EL P.U.R.A. DE BENIMACLET
El Partit d'Unió
Republicana Autonomista (en castellà: Partido de Unión Republicana
Autonomista, abreviat PURA) va ser un partit polític valencià
(d'àmbit exclusivament valencià) format en 1908 d'una escissió
d'Unió Republicana, per les diferències entre Vicente Blasco
Ibáñez, Nicolás Salmerón i Alejandro Lerroux.
La seua ideologia es
basava en el blasquisme i es denominava autonomiste per a
diferenciar-se orgànicament del Partit Radical de Lerroux. En el seu
programa pretenia l'establiment d'una república espanyola
democràtica, la separació de l'Iglésia i l'Estat, l'independència
judicial, la creació de tribunals de comerç i l'autonomia
provincial i regional. Al mateix temps, s'oponien a les agrupacions
culturals valencianistes, i a la recuperació o ensenyança de la
llengua valenciana. Els caps del partit varen ser Adolf Beltran,
Joan Barral i Félix Azzati. En les eleccions de 1914 va adoptar
novament el nom d'Unió Republicana, i entre 1920 i la dictadura de
Primo de Rivera va tornar a utilisar el de Partit d'Unió Repúblicana
Autonomista.
Durant la Segona
República Espanyola, va adoptar un programa polític a la dreta del
republicanisme i es va vincular novament al Partit Radical. El seu
líder va ser Sigfrido Blasco-Ibáñez (fill de l'escritor Vicente
Blasco Ibáñez). Va participar en el govern municipal de Valéncia,
pero el seu decliu es va precipitar en l'escàndal de l'estraperlo
(1934-1935).
La seua orientació
política durant la Segona República va ser decantant-se cap a les
posicions del radicalisme lerrouxista, sofrint una pèrdua de respal
electoral des del seu èxit inicial, en els comicis del 12 d'abril de
1931, i de novembre de 1933, fins a l'estrepitós fracàs i la
pràctica desaparició parlamentària en els comicis de febrer de
1936. En juliol de 1934, poc despuix de l'escissió dels radicals
demòcrates de Martínez Barri del Partit Radical, es va produir una
escissió en el PURA que va crear Esquerra Valenciana.
En acabar la Guerra
Civil Espanyola la major part dels seus dirigents es varen passar al
bando franquiste i varen ocupar importants càrrecs en
l'administració.
En Benimaclet formaven
la direcció del partit les següents persones: Pascual Jovani
Cortina, Ramon Estelles, Regino Reynal Martinez, José del Toro
Garcia, Salvador Blat Marco, Jose Tormo Benlloc, Victor Borja Tormo,
Jose Gimeno Gimeno, Jose Navarro Senent, Julio Yagüe Garcia,
Gregorio Molina Bartolin, Julio Piera Azorin i Ricardo Tello Gil.
Pareix ser que el tema
de les Cambres de Beccari va provocar un enfrontament entre l'alcalde
de la Ciutat de Valéncia del P.U.R.A i la secció del partit de
Benimaclet que amenaçà en abandonar el partit i formar un partit
local.
Excelente articulo de nuestra Historia,conocimiento en educar a las nuevas generaciones lo que nuestros ancestros nos legaron, y dentro de sus circunstancias,dejaron huella en su sociedad.El primero por la izquierda con sombrero y abrigo es mi abuelo materno Ramón Estellés Cortina, herrero de profesión como su padre, por eso el mote de Benimaclet era "els ferrers". un abrazo J.V Lujan Estellés
ResponderEliminar