Dia de Tots els Sants 2021

DIA DE TOTS SANTS

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 

Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava menjar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

 ¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!

El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fang,

sols arriba el sant anhel.

Senyera!

Crit i clamor

de l'amor

verdadera.

Flamejant t'he vist al vent

i te porte dins del cor;

moure fas mon sentiment,

puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,

llum de la pàtria en la pau,

flama de nostra consciéncia,

clam, bes i llau.

Carles Salvador 1920

Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

La Mocadorà, dia dels enamorats valencians

  LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.

En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.

Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.

¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?

Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.

Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les fruitetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2016.

Crònica Festes Patronals 2021

CRÒNICA FESTES PATRONALS BENIMACLET 2021

Ahir acabaren les Festes Patronals de Benimaclet del 2021, unes festes que quedaran en la memòria dels benimacleters per molts motius que les han fet especials: la visita de l'image “Peregrina” de la Mare de Deu dels Desamparats, l'haver estat un any sense festes, l'absència de grup de clavaris que organisara les festes i l'improvisació a la que ha obligat les mides sanitàries marcades per les autoritats.

La situació sanitària determinà que cap Clavaria poguera encarregar-se de la preparació de les festes, donada l'incertidumbre que hi havia. Ben entrat el més de maig, des de la Junta de Govern se va decidir dur avant la Festa de la manera més digna possible. Baix la direcció del Sindic, Paco Cuenca, han demostrat que a pesar de les dificultats del moment actual, en empeny i treball tot és possible.

El divendres 10 s'inauguraren les Festes en el Pregó Cultural de Festes a càrrec de l'ingenier agrònom de Benimaclet Manuel Zarzo i Castelló. En el Pregó va ressenyar la Fundació de la Parròquia per banda de Sant Joan de Ribera fa més de 400 anys i la devoció del poble de Benimaclet pels Sants de la Pedra i el Crist de la Providència. Animà a tots els habitants a mantindre les tradicions que nos han trasmés els antepassats i continuar celebrant les nostres Festes Patronals de la manera més digna possible. En representació de la Confraria, Manolo Ciurana, li va entregar un recort de l'acte i li va agraïr la seua participació. Des de Poble de Benimaclet felicitem a Manuel Zarzo pel Pregó en el que nos va deleitar.

El dissabte 11 el Poble de Benimaclet se va omplir d'artistes que participaren en el III Certamen de Pintura ràpida de Benimaclet, que ya s'ha convertit en una bonica tradició, gràcies a la gestió de Santiago Gomez Carreras. La participació va ser molt numerosa i la calitat de les obres elevada. El guanyador del Primer Premio dotat en 350 €uros i patrocinat per la Caixa Popular ha sigut per a Pasqual Gimeno i el Segón Premi per a Alfredo Sales. Desigem que l'event se convertixca en un clàssic dins de les festes.

El dumenge, festa de la Mare de Deu d'Agost, se celebrà la Missa Major. Pero no s'autorisà la tradicional processó de la Mare de Deu.

El dilluns, sense encara tindre l'autorisació, els Sants de la Pedra partiren cap a Vera recorreguent el camí Farinós d'una manera íntima i digna per a mantindre la tradició trobant-se en els llauradors de l'Horta que estaven avisats del seu pas. Se celebrà missa en l'Ermita de Vera i se va tornar pel mateix camí Farinós, passant pel Cementeri Parroquial de Benimaclet.

El dimecres, se comunicava a la població que finalment s'autorisaven els actes religiosos en l'exterior (processons), per lo que tocava preparar-ho tot en tres dies.

El dijous començà a montar-se el Mercat Migeval, que va ser rebut en una pluja, recordant l'últim mercat que no pogué realisar-se per la pluja. Finalment tot quedà en un susto i la pluja no tornà apareixer fins a l'últim moment de les festes. El tradicional Mercat ocupà els carrers del Centre Històric de Benimaclet, donant gran ambient festiu a les nostres festes. 

Eixe dijous hagué de fer-se el Concert de la Big-Band en el Centre Instructiu de Benimaclet, donada l'amenaça de pluja. El concent va ser un èxit per la calitat i públic.

El divendres per la nit se realisà un concert de la Banda del Centre Instructiu Musical en la Plaça de Benimaclet que delectà als assistents en melodies modernes i conegudes.

El dissabte, dia dels Sants de la Pedra, no pogueren celebrar-se les tradicionals calderes degut a la prohibició d'actes multitudinaris. De bon matí arribà la “Peregrina” al Cementeri de Benimaclet, des d'allí anà al Quartel de la Guàrdia Civil, el CIM i el Cottolengo del Pare Alegre. A continuació va recorrer els carrers de Benimaclet i finalisà el camí en la Plaça del poble a on l'esperava una multitut per a vore-la entrar a l'edifici parroquial a les 12 del migdia. L'església permaneixqué oberta durant els tres dies següents per a que tots els veïns pogueren visitar-la. Per la vesprada la missa en honor als Sants cantada en valencià donà lloc a la processó dels Sants, la primera que se realisava des de 2019 en Benimaclet. Per la nit, se realisà un sopar en el llar per part de la Junta de Govern, donat que no se podia fer el sopar en la Plaça en companyia del poble.

Per fi, el dumenge, el dia del Crist, tinguerem la tradicional Missa Major del Crist de la Providència i la digna mascletà del migdia estigueren a l'altura de lo que estava permés. Per la vesprada la tradicional Processó del Crist en l'acompanyament de la “Peregrina” va tancar les festes patronals en una assistència multitudinària i complint en les mides sanitàries marcades per les autoritats. Els carrers de Benimaclet estaven de gom a gom. La processó l'obria la Creu processional, les Falles, els chiquets de Primera Comunió, la Mare de Deu dels Desamparats, El Crist de la Providència, el Clero, les autoritats, la Junta de Govern i tancant la processó la Banda de Música del CIM de Benimaclet. L'acte acabà en un magnífics focs artificials.

El dilluns se realisà la tradicional Missa pels confrares difunts i, a continuació, se va despedir dignament a la “Peregrina”, moment en que la pluja tornà a fer acte d'aparició.

Tot un èxit que esperem que se repetixca en els pròxims anys. Un èxit d'actes, de participació del veïnat, de concòrdia i de cultura. Desigem que les Festes Patronals continuen mantenint l'ànima de lo que va ser el nostre poble. Animem a les pròximes clavaries a continuar pel camí marcat per la Junta en estes festes d'emergència.

Poble de Benimaclet, que enguany s'ha convertit en una Associació Cultural al servici de Benimaclet, ha realisat un seguiment especial d'estes festes especials. En més de 350.000 visites el nostre blog seguix mantenint informats als qui volen informació sobre el nostre poble. El programa de festes ha tingut més de 5000 consultes estos dies. Des de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet continuarem treballant per les nostres tradicions i el nostre poble.

Dia del Crist 2021

  EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo"). Enguany tornarem a tindre la seua processó, a pesar de la pandèmia del Covid-19 i damunt estarà acompanyat per la Mare de Deu dels Desamparats. Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.

El dia del Crist, ésun dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que enguany no se celebrarà, pero que començava a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acabava en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.

L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 150 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.

L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

Visita Mare de Deu dels Desamparats

LA MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS VISITA BENIMACLET

El dissabte 18 de Setembre de 2021 visitarà el Poble de Benimaclet l'image peregrina de la Mare de Deu dels Desamparats, patrona de Valéncia. La devoció per està advocació de la Mare de Deu se remonta al segle XV quan el Pare Jofré es dirigia a la Catedral de Valéncia per a pronunciar un sermó d'una missa durant la Quaresma, quan va presenciar el maltracte a un malalt mental en un carrer de Valéncia pròxima a Santa Caterina. El dumenge següent en la Catedral, va dedicar una part del seu sermó a predicar en contra de la persecució irracional i tant més cruel quant més inocents, impotents i irresponsables són les víctimes”

El sermó va ser escoltat per Llorenç Salom, qui junt en atres comerciants i artesans varen aportar els fondos necessaris per a la materialisació d'un edifici que protegira ad estes persones. Finalment l'1 de juny de 1410 es va inaugurar l'hospital en el nom d'Hospital d’Innocents, Folls i Orats baix l'ampar de la Verge, Santa Maria dels Innocents.

A pesar de ser la patrona de la ciutat de Valéncia, l'image no havia segut coronada canònicament. L'arquebisbe de Valéncia, el cardenal Enric Reig Casanova, va ser l'impulsor de l'idea de la coronació de la Verge. El 15 d'octubre de 1921, el papa Benet XV va concedir el privilegi per a la coronació. El 12 de maig de 1923, dissabte, va tindre lloc la cerimònia de la coronació de la Verge en el Pont del Real. Fins a allí, l'image va acodir en una diadema de flors, discorrent pels carrers engalats de la ciutat. Varen acodir a l'acte el rei Alfons XIII i la seua esposa, la reina Victoria Eugenia, aixina com el nunci del papa Pío XI, Federico Tedeschini, i l'arquebisbe de Burgos, d'orige valencià, el cardenal Benlloch.

La primera volta que se té constància que la Mare de Deu va visitar Benimaclet va ser els dies 31 i 1 de juny de 1948. En aquella ocasió la benvinguda va començar en un repartiment de menjar als pobres del poble, passant a ser rebuda en l'Alqueria de Coll, en el camí de Vera. Va visitar el Cementeri parroquial, les escoles i la Parròquia a on se celebraren diversos actes.

L'image pelegrina de la Verge dels Desamparats, d'un metro i 33 centímetros d'altura, va ser realisada en 1966 per l'escultor Octavi Vicent, per encàrrec del capellà major de la Basílica, en la finalitat de que l'image original no ixquera del seu camarí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinage llevat de sorgir una suprema necessitat, en benefici de la seua millor conservació. A tal efecte es va dissenyar un vehícul adaptat especialment per als seus trasllats, conegut popularment com El "Maremòvil", marcat en la matrícula V - 0075-GP, pel 75 aniversari de la coronació, quan es va fer el vehícul.

El programa d'actes en Benimaclet serà el següent:

- Arribada a Benimaclet el dissabte a migdia.

- El dumenge acompanyarà al Stm. Crist de la Providència en la seua processó

- Dilluns a les 20 hores: Acte de despedida de la Mare de Deu.

Durant la seua estància en Benimaclet s'intentarà que l'església estiga oberta el màxim de temps possible per a que puga ser visitada per tots els veïns que ho desigen.

Passà dels Sants 2021

 ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Sants 2021. Foto de Jor Olmos

Hui dilluns, s'hauria d'haver realisat la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet. Enguany s'ha fet un acte especial, segons les circumstàncies sanitàries permetien. En lloc de la tradicional Romeria, s'han dut als Sants sense convocatòria de gent i s'han tornat en el mateix dia, per a complir en la llegislació vigent.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els Sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

En condicions normals, el dimarts s'haguera realisat el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet. Enguany s'ha fet el mateix dilluns i tornant pel mateix camí Farinós, pero passant pel cementeri.

Desigem que l'any que ve puga tindre lloc de nou, este emotiu acte en les condicions habituals.

Pregó Cultural 2021

 PREGÓ CULTURAL 2021

Ahir divendres 10 de Setembre s'encetaren les Festes Patronals de Benimaclet en el ya tradicional Pregó Cultural en l'Església Parroquial de Benimaclet.

Enguany va còrrer a càrrec de l'ingenier agrònom i fill de Benimaclet, Manuel Zarzo i Catelló (Benimaclet, 1973). Manuel, que ha estat sempre molt unit a la Parròquia, compagina actualment la seua professió en la de diaca permanent, està casat i té un fill.

En el Pregó va ressenyar la Fundació de la Parròquia per banda de Sant Joan de Ribera fa més de 400 anys i la devoció del poble de Benimaclet pels Sants de la Pedra i el Crist de la Providència.

Animà a tots els habitants a mantindre les tradicions que nos han trasmés els antepassats i continuar celebrant les nostres Festes Patronals de la manera més digna possible.

En representació de la Confraria, Manolo Ciurana, li va entregar un recort de l'acte i li va agraïr la seua participació.

Des de Poble de Benimaclet felicitem a Manuel Zarzo pel Pregó en el que nos va deleitar i a tot el Poble li desigem unes Bones Festes Patronals.

¡¡¡Poble de Benimaclet fa 5 anys!!!

 POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 5 ANYS

Mai haguérem imaginat que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem quatre anys junt als nostres seguidors.

Hui, quatre any més tart, en més de 300000 visites al nostre blog, vora 5000 seguidors en Facebook i més d'1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.

Durant estos quatre anys que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos morts, l'ensenyança del valencià, poesies,...), Emili Baró, Eduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual Jovaní, Miquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57, els atentats en1934, la fundació de Benimaclet, els contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdó i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per Sant Antoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat dos llibre:
      “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.  
       "Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet" un personage històric que va alcançar nivells de fama per tota la Corona d'Aragó.

- I estem a punt de presentar-ne dos més sobre els Poetes de Benimaclet i l'Història de Benimaclet.

Varen participar en una conferència sobre l'Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo i seguim de prop la protecció de la nostra Horta.

L'any passat vàrem constituir-nos com una Associació Cultural en el Registre de la Generalitat Valenciana. Ara tenim nous proyectes que anireu coneixent sense oblidar els nostres objectius: continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble i aumentar la nostra llista de colaboradors.

¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos cinc anys! 

Festes Patronals de Benimaclet 2021

FESTES PATRONALS DE BENIMACLET 2021

S'acosten les Festes Patronals de Benimaclet i la situació sanitària ha impedit l'organisació, per segon any consecutiu d'unes festes “normals”.

Enguany ha segut la Junta de Govern de la Confraria dels Sants Patrons i el Crist de la Providència els encarregats de preparar un programa, en lloc d'una de les cinc Clavaries que tradicionalment s'encarreguen de preparar estes festes. 

Tristament, degut a les mides sanitàries vigents el programa s'ha vist retallat de forma important per l'Ajuntament de Valéncia.

L'Ajuntament de Valéncia ha autorisat els següents actes:

- Mercat Migeval del 16 al 19 de Setembre en els carrers del casc antic de Benimaclet.

- Concert de la Big Band del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, que tindrà lloc en la Plaça de Benimaclet el dijous 16 de Setembre a les 22:30 hores.

- Concert de la Banda de Música del Centre Instructiu Musical de Benimaclet el divendres 17 de Setembre a les 22:30 en la Plaça de Benimaclet.

- Els actes religiosos que se celebren dins de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.

Queden suspessos (per ara) els atres actes que havien segut programats: paelles, calderes, vesprades infantils, processons (Mare de Deu d'Agost, Sants de la Pedra i del Crist de la Providència) i romeria a l'Ermita de Vera.

Des de la Confraria nos informen que a partir d'esta vesprada estaran en el Carrer Puçol número 10 des de les 18:00 a les 21:00 hores per a donar més informació a qui ho desige.

Per atra banda tots el cofrares que encara no tinguen el llibre de festes poden passar a replegar-lo. També tindràn a la venda l'extraordinari nou tapís que ha preparat per a se lluixca en els balcons del poble durant les Festes Patronals.

Continuarem informant-vos dels actes que s'autorisen i dels que se realisen dins de la parroquia, en els afotos i mides de seguritat pertinents. També anunciar-vos que està prevista la vista de l'image peregrina de la Mare de Deu dels Desamparats a Benimaclet, coincidint en les Festes Patronals del 17 al 20 de Setembre.

Premis de falles infantils 2021 de Benimaclet

 PREMIS DE FALLES INFANTILS DE BENIMACLET 2021

S'han fet públics els Premis de les Falles Infantils 2021. Les falles de Benimaclet han eixit ben parades, coseguint un total de nou palets. 

¡¡¡Enhorabona a les falles guanyadores!!!

Secció 7

3er. Premi de Falla: Primat Reig-Vinaròs (Juan José Salóm Díaz)

1er. Premi Ingeni i Gràcia: Primat Reig-Vinaròs (Juan José Salóm Díaz)

 

Secció 9

5nt. Premi de FAlla: Cuenca Tramoyeres-Guàrdia Civil (Arturo Atienza Puente)

 

Secció 10

1er. Premi Ingeni i Gràcia: Frederic Mistral-Murta (Marisa Falcó y Paco Pellicer)

 

Secció 14

6xt. Premi de falla: Poeta Altet-Benicarló (Emc2 Escultura)

1er Premi Ingeni i Gràcia: Poeta Altet-Benicarló (Emc2 Escultura)

 

Secció 15

2on Premi Ingeni i Gràcia: Poeta Asins-Alegret-Puçol (Els Jovenils) (Víctor Hugo Giner Blasco)

 

Secció 19

5nt. Premi de Falla: Pare Alegre-Enric Navarro (Víctor Navarro Granero)

 

Secció 22

3er Premi de Falla: Poetes Anònims-El Real de Gandia (La Nova) (La Comissió)

L'afonament del Banc de Valéncia

L'AFONAMENT DEL BANC DE VALÉNCIA

L'ingenier de Benimaclet, Joan Broseta, ha publicat recentment un llibre en el que narra el procés que ha dut a la desaparició d'una de les entitats financeres més importants de la nostra terra, el Banc de Valéncia.

“El hundimiento del Banco de Valencia” narra la caiguda d'uns dels bancs centenaris més sòlits i emblemàtics. Broset
a narra una trama plena de saquejadors que l'espoliaren fins deixar-lo arruïnat i que acabaria més tart en l'intervenció del Banc d'Espanya i la seua venda a CaixaBank (antiga Caixa de Pensions de Catalunya) per un euro.

L'història de la seua caiguda revela fins a quin punt els abusos i atropellaments de tot tipo en l'entitat s'impongueren per a obtindre beneficis personals, favoritismes polítics i increments patrimonials dels gestors i els seus amics.

Negocis i amistats se barrejaren per igual en el banc, incloent contes compartits en paraisos fiscals, viages de plaer pel Carib pagats per empresaris als que el banc afavoris i un sense fi de favors que hui estan en els tribunals de justícia.

Juan Broseta, naixcut en Benimaclet en 1948 és ingenier industrial i doctor Cum Laude. Va fundar l'Associació de Chicotets Accionistes del Banc de Valéncia per a defendre els interessos dels que se veren arrastrats en la seua caiguda.

Creus de Maig 2021

LES CREUS DE MAIG EN BENIMACLET

Creu de Maig Parròquia 2021

La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig. Pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador romà Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria que es creïa impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).

L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit i llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocultes i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de Maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del sigle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants i en ell participen des de fa anys algunes associacions del nostre poble.

Creu de Maig Els Jovenils 2018

En Benimaclet se coloquen creus de Maig en:

- l'Església Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora, en la Plaça de Benimaclet.

- A banda, En l'Ermita de Vera l'Associació Cultural L'Horta ha colocat una preciossa Creu solidària realisada en tapons de plàstic.

Creu de Maig Vera 2021

25 d'Abril, dia de dol valencià

EL 25 D'ABRIL, DIA DE DOL VALENCIÀ

Batalla d'Almansa

El 25 d'abril el Poble Valencià commemora la derrota de les tropes de l'Archiduc Carles en la Batalla d'Almansa i les seues conseqüències, la pèrdua del Furs del Regne de Valéncia.

La batalla d’Almansa s’inserta dins de la Guerra de Successió, en la que els dos aspirants a la corona d’Espanya -l’Archiduc Carles i Felip d’Anjou- lluitaren per a ser el monarca dels territoris espanyols. Els regnes de l’antiga Corona d'Aragó, entre els quals es trobava el Regne de Valéncia, prengueren partit majoritàriament en favor de l’Archiduc (de la dinastia dels Àustria), puix significava el respecte cap a les institucions i lleis pròpies de cada nacionalitat, i, en el cas valencià, el respecte als Furs. Pel contrari, Felip d’Anjou representava una monarquia centralisadora de tall francés sense cap tipo d'interés en respectar les llibertats dels pobles.

Els valencians no estaven units en la guerra. Es dividiren en dos bandos, els que estaven disposts a morir per defendre les nostre llibertats nacionals -els maulets- i els que, per motius econòmics de classe, no tenien escrúpuls en vendre el nostre poble -els botiflers-. Els primers recolzaren llògicament a l’Archiduc, mentres que els atres ho feren al príncip francés.

Els maulets, que lluïen com a distintiu una veta blanca, estaven compost socialment per les classes menys elevades de la societat valenciana, per no solament per llauradors com pot creure's per l’etimologia de la paraula maulet (diminutiu de “maula”, que es referix a una persona de baixa categoria social, que està en relació de subordinació respecte d’un atra). També s’enquadraven dins dels maulets: el baix clero secular, la burguesia, els gremis i la mijana noblea, sobre tot, urbana.

Els botiflers, que portaven com a distintiu colors grocs, eren sobre tot els membres de l’alta noblea terratinent, pero també s’inclogueren l’alta jerarquia eclesiàstica i els llauradors de realenc. 

El nom botifler prove de la paraula frances “beautéfleur”, que es la flor de lis borbònica.

Els resultats de la guerra fon un exit per als partidaris de Felip V. Les seues tropes, compostes sobre tot per francesos i castellans, conseguiren guanyar als austracistes i per els Decrets de Nova Planta s'aboliren les Lleis Valencianes, que encara a dia de hui no han pogut recuperar-se.

Informació obtinguda de:

25 d’Abril - Quaderns de Divulgacio 8 de Lo Rat Penat - Mª Pilar Proper – Josep Manuel Matas