'alcalde de Benimaclet ordenà el tancament d'un cine el 4 de Giner després de l'inspecció realisada (imaginem que relacionada en el fatal incendi). 

El 10 de Giner de 1922 a les 23:30 hores de la nit moria en sa casa situada en el Carrer Valéncia (actual Baró de San Petrillo) número 13 de Benimaclet. 

El Diari de Valéncia del 12 de Giner de 1922 narrava aixina el funeral i soterrar: 

“Ayer tarde verificóse el entierro de los restos mortales del malogrado Vicario de Benimaclet, nuestro amigo señor Cantos Bayona, dando lugar a imponente manifestación de duelo por parte de los vecindarios de aquel poblado y del de Alboraya, en cuyo cementerio fué inhumado el cadáver. 

En el acompañamiento figuraban los niños del Asilo de San Juan de Dios, todos los de las escuelas públicas de Benimaclet y las asociadas a todas las Corporaciones de la misma parroquia, llevando cirios encendidos; el Clero parroquial, yendo de Preste don Rafael Tramoyeres, y tras el féretro, conducido por socios del Sindicato Católico, iba el duelo, que presidían: por la familia, don Jesús Cantos, hermano del finado, y un tío del mismo; el Cura Párroco, don Miguel Zaragozà; el reverendo Padre José María Zaragozá, franciscano; un padre Camilo, y el presidente de dicho Sindicato. 

Terminado el oficio de sepultura en Benimaclet, se puso marcha el cortejo hacia Alboraya, en donde fué recibido por el Clero de la población, presidido por el señor Cura Párroco, dirigiéndose primero a la puerta de la iglesia, y después al cementerio, acompañado de gran número de vecinos de los dos indicados pueblos y muchos amigos de Valencia, entre ellos respetables sacerdotes. 

Pudimos observar lo muy sentida que ha sido la muerte del señor Cantos, tanto por las excelentes prendas personales que en él concurrían como por las causas que la han motivado, no temiendo asegurar que las lágrimas asomaron en los ojos de todos los que asistieron y presenciaron el desfile de la triste comitiva. 

Sirva esto de algún consuelo a los apenados padre y hermano del señor Cantos (q.e.p.d.) 

Entrevista a Vicente Valiente

ENTREVISTA A VICENTE VALIENTE, AUTOR DEL LLIBRE "¡QUÉ BELLO ES VIVIR!"

Vicente Valiente Calvo (Benimaclet, 1954) presentà fa uns dies en el Llar Cultural de Benimaclet la seua tercera novela (despuix de les que va dedicar a Egipte: “Regreso a Egipto” i “En busca de Keops”). En esta ocasió “¡Qué bello es vivir!” és una història situada en la Roma Imperial de l'any 70 al 85, que té com a característica unir una segon trama ambientada en el nostre temps i el nostre poble. Des de la seua joventut ha estat lligat al món del deport, en un primer moment al ciclisme i més avant a l'atletisme, formant part de la Societat Correcaminos. També s'ha destacat en el camp associatiu de Benimaclet a on ocupa la Secretaria de la Confraria de Benimaclet i forma part d'una de les Clavaries.

Bon dia Vicente Valiente, Benimaclet està d'enhorabona en la presentació d'un nou llibre.

En primer lugar, agradecer a la Asociación Cultural Poble de Benimaclet, primero, la gran promoción que ha hecho de mi novela en varios medios; luego me acompañó en la presentación entre otros, con su Presidente Pau Giner; y posteriormente, de nuevo, en la difusión de reflejar lo acontecido en dicho acto.

Gustosamente paso a contestarles las preguntas que me hacen en la presente entrevista. ¡Ah! lo hago en castellano, pues mi valenciano es el que hablaba con mis padres y vecinos y en cuanto a escribirlo, sé que cometería muchas faltas.

¿Cóm va començar la seua afició a la lliteratura i a escriure?

      Desde muy pequeño, tendría unos once años, empecé a leer las novelas del Oeste de "Estefanía" que leía mi padre, así como otras del Coyote y toda la colección de Tarzán. A éstas les acompañó: La Isla del Tesoro, Robinsón Crusoe, El Capitán Bood... Lo que más me apasiona en la lectura es sobre todo historia antigua, en particular sobre Egipto y Roma, bien ensayos, bien novela histórica.

      En cuanto a la escritura, me inicié en artículos en boletines de varias peñas ciclistas y también colaboré en el semanario El Ciclista. Después del viaje que realicé a Egipto con mi hijo y unos amigos en 2009, hice un relato del viaje detallando el mismo, con abundantes fotografías y maquetado por mí mismo. Lo titulé "Memorias de Egipto". Tras este viaje nació mi primera novela tras una pregunta de mi hijo: ¿por qué no haces la segunda parte? Se estaba refiriendo al relato recientemente hecho. Le contesté: ¿cómo voy a hacer la segunda parte si no hemos vuelto a Egipto? Decidí complacerle haciendo una novela en la que éramos protagonistas los mismos que habíamos iniciado el viaje. Sería "Regreso a Egipto".

      A esta primera le siguió "En busca de Keops". Y hablando de la tercera, "¡Qué bello es vivir!" también ha nacido a través de otra anécdota, al lanzarme un reto en el prólogo de la segunda en la que se me preguntaba el por qué no escribía algo, conociendo mi interés sobre la antigua Roma sobre este Imperio.

¿Quin són els seus referents a l'hora de posar-se a escriure?

      Tengo un gran interés por Egipto, pero cuando me inicié a leer sobre Roma, a través de Santiago Posteguillo, me inoculó el "veneno" por saber de la antigua Roma. Para mí, Posteguillo es el gran referente.  

¿Quin considera que és el llibre que més l'ha marcat?¿Per qué?

      La trilogía dedicada a Trajano: "Los Asesinos del Emperador", "Circo Máximo" y "La Legión perdida". El por qué, es que me ha impresionado la figura de Marco Ulpio Trajano (hijo).

¿Cóm tria els temes per a les seues noveles?

      

      Mi bagaje como escritor es muy escaso. Tres novelas. Hasta ahora siempre me he apoyado en la historia antigua tanto de Egipto como de Roma.

      

¿Hi ha algun moment del dia en el que estiga més inspirat?¿Busca l'inspiració?

     Para mí, cualquier momento es bueno para escribir, pero reconozco que la mayor parte ha sido en la tarde-noche-madrugada. En cuanto a la inspiración, tengo mi particular teoría/práctica: ponerme delante de la pantalla y presionar las teclas. Escribiendo van apareciendo las ideas.

Les seues noveles estan acompanyades d'una gran investigació històrica sobre el temps en que acontenyen els fets narrats ¿cóm investiga?

     Sobre lo que escribo ha sido leído años anteriormente. Por ello tengo una idea, pero los datos específicos como: fechas, nombres, lugares etc. recurro a los libros que tengo. De Egipto poseo cerca de doscientos y de Roma una treintena. También he recurrido alguna vez a internet.

¿Té en proyecte una nova novela?

      De momento no. Ahora lo que quisiera es disfrutar de la lectura, pues tengo pendientes muchos libros por leer.

Com hem comentat la presentació del seu últim llibre va ser un gran èxit ¿Esperava esta resposta de Benimaclet?

      Si he de ser sincero, pensaba que no estaría solo, pues mucha gente me iba confirmando la asistencia. A pesar de unas cuantas ausencias, es verdad que luego tuvimos mucha presencia tanto de familia como de vecinos y amigos de Benimaclet. Ello hizo que fuera un éxito la presentación efectuándose de una forma muy amena. También influyó mucho las personas que me acompañaban en la mesa: mi hija Marisa como mantenedora, y sobre todo Pau Giner y Recaredo Agulló con unas disertaciones muy acertadas, a los cuales les agradezco sus elogios hacia mi persona.

Si algú dels nostres seguidors estan interessats en fer-se en la seua última novela, ¿Cóm pot conseguir-la?

      Lo pueden adquirir en la librería online de la editorial Círculo Rojo. Pero de momento yo poseo ejemplares y creo que lo más fácil es que se pongan en contacto conmigo a través del email: vtevaliente(arroba)hotmail.com, y yo mismo me comprometo en llevarles la novela, incluso a su domicilio.

Vosté va participar com a jurat dels IV Jocs Florals de Benimaclet (els de la recuperació) ¿cóm valora la recuperació d'este certamen en un moment en que l'art de les lletres pareix passat de moda?

      Importantísimo. Muchísimos años desde los terceros han pasado. Pero gracias a la iniciativa de la Asociación Cultural Poble de Benimaclet, y la colaboración de la clavaría Ancla 53, se hicieron realidad los cuartos. La pretensión es que vuelvan a tener continuidad y reforzar la cultura de las letras en general y en particular de nuestro Benimaclet.

¿Quin nivell tenien les obres presentades?¿Va ser senzilla la delliberació?

      Creo que a todo el jurado nos sorprendió la gran cantidad de obras presentadas, pero sobre todo el alto nivel de las obras. En cuanto a la elección de los primeros premios, en numerosos casos hubo que deliberar muchos aspectos de las obras, para determinar una elección.

¿Quina és la seua relació en Benimaclet?

      Nací en Benimaclet; fui al colegio en Benimaclet (la Cooperativa y la escuela Parroquial); trabajé en el negocio familiar en Benimaclet; he vivido siempre en Benimaclet y me he jubilado en... Benimaclet.

Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?

      Una iniciativa muy loable y que hace que Benimaclet no pierda su identidad que refleja algo más, mucho más que un simple barrio de Valencia.

Eduart Buil al Centre Instructiu Musical de Benimaclet

EDUARD BUIL AL CENTRE INSTRUCTIU MUSICAL DE BENIMACLET

En l'any 1969 el poeta i escritor de Benimaclet, Eduart Buil, estava en Casablanca degut a motius familiars (el bateig d'un dels seus néts). Buil s'havia vist obligat a exiliar-se durant molts anys després de la Guerra Civil degut a la seua llavor periodística i sindicalista i en la vellea havia pogut tornar al Benimaclet de la seua joventut i retrobar-se en els seus veïns. Assidu als actes culturals de Benimaclet, no va voler que les seues lletres faltaren en la festa del repartiment de premis del Centre Musical de Benimaclet de 1969, a on se celebrava un homenage al músic Hipòlit Martinez, que va ser director de la Banda de Benimaclet.  

EN LA FESTA DEL REPARTIMENT DE PREMIS DEL CENTRE INSTRUCTIU I MUSICAL DE BENIMACLET

1969

Poble vollgut: No estic entre vosatros

en éste día de la festa gran.

Ha naixcut un xiquet en Casablanca

qu'es el meu net i alli he tingut d'anar,

que si ha naixcut en terres musulmanes

hi ha que donar-li l'aigua bautismal,

mes no vullc que vos falten mes paraules

que mai vos han faltat,

paraules del carinyo i de l'estimul

per als qu'han estudiat

i hui repleguen premis i alabances

en pago al seu afá

Enhorabona als mestres qu'ensenyaren

i enhorabona als qu'han sigut premiats.

I una paraula als musics, a eixos musics

que duc en el meu cor, la meua sang,

qu'acompanyaren amb les seues notes

tot allo que ma vida té de gran.

Me diuen qu'els esforços de la Junta

han pogut adquirir l'instrumental.

Vos fea falta -jo ho sé- i molta falta.

Pareix que ja el teniu. Pues… ¡Cap à avant!

Quand viu qu'enguany no anaveu al Certamen

una tristor m'ompli de dalt a avall

mes vaig pensar que sense ferramentes

ningu pot treballar.

No parlém de l'ahir. Teniu els mitjos.

Parlém sols del demà.

No busqueu el profit quand d'art es tracta,

busqueu soles el art,

el art divi d'aladcs melodies

qu'eixampla el cor i eleva la moral,

que no hi ha un art més pur qu'el de la Música

que resa, canta, vibra i fa ensomiar,

qu'alça a l'home al nivell de la hermosura

de la Divinitat.

Eixe és el premi verdader, el vostre,

el que no es pot llevar.

Podeu pedre els diners, la casa vostra,

la Patria, la salut, la voluntat,

pero lo qu'heu deprés no hi ha qui ho lleve,

dins l'ánima ha quedat.

¿Qué sería el poble en el que vareu naixer

o en el qu'el vostre niu haveu alçat

si la Banda es desfera i disolguera

per falta de fervor o d'unitat?…

Seria un barri sense ánima ni vida

a pesar de l'aument de l'habitat.

L'esperit dels que feren vostra Banda:

Belando, Polo, Andréu, el actual

mestre admirat que vos moletja i guia,

son notes d'un pentagrama triomfal

que mereixen l'estudi i el carinyo

qu'en els vostres talents varen forjar.

Hipólito Martínez! ¡Polo!; ¡Polo!…

Amic d'ahir, respecte del demà,

testic de ma existencia... Hui el teu Centre,

el Centre Musical

ahón donares la savia de ta vida,

la ensenyanga i l'amor del teu cabdal,

t'ha fet un busto. Tu estaras miran-lo

desde l'espai boirós del més allá.

Es l'homenatje, és el record perenne

de la teu'obra que palpable está

en eixos educandos i eixos músics

als que formares en el teu afá.

Amor í gratitud feren en pèdra

l'estéla viva d'inmortalitat.

Jo em descubrixc devant la teua imatge,

la d'un home que deixa del seu pas

eíxemple i ensenyança, força viva

que no morirá mai.

Tu t'honres, Centre, a l'honorar als homens

qu'han fet el teu prestigi valenciá,

tu eres del meu poble orgull llegítim,

centre de la cultura i de la pau

qu'amb art ¡i amor als homens agermana,

¡oh, Centre, l'Instructiu, el Musical!

En este dia, tots els que m'escolten,

recibíu el meu cor i el meu abraç.

EDUARD BUIL, Soci d'Honor

Presentació de ¡Qué bello es vivir", tercera novela de V. Valiente

PRESENTACIÓ DE "¡QUÉ BELLO ES VIVIR!", TERCERA NOVELA DE VICENTE VALIENTE

Vicente Valiente Calvo (Benimaclet, 1954) ha presentat hui en el Llar Cultural de Benimaclet la seua tercera novela (despuix de les que va dedicar a Egipte: “Regreso a Egipto” i “En busca de Keops”). En esta ocasió “¡Qué bello es vivir!” és una història situada en la Roma Imperial de l'any 70 al 85, que té com a característica unir una segon trama ambientada en el nostre temps i el nostre poble.

El Llar ha quedat menut per a la presentació; una sala repleta d'amics de Vicente, que ne són molts, esperaven en suma atenció les seues paraules, que per cert no han defraudat per a res. La seua filla Marisa ha segut la conductora de l'acte. Abans de començar s'ha guardat un minut de silenci en memòria de les persones han perdut la vida en la desgraciada DANA dels passats dies. En primer lloc Recaredo Agulló, renomenat atleta valencià i amic de Vicente, ha animat al públic a llegir el llibre i ha fet un repàs als lloc a on transcorre l'acció. En acabant, el mege de Benimaclet i president de la nostra Associació Pau Giner ha posat en valor el fet d'escriure per millorar la salut física i mental i per a combatre malalties que estan relacionades en la degeneració cerebral, i ha aconsellat al públic que donen el primer pas per a agarrar la ploma o el teclat de l'ordenador i s'animen a plasmar les seues històries.

A continuació ha arribat el torn de Vicente Valiente, el qual en una enorme satisfacció ha agraït al centenar llarc de persones la seua assistència, a pesar de ser un dia perfecte per a eixir a passejar. Entre els seus amics moltes cares del Correcaminos, i sobretot de gent del poble de Benimaclet.

En paraules de Recaredo Agulló “La novela nos parla de gladiadors romans, d'esclaus, d'hòmens i dònes que sofrixen, que es busquen, de dolors profunts, d'anhels. És una novela de romans, de costums, una novela policíaca, una novela d'aventures i una novela de cine. Si la lliges voràs perque és de cine en lletres mayúscules.”

Des de Poble de Benimaclet volem felicitar a Vicente Valiente pel seu nou llibre, que estem segur que serà un gran èxit. Persones com ell, fan gran el nostre poble. Animem als nostres seguidors a que lliggau la novela, no vis deixarà indiferents.

El Rector Zaragozà

EL RECTOR ZARAGOZÀ 

Benimaclet conta en un carrer dedicat al Rector Zaragozà, que fa referència a qui va ser durant casi 50 anys retor de Benimaclet, Don Miguel Zaragozà i Barber. 

Va nàixer en La Vila (La Marina Baixa) el 19 de Setembre de 1876. Cursà estudis en el Seminari de Valéncia per mig d'una beca especial, que obligà a son pare a posar un aval sobre una finca. Es va doctorar en Sagrada Teologia. Va ser ordenat sacerdot el 29 d'Abril de 1900. Començà el seu eixercici pastoral en La Jara, vicaria de Dénia i més tart en Silla. 

Per oposició conseguix la plaça vacant de Retor de Benimaclet en novembre de 1909 (ara fa 115 anys), en aquell moment es tractava d'una plaça en propietat i vitalícia. Don Miguel arriba a una localitat rural i encara majoritàriament catòlica. 

Durant la seua estància en Benimaclet va promoure la creació del Sindicat Agrícola de Sant Josep, al que pertanyien la majoria dels llauradors de Benimaclet i la Banda de Música de Benimaclet. També promocionà la Cooperativa i el Patronat de Benimaclet. Des dels locals parroquials va promocionar a polítics tradicionalistes i era habitual que política i religió estigueren massa barrejades. Al seus sermons dominicals acodien fidels i adversaris polítics, ya que en ocasions eren mítins que més tart es distuien en els cassinos del poble. 

Durant la Guerra Civil, l'Església va ser saquejada i mutilada. Les obres d'art foren cremades en un camp prop del poble i l'orgue va ser destruït. Part de la documentació històrica desaparegué. Don Miguel se mantingué amagat en el seu poble natal, gràcies a l'ajuda de l'alcalde que el va protegir. 

En tornar a Benimaclet, no va denunciar a cap veí, a pesar de la persecusió. En la documentació que se conserva, el retor no identifica als que varen destruir l'iglésia i les imàgens, referint-se com a forasters. En aquell moment, al no dispondre d'Església, s'improvisà una capella provisional en l'Alqueria del Saco, en el camí Farinós, en front del matader municipal de Benimaclet. 

A partir d'este moment Don Miguel continuà en la seua llavor pastoral sent un personage omnipresent per als benimacleters d'aquell moment. Amplià el cementeri parroquial, comprà un nou orgue, cedí el terrenys per a la construcció del Cottolengo,... 

En Abril de 1950 va celebrar els 50 anys de sacerdot i Benimaclet ho va celebrar en una gran festa, el diari Las Provincias ho relatava aixina: 

Bodas de Oro sacerdotales del señor cura párroco de Benimaclet 

Muy brillantes han resultado los actos que en homenaje al señor cura párroco se han celebrado en esta valencianísima barriada con motivo de sus bodas sacerdotales. 

El sábado, y con asistencia de nuestro ilustrísimo y reverendísimo prelado (Marcelino Olaechea), quien celebró la santa misa y administró la comunión. Se efectuó el homenaje espiritual que le han dedicado las escuelas nacionales, municipales y particulares. Junto con el ilustrísimo y reverendísimo señor arzobispo ostentaban la presidencia el señor alcalde de la localidad, en representación del gobernador civil, y el teniente alcalde del distrito, don Antonio Blanch, en representación del señor Alcalde de Valencia. Por la tarde, en el local de Educación y Descanso, se efectuó una velada en la que intervinieron los alumnos y profesores de dichas escuelas. 

El domingo se celebró una misa solemne, se entonó el Te Deum y a continuación hubo besamanos asistiendo un inmenso gentío, además de las autoridades, Asociaciones, Cofradias y Ramas de Acción Católica. 

Por la tarde se descubrió una lápida conmemorativa y a continuación se llevó a cabo una sesión literario musical en los locales de Educación y Descanso tomando parte laureados poetas, Acción Católica y la laureda banda del Centro Instructivo Musical. 

El señor cura párroco, don Miguel Zaragozá y Barber, ha recibido muchas felicitaciones y numerosos y artísticos obsequios de sus feligreses. 

El 29 d'Abril de 1954 moria en Benimaclet, sent enterrat en el seu cementeri. 

Presentació Llibre "'¡Qué bello es vivir!"

 PRESENTACIÓ LLIBRE "¡Qué bello es vivir!

El pròxim dumenge 17 de novembre tindrà lloc la presentació d'un nou llibre del benimacleter Vicente Valiente en el Llar Cultural de Benimaclet (carrer del Sants nº 7) a les 11:30 del matí.

Vicente Valiente és un gran aficionat a l'atletisme, des de la Societat Correcaminos) i està integrat en la vida cultural i festiva del nostre poble.

“¡Qué bello es vivir!”, la seua segona novela històrica, narra en esta ocasió una doble trama ambientada en l'imperi Romà i el Benimaclet actual. Valiente, ha fet gala de les seus dots per a l'investigació històrica, conseguint que el lector se sumergixca en aquell moment passat, tant lluntà en el temps i a volta tant pròxim culturalment.

En l'acte de presentació participaran, a banda de l'autor, el reconegut atleta valencià Recaredo Agulló i el mege de Benimaclet Pau Giner.

Durant l'acte podran adquirir el llibre dedicat per l'autor.

El Murta, de bar de poble a local de moda

EL MURTA, DE BAR DE POBLE A LOCAL DE MODA

Anunci del Bar Murta en el Programa de Festes de 1985

El Bar Murta és un dels bars del nostre poble que resistix el pas del temps, adaptant-se als canvis que nos duen les noves generacions de benimaclets. 

El Bar Murta va nàixer com un Bar de poble, en els seus primers anys estava gestionada per una família molt apreciada en Benimaclet, la família d'Arrancapins. Allí anaven els hòmens pendre's una copa, charrar, vore el fútbol en la televisió o jugar a les cartes abans de dinar o sopar. Inclús va acollir una penya del Benimaclet club de futbol.

Actualment rebatejat com “La Murta Vins i Tapes” s'ha convertit en un dels locals de moda en Benimaclet, a on anar a fruir d'una conversació en amics mentres se degusten un bons vins i unes tapes preparades en gust.

La Murta en l'any 2018

Les seues portes decorades en versos de poetes valencians i la decoració interior evoquen temps passats en els quals Benimaclet va ser breçol de grans intelectuals valencians.

Es troba en l'encreuament entre el Carrer Murta i Frederic Mistral, on es planta la Falla Mistral Murta. Es pot arribar en l'autobús número 10 de l'EMT (que deixa a la porta) o en el metro o tramvia. Esperem que vos agrade.

Tots Els Sants 2024

DIA DE TOTS SANTS EN BENIMACLET

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 

Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava menjar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

¡¡Feliç dia 9 d'Octubre!!

  ¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!

El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fang,

sols arriba el sant anhel.

Senyera!

Crit i clamor

de l'amor

verdadera.

Flamejant t'he vist al vent

i te porte dins del cor;

moure fas mon sentiment,

puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,

llum de la pàtria en la pau,

flama de nostra consciéncia,

clam, bes i llau.

Carles Salvador 1920

Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

Primer Premi Ornamentació Forn Cuenca

 LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.

En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.

Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.

¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?

Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.

Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les frutetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Enguany ha obtingut el Primer Premi d'Ornamentació que otorga el Gremi de Pasticers de Valéncia el Forn de Cuenca de Benimaclet. Volem felicitar Paco Cuenca i tot el seu equip per este reconeiximent i animem als benimacleters a que visiten el forn.

Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2024 que s'ha inspirat en la menció a Benimaclet en el Llibre del Repartiment.