El P.U.R.A. en Benimaclet

EL P.U.R.A. DE BENIMACLET

El Partit d'Unió Republicana Autonomista (en castellà: Partido de Unión Republicana Autonomista, abreviat PURA) va ser un partit polític valencià (d'àmbit exclusivament valencià) format en 1908 d'una escissió d'Unió Republicana, per les diferències entre Vicente Blasco Ibáñez, Nicolás Salmerón i Alejandro Lerroux.

La seua ideologia es basava en el blasquisme i es denominava autonomiste per a diferenciar-se orgànicament del Partit Radical de Lerroux. En el seu programa pretenia l'establiment d'una república espanyola democràtica, la separació de l'Iglésia i l'Estat, l'independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l'autonomia provincial i regional. Al mateix temps, s'oponien a les agrupacions culturals valencianistes, i a la recuperació o ensenyança de la llengua valenciana. Els caps del partit varen ser Adolf Beltran, Joan Barral i Félix Azzati. En les eleccions de 1914 va adoptar novament el nom d'Unió Republicana, i entre 1920 i la dictadura de Primo de Rivera va tornar a utilisar el de Partit d'Unió Repúblicana Autonomista.

Durant la Segona República Espanyola, va adoptar un programa polític a la dreta del republicanisme i es va vincular novament al Partit Radical. El seu líder va ser Sigfrido Blasco-Ibáñez (fill de l'escritor Vicente Blasco Ibáñez). Va participar en el govern municipal de Valéncia, pero el seu decliu es va precipitar en l'escàndal de l'estraperlo (1934-1935).

La seua orientació política durant la Segona República va ser decantant-se cap a les posicions del radicalisme lerrouxista, sofrint una pèrdua de respal electoral des del seu èxit inicial, en els comicis del 12 d'abril de 1931, i de novembre de 1933, fins a l'estrepitós fracàs i la pràctica desaparició parlamentària en els comicis de febrer de 1936. En juliol de 1934, poc despuix de l'escissió dels radicals demòcrates de Martínez Barri del Partit Radical, es va produir una escissió en el PURA que va crear Esquerra Valenciana.

En acabar la Guerra Civil Espanyola la major part dels seus dirigents es varen passar al bando franquiste i varen ocupar importants càrrecs en l'administració.

En Benimaclet formaven la direcció del partit les següents persones: Pascual Jovani Cortina, Ramon Estelles, Regino Reynal Martinez, José del Toro Garcia, Salvador Blat Marco, Jose Tormo Benlloc, Victor Borja Tormo, Jose Gimeno Gimeno, Jose Navarro Senent, Julio Yagüe Garcia, Gregorio Molina Bartolin, Julio Piera Azorin i Ricardo Tello Gil.

Pareix ser que el tema de les Cambres de Beccari va provocar un enfrontament entre l'alcalde de la Ciutat de Valéncia del P.U.R.A i la secció del partit de Benimaclet que amenaçà en abandonar el partit i formar un partit local.