L'encobert en Benimaclet

L'ENCOBERT EN BENIMACLET

Carles I de Valéncia

"L'Encobert" fon el nom donat a un popular personage de les Germanies valencianes que pretenia ser net de Ferran el Catòlic. També conegut com el Rei Encobert o l'Home de la Bèrnia, se nomenava Antoni Navarro i era provablement pobre.

Se feu espectacularment famós per un discurs politic-teològic pronunciat en la plaça de la Seu de Xàtiva, el 21 de març de 1522. Se presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i net, per tant, dels Reis Catòlics, sent víctima de les intrigues de Felip el Fermós en el cardenal Pedro González de Mendoza, que pretenien el poder i el traslladaren, acabat de nàixer, a Gibraltar, a on fon criat per una pastora. Navarro se considerava com a enviat per Deu per lliberar al poble agermanat i el món en general.

"L'Encobert" prenia el relleu de Vicent Peris com a líder de la ya agònica revolució (1522) quan només Xàtiva i Alzira resistien a les tropes reals. En este nou personage, considerat pels historiadors moderns com un impostor, se li donà a la revolta un caràcter encara més radical, particularment intens en la conversió dels mudéixars i les aspiracions de revolta social de l'estrat més pobre dels llauradors. Ferit per l'eixèrcit real, se refugià a Alzira, a on continuà predicant, i fon assassinat el 18 de maig de 1522, en Burjassot, per cinc sicaris al preu de 44.000 sous i somés, en acabant de mort, a un procés inquisitorial per herege.

A pesar de la fugacitat del personage original (març-maig), el mit persistí: aixina Navarro deixà pas a quatre nous Encoberts: el primer, andalús, venia oli i fruita, el segon era un professor de gramàtica, natural de Calatayut, el tercer fon l'argenter Bernabeu i el seu fill, i de l'últim només sap que tingué les seues activitats pel març del 1523.

El pas per Benimaclet i la seua mort

Les places fortes de les Germanies estaven en el camp, pero l'Encobert pretenia reconquistar finalment el Cap i Casal. En este propòsit, s'aventurava a la rodalia de la ciutat de Valéncia en algunes missions de reclutament per replegar soport per a la rebelió. El 17 de Maig l'Encobert havia intentat entrar per les Torres de Quart a la Ciutat de Valéncia, pero el pla va fallar i el que havia d'obir la porta va ser empressonat. Veent que no podia entrar, Martí de Veciana en la seua Crònica nos conta que:

“Amaneció el día y huvieron de esparzirse los del Encubierto, tornando cada uno a su casa dissimuladamente, porque no fuesse sabido. Y dieron dos hombres que acompañassen al Encubierto a Benimaclet, lugar de la huerta de la ciudad, quedando de concierto de bolver la noche siguiente al mesmo lugar del quemador. Los de Benimaclet recibieron al Encubierto pero luego le dieron desvio diziendo que allí no podia estar secreto ni seguro, que seria mejor que fuesse a Burjaçot, otro lugar más apartado de la ciudad, donde havia buena casa para se retraer.”

El 18 de maig, una volta els veïns de Benimaclet havien rebujat que s'amagara allí, l'Encobert visitava la ciutat de Burjassot en uns quinze seguidors, distinguits per les seues camises blanques. La nit prèvia, el govern real havia alçat l'alerta i havia tancat les portes en Valéncia. Segons algunes versions, l'Encobert pretenia provocar l'assessinat del Marqués de Zenete, el germà del Virrei Mendoza. Aixina mateix, el govern real havia posat una generosa recompensa pel seu cap. Mentres l'Encobert estava parlant en un capità de l'eixèrcit de les Germanies, entre cinc i set hòmens entraren dins i, sense desmontar, li tallaren el cap . Les seues restes se portaren a Valéncia, i el seu cap s'exhibí a les portes de la ciutat junt en els d'atres traïdors. La resta del seu cos se lliurà a la Inquisició, a on se'l jujà pòstumament per heregia. Se'l va declarar culpable i el seu cos es va cremar.