Resum activitats any 2023 "Poble de Benimaclet"

RESUM D'ACTIVITATS 2023

Estimats amics i amigues de "Poble de Benimaclet":

Acaba un any intens, en el que, per fi, hem deixat la pandèmia arrere i hem pogut tornar a una vida en normalitat. Desigem que 2024 siga un any ple de felicitat i salut per a tots els nostres veïns.

Per a la nostra Associació Cultural “Poble de Benimaclet” ha segut un any en molta activitat, ya portem huit anys de presència i creem que han segut profitosos i hem pogut aportar al nostre poble un montó d'accions per mantindre la memòria de lo que fon Benimaclet i per a conseguir millorar-lo.

Volem recordar-vos que la nostra Associació està inscrita el Registre d'Associacions de la Generalitat Valenciana i en el de l'Ajuntament de Valéncia i que açò nos ha permés colaborar en totes les associacions de Benimaclet que aixina ho vullguen, aportant orientació i assessorament en temes relacionats en el nostre poble. Hem atés a associacions tant dispars com l'Associació veïnal de Benimaclet, la Confraria dels Sants de la Pedra o Cuidem Benimaclet i esperem que la nostra faena, complementària ad elles, continue per a mantindre els nostres principis fundacionals.

Est any l'iniciarem en la presentació d'un nou llibre, que nos fea molta ilusió, “L'horta de Benimaclet, Alqueríes camins i gents”, redactat pel nostre investigador Pau Giner Bayarri i que contà en l'especial colaboració de Pepe Serra (al qual haguerem de despedir enguany), el qual va aportat la seua gran coneixença sobre esta Horta que està a punt de desapareixer. La presentació fon un èxit, acodint més de 80 persones. Del llibre s'han fet ya 3 edicions que pràcticament estan agotades.

Per a la Festa del Corpus participaren en l'elaboració d'un llibret que incloïa el Programa de la Festa i un artícul d'investigació sobre la participació de Benimaclet en la Festa Grossa del Corpus de la ciutat de Valéncia, preparat per Javier Navarro, eminent investigador i dinamisador cultural valencià.

En les Festes Patronals partipàrem en diversos actes: l'organisació de l'Homenage a Eduard Buil en commemoració del 50 aniversari de la seua mort celebrat en el Centre Instructiu Musical i l'edició d'un llibre en recort d'este gran poeta valencià tant lligat al nostre poble en colaboració en la Ret d'Estudis Valencians. També s'elaboraren diversos treballs d'investigació que se publicaren en el Llibre de Festes per banda de José Cristobal Cuenca, Pau Giner i Javier Navarro en temes variats com Eduard Buil, la Mare de Deu dels Desamparats en Benimaclet o la vida d'una mecenes de Benimaclet.

Abans d'acabar l'any presentarem l'últim treball de la nostra Associació que nos ha dut alguns anys; una recopilació de més de 500 malnoms de persones que varen viure en Benimaclet. En esta obra han colaborat més de 30 persones i han segut autores Àngel Salom, Cristóbal Cuenca i Manuel Ciurana, actuant com a coordinador Pau Giner. El llibre farà memòria de molts veïns i veïnes que estaven oblidades.

A banda continuem en la faena en les rets socials promovent la nostra identitat com a poble. Participem activament en Facebook i Instigram i mantenim tota l'informació que hem publicat en el nostre blog (a on hem superat les 400 entrades). Damunt hem estrenat un canal en Telegram i atre en whatsapp.

Només nos queda desijar-vos un bon any 2024 i quedem a la vostra disposició per a treballar per Benimaclet.

Una atenta salutació

Els Reixos en Benimaclet

 ELS REIXOS EN BENIMACLET

Com ya ve sent una bonica tradició, el pròxim dijous dia 4 de giner SS. MM. els Reis Macs vindran al nostre poble de Benimaclet, concretament a la plaça.

L'horari i activitats és el següent:

De 11h. a 13, 30h.: Jocs Infantils en la plaça.

A les 16,30: es reprenen els Jocs Infantils.

A les 17,30: arribada de SS MM els Reixos.

A continuació berenar.

Els Jocs infantils seran oferits per gentilea del grup dels Juniors de Benimaclet.

Se podran depositar les cartes en el Buçó Real, per a seguidament degustar un chocolate calentet.

L'acte està organisat per la Confraria dels Sants Patrons Abdon i Senent i del Stm. Crist de Benimaclet. 

Bon Nadal 2023

BON NADAL 2023

La Junta Directiva de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija a tots els seguidors un Bon Nadal i Bon Any 2024. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble i dinamisant la seua vida cultural.

 Moltes gràcies per estar al nostre costat.

Presentació del llibre "Els malnoms de Benimaclet"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ELS MALNOMS DE BENIMACLET"

Ahir va tindre lloc la presentació del nou llibre que han preparat membres de la nostra associació cultural, “Els malnoms de Benimaclet”, en el Llar Cultural de Benimaclet. L'event va ser un èxit d'assistència, més de 70 persones ompliren el local per a no pedre-se'l.

L'acte va estar dirigit exquisitament per Vicente Valiente, escritor de Benimaclet, que va presentar als participants en l'acte i va fer una breu introducció sobre el llibre que s'anava a presentar.

En primer intervinent va ser José Cristóbal Cuenca, un home que ha donat la seua vida per Benimaclet, va nàixer en Benimaclet en 1936. Va ser Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Valéncia, President del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, Síndic de la Confraria dels Sants dels Patrons de Benimaclet i membre fundador de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet. Cristòbal nos contà cóm els malnoms de Benimaclet han estat sempre vius i han segut de gran utilitat als veïns del nostre poble.

A continuació Àngel Salom, un membre actiu de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet, també natural del poble i naixcut en 1935. Àngel va ser l’ànima d’este proyecte de recuperació i gràcies a la seua intacta memòria s’ha pogut completar tan basta recopilació. Àngel nos parlà dels malnoms de Benimaclet des del cor.

En tercer lloc, Adriana Montenegro, que va nàixer en Quito en 1989 i és Graduada en Turisme i membre de la nostra Associació. Nos va contar com va vindre a viure a Benimaclet quan tenia 11 anys i nos donà una visió dels Malnoms de Benimaclet, des del punt de vista d'una persona que ha vingut de fòra, pero se sent una benimacletera més.

Per últim, Pau Giner, naixcut en Benimaclet 1975, que és mege especialiste en Neurofisiología Clínica i President de la nostra Associació nos va parlà del llibre “Els malnoms de Benimmaclet”, cóm se va gestar, el seu contingut i les característiques del mateix. No oblida als més de 30 informants que han participat i a quatre benimaclets que, gràcies a la seua colaboració en el passat, han fet realitat que s'haja mantingut la memòria del nostre poble: Vicent Sanchis, el Roget, José Juan Calatayud, Pepe Serra i Lola Bayarri.

A l'acte acodiren membres de la Junta Directiva de la Confraria de Stm. Crist de la Providència i Sants Patrons de Benimaclet i de l'Associació de veïns i veïnes de Benimaclet.

El llibre se podrà adquirir, mentres queden eixemplars, en la llibreria Benipaper (Carrer Arquitecte Arnau) i en el nostre local.

Robo del Jesuset en el Naiximent de Benimaclet

ROBO DEL JESUSET EN EL NAIXIMENT DE BENIMACLET PER SEGON ANY CONSECUTIU

       La Junta Directiva de l'Associació Cultural "Poble de Benimaclet" vol fer pública la seua denuncia pels fet ocorreguts la passada nit en la Plaça de Benimaclet, que han tingut com a conseqüència la desaparició del Jesuset del Naiximent que lluïa en la nostra plaça principal en motiu de les festes nadalenques i la seua sustitució per una caricatura.

        La Confraria dels Sants de la Pedra i Crist de la Providència de Benimaclet, entitat centenària fundada en 1548, i que és l'encarregada de mantindre les Festes Patronals de Benimaclet des de fa segles, va decidir l’any passat aportar a les Festes nadalenques de Benimaclet un nou element; un Naiximent a tamany real que presidira la Plaça de Benimaclet. L’any passat ya va patir un atac similar. El Naiximent se va colocar junt a la font ahir, en un acte en el que participà el Cor i els chiquets de Primera Comunió de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora. L'iniciativa ha contat en el recolzament de l'immensa majoria dels veïns que han vist en ella una manera de promocionar el nostre poble i les seues festes.              

        Com si d’un malson es tractara, al despertar els veïns i veïnes de Benimaclet han pogut comprovar que l'image del Jesuset havia segut furtada i sustituida per una caricatura per alguns incívics que anit passejaven pels carrers del nostre poble en no molt bones intencions. Unes accions que venen repetint-se des de fa massa anys.     

         L'Associació Cultural "Poble de Benimaclet" recolza a la Confraria dels Sants de la Pedra y Crist de la Providència de Benimaclet per la seua iniciativa que ha agradat a la majoria dels habitants del nostre poble. Animem a tots els benimacleters a que mostren el seu rebuig ad estes accions que només busquen fer mal i deteriorar l'image del nostre Benimaclet.

Actes nadalencs en Benimaclet

 ACTES NADALENCS EN BENIMACLET

La Confraria dels Sants Abdon i Senent i Stm. Crist de la Providència nos comunica els actes programats per als pròximes festes de Nadal:

El divendres 8 de decembre tindrà lloc l'inauguració del Naiximent en la Plaça de Benimaclet. A les 11,30 hores es procedirà a la Bendició del Naiximent a càrrec del nostre retor D José A. Varela. Posteriorment se cantaran cançons de Nadal.

El dumenge 10 de decembre a les 18 hores, s'efectuarà en la Plaça de Benimaclet un concert de cancçons de Nadal a càrrec de “BeniTiba” (conjunt de Tubes de Benimaclet) i del cor “MiForte” (PJO: Colege Sagrada Família).

El dijous 4 de giner de 2024, celebrarem la Festa dels Reixos. A partir de les 11 hores, hauran jocs infantils a càrrec dels Juniors. Per la vesprada, a les 17,30 hores tindrà lloc l'arribada de les seues Majestats els Reixos i posteriorment s'efectuarà un berenar.

Hem d'aclarir, que estava proyectat l'instalació d'un Mercat Nadalenc, pero llamentem comunicar que no es podrà dur a efecte al no haver obtingut el pertinent permís.

Per atra banda el tradicional Belem que se monta en la Plaça d'Amparo Arce s'inaugurarà el dia 8 de decembre a les 18:00 hores i podrà visitar-se fins al 7 de giner  en horari de 17 a 20 hores els dies laborables i els dissabtes i dumenges de 10 a 13 hores. L'entrada és lliure.

Presentació del Llibre "Els malnoms de Benimaclet"

PRESENTACIÓ LLIBRE "ELS MALNOMS DE BENIMACLET"

El pròxim divendres 15 de decembre, la nostra associació presentará un nou llibre, en esta ocasió rescatant de l’oblit Els malnoms de Benimaclet (també coneguts com a apodos en castellà). L’Associació Cultural Poble de Benimaclet és una associació al servici de Benimaclet que té com a principal finalitat la recuperació de la memòria de lo que va ser el poble i l’horta de Benimaclet fundada en 2016.

En 2017 començàrem a recollir malnoms sense una finalitat concreta, pero en l’esperança de que no es perderen. Un llistat d’ells, prop d’un centenar, el publicàrem en el llibre Benimaclet, el meu poble; pero va ser durant la l’elaboració del llibre L’Horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents, quan decidírem que havíem de traure a la llum tota l’informació de la que disponíem. L’idea va ser recollida per Àngel Salom, un dels nostres socis, que ràpidament explorà en la seua ampla i lluïda memòria i nos aportà un llistat detallat de més d’un centenar de malnoms ben antics. Han format part de l’equip redactor, a banda d’Àngel Salom, Cristóbal Cuenca, Manuel Ciurana i Pau Giner, est últim ha actuat com a coordinador de l’obra. A banda, més de trenta persones de Benimaclet s’han sumat al proyecte i han colaborat aportant els malnoms que recordaven de familiars i coneguts.

Finalment hem recollit més de 500 malnoms de persones que vixqueren en Benimaclet des del segle XV als nostres dies, un total de 242 pàgines en decenes de fotografíes antigues del nostre poble que l’ilustren.

L’acte tindrà lloc en el Llar Cultural de Benimaclet (Carrer dels Sants 8) a les 19:00 hores.

Esperem contar en la vostra presència en l'acte.

Junta Directiva de "Poble de Benimaclet"

Tots Sants 2023

 DIA DE TOTS SANTS EN BENIMACLET

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 

Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava menjar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

El rellonge de l'església de Benimaclet

EL RELLONGE DE L'ESGLÉSIA DE BENIMACLET

Antic Convent de Sant Gregori

El rellonge de l'Església de Benimaclet no se va construir per al nostre poble. Les vicissituts de l'història vullgueren que acabara en rematant la frontera principal de la parròquia mare de Benimaclet pero inicialment va donar les hores durant molts anys en el Covent de San Gregori de la Ciutat de Valéncia.

El L'antic convent-monasteri de Sant Gregori estava situat en el carrer de Sant Vicent Màrtir de la Ciutat de Valéncia, el qual s'havia convertit en presó a mitat del segle XIX per motiu de la Desamortisació de Mendizàbal. L'escritor valencià Vicent Blasco Ibáñez va fer famós este convent de Sant Gregori, ya que va ser reclòs per lo manco un parell de voltes en les seues celes. Cada volta que tenia problemes en la Justícia a raïl dels seus insolents artículs, era enviat a Sant Gregori, en espera de que l'autoritat dirimira el seu cas. O fins que algú li pagara la fiança.

El convent-presó reunia en aquells temps unes pèssimes condicions, tant d'habitabilitat com de seguritat. Lo que no vol dir que el periodiste valencià no gojara en la seua cela de les millors comoditats i que, per supost, poguera seguir despachant i fent la faena editorial per al seu diari. El convent de Sant Gregori, una volta es va inaugurar la Presó Model, va ser derribat, a partir de 1911, dins d'una série de reformes que varen millorar les pèssimes presons de la ciutat. En el solar conventual es va acabar de construir, cap a 1915, l'illa de cases on s'assenta en l'actualitat el teatre Olympia.

Convent de San Gregori ca 1890
(Archiu Solaz)

El convent també va ser famós per ser Centre de Dònes Arrepenedides des de molts segles abans. Allí les religioses agustines rebien ad aquelles dònes que havien portat una vida "pecaminosa", generalment prostitutes i mares fadrines, i el seu recolliment servia per a purificar els seus erros. S'ha de recordar que esta antiga institució ya funcionava des de l'any 1345, en que va ser fundada per una devota de l'Orde Tercera de sant Francesc, estant baix el patronage de la municipalitat. La cèdula fundacional la va otorgar el propi rei Felip II i l'arquebisbe Juan de Ribera va ajudar a l'obra alçant l'iglésia que va ser beneïda el dia de sant Gregori Magne de l'any 1600. Esta institució es governava per una Junta de dèu administradors i pels pares Agustins del veí convent de Sant Gregori. A mitan del sigle XIX passà a dependre de les Religioses Adoratrius, congregació fundada per la Mare Sacrament a la que li havia cedit l'ajuntament els locals de la Casa d'Arrepenedides.

Al ser derribats el convent de Sant Gregori i la Casa d'Arrepenedides les religioses Adoratrius varen passar a una nova residència en el carrer Hernán Cortés i el convent de sant Gregori es traslladà al carrer de Sapadors a on va permanéixer fins a 1977 en que es va traslladar a l'Eliana.

Als inicis del segle XX l'església parroquial de Benimaclet no disponia de rellonge. Gràcies a les gestions del retor de Benimaclet d'aquell moment, Miquel Zaragozà i Barber, el rellonge que havia estat en el Convent de Sant Gregori i estava abandonat es va traslladar a l'Església de Benimaclet en febrer de 1913. Per a buscar-li ubicació, donada la peculiar situació de la torre campanar, que s'erigix sobre la capçalera de l'edifici, en lloc de prop de la frontera, en la Plaça del Poble, i açò fea que el campanar no fora visible des de la Plaça. Per això hagué de construir-se una torreta sobre la frontera, a la dreta, per a que el rellonge ocupara un lloc visible des de tota la plaça. Allí seguix marcant les hores, des de fa més de 100 anys.

Molí Nou o Molí de Farinós

MOLÍ DE FARINÓS O MOLÍ NOU 

El Molí de Farinós o “Molí Nou” és una de les construccions més emblemàtiques i antigues de les que se conserven en l'Horta de Benimaclet. Està localisat en un entrador del camí de Farinós, just en la frontera que separa el l'antic terme de Benimaclet de d'Alboraya. En el punt on es troba el Molí la separació dels térmens la determina la séquia de Vera, de la qual se nutria el Molí per a obtindre la seua força motriu. Per això resulta que la mitat del molí pertany al terme municipal de Valéncia i l'atra mitat al d'Alboraya, a nivell de la Partida de Masquefa. 

Segons la documentació consultada la primera petició per a la seua construcció és de l'any 1792 quan Antoni de Palavicino va solicitar l'establiment d'un molí fariner, en dos moles corrents i una de descans, en la séquia escorrentia de Navarro, camí de Benimaclet a Vera, en la partida de Rafelterrás. Pero les coses de palau van espayet i la Guerra del Francés van paralisar el proyecte. Finalment la construcció va poder iniciar-se en l'any 1817, una volta acabada la Guerra, per part d'un nou propietari Tomàs Benet, despuix de les múltiples objeccions que es varen presentar a la seua construcció, entre unes atres les del Molí veí de Masquefa, hui desaparegut. A mitan del sigle XIX, figura en l'inventari realisat per Madoz i en 1887 apareix com a molí fariner. 

La planta actual del Molí consistix en una nau allargada disposta de forma travessera sobre el caixer de la séquia de Vera i dotada de dos corsies paraleles i separades per un renc de pilars. La casa té dos plantes i una coberta de teules a una sola vertent orientada cap a la frontera trassera, per on entra la séquia. La porta d'accés està situada en la frontera lateral meridional i dispon de numerosos vans o finestres en les fronteres principals i en abdós plantes de l'edifici. La fabricació dels seus murs és majoritàriament de mamposteria, combinada en la rajola. La part hidràulica consistix en la pròpia séquia de Vera, que amplia llaugerament el seu caixer per a dispondre una entrada al càrcau del molí i un derramador per a la circulació lliure de l'aigua. 

L'estat actual del molí és bo, ha vixcut reparacions que han preservat el conjunt, sense dubte pel manteniment dels usos residencials durant la segona mitat del sigle XX, encara que l'us moliner haguera desaparegut. En canvi la part hidràulica ha segut alterada en major mesura puix el caixer de la séquia es troba totalment recobert en parets de formigó a nivell dels camps de cultiu. Els rodets han segut desmantellats de la seua ubicació original i la maquinària ya no existix. 

Va ser declarat Be de Rellevància Local, en el còdic EPH_SUR_14.01, com a conseqüència del decret de la Generalitat Valenciana, 73/2006 de 26 de maig, per lo que és de esperar que ajude a la seua preservació i protecció.

¡¡Feliç 9 d'Octubre!!

 ¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!

El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fang,

sols arriba el sant anhel.

Senyera!

Crit i clamor

de l'amor

verdadera.

Flamejant t'he vist al vent

i te porte dins del cor;

moure fas mon sentiment,

puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,

llum de la pàtria en la pau,

flama de nostra consciéncia,

clam, bes i llau.

Carles Salvador 1920

Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

La mocadorà, dia dels enamorats valencians

  LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.

En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.

Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.

¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?

Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.

Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les frutetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2023 que s'ha inspirat en la menció a Benimaclet en el Llibre del Repartiment.

Carmen Alcaraz, la veu de les dones de Benimaclet

CARMEN ALCARAZ, LA VEU DE LES DÒNES DE BENIMACLET

La construcció de les Cambres de Beccari en l'Horta de Benimaclet va provocar una reacció de tots els habitants de Benimaclet. Des dels intelectuals als llauradors, catòlics i ateus, dretans i esquerrosos, homens i dones... tots junts lluitaren per evitar l'instalació d'esta molesta infrastrutura. 

Acodiren a donar la seua opinió científics son Diogenes López Mencho, el mege de Benimaclet, Adelina Montesinos, la farmacèutica, mestres, poetes, intelectuals.... Se va constituir una Comissió especial que la formaven els directius de tots els partits i associacions culturals de Benimaclet. Inclús una comissió se va translladar a Madrit per a tractar d'impedir lo inevitable. 

Una sorpresa per al Consistori de la Ciutat de Valéncia va ser l'aparició de la senyoreta Carmen Alcaraz Agustens, una espontànea que va defendre davant d'una corporació d'hòmens la no conveniència de la construcció d'estes cambres, pel mal que farien a les dònes de Benimaclet. El discurs, en nom de les dònes i mares de Benimaclet, va ser tot un atreviment per a l'época i la prensa no dubtà en retratar a la benimacletera i reproduir el seu discurs. 

El 29 de Giner de 1931 la prensa titulava: “Una bella jove actua d'espontànea” i podiem llegir les seues paraules: 

“El caso es nuevo e interesante. Una esbelta señorita se presenta ante el Concejo y reposadamente lee una petición en nombre de las vecinas de Benimaclet.. La señorita Carmen Alcaraz leyó su escrito en el que dice: 

La noticia del acuerdo municipal de instalar en lugar próximo a nuestro poblado las Cámaras de Beccari para transformación de las basuras, nos ha llenado de alarma, porque, pesa a todas las seguridades que sobre la bondad de las mismas dan los informadores oficiales, no por ello deja de amedrantarnos el peligro que se cierne sobre nuestros hogares. 

La Prensa acogedora y defensora de las buenas causas y el esponténeo convecino que me precedió, ya han aducido los argumentos de orden legal y técnico en que fundamentan su oposición a la instalación de las Cámaras Beccari en el lugar elegido por la contrata y aprobado por la Comisión Permanente de este excelentísimo Ayuntamiento. 

A mí no me mueve otro objeto, Excelentísimo señor y concejales, que elevar a vuestras señorías la súplica más ferviente de todas las madres de Benimaclet, de todas las mujeres amantes y enamoradas de sus hogares, que se rebeln angustiadas contra la realización del citado proyecto. 

Vuelva sobre su acuerdo, tan impremeditado, la Comisión Permanente. Que lleven las Cámaras Beccari lejos de todo sector poblado de la ciudad y no duden vuestras señorías de que las mujeres valencianas del valencíanisimo poblado de Benimaclet y todas las mujeres de toda la ciudad, ya que a todas afecta más directa o indirectamente por la proximidad de los Jardines del Real y la Alameda, aplaudirán vuestra resolución favorable a nuestras pretensiones, resolución que, por otra parte, impone la previsión por la salud del vecindario de Benimaclet. 

El alcalde prometió tener en cuenta el escrito.”

Les veus de la gent de Benimaclet no pogué evitar l'instalació del femer, pero marcà una nova forma de fer front a les injusticies del poder. Tota Espanya conegué el problema de Benimaclet en un moment en que les comunicacions eren molt llimitades. Carmen Alcaraz, en el seu discurs, mereix un reconeiximent pels benimacleters.

Ramon Peris Mencheta, bisbe de Benimaclet

RAMON PERIS MENCHETA, UN BISBE DE BENIMACLET 

Ramon Peris Mencheta va nàixer el 22 de Març de l'any 1851 en la ciutat de Valéncia (encara que la majoria dels seus germans naixqueren en Benimaclet, tant abans com després d'esta data no hem trobat la partida de bateig de Ramon). 

De família artesana de Benimaclet, era fill de Vicent Peris Aragó i Mercedes Mencheta i Bartual. Era germà del famós periodiste Francisco Peris i Mencheta. Ramon va cursar la carrera sacerdotal en el Seminari Pontifici de Valéncia, centre en el que una volta ordenat sacerdot en l'any 1876, es va doctorar en Cànons i Sagrada Teologia. Els primer anys va ser coadjutor de la parròquia de Cullera on va estar per un periodo de tres anys. 

En 1879 era nomenat beneficiari de la Catedral i poc més tart ascendit canonge de la Séu. En 1887 se li otorgà el càrrec d'archipreste. En 1892 va presidir el funeral de son pare en Benimaclet. 

El dinàmic arquebisbe de Valéncia Sancha i Hervás va impulsar el seu nomenament com a bisbe de Còria (Càceres) el 21 de maig de 1894 i en agost d'eixe any era consagrat bisbe en la Catedral de Valéncia, sent apadrinat per l'Ajuntament de Valéncia. Es va traslladar a estes terres extremenyes per a complir en la sempre important missió d'estar a la front d'església de Còria, una diòcesis que, per una atra part, és una de les més antigues d'Espanya, ya que es creu, en solvència històrica, que té els seus inicis en el sigle VI). 

El seu extens pontificat, més de 25 anys, va respondre de modo casi paradigmàtic al model vigent en la quarta restauració religiosa de l'Espanya contemporànea. D'esta manera, el seu pla pastoral és un principi reordenador i restaurador en tots els extrems de l'activitat pastoral. En tal context s'enquadren les seues cinc visites pastorals a tot el territori de la diòcesis; la celebració d'un molt important Sínodo diocesà en 1897; la construcció de varis temples i reparació d'uns atres; un nou Pla d'Estudis per al seminari; l'introducció en Càceres dels Trinitaris i de les Josefines; la solícita atenció pel sindicalisme agrari i atres iniciatives d'idèntic tenor. 

Va ser un gran defensor de la comarca de les Hurdes. Degut als seus fets en pro d'esta pobra regió el nomenaren President de la benèfica Societat La Esperanza de las Hurdes. Donades les condicions del seu caràcter i tasques, l'unió i empatia en la major part dels seus fidels es va erigir en constant del seu pontificat, realçant el seu valor com a eixemple típic de l'episcopat canoviste en un àrea rural de l'Espanya “profunda”. 

En la llegislatura de 1901-1902 va ser Senador per l'arquebisbat de Toledo. Va morir en Còria el 6 de giner de 1920.

Dia del Crist 2023

EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo"). Enguany la seua processó tornarà a recòrrer els carrers de Benimaclet, pareix en tot el seu explendor. Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.

El dia del Crist, és un dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que comença a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acabava en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.

L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 150 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.

L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

Calderes Benimaclet 2023

  LES CALDERES DE BENIMACLET

Des de bon de matí del Dissabte 16 de Setembre en el Carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'Arròs en fesols i naps, sempre si l'orage no ho impedix.


A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbón i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat (que haja adquirit els tickets -Pot adquirir-se la targeta durant tot l'any).

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

Ha faltat Juan Luis Orquín

HA FALTAT JUAN LUIS ORQUIN, RETOR QUE VA SER 37 ANYS DE BENIMACLET

Juan Luis Orquín, conegut en Benimaclet com Don Juan, va ser el Sacerdot responsable de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora de Benimaclet durant més de 35 anys. Va nàixer en Oliva (La Safor) un 9 de decembre de l'any 1931. Va passar la seua infància, com tots els de la seua generació, en penúries i deprenent com a autodidactes de la vida en el dia a dia. Orfe de pare (mestre nacional) assessinat en l'any 1936 durant la Guerra Civil Espanyola. En l'any 1947, a l'edat de 16 anys, decidix, vocacionalment, ser sacerdot i va ingressar en el Seminari. Va ser ordenat Sacerdot el 26 de juny de 1955. Va començar la seua llabor pastoral en Amèrica, en els pobles d'al voltant de Copiapó (Chile): Poble Afonat (hui Diego Almagro), Mina Carmen, Inca d'Or, El Salat, El Salvador, en Chile. El 13 de maig de 1973 va prendre possessió de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora de Benimaclet substituint al volgut Don Sebastián Zaragozà i Zaragozà. 

Durant els 37 anys que permaneix al front de la Parròquia mare en Benimaclet va conseguir una convivència espiritual i social jamai coneguda en este poble i la seua parròquia. Va dotar i va ampliar servicis socials (menjador Sant Josep, Economat social, Roper @Arropa de Càritas...), en els seus corresponents locals, al servici de Benimaclet. Va actualisar els Estatuts de la Confraria dels Sants de la Pedra, Abdon i Senent, creada en 1548. Encoraja i crea grups de Clavaris, que celebren les Festes Patronals, que de sempre són el tercer dumenge del més de setembre. Descobrix el passat històric de Benimaclet en més de 2000 anys d'història. Publica varis llibres, que es troben archivats en l'Archiu del Regne de Valéncia, com a obres inèdites de l'història de Valéncia. Dins de les obres físiques destaca la Capella del Santíssim Crist de la Providència, d'estil neorománico en artesonat, a on es contemplen els 4000 anys de l'història de la Salvació de l'home, gestada per les generacions passades. El 5 de setembre de 2010, va rebre el títul de Sacerdot Emèrit de la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet i per desavenències en el titulat s'hagué de retirar a una residència de retors en Quart de Poblet.

Hui ha faltat als 91 anys. La Missa Exequial se celebrarà demà divendres 15 de setembre, a las 17:00 hores, en l’Iglésia de l’Assunció de Nostra Senyora d’Oliva, presidida por D. Enrique Benavent, Arquebisbe de Valéncia.

La seua Capella Ardent estarà instalada hui dijous, de 16:00 a 20:00 hores, i demà divendres, de 10:00 a 13:00, en el Tanatori d’Oliva.

Descanse en pau.

Des de Poble de Benimaclet volem trasmetre el nostre més sentit pésam a la família i reconéixer la seua llabor pastoral com a retor i promotor de l’història i tradicions de Benimaclet.