Casa Palmer: 83 anys en Benimaclet
Des de
l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem sumar-nos al reconeiximent a
José Antonio Palmer Ferrer en motiu de la jubilació i del tancament de la
tintoreria, un establiment que ha estat obert durant més de huit dècades.
Una història que comença en els anys quaranta
Anunci 1949
Els orígens
de Casa Palmer se remonten als anys 40, quan els yayos de l’actual propietari,
José Antonio Palmer Ferrer, posaren en marcha el negoci.
El primer
local estava en una casa de la Senda de la Carrasca. No és fins a 1949 quan
trobem una referència que nos permet seguir el rastre del negoci: en el
programa de les Falles d’eixe any ya apareix un anunci de «Viuda de Palmer».
Este detall fa pensar que el yayo de José Antonio hauria faltat i que el negoci
havia passat a figurar a nom de la seua viuda.
En aquell
moment, la tintoreria apareix vinculada al carrer Valéncia, número 20.
Uns anys més
tart, en 1956, trobem dos direccions associades al negoci: Senda de la
Carrasca, 3, i Portacoeli, 26. Este últim carrer és l’actual carrer
de Baró de San Petrillo, una nova referència que nos permet seguir
l’evolució de la tintoreria dins del mateix entorn de Benimaclet.
Hui, Casa
Palmer ha estat situada en Baró de San Petrillo, 5.
Una finestra als canvis de Benimaclet
Per a una
persona que conega el Benimaclet actual, pot resultar difícil imaginar tot lo
que ha canviat el barri a lo llarc d’estos 83 anys. Per això, l’història de
Casa Palmer té un valor especial: el negoci ha anat passant de generació en
generació mentres el seu entorn se transformava.
En torn a la
tintoreria han desaparegut llocs i costums que formen part de la memòria dels
veïns: el trenet i la seua desaparició, l’arribada del tramvia, el bar Mir, els
recreatius del «Tio Pepe», la verduleria de Paquito, el quiosc que estava a la
porta de la tintoreria, les barraques de Tramoyeres o l’antic ambulatori.
Són noms que
potser ya no diuen res a qui ha arribat recentment a Benimaclet, pero que per a
moltes generacions de benimacleters formen part d’un mapa sentimental de
carrers, comerços i llocs de trobada.
I ahí està
també Casa Palmer.
Quan tanca un comerç, desapareix una part de la vida
del poble
El tancament
d’un comerç històric no és simplement la baixada definitiva d’una persiana.
També desapareix un punt de referència, un espai conegut per diverses
generacions i una relació personal que difícilment pot substituir qualsevol
gran superfície o servici impersonal.
En una
tintoreria no només se deixen peces de roba. També passen persones,
conversacions, salutacions i recorts. Durant dècades, José Antonio ha format
part d’eixa quotidianitat.
Per això,
des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem reconéixer, en primer
lloc, l’esforç de tota una família que ha mantingut obert un negoci durant més
de huitanta anys. I volem posar en valor també una manera d’entendre el comerç
que estava íntimament lligada al poble: conéixer als veïns, reconéixer les
cares, formar part de l’entorn i estar ahí dia darrere de dia.
La memòria que queda
Benimaclet
continuarà canviant. Els carrers, els comerços i els edificis no són
immutables.
Casa Palmer passarà
a ser recorts en decembre.
Des de
l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem agrair a José Antonio Palmer
Ferrer i a la seua família tots estos anys de treball i de servici als veïns.
Tanca una
tintoreria, pero queda una història: la d’una família que, des dels anys
quaranta, ha format part de la vida de Benimaclet i ha vist passar per davant
de la seua porta bona part de la història recent del poble.
Gràcies,
Casa Palmer, per 83 anys de poble.
Anunci 1956
No hay comentarios:
Publicar un comentario