Dia del Crist en Benimaclet

EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo". Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.

El dia del Crist, és un dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que comença a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acaba en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.

L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 150 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.

L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

Calderes 2019

LES CALDERES

Des de bon de matí del Dissabte 14 de Setembre en el Carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'Arròs en fesols i naps, sempre si l'orage no ho impedix.


A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbó i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat.

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

Mercat Medieval 2019

MERCAT MEDIEVAL 2019

SUSPES PER MOTIU METEREOLÒGIC

Des del dijous 12 de Setembre podem passejar ppel Mercat Medieval de Benimaclet d'enguany. 

Des de la Clavaria 2019 se convida al poble de Benimaclet a participar i fruir d'est event que cada any alegra els nostres carrers.

El tradicional Mercat Medieval de Benimaclet podrem visitar-lo des del dijous 12 de Setembre fins al dumenge 15 de Setembre en els carrers Masquefa i Músic Belando (casc antic de Benimaclet).

¡No vos el pergau enguany!

La passà dels Sants immortalisada en la Politècnica

LA PASSÀ DELS SANTS IMMORTALISADA EN LA POLITÈCNICA

La tornada dels Sants de la Pedra des de l'Ermita de Vera fins a Benimaclet ha contat enguany en una parada especial en la Universitat Politècnica.

Els Clavaris del 2019 han treballat a lo llarc de l'any per a conseguir colocar en la “Parada dels Sants de la Pedra”, dins de l'Universitat Politècnica de Valéncia, la representació gràfica del camí que feen els Sants a través de les Alqueries en taulellets quan encara no existía l'UPV.

L'acte l'ha encetat el President de la Clavaria 2019, Paco Cuenca Meseguer, que ha ressenyat l'importància de que els estudiants que assistixen a l'Universitat puguen recordar que un dia les seues aules foren part de l'Horta de Benimaclet i el motiu pel qual un dimarts de Setembre els Sants de la Pedra, acompanyats de molts benimacleters, recorren l'Universitat. A continuació ha agraït a l'artiste Enrique Moya el gran treball gràfic, aixina com al recopilador de les Alqueries, Pau Giner.

A continuació el Rector de l'Universitat Politècnica, En Francisco José Mora, ha indicat que la Politècnica ya conta en més de 50 anys i que deu la seua existència a l'Horta de Benimaclet. Ha mostrat interés en continuar la colaboració en el poble de Benimaclet i les seues festes patronals.

Per últim s'ha oferit un refrigeri als assistents a l'acte i la comitiva a continuat el seu camí cap a Benimaclet.

Poble de Benimaclet agraïx el treball de la Clavaria per a conseguir que la memòria de la nostra Horta no siga oblidada.

Passà del Sants 2019

ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns se realisa la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Poble de Benimaclet complix 3 anys

POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 3 ANYS

Mai haguérem imaginat que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem tres anys junt als nostres seguidors.

Hui, tres any més tart, en més de 300000 visites al nostre blog, més de 4500 amics en Facebook i més d'1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.

Durant estos tres any que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos morts, l'ensenyança del valencià, poesies,...), Emili Baró, Eduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual Jovaní, Miquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57, els atentats en1934, la fundació de Benimaclet, els contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdó i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per Sant Antoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat dos llibre:
      “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.  
       "Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet" un personage històric que va alcançar nivells de fama per tota la Corona d'Aragó.

Varen participar en una conferència sobre l'Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo i seguim de prop la protecció de la nostra Horta.

Per a enguany tenim com objectius continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble, aumentar la nostra llista de colaboradors.

¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos tres anys! 

Pregó Cultural 2019

PREGÓ 2019 FESTES PATRONALS

Un any més el Pregó Cultural ha donat inici a les Festes Patronals de Benimaclet. L'acte s'ha celebrat en la Parròquia de l'Assunció passades les 20 hores de la vesprada. 

Enguany l'encarregat de dur a terme el Pregó ha segut el mege i fill de Benimaclet, Pau Giner i Bayarri, el qual ha segut presentat pel Síndic de la Confraria dels Sants de la Pedra i Stm Crist de la Providència, En José Pilán.

El Pregó que ha versat sobre l'història de les Festes Patronals i els patronages de Benimaclet ha destacat per la seua defensa de l'Horta “que durant tants anys nos han proporcionat l'aliment i la riquea i sense la qual, Benimaclet mai tornarà a ser la mateixa”.

Ha recordat que l'inici de les Festes Patronals son anteriors a la mateixa fundació de la Parròquia a mitat del segle XVI i que tenen casi 500 anys d'història.

També hi ha hagut un recort especial per a Vicent Sanchis, el Roget, “ que va conseguir traure a la llum la nostra història i tradicions” i va “fer possible mantindre el nostre sentiment de poble”.

Als nouvinguts els ha recordat que Benimaclet és un poble acollidor i els ha animat a que “Entre todos tenemos que hacer un Benimaclet mejor, sin perder sus raices y tradiciones.”

Per últim ha agraït als Clavaris i Clavarieses “l'esforç a lo llarc de tot l'any i per haver-nos oferit enguany estes maravelloses Festes Patronals de Benimaclet”, Animant a tots els veïns a participar en elles.

L'acte ha finalisat en l'entrega d'un detall per part del President de la Clavaria 2019, Paco Cuenca Meseguer, al pregoner.

Ampliació V21

L'AMPLICACIÓ DE LA V-21

Este estiu, aprofitant les calors de l'estació, l'empresa encarregada de l'ampliació de l'autovia V-21 (l'antiga pista de Barcelona), ha mamprés els treballs. Crida l'atenció que s'haja començat de forma repentina i en preses i correres. En pocs dies les màquines han destruït mils de metros quadrats de fèrtil horta.

La destrucció de l'Horta se junta en el derrocament d'algunes alqueries centenàries, que son memòria viva de la nostra història.

Des de Poble de Benimaclet considerem que si be el progrés fa necessàries noves infraestructures, la destrucció d'una horta protegida ha d'estar ben justificada, ya que la reversió és impossible. Una ampliació d'un carril (deixar l'autovia en 3 carrils per sentit de circulació) haguera segut més que suficient per a evitar les molèsties als veïns que utilisen esta via.

Per atra banda infraestructures com el tren de Rodalies o l'oblidat tramvia de la Costa podrien potenciar-se per a evitar la saturació de la V21 en periodos estivals, quan aumenta la població de la costa Nort de Valéncia i no fer necessària esta ampliació.

Esperem que les movilisacions dels llauradors i amants de l'Horta d'Alboraya i Benimaclet conseguixquen minimisar l'agressió al pulmó vert de la Ciutat de Valéncia.

Quan no quede horta, serà massa tart per a queixar-se.

#NoalaV21 #pobledebenimaclet

Festes Patronals 2019 Benimaclet

PROGRAMA DE FESTES DE PATRONALS

 - BENIMACLET 2019 –

FESTES DE LA MARE DE DEU D'AGOST I 

FESTES DELS SANTS PATRONS ABDÓ I SENENT I DEL SANTÍSSIM CRIST DE LA PROVIDÈNCIA

DIVENDRES 6 DE SETEMBRE 

18:00 Parc infantil en jocs per a menuts.

19:30 Missa cantada en l'Iglésia Parroquial, de l'Assunció de Nostra Senyora i  PREGÓ CULTURAL de les festes Patronals de Benimaclet, en honor de Nostra Senyora de l'Assunció, dels Sants Patrons Abdó i Senent i del Santíssim Crist de Providència a càrrec de En Pau Giner Bayarri, mege i fill de Benimaclet.

21:30 Nit de la pataqueta en entrepans i beguda per a les abonades (Festa Mare de Deu d'Agost).

22:30 Nit amenisada en la Plaça de Benimaclet.

DISSABTE 7 DE SETEMBRE 

Al trenc de l'alba, a migdia i a poqueta nit volteig general de campanes 

9:00 II Certamen de pintura ràpida. LLoc de concentració: Llar Cultural de Benimaclet.

18:00 Cavalcata pels carrers de Benimaclet acompanyada per la Charanga de la Murta i companyia i posteriorment degustació d'orchata. 

ITINERARI: Plaça de Benimaclet, Murta, Mistral, Alegret, Poeta Asins, Baró de Sant Petrillo, Reverent Rafael Cuenca Tramoyeres, Mistral, Murta, Plaça de Benimaclet.

21:00 Paelles en la Plaça de Benimaclet.

23:45 Big-Band a càrrec del Centre Instructiu Musical de Benimaclet.

DUMENGE 8 DE SETEMBRE

Festa de la Mare de Deu d'Agost 

Al trenc de l'alba, a migdia i a poqueta nit volteig general de campanes. 

11:30  Recollida de les clavarieses de la Mare de Deu en passacarrers. 

12:30 Missa solemne en l'Iglésia Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora cantada pel Cor Parroquial. 

14:00 Mascletà (Pirotècnia Lluch) 

19:30  Solemne Processó, en honor de Nostra Senyora de l'Assunció acompanyada del Grup de Balls Regionals (Falla Progrés-Teatre La Marina. 

ITINERARI: Plaça de Benimaclet, Mistral, Alegret, Poeta Asins, Baró de Sant Petrillo, Enric Navarro, Mistral, Murta, Plaça de Benimaclet. 

21:00 Dispar d'un Ramet de fòcs artificials en la Plaça de Benimaclet i en el carrer Murta. 

DILLUNS 9 DE SETEMBRE 

Passà dels Sants

Al trenc de l'alba, a migdia i a poqueta nit volteig general de campanes 

18:00 Pregó Popular en la Plaça de Benimaclet i la contornada.

19:30 Missa en la Parroquia de l'Assunció de Nostra Senyora. Plaça de Benimaclet. 

20:00 Trasllat dels Sants Patrons Abdó i Senent, en acompanyament de Tabal i Dolçaina, des de la Parròquia fins a Ermita de Vera. 

ITINERARI: Plaça de Benimaclet, Puçol, Masquefa, Avinguda Valladolit, Ingenier Vicent Pichó, Camí de Farinós i Ermita de Vera. 

En acabant de l'acte religiós en l'Ermita dispars de fòcs artificials de la Pirotècnica Reyes Marti  i degustació de coques salades, begudes i d'orchata i fartons en l'esplanada de Vera. 

DIMARTS 10 DE SETEMBRE 

Al trenc de l'alba, a migdia i a poqueta nit volteig general de campanes.

17:30 Jocs infantils a càrrec de Juniors de l'Assunció en la Plaça de Benimaclet.

18:30 Missa en Ermita de Vera en Honor als Sants Patrons. A l'eixida, refrigeri oferit per l'Universitat Politècnica de Valencia. 

Trasllat dels Sants Patrons des de l'Ermita fins a la Parròquia de l'Assunció a través del camí de Vera, passant per l'Universitat Politècnica de Valéncia on el rector D. Francisco José Mora Mas descobrirà un quadro commemoratiu de la passà dels Sants. Hi haurà un regrigeri oferit per l'Universitat. Parada en el Cementeri Parroquial de Benimaclet, en on es resarà un respons per tots els fidels difunts, Dansà i albaes en el carrer Murta 

En la Plaça de Benimaclet dispar d'un ramet de fòcs artificials 

ITINERARI: Ermita de Vera, Universitat Politècnica de Valéncia, Avinguda dels Tarongers, Ronda Nort, Cementeri de Benimaclet, Camí de les Fonts, Murta i Plaça de Benimaclet. 

DIMECRES 11 DE SETEMBRE 

Al trenc de l'alba, a migdia i a poqueta nit volteig general de campanes 

17:30 Magnífica cavalcada en concurs de charangues.

19:30 Primer dia del Solemne Triduo en honor del Santíssim Crist de Providència en la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.

21:00 Sopar popular de cabacet en la Plaça de Benimaclet.

22:00 Monòlecs a càrrec de Carol Tomàs i Jesús Manzano en la Plaça de Benimaclet.

DIJOUS 12 DE SETEMBRE 

Al trenc de l'alba, a migdia i a poqueta nit volteig general de campanes 

17:00 Espectàcul infantil en la Plaça de Benimaclet. Festa familiar Chipilàndia.

19:00 Inauguració del Mercat Medieval, que estarà instalat fins al dumenge en el carrer Masquefa.

19:30 En l'Iglésia Parroquial, segon dia del Solemne Triduo en honor del Santíssim Crist de Providència. 

22:00 Concert en la Plaça de Benimaclet a càrrec de la Banda de Música del Centre Instructiu de Benimaclet. 

DIVENDRES 13 DE SETEMBRE 

Al trenc de l'alba, a migdia i a poqueta nit volteig general de campanes. 

Segon dia de Mercat.

17:15 Espectàcul musical infantil : "PJ y el Robo del cómic" en la Plaça de Benimaclet.

18:45 Exhibició: mou el teu cos en curves, en la Plaça de Benimaclet. 

19:30 En l'Iglésia Parroquial Tercer dia del Solemne Triduo en honor del Santíssim Crist de la Providència 

22:00 Teatre a l'aire lliure en la Plaça de Benimaclet. Companyia "Lo Rat Penat". Representarà l'obra "De Rebot" d'Arturo Casinos.
A continuació fi de festa humorístic a càrrec de Remigi Pons.

DISSABTE 14 DE SETEMBRE 

FESTA DELS SANTS PATRONS ABDÓ I SENENT 

Al trenc de l'alba, a migdia i a poqueta nit volteig general de campanes. 

Tercer dia de Mercat. 

8:30 Vintiuna salves en la Plaça de Benimaclet, en honor als Sants Patrons.

11:00 a 13:00 Donació voluntaria de sanc en la Plaça de Benimaclet.
  

14:00 Repartiment de les Calderes d'Arròs en Fesols i Naps. 

19:00 En l'Iglésia Parroquial. Missa solemne en honor dels Sants Màrtirs Patrons Abdó i Senent cantada en valencià pel Cor Popular de  Lo Rat Penat. 

20:00 Solemne PROCESSÓ dels Sants Patrons.

ITINERARI: Plaça de Benimaclet, Murta, Mistral, Alegret, Poeta Asins, Baró de Sant Petrillo, Enric Navarro, Mistral, Murta, Plaça de Benimaclet. 

22:00 Ramet de fòcs artificials en la Plaça (Pirotècnia Reyes Martí). 

23:30 Espectàcul: Musical dels Gramis en el carrer poeta Prudenci Alcon i Mateu. 

DUMENGE 15 DE SETEMBRE 

FESTA DEL CRIST DE LA PROVIDÈNCIA 

Al trenc de l'alba, a migdia i a poqueta nit volteig general de campanes. 

Quart dia de Mercat. 

8:30 Vintiuna salves en la Plaça de Benimaclet, en honor al Santíssim Crist de la Providència.

12:30 En l'Iglésia Parroquial, Missa Major en honor del Santíssim Crist de Providència. Participa el Cor Studium Vocale. 

14:00 Extraordinària Mascletà per Pirotècnia Reyes Martí en el carrer Diògenes López Mencho. 

19:00 Missa 

20:00 Solemne Processó del Santíssim Crist de la Providència.

ITINERARI: Plaça de Benimaclet, Murta, Mistral, Alegret, Poeta Asins, Baró de Sant Petrillo, Enric Navarro, Mistral, Murta, Plaça de Benimaclet 

21.30  Ramet de fòcs artificials (Pirotècnia Reyes Martí). 

DILLUNS 16 DE SETEMBRE

Dia dels Cofrades difunts

19:30 Missa de difunts en sufragi dels Clavaris i Cofrades difunts.

La Clavaria se reserva el dret a canviar horaris i ubicacions, si fora necessari.

Poble de Benimaclet reproduix els programes de les distintes clavaries i no es responsable de qualsevol erro que se haja produit al transcriure o traduir els mateixos. Aixina mateix qualsevol correcció o comentari es benvingut.

Patrona de Benimaclet

PATRONA DE BENIMACLET

Hui, 15 d'Agost, és el dia de la Patrona de Benimaclet, la Mare de Deu de l'Assunció o Mare de Deu d'Agost. Encara que les festes de la Mare de Deu s'han passat a la semana anterior a les del Crist, hui és la festivitat.

2º Certamen de Pintura ràpida

2º CERTAMEN DE PINTURA RÁPIDA 

“Festes Benimaclet 2019”

El dia 7 de setembre 2019, dissabte, se celebrarà en el poble de Benimaclet (Valéncia) el 2º Certamen de Pintura Ràpida a l'aire lliure, que organisen els Clavaris del Crist d'enguany. 

Este certamen es realisa en el marc de les Festes Patronals de Benimaclet.

S'establix un Premi.  PREMI “Festes Benimaclet” de 500 €. Gentilea de Caixa Popular i un Segon PREMI de 300 € gentilea dels Clavaris.

Podeu consultar les Bases Completes ací: 

Bases Certamen de Pintura ràpida de Benimaclet

Guanyador de l'edició de 2018

La vacunació de la pigota en Benimaclet

L'INICI DE LA VACUNACIÓ EN BENIMACLET 

Al començament del sigle XIX, la pigota afectava al 60 per cent de la població europea. Era en diferència la malaltia més devastadora de l'época, molt més que el càncer en els nostres dies. Ningú estava exent de patir-la: nobles, llauradors, pobres i rics,... Qualsevol podia caure sense previ avís en les garres d'esta dolència incontrolable en aquell moment. El mateix Rei Carles IV va vore cóm el seu germà Gabriel, la seua cunyada i la seua filla recent naixcuda perdien la vida per culpa de la pigota. 

Els pocs que conseguien superar-la -en acabant de vàries semanes en llit- s'enfrontaven a un segon trànsit igualment dolorós: vore el seu cos desfigurat i irreconeixible. I això els que podien, perque lo normal entre els supervivents era quedar-se progressivament cego. Un bon dia, en el seu retir estiuenc de la Granja de San Ildefonso, Manuel Godoy va entregar al Rei un informe que reflectia un nou repunt d'esta epidèmia en els territoris peninsulars i d'Ultramar. El monarca estava molt sensibilisat en la malaltia, i va decidir atacar-la. 

Llavors, un doctor anglés cridat Edward Jenner va descobrir que les llauradores que cuidaven vaques no patien mai la pigota. Es mantenien immunes. De seguida es va donar conte de que el virus de la pigota vacuna -la que patia el ganado- immunisava contra la pigota «comuna», la que patíem els humans. Estos alvanços varen aplegar a oïts de Francesc Xavier Balmis, un mege valencià natural de la ciutat d'Alacant terriblement ambiciós, que va sacrificar la seua vida personal en la finalitat de fer carrera com a cirugià. 

Balmis va convéncer a Carles IV per a realisar la Real Expedició Filantròpica de la Vacuna, coneguda com a “Expedició Balmis” en referència al mateix Balmis. Va ser la primera expedició de caràcter filantròpic de l'història que va donar el regrés al món i va durar des de 1803 fins a 1814. El seu objectiu era en principi que la vacuna de la pigota alcançara tots els racons de l'Imperi espanyol, ya que l'alta mortalitat del virus estava ocasionant la mort de mils de chiquets. 

Per aquells anys també s'inicià la vacunació de la població en Valéncia. Sabem que des de Benimaclet s'havia d'anar fins a la Casa Vestuari, en la Plaça de la Mare de Deu de la Ciutat de Valéncia, per a vacunar als chiquets de manera voluntària. 

En el Diari de Valéncia durant el mes de Giner de 1817 se publicaven els noms dels chiquets vacunats, en l'intenció animar als atres pares per a que vacunaren als seus fills. El 3 de Giner de 1817 va ser vacunada una chiqueta de Benimaclet d'onze mesos d'edat que s'anomenava Vicenta Buch, filla de Gregori Buch i Cones. 

La teoria de la vacunació era relativament senzilla i s'havia demostrat en fets clars, pero calia bregar en els “anti-vacunes” del moment, que també existien com passa actualment. Entre uns atres alguns sectors de l'Església Catòlica, vea en aquell proyecte alguna cosa immoral i sacrilegi. L'idea de fer-se «mal» de forma voluntària per a conseguir un benestar durador no els convencia i durant molts anys aquell mensage quallà en una part de la població que s'oponia a la vacunació. Tampoc pareixia be allò de que es mesclaren fluïts d'orige animal en els d'orige humans. Un parlamentari anglés va aplegar a dir -completament en sério- que a tots els que es vacunaren els naixerien banyes en el front. En Espanya, la vacunació antivariòlica va ser obligatòria des de l'any 1903 fins al 1979, anteriorment havia segut voluntària. Els últims casos de pigota declarats en Espanya varen produir-se en l'any 1954. 

Sabem que en Benimaclet a pesar de les campanyes de vacunació hi hagué gent que va preferir no vacunar-se. Les conseqüències com hem dit adés eres devastadores i deixaven a les persones que sobrevivien marcades de per vida. En valencià ad estes persones se les coneixia com “ratades” i en Benimaclet existien algunes famílies que portaven este malnom degut a haver patit la malaltia: La ratà o el ratat.

El General Leval en Benimaclet

EL GENERAL LEVAL EN BENIMACLET

General francés de la Guerra del francés

Jean François Leval naixcut en París el 18 d'abril de 1762 va morir el 7 d'agost de 1834. Era fill de Jean François i Marie Madeleine Ducres, va ser un general francés contemporàneu de la Revolució Francesa i el Primer Imperi francés. Va començar la seua carrera militar com a soldat ras, servint en les colónies des de 1779 fins a 1783. Durant les Guerres de la Revolució va ser nomenat per a dirigir una mija brigada a començaments de 1793 i a finals d'eixe mateix any va ser ascendit a brigadier. Posteriorment, com a mariscal de camp va prendre part en múltiples batalles durant les Guerres Napoleòniques (Jena, Eylau). Més tart va ser destinat a Espanya, on va combatre en numeroses batalles i escaramuces de la Guerra d'Independència, tals com les de Talavera (18 de juliol de 1809), Ocaña (19 de novembre de 1809), Valéncia (Febrer de 1811) i Vitòria (21 de juny de 1813). El seu nom figura gravat en la sèptima columna baix l'Arc del Triumfo en París.

En el llibre “Guerra de Independencia. Historia Militar de España” fa referència al pas del General Leval pel Poble de Benimaclet. Leval, en fama de sanguinari, segur que no va deixar bon recort entre els habitants de Benimaclet. Se sap que l'iglesia va pedre alguns bens i llibres antics. Desconeguem si els veïns es veren també agredits durant l'estància de l'eixercit francés en Benimaclet.

Batalla de la Guerra del francés

“El general Habert ocupó las avenidas de la puerta de Serranos y en ellas se estableció, extendiéndose además por toda la orilla izquierda del Guadalaviar; un batallón del 117, fué dirigido al Grao, donde se apoderó de cuantas mercancías nacionales y extranjeras había en los almacenes del puerto; el general Leval se acantonó en Benimaclet, á la parte, también, de la marina y, una vez situadas así las tropas y dispuesta la artillería á romper el fuego sobre el recinto, Suchet intimó la rendición á la ciudad el día 7, no sin antes ofrocer á las autoridades y habitantes todo género de protecciones y bienandanzas. La intimación fué rechazada con la mayor energía, confonne á las circunstancias en que se hallaba Valencia bajo el terrorífico mando de Caro y la licencia que dominaba en las masas del pueblo, intimado por las sospechas de traición que se le habían inspirado y el temor de las represalias que le pudieran sobrevenir”.